Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la victòria als partits de centredreta i marcaren un punt d'inflexió en la política republicana. El nou executiu va orientar la seva acció política cap al desmantellament de tota l'obra reformista del bienni anterior. Els governs es van estructurar al voltant de dues forces polítiques, el Partit Radical d'Alejandro Lerroux, i la CEDA, un partit aglutinador de la dreta i que tenia com a líder José María Gil Robles, amb un programa que proposava la revisió de la Constitució i de la legislació social.
 | ||||||
| Dones votant per primer cop, 1933 |
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cua a Hernani el 1933 amb dones per votar en les eleccions generals (Wikimedia) |
Aquest dret s'havia afegit a la Constitució aprovada el desembre del 1931 per unes Corts Constituents en les quals només hi havia 3 dones diputades: Margarita Nelken,Clara Campoamor i Victoria Kent.
S'havien pogut presentar a les eleccions del juny perquè, malgrat que les dones no podien votar, sí que s'havia instaurat el seu dret al sufragi passiu, és a dir, a ser escollides.
Les esquerres temien el vot femení
La proposta la van aprovar les corts per 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions. Curiosament, a més dels del PSOE, bona part de vots favorables van ser de partits de dretes, mentre molts vots d'esquerra van ser contraris.
De fet, en el debat constituent, Clara Campoamor va defensar aferrissadament que s'incorporés el vot femení, mentre Victoria Kent, del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, va oposar-s'hi perquè el seu partit creia que les dones votarien partits de dretes.
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Clara Campoamor |
I és el que va passar: el novembre del 1933 van guanyar les forces de dretes, cosa que va donar pas al que després es va conèixer com bienni conservador, o bienni negre, segons els partits d'esquerres.
Llavors moltes veus d'aquests partits van responsabilitzar Clara Campoamor d'aquells resultats, però poc més de dos anys després, el febrer del 1936, les dones van tornar a votar i el Front Popular, d'esquerres, va guanyar clarament les eleccions.
Abans de les eleccions generals, les dones ja havien pogut votar: en un referèndum a Canet de Mar l'abril del 1933 sobre la construcció d'un mercat municipal.
L'Associació de Dones Espanyoles
A principis del segle XX el discurs sufragista el van encapçalar intel·lectuals com Dolors Monserdà, amb el seu "Estudi feminista", el 1909, o Francesca Bonnemaison.
La gran campanya a Espanya per aconseguir el vot femení va començar el 1918 amb la creació de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, fundada a Madrid.
Aquesta associació va liderar i concentrar els esforços per aconseguir el vot femení. En van formar part feministes com Campoamor i Kent, més tard diputades
85 anys de les primeres eleccions a Espanya amb vot femení: 19 de novembre de 1933
Sufragistes contra el masclisme d’esquerres i de dretes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada