 |
| Font Deverdadigital |
Se’l coneix sobretot per la sigla en anglès, TTIP, que camufla en forma d’acrònim incomprensible una negociació fosca, opaca i plena de contraprestacions socialment, ambientalment i culturalment qüestionables. Em refereixo a l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions.
Amb voluntat d’augmentar l’interès sobre la qüestió (que ens afectarà, ens motivi més o menys el tema), exposo a continuació algunes raons en les quals ens basem algunes persones i organitzacions que entenem que l’acord no és desitjable, tant pel contingut com per la manera com s’està gestant.
1) No és un acord comercial.Els acords comercials tradicionals se centren en l’eliminació dels aranzels, però, en el cas de les relacions entre la UE i els Estats Units, ja són prou baixos. Per tant, aquest no és el punt principal. L’objectiu és, en un 80%, eliminar les “barreres no aranzelàries (BNA) al comerç”, o sigui, els estàndards i les normes que cada part imposa a la fabricació dels seus productes. Eliminar-los comportarà en molts casos una devaluació de les condicions socials i ambientals que afectarà les dues regions de maneres molt diverses.
2) Lobis. Els principals interessats (i, per tant, impulsors) de l’acord són les grans multinacionals a banda i banda de l’Atlàntic, que han activat la seva potent maquinària lobista, tant a Brussel·les com a Washington.
3) Secretisme i opacitat. Ja fa un any (avui tres) que van començar les negociacions i només un selecte nombre de tecnòcrates de la Comissió Europea hi tenen accés. De fet, en aquest cas fins i tot el Consell de la UE és absent de la negociació, igual que el Congrés i el Senat dels EUA. El Consell, els membres de la comissió europarlamentària INTA (de comerç internacional) i alguns presidents d’altres comissions del Parlament Europeu poden consultar els documents originaris elaborats per la Comissió Europea, però ningú no té accés a les propostes dels EUA. I si aquest grau d’opacitat és preocupant, encara ho serà més quan es comencin a elaborar les propostes finals, que només una dotzena de diputats podran veure (a les Secured Reading Rooms) després d’haver-se compromès explícitament a no prendre notes i a no parlar-ne amb ningú.
4) Si la gent ho sabés. Si el TTIP inclou plans per canviar les normes per les quals fa anys que les nostres democràcies batallen, els Parlaments i la ciutadania han de saber de què va el joc. I més quan sabem que “molts dels partidaris de l’acord defensen que sigui secret, perquè, si la gent sabés el que estem fent, s’hi oposaria”, tal com fa poc va denunciar la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren.
5) Ball de xifres. Els que defensen l’acord argumenten que l’economia de la UE se’n podria beneficiar en 119 milions d’euros a l’any, mentre que els EUA podrien guanyar un extra de 95.000 milions a l’any. L’estudi d’impacte encarregat per la CE, d’on extraiem aquestes dades, també diu, però, que els beneficis no arribaran abans del 2027, i sempre que s’arribi a un acord global, és a dir, que s’eliminin la meitat de tots els obstacles no aranzelaris. Aquestes xifres han estat contestades per diversos economistes que acusen les prediccions de “conte de fades” i situen el creixement en no més del 0,05% del PIB.
6) Més llocs de treball? Incert. Si bé és probable que el TTIP comporti un canvi en la situació del comerç mundial, i que, per tant, afecti inevitablement llocs de treball existents en totes les regions, no tenim cap garantia que l’impacte sigui sempre positiu.
7) Les multinacionals faran les lleis. El capítol de protecció dels inversors és un dels més preocupants. Segons aquest punt, un inversor podria dur un estat a judici -basant-se en el sistema Investor-to-State Dispute Settlement- si l’estat adopta una norma legal que ell consideri que perjudica la seva inversió. És un sistema del tot injust, ja que, entre altres coses, ni els governs, ni la societat civil ni les empreses nacionals podran demandar una multinacional.
I així podríem arribar fins a 30 raons. Moltes, elaborades conjuntament per un grup d’analistes i organitzacions de la societat civil. Tant els arguments (la llista sencera) com les organitzacions es poden trobar a la web www.ttip2014.eu, que s’ha creat expressament per suscitar un debat que els poders econòmics pretenen amagar en un nou escac a la Democràcia, en majúscula, i que posa novament en risc la credibilitat de les institucions europees.
RAÜL ROMEVA. Ara.Cat.
GREENPEACE FILTRA DEOCUMENTS QUE REVELEN GRANS DEFICULTATS EN L'ACORD DE LLIURE COMERÇ EUROPA-EUA: L'alimentació frena el TTIP
Gairebé tres anys després de l’inici de les negociacions de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP, per les sigles en anglès), no només s’ha disparat l’oposició a l’acord de l’opinió pública, sinó que en el terreny polític Brussel·les i Washington han constatat les enormes dificultats de trobar acords en qüestions clau com el medi ambient o la seguretat alimentària.
La filtració de 248 pàgines confidencials de les negociacions que va fer ahir Greenpeace revela profundes divisions entre els dos blocs i la pressió dels Estats Units perquè Europa s’avingui a rebaixar o eliminar regulacions que als països europeus són més estrictes que a l’altra banda de l’Atlàntic. Precisament aquesta era una de les principals preocupacions de les organitzacions, els governs i els ciutadans que estan en contra de l’acord.
“Aquests documents confirmen el que hem estat dient des de fa molt de temps: el TTIP posaria les corporacions al centre de les decisions polítiques en detriment de la salut pública i el medi ambient”, va assegurar Jorgo Riss, director de Greenpeace Europa. Riss va afegir que ja se sabia que la posició europea era “dolenta”, però ara es veu “que la nord-americana és fins i tot pitjor”.
Opacitat de les negociacions
La publicació dels documents, a més, fa que per primera vegada les propostes de l’administració Obama siguin conegudes. Fins ara només la UE feia públiques les seves posicions, tot i que les converses amb Washington i els seus resultats s’havien portat fins ara amb el màxim secretisme i opacitat.
Un exemple de discòrdia entre els negociadors és l’ús d’animals en assajos en sectors com la cosmètica, una pràctica permesa als EUA però vetada a Europa. Altres aspectes en què no es posen d’acord són l’ús de pesticides o l’alimentació animal que després es destina al consum humà.
En general, les normatives de protecció sanitària són més estrictes a la UE, on mana l’anomenat “principi de precaució”, que consisteix a prohibir tot allò de què se sospiti, encara que no estigui demostrat científicament que sigui nociu per a la salut. El govern nord-americà vol que en el TTIP no s’inclogui aquest principi per als productes importats dels EUA i, en canvi, es reconegui la seva filosofia, que és justament la contrària: per prohibir un aliment s’ha de demostrar que és nociu per a la salut. Als Estats Units, per exemple, estan autoritzats aliments modificats genèticament per a consum humà o la carn de pollastre desinfectada amb clor, productes prohibits als països europeus.
Resposta de la CE
Després que Greenpeace publiqués els documents a la seva pàgina web, Brussel·les va negar ahir taxativament les acusacions de l’organització ecologista. En un text al seu blog, la comissària de Comerç, Cecilia Malmstrom , va assegurar que la UE no es doblegarà a les pressions nord-americanes. “Cap acord comercial de la UE rebaixarà el nostre nivell de protecció als consumidors, a la seguretat alimentària o al medi ambient”, va escriure la comissària.
La filtració del xoc entre Brussel·les i Washington pel TTIP, sumada a la creixent oposició pública al tractat, posa en dubte que l’acord es tanqui a finals d’any, tal com volen els negociadors. A Europa, ja hi ha alguns governs -sobretot el de França- que recelen del TTIP, tot i que el tractat continua comptant amb el suport i el lideratge de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i d’altres capitals europees.
LAIA FORÈS Brussel·les Ara. Cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada