LLIBERTAT I DIGNITAT PER A L'ÀFRICA -ROKIA TRAORÉ- Né So

HISTÒRIA GRÀFICA DE LA COLÒNIA GÜELL

COLONIA GÚELL - Sta. Coloma de Cervelló - BARCELONA

GÜELL I GAUDÍ

LA BÍBLIA EN PEDRA, LA PORTADA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (Catalunya Ràdio)

La Bíblia de Pedra, la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll.: La Mònica Terribas ens explica des del davant d'aquesta joia del nostre patrimoni els esforços que s'estan fent perquè es declari patrimoni Universal de la UNESCO. Amb Carme Polo, directora de la candidatura, i Jordi Munell, alcalde de Ripoll.

PORTADA ROMÀNICA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

http://www.monestirderipoll.cat/la-portada/

LA BANDERA NEGRA DE LA BARCELONA DE 1714

EL CAS DELS CATALANS. LA GUERRA DE SUCCESIÓ A CATALUNYA

TOTA L' EDAT MITJANA EN 10 m

PER QUÈ L'IMPERI BIZANTÍ FOU TAN IMPORTANT DURANT L'EDAT MITJANA

LA CAIGUDA DE ROMA I L'ENTRADA DELS VISIGOTS

EL CIRCO DE LAS MARIPOSAS. La bellesa de la lluita

SOM ROMANS

ANGUS & JULIA STONE- puresa màgica

IBERS, RECONSTRUCCIÓ DE LA SEVA CULTURA

ANÀLISI I COMENTARI D'OBRES D'ART

Cómo realizar un comentario y análisis de obras de arte from paligle

VIURE LA UTOPIA. L'anarcosindicalisme i l'anarcocomunisme en el primer terç s. XX a Espanya

80 años de revolución

CLARA PEYA "Fràgils". L'AMOR EN DANSA

CLARA PEYA - M'és igual si avui plou AMB JUDIT NEDDERMANN I VIC MOLINER, EMOCIÓ PURA

CLARA PEYES "Oceanes, HOMENATGE A LES DONES

SEREM CINC-CENTES, SEREM MIL Cançó de fer camí de MARIA MERCÈ MARÇAL PER GEMMA HUMET I MIREIA VIVES

COM VIVIEN ELS ROMANS I LES ROMANES?

Societat i vida a l'Imperi Romà de ESCOLA FORT PIENC

LES DONES EN LA HISTÒRIA DE L'ART

LA DONA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART from montsepascual

DONES DE L' EXILI Capítol 1: Teresa Armendares 1/3

DON@CTÍVA'T_Capítol4. Nora Ancarola i Helena Cases

CANÇONS POPULARS D'ORIGEN MEDIEVAL. MERITXELL GENÉ-"La presó de LLeida" ARSEGUEL 2014

ELS INFANTS I LA PREVENCIÓ DE L'ABÚS A TRAVÉS DE LA DANSA DE SOL PICÓ, LA VEU DE MARIONA SAGARRA AMB LLETRA D'AMÀLIA RODRIGUES

GEOGRAFIA EN POESIA DE MERCÈ RODOREDA I VEU DE MARIONA SAGARRA

Lletra: Mercè Rodoreda

Geografia: muntanyes,
rius encisats per mai més,
cim nevats en aiguavés
fins a plàcides entranyes

Remolins de foc i lava,
l'ull castigat dels volcans
dreça plomalls fumejants
damunt de pintura blava

Zones glacials arbors,
equadors, blanques aurores,
pampes llises com la mà.

I neix una estrella isarda.
Des de les tres de la tarda
plou i plou sense parar.

DÉJATE CAER! "Al norte". Mr Kilombo

ESCAPADES DES DE LA HISTÒRIA DE L'ART

L'art és una expressió adherida a la condició humana que ajuda a conèixer-nos i per tant a valora-ne el seu valor, no només l'artístic sinó també el que ens diu del nostre passat, de la nostra cultura, societat i història. Des de l'institut de Gelida i de la Història de l'art de 2n de Batxillerat hem fet una passejada intensa i llarga per tota la història de l'art i hem intentat conèixer, tocar, respirar i viure l'art de la vora. I tant  de la vora, que hem conegut el romànic caminat des de Gelida pels mateixos camins que els monjos del segle XII ho deurien fer per anar al monestir de Sant Ponç de Corbera. Ens hem escapat dos dies a Madrid per visitar  museus i obres impressionants i, com no, no podia faltar una visita per la nostra deliciosa Barcelona, des de la medieval passant pel seu modernisme fins a la més contemporània. Ha estat un plaer amb un grup petit, però eixerit d'alumnes fer aquesta curta, però intensa passejada!

REPORTATGES QUE ENS PARLEN DEL DRAMA DELS REFUGIATS

VALORS EN L'EDUCACIÓ FÍSICA: QUAN ELS MÉS PETITS DONEN EXEMPLE DE COMPANYERISME EN EL FUTBOL

Que no faltin mai els valors en l'esport

SOLUCIONS PER A LA NETEJA DELS PLÀSTICS DELS OCEANS

Roba reciclada de plàstics del mar Mediterrani per Ecoalf des de Villajoyosa

9 gràfics per entendre tot el plàstic que llancem al mar i una solució per a netejar-ho

Una gran corrent omple l'Àrtic de plàstics

Investigadors troben plastic en la sal

Què és una illa plena de plàstics

Signa "Salvem els nostres mars. Acabem ja amb les deixalles de plàstics!"

DELICADESA AMB Mr. KILOMBO I ROZALÉN - "Sinmigo"

DEU CONSELLS PER CONSERVAR EL PLANETA

Ahir dissabte era el Dia Mundial de la Terra i Google ho va celebrar publicant un dels seus 'doodles' per conscienciar els ciutadans del planeta a ajudar a conservar-lo. Greenpeace  ha publicat deu consells útils i relativament senzills per col·laborar a revertir el canvi climàtic, que, segons la majoria de la comunitat científica, té tots els números perquè desemboqui en la catàstrofe mediambiental global.

1. Menja aliments de veritat i d'origen vegetal

Evita tant com puguis els productes elaborats i precuinats (si té ingredients impronunciables, pregunta't si són aliments de veritat) i redueix substancialment la ingesta de productes derivats d'animals. Aquí hi ha cinc raons, però n'hi ha més, per reduir el consum de carn. Segons la FAO, podríem reduir el 30% el consum de productes carnis i tot i així alimentaríem, tan sols amb agricultura ecològica, la població estimada el 2050.

2. No desaprofitis aliments

Més del 30% dels aliments produïts al món acaben a les escombraries. Aprofitant aquest percentatge no caldria intensificar més l'agricultura ni utilitzar transgènics per alimentar tota la població de la Terra el 2050.

3. Consumeix productes ecològics

Són aliments produïts respectant el medi ambient, que no utilitzen substàncies químiques perilloses ni transgènics. Consumint aquests productes també protegeixes la teva salut. Pots apuntar-te a un grup de consum, comprar en botigues especialitzades i fins i tot cada vegada més supermercats incorporen productes produïts de forma ecològica. La majoria dels productes ecològics estan identificats amb un segell inconfusible, però les relacions de confiança amb els agricultors són una altra forma de certificació.

4. Compra productes locals i de temporada

Apostant per productes locals i de temporada contribuirem a reduir el transport i les emissions que agreugen el canvi climàtic. Fomentarem, a més, l'agricultura local i per tant la sobirania alimentària.

5. Rebutja els transgènics

Per garantir una cadena alimentària lliure de transgènics i dels seus derivats, hem de seguir rebutjant el seu ús per part de la indústria. Mira la Guia Vermella i Verda d'Aliments Transgènics per saber quins productes són segurs.

6. Torna els productes amb transgènics

Si compres sense adonar-te'n un producte en què l'etiqueta indica que conté transgènics (“modificat genèticament”), demana al comerç que te'l canviï o que et torni els diners.

7. Proposa al teu ajuntament que es declari Zona Lliure de Transgènics, que deixi d'utilitzar glifosat i que promogui l'agricultura ecològica

Sol·licita al teu municipi/ciutat que prengui mesures actives contra l'ús d'Organismes Modificats Genèticament (OMG o transgènics) en l'agricultura i alimentació mitjançant aquesta carta. L'única forma per a les regions o municipis de preservar la seva agricultura i l'entorn davant els riscos d'aquests cultius és declarar-se Zona Lliure de Transgènics. També poden deixar d'utilitzar glifosat i altres plaguicides a les zones verdes de la seva competència i fomentar l'agricultura ecològica a través de la compra pública. A més, els municipis són palanques de canvi que poden impulsar les comunitats autònomes i l'Estat a prendre noves mesures respecte a aquesta qüestió.

8. Augmenta el consum de productes del rusc

La mel, el pol·len, pròpolis, gelea reial o cera són productes meravellosos. Amb el seu consum recolzes els apicultors i les abelles mel·líferes. L'apicultura és una de les activitats humanes més sostenibles. I no t'oblidis de firmar per les abelles. ¡Elles ja ho han fet! Mira aquest vídeo.

9. Al teu hort, jardí, terrassa...

No facis servir plaguicides tòxics, planta varietats locals i atractives per a les abelles i altres pol·linitzadors i potència els refugis naturals per a pol·linitzadors, o fes-te'n tu mateix algun.

i 10. ¡No t'aturis!

Difon la paraula ecològica entre els teus amics i familiars.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/dia-terra-doodle-google-greenpeace-5988824?utm_source=rss-noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=portada

GRANS OBRES COMENTADES: Autorretrato, Alberto Durero, (1498), por Cristina Igl...

HISTÒRIA DE LA INDÚSTRIA AUTOMOBILÍSTICA DE CATALUNYA

 

Un Elizalde pels volt de 1922

La fàbrica Elizalde a Barcelona, el 1921

El districte industrial o clúster de l'automòbil a Catalunya

Francesc Roca.

Al primer terç del segle XX, a l'àrea de Barcelona es forma un districte industrial o clúster de l'automòbil, que farà que la Catalunya dels anys 1930 sigui un país motoritzat, que, sense cap gran empresa pròpia, ha atret la Ford (1922) i la General Motors (1932). La icona d'aquest districte són els Hispano Suïssa. La cara oculta és l'autòdrom de Sitges, el tercer circuit automobilístic de competició d'Europa.

Les claus explicatives d'aquesta especialització s'han de buscar en la llarga i reeixida tradició metal·lúrgica catalana, simbolitzada per la farga catalana dels Pirineus, però això no és tot: cal afegir-hi els fusters o els basters -d'Arbúcies, per exemple- esdevinguts carrossers (i tapissers dels interiors).

Una altra clau és la passió catalana pel viatge, pel trasllat, pel moviment. Fins al segle XIX, les grans vies de comunicació són marítimes, i els vehicles són vaixells. El model d'eixample de Cerdà de l'any 1859 és un model que permet la màxima mobilitat de les locomotores individuals que es comencen a preveure.

Així, no ha de sorprendre que el Bonet, primer automòbil construït al sud dels Pirineus (1889), seguís de prop el primer, l'alemany Daimler (1887). Entre el 1898 i el 1935, a l'àrea de Barcelona es van fundar un bon nombre d'empreses constructores d'automòbils: turismes, autobusos, camions, etc. Les més recordades pels experts són: Hispano Suïssa (1904), David (1909), Abadal (1912), Biada & Elizalde (1913), Díaz-Grilló (1913), TH/Ideal (1915), Batlló/España (1917), Matas (1917), Ricart (1922), Ford Ibèrica (1923), Nacional Pescara (1928), General Motors Peninsular (1932), Aymerich (1933), Nacional Rubí (1935). Algunes d'aquestes empreses van ser de curta durada. D'altres, amb canvis de nom i de propietat, com la Hispano, l'Elizalde o Ford, han entrat al segle XXI.

Al mateix temps, la importació de motors i xassissos i la construcció de carrosseries per encàrrec va fer créixer espectacularment el parc automobilístic català. En 25 anys, al 1927, a Barcelona es passaria de 100 a 5.600 turismes, 1.960 cotxes de lloguer i taxis i 3.800 camions i autobusos. A la província de Barcelona, a 4.620 vehicles; a les comarques de Girona, a 2.240; a les de Lleida, a 1.400, i a les de Tarragona, a 1.820. En total, a la Catalunya dels anys 1920, més de 20.000 cotxes. Als anys trenta, el creixement va continuar. Al juliol de 1936, a la ciutat de Barcelona, les xifres s'havien més que duplicat: hi havia matriculats 16.934 turismes i taxis, i 5.263 camions i autobusos. A tot Catalunya, uns 30.000 (i, al 1950, menys: 28.000).

El parc automobilístic català era format en part per vehicles fabricats a Barcelona: els Hispano, els Ford, els Elizalde, etc. El gruix, però, eren importats: europeus (Citroën, Peugeot, Renault, Benz, Fiat, Lancia) i nord-americans (Buick, Panhard, Chevrolet, Cadillac, Chrysler, Dodge, Willys Knight).

Als anuaris automobilístics que coneix Josep M. Cortès i Martí hi ha una informació extraordinària: la llista dels 20.000 cotxes i el nom i l'adreça particular dels seus propietaris! Podem saber, així, qui tenia un Rolls Royce i a quin carrer vivia. També podem saber qui tenia cotxe (per a ús propi o per llogar) als petits pobles de Catalunya.

Sense indústries especialitzades i variadíssimes és clar que aquest parc automobilístic no s'hauria pogut ni formar, ni créixer, ni mantenir. Una llista resum ha d'incloure forçosament: els carrossers, les indústries auxiliars, els tallers de reparació, els garatges, les botigues d'accessoris i recanvis, les representacions i agències oficials de marques estrangeres, les gasolineres, els pneumàtics i els tallers de recautxutatge. I Service Station.

En un districte industrial, però, hi ha altres peces: la formació (amb escoles de mecànica i d'electricitat a la UIC, la Universitat Industrial de Catalunya), la premsa especialitzada (Motor Sport, Automóvil), les infraestructures de transport, competició i comunicació. Les fires: el primer Saló de l'Automòbil es va celebrar l'any 1919 a Barcelona.

Les vies

La indústria de l'automòbil catalana no hauria prosperat sense carrers transitables a les ciutats i sense carreteres. Els empresaris productors de carrers, places i avingudes són els ajuntaments. A Barcelona, la Comissió Municipal de l'Eixample multiplicarà per 9 les seves inversions en 10 anys. I inventarà el carrer Balmes i el carrer Muntaner, “línies de tiratge”. En el Pla Sexennal de la Mancomunitat de 1920 es proposarà fer accessible tot el territori català. Les ciutats amb plànol per a automobilistes a la guia de Seix & Barral eren: Arenys, Caldes, Granollers, Igualada, Manresa, Vic, Girona, Figueres, Olot, Puigcerdà, la Seu, Tarragona, Montblanc i Reus.

L'article en L'Econòmic d' El Punt Avui

L'article en La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

Hispano-Suiza: del gran turisme als Pegaso

El símbol, una cigonya, de la marca Hispano-Suiza

Hispano-Suiza H.6C de 1933

Francesc Roca.

L'empresa Sociedad Anónima Hispano-Suiza de Fabricación de Automóviles fou creada a Barcelona el 1904. Ben aviat, els analistes descobriren que eren al davant d'un esdeveniment històric, car aquella empresa passava “del muntatge i ajust de peces soltes procedents de l'estranger al perfeccionament –mitjançant màquines eina– de peces foses a Catalunya, i finalment a la fabricació directa d'altres, especialment de motors”. Ara bé, segueix E. Escarra, l'empresa “no fabrica ni el petit automòbil, poc convenient per a les carreteres espanyoles, ni el pes pesant, i, en canvi, fabrica el cotxe de turisme, i llança al mercat automòbils de 16 a 60 CV totalment realitzats als seus tallers, a preus que oscil·len entre 13.000 i 25.000 ptes.” (1909). Només un xic més del doble del que val un cotxe de gamma alta el 2011.

A partir de 1908, fabricaria, també, autobusos (per a línies de transport per carretera com ara Hispano-Igualadina), camions, i ambulàncies. El muntatge final es feia a Barcelona (primer, a l'Esquerra de l'Eixample, després, a la Sagrera), i algunes peces sortien de les fargues de Ripoll.

L'empresa tingué tres promotors: Damià Mateu, Francesc Seix i el joveníssim enginyer suís Mark Birkigt, que procedia del món de la rellotgeria. De fet, però, no hauria reeixit sense l'existència d'un important districte (o clúster) industrial de l'automòbil a la regió de Barcelona.

La presentació en societat de la nova empresa començà de seguida: el 1904, al Saló de l'Automòbil de París, el 1906, acord amb la Société de l'Automobile de Ginebra, el 1907, la cursa en solitari non stop Perpinyà-París en 22 hores, 3 anys després, èxits al Circuit d'Ostende.

L'expansió internacional també fou ràpida. El 1910, inauguració d'una fàbrica d'Hispano-Suiza a l'Île de France, a Levallois-Perret, que, més tard, es traslladaria a Bois-Colombes. El 1914, inici de la fabricació, a la Sagrera, de motors d'avió d'alumini de 40 CV i molt lleugers (185 kg). Aviat, també motors d'hidroavió, i motors de 180 CV i 200 CV.

Aquestes innovacions van tenir un èxit extraordinari. D'una banda, els automòbils de gran luxe eren cobejats per l'elit mundial: reis, milionaris, stars, tothom volia un Hispano-Suiza, o un Rolls Royce. D'altra banda, els motors d'aviació demanats per la guerra civil europea que començà el 1914. Fins al 1918, nou empreses de vuit estats, situats a tres continents, fabricaren motors d'aviació Hispano-Suiza. Als estats espanyol i francès, Gran Bretanya (Wolsewey Motors), Estats Units (Wright Martin Aircraft), Japó (Mitsubishi-Gosbi Motors), Rússia (Arsenal Nacional de Sant Petersburg), Àustria-Hongria (Aviachim Trust) i Itàlia (amb dues empreses: SCAT i Nascati).

El 1929, començà una nova etapa, car es fundà a Praga l'empresa Automobily Osoboni Skoda Hispano-Suiza, destinada a produir turismes als països de l'Europa central. Un nou salt, que hauria pogut ésser important, es féu, amb la creació, a Buenos Aires, de l'empresa Hispano Argentina de Fabricación de Automóviles SA (Hafasa), dirigida per Carles Ballester. Per primera vegada, Hispano-Suiza es posaria a fabricar un automòbil utilitari destinat al consum de masses. El final, el 1939.

A l'estiu de 1936, Hispano-Suiza fou nacionalitzada per la Generalitat de Catalunya i s'integrà, amb altres empreses del metall i de la química, dins un grup industrial de grans dimensions: la Comissió d'Indústries de Guerra. De fet, ja abans havia fabricat, a Barcelona, a Guadalajara, i a Buenos Aires, camions per a transports militars i armes de gran precisió.

Des del final de la guerra d'Espanya, Hispano-Suiza travessarà una sèrie de dificultats, car el govern de Madrid vol dirigir-la. El 1946, serà absorbida per una empresa estatal espanyola creada pel govern de la dictadura amb aquesta finalitat: Enasa, Empresa Nacional de Autotransportes SA. De privada a estatal, de la seu a Barcelona a la seu a Madrid, però, des de la Sagrera, la vida continuà.

Enasa fabricarà uns nous camions: els Pegaso. I cotxes esportius aerodinàmics que han esdevingut mítics, signats per Vifred Ricart, un vell conegut del clúster barceloní de l'automòbil dels anys vint i trenta, que havia dissenyat a Itàlia, entre el 1936 i el 1945, cotxes per a Alfa Romeo.

Motors d'aviació

El 1914, Hispano-Suiza i el seu director tècnic, Marc Birkigt, van rebre l'encàrrec del govern de projectar un motor nou per als avions dels exèrcits de l'aire. El model dissenyat era d'un motor de 8 cilindres en forma de V, amb una potència de 140 HP, fet amb un aliatge d'alumini. Se'n fabricarien, a tot el món, exactament 49.593, i es diu que van contribuir a la victòria militar dels aliats. El 1920, el govern espanyol, que no havia participat en la guerra europea però tenia un guerra oberta al Marroc, va promoure la creació de l'empresa Hispano Aircraft, que es va localitzar a Guadalajara. Les fàbriques d'armes a Catalunya podien ésser perilloses.

Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

Els 600 van arribar molt lluny

Francesc Roca
Sense l'existència d'un clúster català de l'automòbil a la regió de Barcelona al primer terç del segle XX és impossible entendre l'èxit de la producció catalana d'un city car extraordinari: el Seat 600. Entre 1957 i 1973 se'n fabricaren a la fàbrica de Seat de la Zona Franca de Barcelona, al sud-oest de Montjuïc, 797.319 unitats, segons fonts angleses i catalanes, i un xic més, 814.926, segons els italians.
Seat era una empresa mixta creada el 1950 amb participació de l'empresa italiana Fiat, de sis bancs espanyols (bascos, madrilenys i valencià) i de l'INI, el holding estatal espanyol. Al 1953, Seat era una empresa de 925 treballadors. El 1957, quan començà a fabricar el 600, saltà per sobre dels 5.000. Al 1967, quan començava a exportar, arribà als 14.500. Al 1972, quan feia dos anys que Seat havia creat un nou model, el 600 E, pensant en l'exportació, la xifra de treballadors superava els 26.000.
El Seat 600 és una variant del Fiat 600 fabricat a Mirafiori, prop de Torí, projectat per l'enginyer Dante Giacosa. Els Fiat 600 es produirien, també, als mateixos anys, i més tard, a Alemanya, Iugoslàvia, l'Argentina, Xile, Colòmbia, Ucraïna i Turquia. Però les successives versions/innovacions del Seat 600 van arribar molt lluny.
L'èxit dels 600 catalans va ser múltiple. Primer, l'adaptació i les innovacions introduïdes al model del Fiat 600 (més l'entusiasme dels mecànics catalans, professionals i amateurs) van aconseguir donar una sorprenent qualitat i durabilitat als motors, als bastiments i a les carrosseries. Amb, ben segur, la discreta intervenció de l'enginyer Vifred Ricart, que havia treballat a Hispano-Suïssa i a Alfa Romeo.
Segon, un preu raonable, l'equivalent a uns 12.000/24.000 euros, segons els anys i el model escollit. De fet, en termes relatius, el preu del 600 anà baixant: el 1957 era 3,51 vegades la renda per càpita dels habitants de l'Estat espanyol; el 1966, 1,32 vegades i el 1973, 0,69 vegades. El pagament es feia uns mesos abans: era un prefinançament. Els compradors pagaven al comptat. Alguns, però (els mateixos treballadors de Seat o els treballadors d'algunes entitats financeres), tindrien accés a crèdits.
Tercer, a desgrat de les seves dimensions relativament petites (3,21 m, dues portes, 585 kg) el 600 fou especialment útil per al transport de les famílies de nou tipus (amb 1-2-3 fills), per a les sortides de cap de setmana i de vacances. I, com a cotxe dels joves, amb la fabricació d'un insòlit model de Seat 600 descapotable. També, com a vehicle de treball. Gràcies, per exemple, a la furgoneta Seat-Costa, fabricada parcialment a Terrassa per Esteve Costa, i a la furgoneta Siata Formichetta, fabricada a Tarragona (amb models com Tarraco, Barcino, Turisa i Empúries).
Per primera vegada, doncs, una màquina complexa (amb motor d'explosió i circuits elèctrics) era produïda massivament a les terres catalanes i, a més de vendre's al mercat comú espanyol, arribaria molt lluny, fins a les costes del Pacífic. Per bé que les vendes a tot l'Estat espanyol foren molt importants, el Seat 600 i les seves variants (com ara el Seat 800) s'exportà. Sobretot, a partir de 1964, quan van arribar 150 unitats de 600 a l'aeroport de Bogotà, Colòmbia.
Els 600 s'exportaren a països amb un nivell econòmic i tecnològic molt divers. Sorprèn, per exemple, que s'exportessin Seat 600 a estats europeus tan avançats com Alemanya (12.245), Àustria (4.635), Holanda (5.916), Finlàndia (7.818), Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Eulàlia Solé explica que Holanda va ser el principal client el 1970, i que el Seat 600 va ser el cotxe més venut a Finlàndia el 1971. Se'n van exportar, també, als països europeus de la Mediterrània com Itàlia, Portugal i Grècia, i al Pròxim Orient: Egipte, el Líban i Turquia. A desgrat que Fiat produiria 600 Argentina, el Seat 600 es va exportar a l'Argentina, a tres estats del Carib: Colòmbia, Panamà i Guatemala, i a dos estats del Pacífic: l'Equador i Xile. El 600 es va exportar també a nou estats africans de la costa atlàntica: Marroc, Camerun, Congo, Costa d'Ivori, Gabon, Guinea Equatorial, Senegal, Zaire, i Angola, i a tres estats africans de l'Índic: Etiòpia, Somàlia i la Reunió.

Publicitat i realitat

La dictadura espanyola de 1939 va paralitzar el clúster català de l'automòbil. A finals dels anys 40, les noves motos catalanes, avui mítiques, i els Pegaso assajaven una represa. Seat se situa en aquesta línia. Als anys 60, però, es farà un gran salt endavant. El monopoli informatiu de la dictadura i el seu afany de sobreviure gràcies a l'autopublicitat van intentar convertir el 600 en un fenomen espanyol aliè a la realitat social i industrial catalana. En l'imaginari col·lectiu, el 600 té ambigüitats: és un producte de la dictadura i un motor de llibertat.

Francesc Roca. Els 600 van arribar molt lluny

Per saber-ne més:
Les exportacions de 1974
La revolució industrial dels 70

CALOR SUFOCANT, SEQUERA, ABSÈNCIA DE CULTIUS,FOCS FORESTALS… AIXÍ ÉS LA CATALUNYA QUE VE

El pantà de Sau i Sant Romà el 2008

ISIDRE ESTÉVEZ Barcelona Actualitzada el 12/02/2017 17:21. Diari Ara.Cat

Se n'ha parlat molt, dels efectes del canvi climàtic, però la majoria de vegades els advertiments feien referència a les conseqüències en llocs molt allunyats de nosaltres: l' Àrtic, les Malvines, Austràlia… Dels efectes a Barcelona, Estocolm o Londres no se'n parla tant. Però l' Agència Europea del Medi Ambient acaba de fer públic un informe on fa exactament això: analitzar les conseqüències que el canvi climàtic tindrà en les vides dels europeus. Els resultats de l'informe, el més exhaustiu fet fins ara, no deixen lloc per a dubtes: Europa es veurà afectada, i molt, pel canvi climàtic, i els efectes es deixaran notar no només en els ecosistemes naturals, sinó també en l' economia i la salut dels ciutadans. Un panorama devastador del qual no se salvarà ningú, però que tindrà en Catalunya un dels països més afectats.

Els centenars de pàgines de diaris i minuts de ràdio i televisió dedicats al canvi climàtic no han aconseguit que la població acabi d'entendre que les seves repercussions van molt més enllà d'un augment de les temperatures. En un món on tot està interrelacionat, on l' extinció d'una espècie animal afecta altres espècies animals i plantes, on la desaparició d'arbres en un país afecta les precipitacions en un altre, on la sequera en una zona comporta un moviment de població cap a una altra… en aquest món moure una peça implica moure-les totes. I allò que afecta el clima afecta tots els àmbits de la vida a la Terra.

Els efectes del canvi

Tots vol dir tots, i aquest és el punt que emfatitza l'informe de la Unió Europea, que remarca que els riscos a què s'enfronta el continent seran cada vegada més nombrosos, i també més severs. Europa s'està escalfant a un ritme més accelerat que molts altres punts del planeta ( 1,5 graus més només en l'última dècada), i això es deixarà notar. Algunes de les conseqüències que el canvi climàtic produirà en les nostres vides són previsibles: onades de calor més habituals i intenses, més inundacions, episodis més freqüents i prolongats de sequera, tempestes més violentes, un nivell del mar més elevat, que negarà pobles i parts de ciutats. Són conseqüències relacionades directament amb el clima, que es tornarà més extrem: les regions més humides d'Europa ho seran encara més, però les més seques també ho seran més. Això afecta directament Catalunya.

El pont medieval de Queròs al pantà de Susqueda, l'agost de 2008

Catalunya serà un dels països més afectats pel canvi climàtic

Altres efectes, com els que el nou clima provocarà en la vida de les persones i l'economia dels països, resulten més difícils de mesurar. Però d'afectacions n'hi haurà. Algunes regions es tornaran més inhòspites, fet que repercutirà especialment en els col·lectius més vulnerables: persones grans i amb pocs recursos econòmics es troben entre els sectors amb més risc de morir com a conseqüència dels episodis de calor i fred intensos. Les noves condicions climàtiques i els moviments migratoris que comportaran tindran la seva traducció en l' expansió de malalties que, limitades fins ara a determinades zones del món, arribaran a Europa; la febre del Nil serà una d'aquestes malalties desplaçades. A més, el canvi del món físic obligarà a un reajustament físic i psicològic que no tothom podrà superar, motiu pel qual es preveu un augment en el nombre d'afectats per trastorns mentals.

Pel que fa a l'economia, els seus efectes seran més duals i contradictoris, perquè sovint les pèrdues d'uns seran els guanys d'uns altres: l'esgotament dels bancs de pesca i la migració de peixos cap al nord suposarà la mort de la pesca en unes zones però la impulsarà en unes altres; el mateix passarà en l'àmbit de l' agricultura, on els cultius que es perdran al sud es guanyaran al nord; el turisme que marxi de llocs massa calorosos anirà a d'altres que ara reben menys visitants… Amb tot, sumant guanyadors i perdedors, els efectes seran devastadors per al conjunt d'Europa. Ja ho estan sent, de fet: es calcula que, des del 1980, el canvi climàtic ha suposat per al continent una factura de 400.000 milions d'euros.

Catalunya, entre els països més afectats

Els canvis econòmics tiraran sal a la ferida, perquè accentuaran encara més les desigualtats tradicionals d'Europa. Tothom s'hi veurà afectat, però no tothom amb la mateixa intensitat. I, segons les previsions, Catalunya serà un dels països més perjudicats, perquè la seva situació geogràfica la farà especialment vulnerable als canvis que portarà el nou clima. Catalunya patirà per partida doble: perquè està situada al sud —tot el sud del continent serà qui en sortirà més mal parat— i perquè té costes, un altre dels punts febles davant del canvi climàtic.

Els experts de l'agència del medi ambient han dividit Europa en set regions —àrtica, atlàntica, boreal, continental, mediterrània, marítima i muntanyosa– i han avaluat els riscos que amenacen cadascuna d'aquestes set zones. De totes, la que s'enfronta a un nombre menor de riscos és la dels països de l'Atlàntic —des de Galícia i el País Basc fins a Dinamarca. Això no vol dir que els perills de la zona siguin menors —amb episodis de pluges violentes i risc d'inundacions— sinó, senzillament, que seran menys nombrosos, sis. En l'altra costat de la balança, en la zona que s'enfronta a un nombre més gran de riscos, es troben Catalunya i la resta de països del Mediterrani, a més de Portugal i parts d'Ucraïna. En aquest cas el nombre de riscos s'eleva a disset. Són aquests:

1. Fort augment en el nombre d' onades de calor
2. Increment de la mortalitat (com a conseqüència de les onades de calor)
3. Disminució de les pluges i del cabal dels rius
4. Risc més gran d'episodis de sequera
5. Risc més gran de pèrdua de biodiversitat
6. Risc més gran de focs forestals
7. Lluita per l'accés als recursos hídrics
8. Augment de la demanda d' aigua per a usos agrícoles
9. Reducció de les collites
10. Riscos per a la producció ramadera
11. Expansió de plagues
12. Disminució del potencial de producció energètica
13. Augment de la demanda energètica (per fer front a l'ús més elevat de l'aire condicionat)
14. Disminució del turisme durant l'estiu (però increment potencial durant la resta d'estacions)
15. Augment dels riscos climàtics
16. Afectació negativa en la majoria de sectors econòmics
17. Augment de la possibilitat de patir les conseqüències negatives del efectes que el canvi climàtic provoca en altres llocs del planeta

El que resulta interessant del nou informe és l'accent que posa en la interacció entre causes i conseqüències del canvi climàtic. L'augment d' inundacions, per exemple, implicarà moviments de població en uns casos i, en altres, l'encariment de la construcció o les assegurances. I els moviments migratoris comportaran canvis econòmics i demogràfics, perquè afectaran el comerç entre els països i comportaran costos en infraestructures i polítiques socials. Els conflictes bèl·lics també seran més freqüents en un món on hi haurà més competició per accedir a uns recursos cada cop més escassos. I, més enllà del drama humà, les guerres comportaran nous problemes socials, ecològics, comercials i econòmics. Un cercle viciós de proporcions gegantines.

El canvi climàtic és com fer caure una pedra de grans dimensions en un petit llac: l'impacte és lògicament més gran allà on cau la pedra, però els moviments que genera, grans o petits, arriben arreu. Pel que fa a Europa, Catalunya està situada en un dels extrems on aquests moviments es deixaran sentir més i amb més intensitat.

- Font: L'últim informe de l'Agència Europea del Medi Ambient sobre les conseqüències del canvi climàtic dibuixa un escenari molt complicat per a Catalunya i la resta de països de la Mediterrània

- Per saber-ne mes: El pantà de Sau

El pont de Queròs i Sant Romà de Sau

Climate change poses increasingly severe risks for ecosystems, human health and the economy in Europe

L'ART ROMÀNIC

Art romànic from Carme Aranda- Mònica Navarro

HE MIRAT AQUESTA TERRA. ESPRIU EN SONS DE RAIMON

He mirat aquesta terra (1980)

(Salvador Espriu – Raimon)

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s’enduia la claror del cel,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit

camp l’ample silenci que estenen els grills,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec

com l’hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls

de l’aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Una altra preciosa i fantástica versió: LA SEU VELLA DE LLEIDA MÉS DELICIOSA AMB SÍLVIA PÉREZ CRUZ I TOTI SOLER " He mirat aquesta terra"

IL·LEGALITAT AMBIENTAL A ANDALUSIA PER EXPLOTACIONS GASÍSTIQUES VORA EL PARC NACIONAL DE DOÑANA

Font: REPSOL extrae gas en las costas de Doñana sin evaluación de impacto ambiental

Sobre el tema:- La Eurocámara pide información sobre la extracción y almacenamiento de gas
-Industria da luz verde al proyecto de gas en el entorno de Doñana
-El Congreso aprueba paralizar las obras de extracción de gas en el entorno de Doñana
-Expertos alertan del riesgo de terremotos en Doñana por las extracciones e inyecciones de gas
-Extracción y almacenamiento de gas en Doñana. Diez razones para decir NO
  

JAN VAN EYCK, EL PRIMER GRAN PINTOR DE LA LLUM

Retrat d'home amb turbant, considerat un autorretarat, Jan van Eyck,Oli sobre taula,  1433, 26 x 19 cm, Londres, National Gallery

A partir de Van Eyck, els retratistes flamencs van col3locar els personatges de tres quarts, amb expresions dinàmiques i vives, també van donar més importància als gestos de les mans. Les figures es destacaven del fons i establien un diàleg amb l'espectador.

El naixement de Joan Baptista (a dalt) i el Baptisme de

Jesucrist (a sota), Jan van Eyck, detall d'una página miniada del Llibre d'hores Torí-Milà; 1422-1424,  0,28 x 0,19 m. Torí, Museu Cívic.

Retrat d'home amb clavel, Jan van Eyck, 1435,Oli sobre taula,  40 x 31 cm, Berlín, Staatliche Museen

La Mare de Déu del canonge van der Paele, Jan van Eyck, 1436, oli sobre taula, 122 x 157 cm, Bruixes, Museu Groeninge.

Detall de La Mare de Déu del canonge van der Paele,  Jan van Eyck, 1436, oli sobre taula, 122 x 157 cm, Bruixes, Museu Groeninge

Políptic de l'Anyell místic,  vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.

Políptic de l'Anyell místic,  vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.

Políptic de l'Anyell místic, detall (els comitants de l'obra, Joducus Vydt i Elisabeth Borluut, als laterals, i grisalla de Sat Joan Evangelista i Sant Joan Baptista) vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.

Políptic de l'Anyell místic, detall (L'Anunciació) vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.

Políptic de l'Anyell místic, detall vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó

Políptic de l'Anyell místic, detall (àngel tocant l'orgue) vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó

Figura clau de la historia de l'art occidental, Jan pertanyia a una familia de pintors: també eren artistes els seus germans Hubert (mort durant la realitzacio del Políptic de l'Anyell místic) i Barthélemy,que es va trasladar a Provença. És la gran figura de la pintura flamenca, el perfeccionador de la pintura a l'oli; Jan va ser un home cèlebre, va ocupar l'atenció d'artistes i intel·lectuals i la seva reputació es va extendre fins i tot al plànol polític. Els ducs de Borgonya li van confiar delicades misions diplomàtiques en vàries nacions; aquests viatges donen un segell europeu al seu art.  No obstant, la imatge de les seves pinturessegueix lligada a les ciutats comercials de Flandes, com Gant i Bruixes, que estaven entrant en la fase més brillant de la seva historia. En contacte amb Robert Campin i Rogier van der Weyden, Jan van Eyck va mostrar des de les seves`primeres obres una atenció meticulosa a la reporoducció dels objectes i de la naturalesa, gràcies a una insuperable sensibilitat per la llum. amb ell, el meravellós univers que fins aleshores era  accessible als escasos afortunats posseïdors de les més belles pàgines miniades flamenques i borgonyes va adoptar proporcions monumentals i es va trasladar al públic de la gran pintura d'altar. Va substituir al seu germà Hubert en la realització de Políptic de l'Anyell místic de Gant i, en el curs dels anys trenta del segle XV, va produir una seqüència d'obres de pintura devocional; la seva contribució a la historia del retrat també va ser cabdal.

Font biblioggràfica: ZUFFI, Stefano. Gan Alas de la Pintura del año 1000 al siglo XX.2001, Electa, Milà,

ELS PAISATGES NATURALS DE CATALUNYA

Estany d'Ivars i Vila-Sana a la plana d'urgell, envoltat per tots costats de conreus de cereals, farratges i fruiters. Conegut també com llacuna d'Utxafava- que és l'antic nom de Vila-Sana-, acull una important biodiversitat en un entorn dominat per conreus. Sorprent encara més saber que l'estany fou dessecat l'any 1951, i que a partir del 2005, i gràcies a un projecte de restauració ecològica i paisatgística impulsats pels ajuntaments de les poblacions que li donen nom i per un consorci d'administracions, es va anar recuperant.

Catalunya és un país petit, però ric en sistemes naturals i en diversitat d'espècies de flora i de fauna, amb unes proporcions per damunt de les mitjanes europees. El més destacat és que, situat latitudinalment a la regió mediterrània, pel seu particular relleu i pels efectes del darrer episodi glacial, s'hi troben representades tres de les grans bioregions que formen l'Europa occidental: la borealpina, la centreeuropea i la mediterrània. El conjunt del territori català és com una síntesi dels principals paisatges europeus. Amb tot i això, el domini mediterrani representa aproximadament el 75% , el centreeuropeu el 20% i el borealpí el 5%.

El patrimoni natural d'un territori és un indicador immillorable de sostenibilitat. En aquest sentit, Catalunya parteix d'una situació realment remarcable, el total d'hàbitats del país és de 597, dels quals 110 són considerats d'interès prioritari per la Unió Europea, i representen un 40% del total dels que hi ha representats a la UE.

La protecció del patrimoni natural està regulada mitjançant un marc legal de conservació dels Espais Naturals. Actualment, hi ha aproximadament 80 espais naturals protegits, sota diverses figures. Les principals són la del Parc Nacional, la més estricta- que afecta només l'àrea d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici-, i la de Parc Natural, una figura que formula un model de conservació que s'estén a divuit espais distribuïts per tot Catalunya i que comptabilitza la conservació amb determinades activitats productives sostenibles.

Altres figures de protecció són els denominats Paratges Naturals d'Interès Nacional- del quals n'hi ha set, Poblet, massís de l’Albera, massís del Pedraforca (inclòs al Parc Natural del Cadí-Moixeró), serra de Rodes, cap Gros-cap de Creus i Punta Falconera-cap de Norfeu (els tres últims al Parc Natural del Cap de Creus).-, les Reserves Naturals Integrals-cinc- i les Reserves Naturals Parcials-52-. I encara cal afegir-hi els 74 refugis de Fauna Salvatge. Tot aquest corpus normatiu es ampliat per altres dispositius legals, com la Llei de biodiversitat, i té el reforç d'algunes figures de la UE, com és el cas de la Xarxa Natura 2000, la Directiva Hábitat i la Directiva Aus, i també el Conveni Europeu del Paisatge, ratificat pel Parlament de Catalunya. Val a dir que , malgrat la significació d'aquest important aparell normatiu i dels programes de gestió associats, hi ha un centenar de plantes vasculars i una cinquantena d'espècies animals vertebrats que pateixen algun grau d'amenaça.

El patrimoni natural no s'ha d'entendre com un món de curiositats florístiques i faunístiques estrictament, sinó com un indicador de l'estat de salut ambiental i de qualitat del territori on s'expressen de forma dinàmica les denominades forces inductores de caràcter biofísic i de forces inductores de caràcter socioeconòmic. El resultat d'aquestes relacions ens mostra les formes del paisatge actual.


PAISATGE  D’ALTA MUNTANYA

Els Encantats, Alt Pirineu

Aquest paisatge correspon  a la serralada pirinenca que representa per a Catalunya el  sistema muntanyenc per excel·lència, un sistema que s’imposa per la seva altitud, amb la Pica d’Estats i els seus 3143 m com el cim més alt del país. La serralada destaca poderosament per la munió de cims i de llacs glacials que en caracteritzen la naturalesa indòmita.

Aquest paisatge coincideix  amb el clima alpí i subalpí caracteritzat per les temperatures baixes, innivació i pluviositat altes.

Des de les avetoses araneses fins a les fagedes de l’Albera, el Pirineu s’allargassa de ponent a llevant, mostrant una diversitat de desenes de paisatges, amb unes cobertes vegetals que van des de les boscúries més intactes com les pinedes de pi negre, que arriben a assolir altituds superiors als 2500 metres i que acullen una fauna completament singular, com l’ós bru, actualment en fase de recuperació-,als gespets i els rasos, fins a les diferents variables de sistemes rupícoles, amb una fauna indicadora de gran qualitat paisatgística, com el trencalòs i la perdiu blanca.

I una petjada humana històrica que s’expressa generalment de manera integrada en les formes de paisatges tan variats com rics en diversitat biològica i cultural

PAISATGE DE PREPIRINEU I SERRALADA TRANSVERSAL

                                                  Muntanya de Sant Corneli, al Pallars Jussà

Els paisatges prepirinencs i transversalencs , tot i la seva variabilitat, representen, dit a l’engròs, una certa aspror territorial. Una certa aridesa I la presència de sòls prims, lligats a un substrat rocós molt permeable, constitueixen sovint un territori de garrotxa. El predomini d’un relleu enlairat, de formes acinglerades,  la verticalitat i l’horitzontalitat dels altiplans, amb alguns fondals i baguenys determinen l’estructura dominant d’aquest paisatge.

Són espais naturals que van des de les rouredes seques del Montsec d’Ares fins als boscos tancats de l’Alta Garrotxa, passant per la dorsal pluviométrica catalana amb més pluges del Puigsacalm,  el Collsacabra i les Guilleries.

El domini climàtic pertany al mediterrani de muntanya alta , que marca la transició  del clima subalpí al mediterrani, amb un curt període sec, temperatures més suaus  i pluviositat i innivació menors.

Els necròfags i alguns grans rapinyaires com l’àguila daurada troben, en la inexpugnabilitat dels cingles I penya-segats d’aquests espais variants, un lloc de nidificació excel·lent.  L’estructura trencada i escassament accessible d’alguns congostos-com els de Montrebei i de Collegats-, representen un rar exemple de paisatge intacte, amb poblacions d’espècies  com la llúdria, exigents indicadors de qualitat ambiental.

També hi trobem sistemes forestals realment únics per la seva maduresa. Cal remarcar-ne el bosc de gresolet, als peus del Cadí, i el bosc de boixos de Valielles, per posar dos exemples d’alta qualitat paisatgística.

PAISATGE MEDITERRANI  DE MUNTANYA MITJA I BAIXA

                                      Els Ports de Besseït

Aquest paisatge correspon a l’anomenat Sistema  Mediterrani , que segueix bàsicament  els límits que marquen la Serralada Litoral i Serralada Prelitoral i els sistemes adjacents. Des de les Gavarres gironines fins als Ports, el Caro (1447 m) ,i el Montsià, aplega una gran diversitat de paisatges amb una munió de cims i turons d’altitud mitjana, amb el Turó de l’Home al capdavant (1706 m).

De manera general, respon a unes característiques  definitòries dels ecosistemes mediterranis de muntanya mitjana i baixa i de la mediterraneïtat paisatgística: al llarga de l’any  disposen de moltes hores  de llum i d’uns recursos hídrics reduïts. Hi predomina una vegetació escleròfil·la, és a dir, amb fulles dures per a evitar la pèrdua d’aigua durant les insolacions estivals; altres vegetals es caracteritzen per ser espinosos i rics en olis essencials i principis actius molt volàtils, que en part expliquen la combustibilitat dels boscos mediterranis. Al llarg de l’evolució, la vegetació d’aquests boscos ha desenvolupat algunes respostes, com la capacitat de rebrotar i la presència de materials ignífugs  en les seves estructures, com és el cas de l’escorça suberosa de l’alzina surera.

PAISATGES DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL

La Depressió Central comprèn una àrea de domini climàtic mediterrani continental, amb cinc o set mesos de secada i elevada oscil·lació tèrmica anual. Hi trobem espais  com l’aiguabarreig del Segre, el Cinca i l’Ebre-els tres rius més cabalosos del país-que és l’espai palustre més rellevant de la Catalunya interior, amb els boscos riparis més destacats també del país, acompanyats per mulladius, illes fluvials, comunitats de canyissars i bogues amb la densitat més alta d’ocells, 280 espècies, de les quals hi nien 140.

Els secans lleidatans , paisatges pseudoestèpics que justifiquen el seu nom per la reduïda pluviositat, per sota els 400mm/any, són  àrees  planes que combinen el conreu (fruiters, oliveres, cereals i farratge).

També hi podem tobar espais geològics  insòlits com la muntanya de sal  de Cardona, una singular estructura formada per un diapir que va emergir fa dos milions d’anys.

PAISATGE LITORAL

El litoral català s’estén al llarg de 826,5 km, entre el cap Falcó al nord i el riu de la Sénia al sud. l. Aquesta franja presenta un conjunt coster singular i divers: les diferències en l’estructura geològica terrestre d’aquesta zona i els factors ambientals que hi incideixen (règim d’onatge, règim de vents, règim de corrents submarins) donen lloc a diferents tipus de costa.
Començant pel nord, el tram de costa conegut com a Costa Brava (o Marina de l’Empordà), la costa és abrupta i rocosa amb nombrosos entrants i sortints i està formada per petites cales, intercalades entre els penya-segats, com per exemple les de Portaló, Culip i Fredosa a Cadaqués o Montjoi a Roses. Des de Roses fins a l’Escala la costa és baixa i la conformen tot un seguit de platges obertes, associades a la plana deltaica formada pels rius Fluvià i Muga. En són exemples la platja de la Gola a Sant Pere Pescador o les platges de les Muscleres i Riells a l’Escala. Des de cala Montgó fins a l’Estartit, on es troba el massís del Montgrí, la costa torna a ésser abrupta, però les cales intercalades que s’hi troben són de dimensions més grans que les del tram rocós del nord i menys nombroses. Des de l’Estartit fins a la desembocadura del riu Ter es troba el segon tram de costa baixa, anomenat Platja de Pals. La seva morfologia està íntimament associada a la plana deltaica del riu Ter. A l’extrem sud de la plana deltaica del delta del Ter destaca l’existència d’un camp de dunes i la presència de petites llacunes al front deltaic. Des del cap de Begur fins a Tossa, la costa es torna molt articulada, i és de perfil irregular amb una alternança de promontoris i cales com la cala Cristus–Ses Torretes a Calonge.
Seguidament, al tram de costa conegut com a Costa Brava, es troba el tram anomenat Marina de la Selva, comprès entre Tossa de Mar i la desembocadura de la Tordera. Es caracteritza per la seva morfologia de costa baixa amb pendents relativament suaus, sense grans desnivells. En aquest tram es combinen platges encaixades com cala Canyelles a Lloret, amb platges obertes com les de Sabanell  i Lloret, a Blanes i a Lloret respectivament.
A continuació, hi ha la Costa de Llevant, que comprèn el tram entre Malgrat i el turó de Montgat, i que es caracteritza per ser costa baixa amb grans platges com les de Canet de Mar, Cavaió –Arenys de Mar–, Sant Simó –Mataró– o el Masnou, entre d’altres. És una zona amb forta pressió sedimentària a causa de les aportacions episòdiques de les torrenteres locals i també per la deriva litoral, condicionades ambdues pel treballa dels temporals.
El tram comprès entre el turó de Montgat i el golf de Sant Jordi s’anomena Costa de Ponent. Aquest tram inclou el litoral de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Ebre fins al golf de Sant Jordi. El petit tram que abraça el litoral del Maresme i tot el Barcelonès es caracteritza per ser costa baixa amb platges obertes i rectilínies; les platges de Barcelona són platges urbanes encaixades, perquè es troben limitades als costats per espigons artificials que impedeixen que la sorra se’n vagi de la platja per transport longitudinal. Des de la desembocadura del Llobregat, que forma la segona plana deltaica més important de Catalunya després del delta de l’Ebre, fins al tossal dels Munts, la costa és baixa amb platges obertes i rectilínies; en aquest tram, únicament el massís del Garraf presenta una costa escarpada amb pendents abruptes i talussos verticals d’ampli desnivell, entre els quals es desenvolupen algunes cales. Des del tossal dels Munts fins a la desembocadura del Francolí, la costa es caracteritza per ser rocosa, d’alçades moderades, amb platges de sorra llargues encaixades entre trams rocosos. El tram des de la desembocadura del  Francolí fins a l’Hospitalet de l’Infant és un tram de costa baixa, amb l’excepció del cap de Salou, que és una zona de costa rocosa. La zona de l’Hospitalet de l’Infant també és costa baixa. El tram entre el morro de Gos i Vandellòs, també de costa baixa, està format per nombrosos cons al·luvials que enllacen amb el mar per mitjà d’un perfil suau. Aquesta zona es troba molt limitada a l’est per la platja de graves molt alterades de Vandellòs, que actualment està en retrocés, i a l’oest pels afloraments rocosos del morro de Gos.
Finalment, s’anomena Goles de l’Ebre el tram comprès entre el golf de Sant Jordi i la desembocadura del riu de la Sénia. Aquesta zona abraça el delta de l’Ebre que, a grans trets, té una línia de costa d’uns 52 km de longitud formada principalment per platges arenoses. La seva característica més destacada és la presència de dues fletxes laterals, el Fangar (al nord-oest) i la Banya (al sud-oest), que tanquen parcialment dues badies: la del Fangar i la dels Alfacs.
El clima predominant en tota aquesta franja litoral és el clima mediterrani costaner que es caracteritza per enregistrar temperatures suaus amb mitjanes hivernals que no arriben a baixar dels 10 ºC i estius força humits. Les precipitacions són bastant baixes i l’eixut estiuenc és molt acusat; en canvi, les pluges de tardor són abundoses i en molts sectors assoleixen el 40% de les precipitacions anuals.
Aquest espai litoral, amb les seves característiques físiques diferencials, és suport d’una important activitat socioeconòmica que genera un sistema dinàmic i complex. De fet, l’espai litoral descrit és el més consumit per la activitat turística a Catalunya.

Parcs Naturals de Catalunya (dins d'aquest bloc)

Bibliografía: AAVV. Patrimoni natural de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2013
Litoral i platges de Catalunya