ARA QUE SOM EN PLE ESTIU: REPRESENTAR LA LLUM, LA GRAN FASCINACIÓ DELS ARTISTES

Detall de Las Meninas o La Familia de Felipe IV, Velázquez, 1656

Detall de Las hilanderas o la faula d'Aracne, Velázquez, 1957

La llum és la poesia i la il·lusió de la vida, com en la romàntica Leyenda de Gustavo Adolfo Bécquer, "El rayo de luna", fugissera com l'amor.

Diego Velázquez  aconseguí ser el pintor que millor representà la llum i l'aire de l'Edat Moderna amb dots d'il·lusionista, com ho demostrà amb "Las Meninas", arribant a ser una rara "invenció" sense antecedents ni conseqüents en la història de la pintura.

Noces jueves al Marroc, E.Delacroix, 1839

Pluja,vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'oest, Joseph Tallord William Turner, 1844

Eugène Delacroix, després de conèixer a Anglaterra la pintura lumínica de Turner, realitzà un viatge a Marroc i Algèria que va transformar la seva concepció de la pintura descobrint allí l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiren en tota la seva obra posterior.

Les roques, Corot, 1828

Per Jean-Baptiste-Corot, pare del plein air, són els efectes lumínics els que confereixen de poesia a la pintura. Mentre que el també naturalista Theodore Rousseau  captava la llum i l'atmosfera com un científic, Corot  preferia iluminar els seus paisatges amb espectaculars contrallums que ho envoltaven tot en una atmosfera poética. En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, Corot va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i, més al sud, a la vora de Nàpols.

Platja de Portici, Marià Fortuny, 1874

Un altra viatge que influí en la pintura va ser el que Marià Fortuny realitzà el 1860 a Marroc ,per encàrrec de la Diputació de Barcelona per a fer la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica. Allà la seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista i el seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. En l'etapa final de la seva curta vida, a l'estiu de 1874 pintà a Portici (Nàpols)  cercant el mar i la llum mediterrània, que anticipà ràpidament als impressionistes.

Patio de la Alberca, Santiago Rusiñol, 1895

Santiago Rusiñol va seguir el camí del sud, el 1887, rere les passes de Fortuny en la primera de les cinc estades a Granada. I sobretot en la segona , el 1895, va ser on va anar reveure la llum i el paisatge que l'havien seduït ja abans que les boires parisenques, del seu viatge amb Enric Clarassó i deprés Ramon Casas a París , el 1888 i 1889. Rusiñol va sentir la necessitat de banyar-se i ofegar-se de llum.

El sembrador, Van Gogh, 1888

També  Van Gogh posseí aquest afany per la llum del sud, esperant compartir-lo amb Gauguin a inici de la tardor, després de l'estada durant tot el 1888 a la provença francesa d'Arle. Allí, li hagués agradat a Van Gogh crear un projecte somniat, el de fundar una comunitat d'artistes.


La llista seria llarga per a incloure tots els artistes que s'ha sentit seduïts per la llum i, sobretot, la llum en plenitud i esplendor màxima  del sud. Aquest sud lumínic és el que tan bé descriu el periodista expert en paisatges, Eliseu T. Climent, en la revista de muntanya Vèrtex. La llum que ho descobreix i ho amaga tot amb la seva resplandor.

Bibliografía i webgrafia:

- "Vèrtex", no 264,, Gener i Febrer 2016, Federació d?Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada.

Fernando Checa en "Velázquez. Obra completa"

Precedents artístics de l'Impressionisme, en aquest mateix bloc

Eugène Delacroix a la Viquipèdia

Jean-Baptiste-Camille Corot. La representación de la luz en la pintura del Museo Thyssen-Bornemisza

Jean-Baptiste_Camille_Corot a la Viquipèdia

Vicent Van Gogh a fons a la Viquipèdia

Paisatges i Escenaris de Santiago Rusiñol, de Vinyet Panyella

Connexions entre Fortuny i Rusiñol

LA INTERPRETACIÓ DE "LAS MENINAS" I VELÁZQUEZ EN CÒMIC PREMI NACIONAL

«De jove et pot semblar insípid, ortodox, poc atractiu. Però has de desxifrar què diu, deixar que et sacsegi i et fascini. A l'acostar-t'hi, la seva aparent senzillesa desapareix. Hi ha milers de teories sobre ell, esotèriques i astrològiques, totes extravagants», deia sobre 'Las Meninas' fa un any el dibuixant Javier Olivares, a qui el guionista Santiago García va embarcar el 2008 en el projecte, amb títol homòleg a l'obra mestra de Velázquez, que ara acaba de conquistar el Premio Nacional de Cómic, que concedeix el Ministeri de Cultura, dotat amb 20.000 euros.

El jurat ha elegit 'Las Meninas' per "ser una obra que assumeix un risc en l'estructura narrativa i en el plantejament gràfic que es resol amb brillantor, i per constituir un bon acostament a la figura de Velázquez, la seva època i la seva influència en altres artistes". Segons comentava fa uns mesos el seu guionista, volien reflexionar sobre «per què una obra d'art es converteix en icona cultural i com un artista aconsegueix transcendir i passar a la història». "Volíem entendre com s'escriu la seva història, com decidim qui són mestres i quines obres són mestres -assenyalava García -. Las Meninas eren gairebé desconegudes fins al segle XIX, quan va adquirir l'estatus que avui manté. Era el quadro ideal per plantejar aquests temes".

'Las Meninas', que ja va aconseguir el premi a millor obra espanyola en el passat Saló del Còmic de Barcelona, també ha sigut reconegut amb el premi Dolmen de la Crítica a la Millor Obra Nacional. El còmic, a més d'acostar-se a la vida de Velázquez, però sense ser una biografia, juga i fabula amb els fets històrics i amb la influència que el famós quadro ha deixat en els segles posteriors i en figures com Picasso, Goya, Dalí, Foucault i Buero Vallejo o Equip Crònica.
Santiago García (Madrid, 1968), llicenciat en Periodisme, és traductor i guionista de còmic de llarg recorregut. Entre les seves obres figuren la sèrie 'El Vecino', amb Pepo Pérez, 'Futbol, la novela gráfica', amb Pablo Ríos, 'Beowulf', amb David Rubín, i acaba de publicar aquest setembre 'García', amb el dibuixant Luis Bustos, tots a Astiberri. És autor també d'obres teòriques com 'La novela gráfica' i ha coordinat les antologies sobre el món de la historieta 'Panorama' i 'Supercómic'.

Javier Olivares (Madrid, 1964), il·lustrador i historietista, es va iniciar en la revista 'Madriz' els 80, i des d'aleshores ha combinat el seu treball en nombroses revistes i diaris amb la il·lustració de llibres, tant infantils com per a adults. Entre els seus còmics destaquen 'Cuentos de la estrella legumbre' (Media Vaca, 2005), 'La caja negra' (Glénat, 2001), 'Las crónicas de Ono y Hop' (Dibbuks, 2007), 'El extraño caso del doctor Jekyll y mister Hyde' (SM, 2009), aquest últim amb guió de Santiago García.

Font : http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/las-meninas-premio-nacional-comic-4608874?utm_source=rss-noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=portada