 |
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan
El fracassat cop d’estat del 15 de juliol contra el govern de Recep Tayyip Erdoğan s’ha d’afegir a altres intervencions militars en la història política de Turquia des que Kemal Atatürk, un militar, va substituir el sistema imperial pel republicà el 1923. En aquest cas, però, la diferència ha estat el desenllaç.
Tradicionalment, l’exèrcit s’ha adjudicat el paper de guàrdia dels valors democràtics, laics i moderns instaurats per Atatürk, i per defensar-los ha intervingut sovint en la política turca. La primera vegada va ser el 1960. El govern del Partit Demòcrata, encapçalat per Adnan Menderes, havia esdevingut impopular per la nefasta situació econòmica del país, per restringir la llibertat de premsa, prohibir partits de l’oposició i aprovar lleis permissives amb la religió. Finalment, l’exèrcit va fer un cop d’estat i va arrestar Menderes, que va acabar penjat per “violar la Constitució”. Menys cruent va ser el cop de 1971. Aleshores, la recessió provocava disturbis violents que enfrontaven grups de treballadors i de la dreta. El govern dirigit per Süleyman Demirel, del Partit de la Justícia, no trobava solucions, i amb la idea de restaurar l’ordre l’Estat Major de l’exèrcit va adreçar un memoràndum amenaçador a Demirel en què responsabilitzava el govern de l’anarquia i exigia reformes que controlessin el malestar social. El document va fer l’efecte desitjat. No van ser necessaris tancs als carrers perquè Demirel dimitís i cedís el lloc a executius més atents a les indicacions dels militars. Però els disturbis i la inestabilitat no van cessar en la dècada següent. Turquia va canviar 11 vegades de primer ministre en aquesta etapa, i el 1979 els militars van començar a rumiar la conveniència d’una insurrecció, que es va anar posposant fins al setembre de 1980, quan es va produir amb el suport dels Estats Units. Va ser el cop més sagnant de tots. Milers de detinguts, centenars de morts i desapareguts i una Constitució al gust de l’exèrcit aprovada el 1982 va ser el balanç d’un període dictatorial que va concloure el 1983. Un cop d’estat postmodern El 1997 es va materialitzar el cop que va anomenar-se “postmodern”, sense violència, similar al del1971. Necmettin Erbakan, el primer musulmà devot que exercia el càrrec de primer ministre, volia promoure les relacions de Turquia amb les nacions àrabs i reformar lleis que afectaven qüestions religioses. Les pressions dels militars en defensa de l’estat secular van aconseguir fer fora Erbakan, que va quedar políticament inhabilitat durant cinc anys, i dissoldre la seva formació, el Partit del Benestar, per violar la clàusula de la Constitució que indicava la separació entre l’estat i la religió. En aquell temps un deixeble d’Erbakan, Recep Tayyip Erdoğan, era alcalde d’Istanbul i va ser empresonat per llegir en públic un poema amb continguts islamistes. Ara cal veure si el seu èxit, el del poder civil que per primera vegada venç l’estament militar revoltat, es traduirà en millores en el funcionament de la democràcia al país. El fet que hagi aprofitat l’avinentesa per dictar mesures repressives, vistes com excessives i arbitràries, fa sospitar que no.
Jordi Mata Dilluns, 25 de juliol de 2016 Sàpiens.Cat Turquia, cop a cop
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TURQUIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TURQUIA. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 de setembre del 2016
LES CLAUS DE LA TURQUIA CONTEMPORÀNIA
dimecres, 19 de juny del 2013
VIOLÈNCIA EXERCIDA PER LA POLICIA
L'acudit de Barron del diari Ara d'ahir és molt eloqüent sobre un tema tan actual com aquest: les protestes a Turquia contra la reestructuració especulativa i immobiliària del centre d'Estanbul o la substitució de les bales de goma per canons d'aigua a pressió com a recurs per als mossos d'esquadra de mètode dissuasori a les manifestacions.
Bé, sigui el que sigui, la violència mai està justificada en cap cas, i a més , no és un abús de poder utilizar recursos d'aquesta envergadura, en què l'afectat queda abatut de forma agressiva i sense possibilitat de defensa? No és també un abús de poder i una tergiversització de l'ús de l'aigua quan és un bé escás a la Terra i, també, als països mediterranis?
dimecres, 5 de juny del 2013
TURQUIA I UNA MICA DE CONEIXEMENT DE LA SEVA SITUACIÓ: pols entre dues opcions polítiques del mig orient, la democràcia i l'autoritarisme
CONTESTACIÓ SOCIAL
La disculpa del govern turc no atura els manifestants
El número dos d'Erdogan mira de rebaixar la tensió de les protestes
A
PRIMERA LÍNIA Manifestants enfrontant-se a la policia entre la plaça
de Taksim i el barri de Besiktas ahir en el cinquè dia de protestes a
Istanbul. AFP
El número dos del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va
intentar ahir calmar els ànims encesos als carrers d'Istanbul ja fa cinc
dies. El vice primer ministre, Bulent Arinc, va demanar perdó als
ferits per la brutalitat policial amb què les forces de seguretat
turques han reprimit les manifestacions al país.
Arinc, que es fa càrrec del govern mentre Erdogan visita diversos països del nord d'Àfrica en una gira diplomàtica, va dir en una roda de premsa que "la violència excessiva que s'ha utilitzat contra els manifestants ha sigut incorrecta i injusta". El vice primer ministre va matisar, però, que el govern "no deu cap disculpa a les persones que han causat danys als carrers i han intentat posar entrebancs a la llibertat de la gent". El número dos d'Erdogan va avançar que aviat es reunirà amb alguns dels organitzadors de la protesta d'Istanbul.
L'actitud d'Arinc contrastava amb la del primer ministre, que davant de la pitjor crisi política en els seus més de deu anys al poder, dilluns va girar l'esquena al país i va pujar a un avió que el portava al nord d'Àfrica per començar el seu tour de quatre dies per la regió.
Al llarg d'aquests cinc dies de convulsió, el comportament d'Erdogan ha alimentat les preguntes que feia temps que planaven sobre els seus mètodes i intencions: ¿s'ha tornat més autòcrata que demòcrata o més aviat es tracta d'un polític hàbil que ha caigut en un excés de confiança?
"Erdogan té una concepció peculiar de la democràcia", diu Ilter Turan, politòleg de la Universitat Bilgi d'Istanbul. "Creu que amb el 51% dels vots pot manar sense límits, no vol cap sistema de control".
El termòmetre de la crisi
Erdogan, de 59 anys, va créixer en un barri devot i humil d'Istanbul quan Turquia estava governada per una elit que esborrava amb mà de ferro tota expressió religiosa de la vida pública. Quan va arribar al poder, va donar molt protagonisme a aquella classe social aleshores perifèrica. Els analistes diuen que serà la reacció d'aquestes bases el que determinarà com dirigeixi la crisi.
De moment, sembla que es mantenen fermes darrere seu. Kasimpasa, el barri on va viure Erdogan, no queda lluny de la plaça Taksim, l'epicentre de les protestes. Allà els ciutadans es refereixen al primer ministre com a baba (pare, en turc), i recorden els divendres quan, després de la pregària, tots els nens el seguien a una botiga del barri on l'ara primer ministre els comprava caramels.
Molts dels habitants del barri diuen que entenien la motivació original dels manifestants que volien salvar el parc de Genzi, però que van rebutjar-los quan les protestes van convertir-se en un clam contra el govern d'Erdogan, amb insults contra ell pintats a les parets.
Mentre que diversos experts van suggerir que les imatges d'excessiva força policial contra els manifestants podrien ser suficients per mobilitzar els religiosos contra el govern, la gent de Kasimpasa es mostra més aviat molesta amb el vandalisme i la violència dels manifestants. Segons ells, va ser això el que va despertar la resposta dura de la policia turca.
De fet, les protestes eren pacífiques fins que la policia va atacar els manifestants. Però molts dels canals de televisió, perseguits durant molt de temps pel govern d'Erdogan, no van començar a cobrir els fets fins que les imatges mostraven el vandalisme ciutadà.
Els principals canals van censurar les manifestacions emetent concursos de bellesa o documentals de pingüins en lloc de mostrar imatges en directe de manifestants ferits. Molts internautes van mostrar imatges en directe a la xarxa i els ciutadans van clamar contra el control governamental dels mitjans . El vice primer ministre Arinc va dir ahir que la informació provinent de les xarxes socials no era fiable i va criticar que els mitjans internacionals no presentaven els fets amb objectivitat.
De totes maneres, Cem Aydin, el director executiu de Dogus Media Group, propietari de NTV, un dels principals canals de televisió, va demanar perdó als periodistes i a la seva audiència per haver ignorat les protestes. "Les crítiques són justes en gran part, i no dic això mogut per cap altra raó que la meva consciència", va dir ahir.
Extreure "lliçons"
Tot i que Erdogan ha dit repetidament que les manifestacions tenen la intenció de destruir el creixement i l'estabilitat que el seu govern ha construït a Turquia durant una dècada, Arinc va reconèixer que el govern pot extreure "lliçons" dels fets. "No ens podem permetre el luxe de fer com si sentíssim ploure, la democràcia no pot existir sense oposició", va deixar anar el número dos d'Erdogan.
En un mateix to conciliador, el president de Turquia, Abdullah Gül, va dir dilluns que la "democràcia no només vol dir eleccions". Contrastant amb la posició d'Erdogan, va afegir: "No hi ha res més natural que acceptar diverses formes d'expressió més enllà de les eleccions, si hi ha altres punts de vista. Les protestes pacífiques formen part, sens subte, d'això".
Arinc, que es fa càrrec del govern mentre Erdogan visita diversos països del nord d'Àfrica en una gira diplomàtica, va dir en una roda de premsa que "la violència excessiva que s'ha utilitzat contra els manifestants ha sigut incorrecta i injusta". El vice primer ministre va matisar, però, que el govern "no deu cap disculpa a les persones que han causat danys als carrers i han intentat posar entrebancs a la llibertat de la gent". El número dos d'Erdogan va avançar que aviat es reunirà amb alguns dels organitzadors de la protesta d'Istanbul.
L'actitud d'Arinc contrastava amb la del primer ministre, que davant de la pitjor crisi política en els seus més de deu anys al poder, dilluns va girar l'esquena al país i va pujar a un avió que el portava al nord d'Àfrica per començar el seu tour de quatre dies per la regió.
Al llarg d'aquests cinc dies de convulsió, el comportament d'Erdogan ha alimentat les preguntes que feia temps que planaven sobre els seus mètodes i intencions: ¿s'ha tornat més autòcrata que demòcrata o més aviat es tracta d'un polític hàbil que ha caigut en un excés de confiança?
"Erdogan té una concepció peculiar de la democràcia", diu Ilter Turan, politòleg de la Universitat Bilgi d'Istanbul. "Creu que amb el 51% dels vots pot manar sense límits, no vol cap sistema de control".
El termòmetre de la crisi
Erdogan, de 59 anys, va créixer en un barri devot i humil d'Istanbul quan Turquia estava governada per una elit que esborrava amb mà de ferro tota expressió religiosa de la vida pública. Quan va arribar al poder, va donar molt protagonisme a aquella classe social aleshores perifèrica. Els analistes diuen que serà la reacció d'aquestes bases el que determinarà com dirigeixi la crisi.
De moment, sembla que es mantenen fermes darrere seu. Kasimpasa, el barri on va viure Erdogan, no queda lluny de la plaça Taksim, l'epicentre de les protestes. Allà els ciutadans es refereixen al primer ministre com a baba (pare, en turc), i recorden els divendres quan, després de la pregària, tots els nens el seguien a una botiga del barri on l'ara primer ministre els comprava caramels.
Molts dels habitants del barri diuen que entenien la motivació original dels manifestants que volien salvar el parc de Genzi, però que van rebutjar-los quan les protestes van convertir-se en un clam contra el govern d'Erdogan, amb insults contra ell pintats a les parets.
Mentre que diversos experts van suggerir que les imatges d'excessiva força policial contra els manifestants podrien ser suficients per mobilitzar els religiosos contra el govern, la gent de Kasimpasa es mostra més aviat molesta amb el vandalisme i la violència dels manifestants. Segons ells, va ser això el que va despertar la resposta dura de la policia turca.
De fet, les protestes eren pacífiques fins que la policia va atacar els manifestants. Però molts dels canals de televisió, perseguits durant molt de temps pel govern d'Erdogan, no van començar a cobrir els fets fins que les imatges mostraven el vandalisme ciutadà.
Els principals canals van censurar les manifestacions emetent concursos de bellesa o documentals de pingüins en lloc de mostrar imatges en directe de manifestants ferits. Molts internautes van mostrar imatges en directe a la xarxa i els ciutadans van clamar contra el control governamental dels mitjans . El vice primer ministre Arinc va dir ahir que la informació provinent de les xarxes socials no era fiable i va criticar que els mitjans internacionals no presentaven els fets amb objectivitat.
De totes maneres, Cem Aydin, el director executiu de Dogus Media Group, propietari de NTV, un dels principals canals de televisió, va demanar perdó als periodistes i a la seva audiència per haver ignorat les protestes. "Les crítiques són justes en gran part, i no dic això mogut per cap altra raó que la meva consciència", va dir ahir.
Extreure "lliçons"
Tot i que Erdogan ha dit repetidament que les manifestacions tenen la intenció de destruir el creixement i l'estabilitat que el seu govern ha construït a Turquia durant una dècada, Arinc va reconèixer que el govern pot extreure "lliçons" dels fets. "No ens podem permetre el luxe de fer com si sentíssim ploure, la democràcia no pot existir sense oposició", va deixar anar el número dos d'Erdogan.
En un mateix to conciliador, el president de Turquia, Abdullah Gül, va dir dilluns que la "democràcia no només vol dir eleccions". Contrastant amb la posició d'Erdogan, va afegir: "No hi ha res més natural que acceptar diverses formes d'expressió més enllà de les eleccions, si hi ha altres punts de vista. Les protestes pacífiques formen part, sens subte, d'això".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)