ART SEGLE XIX. MODERNISME

Modernisme from Carles Olmedo Quirós

L'ART DEL SEGEL XIX from mariaponspons

EL MODERNISME. Un resum per Francesc Fontbona

 

EL MODERNISME CATALÀ EN CONFINAMENT

Comencem un dels grans episodis de la Història de l'art i, en concret, de l'art català i espero que gaudiu com jo he gaudit (i après, com sempre) en els quatre vídeos:

Del primer vídeo fareu una feina molt universitària: d'un tema monogràfic, Ramon Casas, el gran pintor modernista (=impressionista) català, extreure'n el Context històric i, sobretot, artístic del Modernisme. El vídeo és de molta qualitat i conté les intervencions de molts entesos de Casas i del Modernisme català combinat amb quadres de Ramon Casas ( pintor d'un virtuosisme i tècnica excepcional) i fotografies de l'època. Heu de pensar i, pot ser això no ho comenta gaire el vídeo i, per tant, heu de partir d'aquest context històric i cultural, que ens trobem en plena Renaixença, aquest moviment cultural i literari sorgit cap als anys 30 del s.XIX fins a principis del XX en què es reivindica la recuperació i la dignitat de la llengua i la cultura catalana. És un moviment burgès i dins de l'auge nacionalista de context europeu, però arriba arreu, com veurem amb la música popular catalana de l'Orfeó (cors Clavé, caramelles, etc).

D'aquest 2n vídeo n'heu d'obtenir i realitzar les característiques del Modernisme català. Està presentat,tot ell, per una entrevista d'informació molt rigorosa a un gran entès del Modernisme, Francesc Fontbona, combinat amb molt bona i variada fotografia. Aquí també heu de partir d'un aspecte que no el comenta gaire i és la inspiració en l'edat Mitjana, no només, per l'arrel romàntica que té el moviment de la Renaixença i nacionalista (naixement de les nacions i, junt amb elles, de les llengües europees) sin

s, ceràmica, decoració escultòrica de les façanes,etc) i que per molt que volguessin ser moderns ho volien fer fugint dels productes industrials desposseïts de l'anima de l'artista i amb aquesta idea del disseny (primera escola del disseny al món, l'anglesa i modernista Arts and Craft) i realitzat artesanalment i exclusiu per a cada lloc en concret.

I per a gaudir de l'art en confinament (tercer i quart vídeo) , us he preparat un vídeo, pel meu gust, dels millors pintors catalans, comparat, també des d'un punt de vista personal amb Van Gogh, tot i ser molt diferent la seva pintura, JOAQUÍM MIR, el pintor de Vilanova i la Geltrú que es trobaria dins l'òrbita del postimpressionista  sense haver conegut aquest moviment. Us mostro un primer vídeo curtet (3 m aprox) per a conèixer la figura d'en Mir i un altra més llarg, només amb música per a gaudir: gaudi per gaudi:

4) https://www.youtube.com/watch?v=fwUOQqZxJUQ

L'ART EUROPEU DEL SEGLE XIX

El rai de la Medusa, 1818-19, Jean Louis Theéodore Gericault, Museu del Louvre

, París

Crystal Palace, 1851, Joseph Paxton, Londres fins 1936

Petita noia en una butaca blava, 1878,Mary Cassatt, National Gallery of Art, Washington DC

Casa Milà, 1906-1910, Antoni Gaudí, Barcelona, detall terrat

Casa Milà, 1906-1910, Antoni Gaudí, Barcelona

Casa Batlló, 1904-1907, Antoni Gaudí, Barcelona, Saló planta noble

Casa Batlló, 1904-1907, Antoni Gaudí, Barcelona, Façana

 

Presentació: Síntesi de l'Art del segle XIX

La llum, la gran fascinació dels artistes 

Pintura de meitat del segle XIX 

Ingres al Museu de El Prado 

Delacroix, enamorat de Goya

Precedents de l'Impressionisme 

EL MODERNISME I EL PALAU DE LA MÚSICA

ARQUITECTURA SEGLE XIX from Antonio Núñez

 

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA from Antonio Núñez

ESCAPADES DES DE LA HISTÒRIA DE L'ART

L'art és una expressió adherida a la condició humana que ajuda a conèixer-nos i per tant a valora-ne el seu valor, no només l'artístic sinó també el que ens diu del nostre passat, de la nostra cultura, societat i història. Des de l'institut de Gelida i de la Història de l'art de 2n de Batxillerat hem fet una passejada intensa i llarga per tota la història de l'art i hem intentat conèixer, tocar, respirar i viure l'art de la vora. I tant  de la vora, que hem conegut el romànic caminat des de Gelida pels mateixos camins que els monjos del segle XII ho deurien fer per anar al monestir de Sant Ponç de Corbera. Ens hem escapat dos dies a Madrid per visitar  museus i obres impressionants i, com no, no podia faltar una visita per la nostra deliciosa Barcelona, des de la medieval passant pel seu modernisme fins a la més contemporània. Ha estat un plaer amb un grup petit, però eixerit d'alumnes fer aquesta curta, però intensa passejada!

LA CARA I LA CREU DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA DE 1888

Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus.

ECSA

L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs. Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals. Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans.

La conjuntura econòmica era dolenta. En el sector agrari, la fil·loxera era a les portes de Barcelona i amenaçava la vinya, que era la primera producció agrícola catalana. La crisi agrària era un fet a la resta de l’Estat i aquesta crisi afectava les vendes de la indústria cotonera, que passava per un mal moment. La fàbrica de Batlló i Batlló, per exemple, una de la primeres de Catalunya, estava tancada quan se celebrà l’Exposició.

L’any 1888 era molt poc adequat per a celebrar una Exposició Universal, perquè feia temps que estava anunciada la de París del 1889, que havia de ser per a la capital francesa la seva gran exposició, la que veié aixecar-se la torre Eiffel, un dels actuals emblemes de la ciutat. Hi havia el criteri, generalment acceptat, però no regulat, que aquestes exposicions universals no s’havien de celebrar gaire seguides, en atenció als expositors i als mateixos visitants potencials. Pocs d’aquests visitants anaren a totes dues –la parisenca i la barcelonina– i, a l’hora de triar, la francesa tingué tots els trumfos.


La preparació va ser desastrosa. L’Exposició es va convocar, després es desconvocà, i quan faltaven pocs mesos per a la seva obertura es tornà a convocar. És clar que no tot va ser culpa dels organitzadors, ja que el govern espanyol no va donar-hi el vistiplau fins el dia 11 de novembre de 1887, cinc mesos abans de l’obertura. El resultat d’aquestes presses, unides a un pressupost insuficient, fou que els palaus i els edificis de l’Exposició es construïren a correcuita, que molts no estigueren llestos, oficialment, fins dos dies abans de la inauguració, i que els obrers continuaren anant amunt i avall quan ja era oberta. El Palau de la Indústria, un dels principals de l’Exposició, és un bon exemple de les presses i dels canvis obligats. Es va projectar amb una coberta metàl·lica, però, com que el pressupost no permetia pagar-la, es passà de la construcció de ferro a la de fusta. Quan ja s’estava acabant l’edifici hi hagué un nou canvi, de manera que la part central del sostre del Palau es cobrí amb estructura metàl·lica i la resta amb fusta.
Finalment, es pot considerar que Barcelona es va situar al nivell d’unes altres ciutats, que la superaven en tots sentits. La ciutat és la capital d’un país –Catalunya– que és una excepció en el món mediterrani, en haver seguit un model de revolució industrial europea no igualat per cap altre en la seva zona geogràfica. Però, tant per població, com per avenços tecnològics, quedava molt enrere de les grans capitals europees que havien organitzat exposicions universals fins aleshores. Era un factor que pesava negativament.

El govern espanyol demostrà una enorme gasiveria a l’hora de donar suport a la que era la primera exposició universal espanyola. No concedí cap subvenció a fons perdut, només un crèdit de dos milions de pessetes a l’Ajuntament de Barcelona –a retornar, per descomptat–. Pel que fa a la despesa assignada al que eren les instal·lacions oficials de l’Estat, no acceptà que fos en cap cas superior a la destinada amb el mateix objectiu a l’Exposició Universal de París el 1878, que havia estat d’1,4 milions de pessetes. El resultat econòmic per a l’Ajuntament de Barcelona fou un dèficit de 6,7 milions de pessetes, que gravà els seus futurs pressupostos.

Litografia de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, extreta del llibre publicat per l’Órgano Oficial. AC / Repr.: G.S.

Aquests són els aspectes negatius. No obstant això, l’Exposició va ser un èxit relatiu, gràcies a una societat civil catalana que, després de pensar-s’ho molt, s’hi abocà totalment, en col·laboració amb l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, que trobà el suport personal dels seus ciutadans més destacats. Manuel Girona, el banquer i l’home de negocis més admirat per la societat barcelonina, acceptà el càrrec de comissari reial i l’administració del migrat pressupost que li havien assignat. La Junta Directiva de l’Exposició era formada pel bo i millor de la burgesia emprenedora catalana del moment, amb persones com Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas, l’industrial i polític Josep Ferrer i Vidal o el jurista Manuel Duran i Bas. Cap dels cridats per l’organització no es va fer enrere. El president de la Junta d’Obres va ser l’arquitecte Elies Rogent, una figura de primer ordre.
L’única oposició va arribar de Valentí Almirall i el seu Centre Català, que profetitzaven el fracàs possible de l’Exposició, abans que aquesta s’inaugurés. Els seus raonaments eren correctes, però no van comptar amb l’esclat ciutadà al seu favor. La crítica, però, no hi va faltar, divulgada a través de diaris i publicacions. Es van publicar a Barcelona tres obres còmiques sobre l’Exposició.

L’Exposició va ser un èxit per als barcelonins i catalans. Per primera vegada es van trobar en el centre de l’atenció mundial i s’adonaren que tenien capacitat per a organitzar una exposició sense fer el ridícul i, fins i tot, provocant la sorpresa de molts dels visitants, que no s’esperaven una ciutat moderna, com era ja Barcelona, ni una societat tan viva com era la catalana. La ciutat remodelà els terrenys que havia ocupat l’odiada Ciutadella, construïda per a vigilar de prop uns barcelonins en els quals el govern central no confiava gaire, vista l’experiència i els bombardeigs d’anys anteriors. Es va publicar per primera vegada una Guía Ilustrada de la Exposición Universal de 1888 y de Barcelona, en castellà, francès i anglès.


El resum del que s’ha dit pot ser el següent, segons un editorial d’una publicació barcelonina, que fins i tot demostra sentit de l’humor: “Se han hecho prodigios de actividad; se ha mostrado un desorden admirable en todo, en los trabajos, en la clasificación, en las instalaciones y en la administración. A la legua se adivina que todo esto les ha venido muy ancho a los organizadores… La Exposición, a pesar de ésto es magnífica… Sólo el repentino entusiasmo de las clases productoras, nacido a última hora y el empeño de ciertos industriales extranjeros, en venir a exponer sus manufacturas, ha salvado la Exposición, convirtiendo el fracaso en éxito ruidoso” (“Industria e Invenciones”, 7 de juliol de 1888).

EL CERTAMEN

Abans d’inaugurar-se l’Exposició, la ciutat va veure aixecar un monument, avui prou emblemàtic, que va ser una de les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona: el monument a Colom, al començament de la Rambla barcelonina. Va ser obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas.

Treballs de construcció del monument a Colom, realitzat en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

ECSA

L’Exposició pròpiament dita obrí les portes l’11 d’abril de 1888, però els actes d’inauguració no se celebraren fins el 20 de maig. L’Exposició es clausurà el 9 de desembre. Durant els 246 dies en què, oficialment, es mantingueren obertes les portes es va calcular que havia rebut 2.133.000 visitants –sempre tenint en compte que moltes d’aquestes visites corresponen a la mateixa persona–. Barcelona tenia aleshores 272.000 habitants i la xifra de visitants amb relació a la població es considerà molt alta, si es comparava amb la d’altres ciutats, seus d’altres exposicions universals. Es van atribuir a l’Exposició l’arribada de 341.000 viatgers per ferrocarril i d’uns 50.000 pel port (Joan Salas Anton, Fenómenos estadístico-sociales determinados por la Exposición de Barcelona a Conferencias dadas en el Ateneo Barcelonés, relativas a la Exposición Universal, Barcelona 1890).
El certamen ocupà 450.000 metres quadrats als terrenys on s’havia ubicat la famosa i sinistra Ciutadella i va ser l’excusa perquè l’Ajuntament de Barcelona urbanitzés la zona amb la creació del parc actual. Alguns dels palaus i edificis construïts es conserven, mentre que d’altres van durar només uns mesos o uns anys. Entre els primers destaca l’Arc de Triomf; entre els segons, l’Hotel Internacional, obra de l’arquitecte Domènech i Montaner.

EXPOSITORS

Hi participaren un total de 10.338 expositors, un cop deduïts els participants en la secció arqueològica, que difícilment es pot considerar que miressin cap al futur. Cal tenir en compte que molts dels expositors eren d’una extraordinària modèstia i que els productes presentats eren molt diversos: minerals, productes agrícoles, artístics, industrials.

La participació estrangera, tot i que hi acudiren vint-i-cinc estats, a més de l’espanyol, va ser més aviat fluixa (vegeu el quadre 1). Només cal destacar la presència francesa, que aprofità l’Exposició per a fer un esforç de venda dels seus productes. S’hi van abocar perquè veien en el seu veí espanyol –i especialment el català– un bon mercat per a vendre. Els altres estats presents van fer tot el que van poder per quedar bé, però l’Exposició que realment els interessava era la de París de l’any següent.

Espanya hi participà amb 7.320 estands (vegeu el quadre 2), dels quals n’hi havia 1.116 que corresponien a les instal·lacions del govern, inclosa una col·lecció de ventalls de la Casa Reial. La indústria catalana “está allí representada, casi por completo”, mentre que hi falta “la industria de las demás provincias, ya que solo está representada por contados expositores” (La Exposición Universal de Barcelona, “Industria e Invenciones”, núm. 1, juliol del 1888). La raó d’aquesta absència, segons l’articulista, és el poc temps que van tenir les empreses per a preparar-se. Hi ha, en canvi, una presència massiva espanyola de vins i olis.

  Quadre 2. Participació espanyola

en l’Exposició

Universal de Barcelona del 1888.

                                                                                                                                        Quadre 1. Participació per Estats

                                                                                                                                en l’Exposició Universal

                                                                                                                                         de Barcelona del 1888.

La gran empresa catalana hi era representada i amb generositat. És el cas de La Maquinista Terrestre i Marítima, la Companyia General de Tabacs de Filipines, L’Espanya Industrial i la Companyia Transatlàntica. La indústria tèxtil hi era tota, amb l’excepció d’aquelles empreses que havien tancat, com era el cas de Batlló i Batlló, ja comentat.

Text: 

Francesc Cabana i Vancells

FONT: L'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Enciclopèdia Catalana

LA GENUÏNITAT DE L' ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA

Arquitectura gòtica catalana from montsepascual

Font: http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/larquitectura-gotica-catalana-i-la-seva.html

ELS CELLERS MODERNISTES, AUTÈNTICA MOSTRA DE L'ARQUITECTURA CATALANA, PREMI A EUROPA

 

Interior del celler del Pinell de Brai, de Cèsar Martinell, 1917. Els arcs en rosca deriven dels arcs diafragma molt usats  en el gòtic català donant amplitud a l'espai i creant plantes de saló, espais genuïns del gòtic català o meridional.

El programa Cellers Cooperatius, un projecte del Departament de Cultura i "la Caixa" per conservar antics cellers de Catalunya, ha rebut a Viena un dels sis Grans Premis de patrimoni cultural que atorguen la Unió Europea i Europa Nostra. El programa va servir per recuperar algunes de les anomenades catedrals del vi, d'estil modernista de principis del segle XX, i ja havia estat escollit com un dels els 27 guanyadors de l'edició 2014 dels premis en la categoria de conservació, d'entre d'un total de 160 candidatures. Ara, a més, també ha estat inclòs entre aquests sis guanyadors del Grand Prix, dotat amb 10.000 euros.

El jurat ha considerat aquest projecte com un exemple la continuïtat d'una forma de treballar dels industrials locals. Aquests edificis encara es continuen fent servir pel seu propòsit original i són exemples significatius del modernisme industrial català. Per a la concessió de la distinció, el jurat ha tingut en compte la gestió d'aquests cellers com "un impressionant exemple de la millor pràctica en la col·laboració públic-privada", en aquest cas entre l'administració catalana i l'entitat financera. 

Els altres cinc grans premis són per a la restauració d'una església del segle XVII a Romania, la recuperació de quatre cases de fins a 400 anys d'antiguitat a Itàlia, un projecte d'investigació sobre tècniques de construcció romanes en el Peloponès (Grècia), una associació conservacionista belga i una iniciativa educativa a Hongria.

El projecte català

Els cellers inclosos en el programa de cellers cooperatius estan situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta i van ser construïts entre els anys 1913 i 1922. Set d'aquests cellers són obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i Roure. L'any 2002 van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

 

ACN Barcelona | Actualitzada el 06/05/2014 19:03 Ara.Cat

UN TOMB PER TOTA LA HISTÒTIA DE L'ART CATALÀ

La sortida d'enguany d'Història de l'art ha començat per la catedral de Barcelona, fent parada obligatòria al claustre, tan parlat i anomenat a classe ( què pesada és la profe!! ) ja que és clau de tota vida en comunitat  ( aquí en tenim una, de comunitat,  de ben plantada, malgrat que cada u planta i treballa com vol! I sembla que ara els toqui donar menjar al bestiar. )

A dins de la catedral ens ha sorprès el magnífic cadirat del cor, bellament esculpit amb filigranes del gòtic internacional i curioses són les escenes de les  misericòrdies, petits suports o mènsules del cadirat per recolzar  els cantors quan es prolongava molt de temps l'estar de peu. Aquestes hi tenen representades escenes, normalment profanes, i sovint, escenes malèvoles relacionades amb el pecat pot ser per la relació de la part del cos que suportaven o perquè no eren visibles per als profans o gent no religiosa.



misericordia de la catedral de Barcelona, Pere Sanglada, entre 1394 i 1399, MNAC

Justament, aquesta misericòdia l'hem pogut veure en el museu que també hem visitat (MNAC) en què es mostra el ball de dos personatges  molt ben adequats a l'espai i ben composat amb una forma triangular, en sintonía al seient que sostenen.

No ens hem volgut perdre una altra curiositat del gòtic català: la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, que en no caber-hi tota ella en el pany de paret, el mestre d'obra va decidir col·locar-la en la paret del costat malgrat que quedés en l'altra cantonada 

  

 Seguidament, no podía faltar per veure la gran joia del gòtic català: l'església de Santa Maria del Mar.

 Un repàs no ha faltat: l'austeritat decorativa i el funcionalisme estructural que s'obté de la diafanitat de la planta de saló,  de la reducció i senzillesa  dels pilars i de l'absència d'arcs botarells, però que sí posseeix contraforts, on se situen les capelles laterals,  per a reforçar el magne edifici.

Després d'aquest frenètic viatge i per proximitat a aquest  actiu barri de la Ribera, hem visitat des de fora el Palau de la Música, que ja és suficient per intuir la seva bellesa variada i diversa en materials i decoració, fruit de la força naixent d'una jove i rica classe social i de l'esperit renovador de la Renaixença.

El tomb per la Barcelona antiga se'ns ha acabat i fem ús d'un mitjà que ens possibiliti guanyar temps a un altra viatge pel túnel del temps, al MNAC, on retornarem a l'edat mitjana, al Romànic. Un cop sortim del metro, deixem enrera el monument de la plaça Espanya que l'escultor que ja hem vist al Palau de la Música, en Miquel Blay, va realitzar en un dels espais clau del nou urbanisme que sorgí amb la segona Exposició Universal de Barcelona, la del 1929, el recinte firal de Montjuïc.

Un cop al MNAC, la joia ens esperava amb una visita guiada encantadora a nenes i nens de parvulets. La mà  beneint del Crist de l'absis de Sant Climent de Taüll del segle XII, ha estat protagonista i motiu d'una salutació de tots els petits cap a aquest Déu que ha deixat de ser terrorífic per un moment i, crec, que els ha picat l'ullet i tot.

Després hem pogut veure, entre tortures i martiris de sants al Crist Batlló i el frontal d'Avià, les altres dues obres del romànic del MNAC incloses a la selectivitat, que en viu sempre permet fer descobriments nous.

   

Vam tenir un intermedi freekee per a les noves tecnologies: la portalada de Ripoll en3D

Portalada de Ripoll. El mes de juliol: el pagès carrega les garbes ajudat per la seva dona

El següent trajecte ens va deixar en el Gòtic. I ens va aturar la bellesa de la Mare de Déu de Sallent de Sanaüja (segle XIV)  fent l'esforç per subjectar el nen Jesús amb el seu colom

Després vam tenir la parada per una classe  impartida pels nois i noies (quin lloc millor per donar la classe davant de l'obra!), on vam  descobrir nous detalls d'una obra capdal del detallisme i de l'entrada a la península de la influència de la pintura gòtica flamenca  a través del coneixement  de Jan Van Eyck

  per part de Lluís de Dalmau, l'autor de La Verge dels consellers

La marxa va continuar cap al pis de dalt per a conèixer noves etapes de la historia de l'art. Vam pasar volant per la sala del Barroc i no ens vam aturar fins l'àmbit ben ampli de Fortuny, des de les seves delicades aquarel·les passant per la gran Batalla de Tetuán, on vam buscar el General Prim fins a la coneguda i virtuosa Vicaria.

M.Fortuny. Paisatge de Granada, cap al 1871

M.Fortuny. La batalla de Tetuan.1863-1865

M.Fortuny. La vicaria. 1867-1870

Finalment l'ocasió de conèixer més a fons una obra la vam tenir amb  Els  Primers Freds de Miquel Blay, una escultura que ens sedueix per la  bellesa que transment

En Miquel Blay el trobem també esplèndid en altres obres com  Perseguint la il·lusió, del 1902, combinant com si de veritat fos un somni dos colors tan contrastats com el blanc del marbre i el negre del bronze.

Flor boscana,Miquel Blay,1896, marbre blanc

La influència d'en Blay fou  capdal per l'escultura modernista catalana de Josep Llimona i Enric Clarassó

Desconsol, Josep Llimona, 1902, marbre blanc

Eva, Enric Clarassó, 1904, marbre

El comiat al Modernisme ens va conduir cap a la sortida  amb un moment avanguardista, transgresor i valent. Un areveure excel·lent!

Nit de lluna, Cristòfol Leandre, 1935



Gran ballarina, Pau Gargallo, 1929, ferro forjat

 La cirereta d'aquest gran tomb la vam tenir amb una petita gran obra, també del 1929 i d'allò més avançat i moderrn en arquitectura: el Pavelló Mies Van der Rohe.

Una jornada intensa i mereixedora per estimar l'art , la cultura i... la reflexió i el descans