PER ENTENDRE D'ON PROVENEN I COM SURGEIX EL RITME D'ÀFRICA I LES DANSES AFRICANES
Tot i tenint en compte la gran i immensa diversitat musical existent a l’Àfrica, es pot generalitzar el fet que música i dansa són inseparables a tot el continent. Sempre que se senten cants i picar de mans, o els ritmes d’un tambor, es pot quasi assegurar que algú, a prop, està ballant. Una sempre atrau l’altra.
Les danses africanes, així com totes les manifestacions i expressions artístiques i populars són fruit d’una transmissió oral, de generacions a generacions. La cultura rica i viva del continent africà és una manifestació de la vida comunitària implícita en tota activitat humana de l’Àfrica. Els individus africans formen i viuen en comunitat de tal manera que és pràcticament inexistent la depressió o malalties psicològiques que es desenvolupen sovint en un àmbit individualista i de soledat. La vida és molt precària, però la comunitat i la seva expressivitat impedeixen que la dona i l’home africà es trobi sol per a resoldre els problemes i, per tant, en ella troben el recolzament per afrontar la vida.
Igual que en la resta de cultures, en les cultures africanes les danses tradicionals estan íntimament relacionades amb les fases de la terra (canvi d’estacions, desgràcies naturals, etc) i amb les fases de la vida (naixement, iniciació, matrimoni, mort,..)
Tot i la generalització del terme “africà”, aquest bloc tracta de mostrar una iniciació a les danses de la part nord-oest del continent africà i, especialment, del Senegal i de tota la zona mandinka.
Encara que moltes danses s’atenen a coreografies definides, en general els ballarins realitzen els seus moviments amb un alt grau d’ improvització. Generalment, el ballarí o ballarina utilitza, no només els seus peus, sinó que juga amb els seus malucs, les seves cames, cap i espatlles, i en les músiques polirítmiques, on cada tambor marca un ritme diferent, cada part del cos pot seguir els diferents ritmes marcat a la vegada. Per tant, es tracta d'una dansa molt dinàmica on els ballarins i les ballarines realitzen moviments molt físics que requereixen tenir una bona forma i preparació física. El resultat de la dansa africana és el d'una bella festa i explosió del cos humà en perfecta armonia amb una música que sembla sortir de l'interior de la terra, amb tota la naturalitat i frescor de la Natura.
Hi ha molts tipus de balls, cada un amb un estil particular i per a un propòsit particular. El ball serveix per a una gran diversitat de funcions rituals i de simple diversió, sempre dins d’aquest marc comunitari que s’ha destacat. Poden servir per a honorar les forces espirituals en les cerimònies religioses o per a cerimònies d’iniciació o passatge. Hi ha nombrosos balls socials, com de competició, balls militars, o balls que honoren els caps importants.
La música de l’Àfrica occidental
Les danses de l’oest africà es ballen sempre amb la música dels següents instruments musical:
· Djembé. Instrument de percussió que té el protagonisme principal constituint l’ instrument solista. És considerat un dels primers membranòfons que va existir en el món. Va néixer a l'antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d'aquí va migrar posteriorment a Senegal, Costa d’Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la música i les tradicions de la zona.
Cada djembé està tallat a mà per experts músics africans en una sola peça, escollint els millors materials de fusta lengue, iroko i mahoganyi tradicionalment, tot i que actualment també s’empren altres tipus de llenya com el cedre, l’arç i la caoba, i decorat amb formes geomètriques. El pedaç és de pell de cabra o de vaca d’un gruix apropiat , sense greix ni fisures, i està tensat per una sola corda entrellaçada de gran resistència. Els cèrcols són de ferro .
Com a resultat de les diferències en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una àmplia gama de tons que es poden realitzar amb el djembé. Però en general, picant la membrana en la zona central produeix notes més greus i picant a la vora es produeixen sons més aguts, donant tres notes bàsiques : la base, el to i el clac (un so agut). En total, sonen 34 acords i en un djembé ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.
· Dondouns. Tambor de so greu.
· Kora. Instrument similar a una arpa construït amb una carbassa. El Kora , de fins a 25 cordes, de Senegal, rep altres noms a Costa de Marfil, Gambia, Guinea Conakri, Malí, ...
El luthier de koras Alieu Suso de Gambia
· Balafon. És una mena de xilofon amb teclat de fusta i ressonadors de carabassa.
· Alguns músics, a tall, d’exemple, d’entre la gran infinitat:
- Mamady Keita (Guinea, 1950). Considerat com el més gran “djembefola” viu en el món. (Més informació: http://www.estaciontierra.com/artistas/artista.php?id=183)
- Famoudou Konate (Guinea, 1940). També dels més grans músics de djembé.
- Youssou N'Dour (Senegal, 1959). Dels músics africans més coneguts arreu del món per la seva relació amb grans músics del rock i del pop i per la fusió amb altres ritmes com l’afrocubà o cants religiosos sufiïs musulmans.
- Salif Keïta (Mali, 1949). Conegut com la veu d’or africana. De petit va ser marginat per ser albí, signe de mala sort a la cultura mandinka. La seva música combina ritmes tradicionals d’ Àfrica occidental i influències d’ Europa i d’Amèrica. Keïta ha triomfat a Europa com un dels grans cantants africans, però la seva obra ha estat criticada per la seva tendència al caos i la improvisació musical.
Per fi, en el 3r trimestre, després de les vacances de setmana santa, durant l'abril, vam aprendre unes primeres nocions de dansa africana. Vam dedicar-hi unes quatre sessions de dues hores cada una, aproximadament; dues sessions per a introduir la dansa als alumnes i aprendre passos bàsics, ja fos a través de l'escalfament, d'una dansa introductòria de salutació o amb visualització de videos, i altres dues per a preparar i presentar per grups les tres coreografies que van crear per classe. Els tres grups d'una classe van ballar una mateixa cançó. Per tant es van ballar tres cançons diferents. La selecció de la cançó és molt important, tant pel ritme i la varietat musical com per la durada. Les cançons escollides tenen molt de ritme africà, sobretot la de 1B, "Samba et Leuk" del senegalés Ismael Lo ( músic que vaig conèixer a partir de l'esplèndida banda sonora de la pel·lícula de Pedro Almodóvar "Todo sobre mi madre") i que sona tota sencera, essent el curs que més estona va ballar una cancó. La cançó de 1C també és molt alegre i de rime africà, encara que no de la zona d'on provenen aquests balls sinó de Sudáfrica., del grup Juluka (Johnny Clegg i Sipho Mchunu), En canvi, la cançó de 1A no sembla tenir un ritme pròpiament africà; la vaig escollir in situ, no prèviament, i vaig acabar escollint el Mega-Mix " Scatterling of Juluka" d'aquest mateix grup sudafricà (ja no del nord-oest, per tant), pensant que el Mix els agrada molt als joves. Tot i així, 1A va fer unes coreografies força ben fetes, així com totes les dels altres cursos. També és primordial fer grups heterogenis i, a la vegada, que poguin trovar-s'hi agust amb els companys. Però, és clar, costa molt amb 62 alumnes, acontentar absolutament a tothom i aconseguir la motivació de tots. Malgrat tot, només 3 o 4 nois van trobar a faltar la motivació carregats dels prejudicis que porta amb sí la societat o, simplement, és que aquell no era el seu dia. A pesar de tot, els nois i les noies de 1r d'ESO s'ho van passar molt bé tant aprenent com creant les danses africanes; això sí, no sense abans haver après, amb els prejudicis que he comentat, la dansa popular pròpia de Catalunya, la sardana. El que està clar és que l'escola i l'institut mai tanca portes sinó que n'obre moltes per a fer de l'aprenentatge una alenada d'aire fresc i obert al món.
1r B
1r eso
De nou, hem arribat a un altre curs amb les danses africanes dins de l'Educació Física. Les hem treballades cap a finals de curs, abans de fer les proves de Condició Física i el Campus esportiu de Vilafranca que van ser les dues últimes activitats del curs . Li hem dedicat 5 sessions d'una hora i mitja ( ja he descomptat la mitja hora de canvi de classe i de roba i dutxa). Les dues primeres sessions han servit per a fer la introducció a classe amb videos i l'aprenentatge d'una coreografia, el "Kou Kou", senzilla de passos, però complicada perquè ballaven tot l'alumnat, compost per 22 alumnes, aproximadament ( primer video, a continuació amb 1r A). És una dansa cantada, com una gran part de les danses africanes del nord-oest d'Àfrica, amb una base de djembé, el qual quan canvia de ritme ens indica que hem de canviar de pas. "Kou Kou" és una dansa d’iniciació d’entrada a la pubertat de les noies, originària de Guinea Conacry. La lletra fa el següent: Koo kou yé, Gigalabana eeehh!!! , Koo kou yé, Gigalabana eh!, Kuka djembé la bé. "Kou Kou"
1A
Assaig 1B L'última sessió va servir per a mostrar cada una de les 4 coreografies de la classe que seguidament hi trobareu una selecció, Va donar temps, i tot, per jugar a l'estimat matapollos entre finals d'alguna sessió.
1B . 1C
CURS 2014-2015
En aquest curs el temps se'ns ha tirat a sobre i les danses africanes les hem treballat en l'escalfament i en coreografies muntades, les quals havien de seguir i ballar tots la mateixa. Ha estat igualment engrescador i divertit.
CURS 2015-2016
De nou les danses africanes han tornat a formar part d'una unitat didàctica sencera i els alumnes han creat també la seva pròpia coreografia a més de ballar tota la classe el Kou-Kou- Yé, però, aquesta vegada dividits en dos grups per a assajar-lo amb més facilitat, per un cantó els nois i per altra les noies. Fet i fet, han treballat les danses africanes, i a pesar que al principi sempre hi ha rebutjos tothom acaba immers en les seves pròpies coreografies. Assaig 1A
1rA
1r B
Assaig
1r C
1D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada