La pressió atmosfèrica és la pressió exercida per l’aire atmosfèric en qualsevol punt de l’atmosfera. Quan l’aire és fred, és més dens i pesa més que el càlid; per això tendeix a descendir. L’aire fred origina àrees d’altes pressions, provocant un anticicló. Quan l’aire es càlid és un aire poc dens i pesa poc. Per això tendeix a pujar i origina una àrea de baixes pressions que s’acostuma a anomenar depressió.
La pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre i s’expressa en mil•libars. La pressió normal al nivell del mar és de 1013 mil•libars, que és el límit entre les altes pressions i les baixes pressions. Quan el baròmetre mostra un nombre més elevat, aleshores es diu que hi ha una pressió alta o un anticicló. En el mapa del temps es representa amb una A. Si, en canvi, el baròmetre ens indica un nombre per sota dels 1013 mil•libars, es parla d’una depressió atmosfèrica. En els mapes del temps se sol representar amb una D.
A les zones anticiclòniques o d’altes pressions, l’aire sol estar estabilitzat i el temps no es mou, és estable. En canvi, a les àrees de baixes pressions hi ha temps inestable: vents, precipitacions, etc.
Quan l’aire puja, el vapor d’aigua es refreda, cosa que en provoca la condensació en gotes diminutes que s’uneixen entre elles, es fan més grosses, es tornen visibles i formen els núvols. Les gotes d’aigua que formen els núvols continuen suspeses en l’aire perquè són extremament petites i lleugeres.
Si l’aire continua pujant o refredant-se a causa dels canvis de temperatura, encara s’afegeixen més gotes a les anteriors; aleshores es van fent més grosses, fins que el seu pes fa que precipitin en forma de pluja. Hi ha tres tipus de mecanismes que produeixen les precipitacions: les pluges de convecció, les pluges orogràfiques i les pluges frontals (que ara no explicarem).
Les precipitacions es mesuren amb uns recipients anomenats pluviòmetres, que recullen la pluja. La precipitació caiguda es mesura en mil•límetres, que equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat. Si la suma supera els 600 mm, es tracta d’un clima humit; en cas contrari, si la quantitat resultant se situa per sota dels 600 mm, es tractarà d’un clima sec. Es consideren deserts a les zones on les precipitacions no superen els 250 mm (250 litres a l’any).
Un mapa del temps representa l’estat de l’atmosfera en una zona determinada i en un moment concret. Per elaborar-lo, els meteoròlegs localitzen els punts de l’aire que, segons el baròmetre, tenen la mateixa pressió. A continuació els uneixen amb una línia imaginària, que s’anomena isòbara. Aquestes línies gairebé sempre formen línies corbes concèntriques.
Les isòbares d’un mapa meteorològic donen informació de la força del vent i de la direcció d’aquest en una zona determinada. Quan més juntes estan les isòbares, el vent bufarà més fort; si estan molt separades, el vent serà més fluix.
Si les isòbares representen columnes d’aire que pesen més de 1013 mil•libars, la pressió augmenta cap al centre de la zona. Això vol dir que en aquella zona hi ha un anticicló. Mentre hi hagi l’anticicló, el temps serà estable i sec, i normalment no farà vent ni plourà.
En canvi, si les isòbares representen columnes d’aire que pesen menys de 1013 mil•libars, la pressió disminueix cap al centre de la zona. Això vol dir que en aquella zona hi ha una depressió atmosfèrica. Mentre hi hagi una depressió, el temps serà inestable i humit, i normalment farà vent o hi haurà precipitacions.
En el mapa del temps,a més, pots observar la direcció dels vents si mires l’orientació de les fletxes de les isòbares. També hi pots veure els fronts, que són les línies de contacte entre masses d’aire que tenen característiques tèrmiques diferents.
* Un front fred porta baixes temperatures i pluges, i sorgeix quan una massa d’aire fred empeny i desplaça una massa d’aire càlid. Els fronts freds solen estar representats de color blau i amb punxes.
* Un front càlid s’origina quan una zona d’aire càlid en desplaça una altra d’aire fred, de manera que provoca temps estable i suau. Els fronts càlids solen estar representats de color vermell i arrodonits.
A l’hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d’un rellotge; en canvi, a l’hemisferi sud giren en sentit contrari, o sigui, en el mateix sentit que les agulles d’un rellotge.
El vent és una massa d’aire en moviment que s’origina quan entre dos llocs o dues regions es registren pressions atmosfèriques diferents. L’aire sempre bufa de la zona d‘altes pressions, on l’aire és més dens i està més comprimit, cap a la zona de baixes pressions, on l’aire és menys dens. La intensitat del vent és més gran com més gran és la diferència entre les pressions atmosfèriques.
Hi ha diversos tipus de vents. Hi ha vents constants, com els alisis, que sempre ho fan des dels tròpics cap a l’equador. També hi ha vents estacionals, com és el cas dels monsons. Finalment, hi ha vents locals que bufen de manera variable, com passa amb el cerc a Aragó i el llevant al País Valencià i a Andalusia, o la tramuntana a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada