Entrevista a José María Figueres, expresident de Costa Rica, país que treballa per la protecció del medi ambient
Experiència. José María Figueres (San José, Costa Rica,
1954) va ser president del seu país entre el 1994 i el 1998. Els seus
avis eren catalans, és expert en polítiques de sostenibilitat i
actualment dirigeix Carbon War, una organització sense ànim de lucre
José María Figueres dirigeix una organització que busca alternatives per reduir les emissions de carboni. CRISTINA CALDERER
A Costa Rica se la coneix com la Suïssa de l'Amèrica Llatina.
Perquè és un país sense exèrcit, per la prosperitat que té (en
comparació amb altres països de la zona), per la política d'impostos i
per la conservació del medi ambient. Durant la seva presidència,
Figueres va instaurar algunes mesures que han situat Costa Rica com un
dels països que ha aconseguit blindar millor dels abusos el seu ric
patrimoni natural i, a més, treure'n profit econòmic. Ara aboca la seva
experiència en polítiques de sostenibilitat a l'organització Carbon War.
Aquest dies ha estat a Barcelona, durant el Global Clean Energy Forum,
organitzat pel Herald Tribune amb la col·laboració del diari ARA.
Expliqui'ns què és Carbon War.
Som una organització sense ànim de lucre dedicada a identificar sectors de l'economia global en els quals es pot reduir les emissions de carboni. Si no ho convertim en una oportunitat de negoci no atraurem capital, ni talent, ni emprenedors.
De les emissions de CO actuals, quina quantitat creu que es podria convertir en negoci?
Aproximadament la meitat es podrien convertir en models de negoci rendibles. De l'altre 50% se n'haurien d'ocupar els acords intergovernamentals que fa anys que es negocien i que esperem que puguin concloure amb èxit malgrat les dificultats.
En l'última conferència sobre el canvi climàtic no es va aconseguir un compromís clar. ¿Des de Carbon War parlen amb els governs?
Nosaltres ens concentrem en el que realment es pot fer ja. Per nosaltres, el suport del govern és fonamental, però sobretot ens adrecem al sector privat. Creiem que en aquest moment, en què a més cal sortir d'una crisi, pot ser una manera de crear llocs de treball i riquesa.
Richard Branson posa diners i imatge a Carbon War. I les idees?
Branson és un emprenedor que té molt clar que el futur és l'economia de baix carboni i que cal capgirar la situació.
Quin negoci relacionat amb el CO és molt rendible?
El transport marítim. Hi ha entre 20.000 i 30.000 grans embarcacions que naveguen pels nostres oceans, portant mercaderies per tot el món, i que emeten una quantitat de carboni que, en el seu conjunt, equival a tot el que emetria un país que estaria entre Alemanya i el Japó. És a dir, que seria el sisè emissor a escala global. Aquests grans vaixells han de pujar a dic sec cada 5 anys per renovar-los. Si s'aprofita per invertir entre 3 i 4 milions per instal·lar-hi tecnologia neta ja provada, quan surtin del dic seran vaixells que consumeixen un 30% menys de combustible. Estalviaran en transport, en emissions, s'haurà creat ocupació i es recuperarà la inversió en un màxim de tres anys. No hi ha dubte, és rendible. Nosaltres ja estem treballant amb empreses navilieres i hem creat la web Shippinefficiency.org.
¿I als nostres empresaris quina idea de negoci els donaria?
Aquí un dels motors tradicionals de l'economia ha sigut la construcció. D'altra banda, molts estudis demostren que hi ha maneres perquè els habitatges arribin a estalviar fins a un 40% en consum energètic. Seria molt beneficiós muntar un programa de reconversió energètica dels edificis ja existents. La remodelació es podria pagar amb el mateix estalvi que s'obté quan s'aplica.
Però qui ho pagaria? ¿El propietari del pis, sovint hipotecat?
La possibilitat de crear el negoci existeix. Crea llocs de treball, suposa un estalvi per al consumidor i dóna valor afegit a la construcció. Ara bé, cal trobar la manera d'impulsar-lo.
Com a president de Costa Rica va aplicar alguns impostos ambientals. Quins van ser els beneficis?
Vam implementar un impost a les emissions de carboni que es cobra en la venda de combustibles. Els diners van a parar a un fons per pagar serveis ambientals. Per exemple, als agricultors de Costa Rica que són propietaris de boscos situats a les conques hidrogràfiques en les quals hi hagi un projecte hidroelèctric se'ls paga perquè conservin els seus boscos i no talin els arbres perquè l'entorn no es degradi i es conservi el curs fluvial. És un ingrés per a l'agricultor i una garantia perquè la hidroelèctrica disposi d'aigua.
¿I vostè va pagar aquest impost amb vots?
No hi ha cap impost que sigui popular. Quan el vam implementar, segons les enquestes vaig perdre entre 10 i 12 punts. Però el temps ens va donar la raó, era un benefici per a tothom, i vaig sortir reelegit.
També se'n va beneficiar el turisme rural, molt reconegut a Costa Rica.
Si, aquestes inversions que ajuden a conservar al medi també ens han portat a promoure una altra activitat, l'ecoturisme, que en àrees rurals s'ha convertit en una font d'ingressos i en motor econòmic. Actualment és la segona activitat econòmica del país.
Barcelona aposta pel turisme massiu i a les nostres costes l'ecoturisme no l'hem practicat gaire. Què en pensa?
El seu model és un altre... [Silenci, amb un ampli somriure.]
Expliqui'ns què és Carbon War.
Som una organització sense ànim de lucre dedicada a identificar sectors de l'economia global en els quals es pot reduir les emissions de carboni. Si no ho convertim en una oportunitat de negoci no atraurem capital, ni talent, ni emprenedors.
De les emissions de CO actuals, quina quantitat creu que es podria convertir en negoci?
Aproximadament la meitat es podrien convertir en models de negoci rendibles. De l'altre 50% se n'haurien d'ocupar els acords intergovernamentals que fa anys que es negocien i que esperem que puguin concloure amb èxit malgrat les dificultats.
En l'última conferència sobre el canvi climàtic no es va aconseguir un compromís clar. ¿Des de Carbon War parlen amb els governs?
Nosaltres ens concentrem en el que realment es pot fer ja. Per nosaltres, el suport del govern és fonamental, però sobretot ens adrecem al sector privat. Creiem que en aquest moment, en què a més cal sortir d'una crisi, pot ser una manera de crear llocs de treball i riquesa.
Richard Branson posa diners i imatge a Carbon War. I les idees?
Branson és un emprenedor que té molt clar que el futur és l'economia de baix carboni i que cal capgirar la situació.
Quin negoci relacionat amb el CO és molt rendible?
El transport marítim. Hi ha entre 20.000 i 30.000 grans embarcacions que naveguen pels nostres oceans, portant mercaderies per tot el món, i que emeten una quantitat de carboni que, en el seu conjunt, equival a tot el que emetria un país que estaria entre Alemanya i el Japó. És a dir, que seria el sisè emissor a escala global. Aquests grans vaixells han de pujar a dic sec cada 5 anys per renovar-los. Si s'aprofita per invertir entre 3 i 4 milions per instal·lar-hi tecnologia neta ja provada, quan surtin del dic seran vaixells que consumeixen un 30% menys de combustible. Estalviaran en transport, en emissions, s'haurà creat ocupació i es recuperarà la inversió en un màxim de tres anys. No hi ha dubte, és rendible. Nosaltres ja estem treballant amb empreses navilieres i hem creat la web Shippinefficiency.org.
¿I als nostres empresaris quina idea de negoci els donaria?
Aquí un dels motors tradicionals de l'economia ha sigut la construcció. D'altra banda, molts estudis demostren que hi ha maneres perquè els habitatges arribin a estalviar fins a un 40% en consum energètic. Seria molt beneficiós muntar un programa de reconversió energètica dels edificis ja existents. La remodelació es podria pagar amb el mateix estalvi que s'obté quan s'aplica.
Però qui ho pagaria? ¿El propietari del pis, sovint hipotecat?
La possibilitat de crear el negoci existeix. Crea llocs de treball, suposa un estalvi per al consumidor i dóna valor afegit a la construcció. Ara bé, cal trobar la manera d'impulsar-lo.
Com a president de Costa Rica va aplicar alguns impostos ambientals. Quins van ser els beneficis?
Vam implementar un impost a les emissions de carboni que es cobra en la venda de combustibles. Els diners van a parar a un fons per pagar serveis ambientals. Per exemple, als agricultors de Costa Rica que són propietaris de boscos situats a les conques hidrogràfiques en les quals hi hagi un projecte hidroelèctric se'ls paga perquè conservin els seus boscos i no talin els arbres perquè l'entorn no es degradi i es conservi el curs fluvial. És un ingrés per a l'agricultor i una garantia perquè la hidroelèctrica disposi d'aigua.
¿I vostè va pagar aquest impost amb vots?
No hi ha cap impost que sigui popular. Quan el vam implementar, segons les enquestes vaig perdre entre 10 i 12 punts. Però el temps ens va donar la raó, era un benefici per a tothom, i vaig sortir reelegit.
També se'n va beneficiar el turisme rural, molt reconegut a Costa Rica.
Si, aquestes inversions que ajuden a conservar al medi també ens han portat a promoure una altra activitat, l'ecoturisme, que en àrees rurals s'ha convertit en una font d'ingressos i en motor econòmic. Actualment és la segona activitat econòmica del país.
Barcelona aposta pel turisme massiu i a les nostres costes l'ecoturisme no l'hem practicat gaire. Què en pensa?
El seu model és un altre... [Silenci, amb un ampli somriure.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada