Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA DEL FRANQUISME. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA DEL FRANQUISME. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de maig del 2018

DESENTERRANT el Mestre Antoni Benaiges

El treball conjunt del periodista Francesc Escribano, del fotògraf Srgi Bernal, de la historiadora Queral Solé i de l'antropòleg Francisco Ferándiz ha permès recuperar la colpidora historia d'un mestre català de la República afusellat a Burgos a l'inici de la guerra civil.

El gener de 1936 l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de
Bureba (Burgos) publicava un quadern especial titulat
"El Mar. La Visión de unos niños que no lo han visto nunca".

Aquella publicació era la invitació del mestre per a que
aquells nens veiessin per primera vegada el mar, aquella
promesa l'estiu de 1936 quedà truncada per una bala.




Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L'Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i a escriure educant-los en llibertat. Que l'escola sigui la casa dels nens. També té un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l'ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l'ntercanvi entre escoles freinetianes. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil. Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Aquest projecte és un acte de memòria i dignificació d'un mestre. Una història que ha estat a punt de perdre's per sempre, una vida recuperada a peu de fossa, al límit de l'oblit. Un homenatge als mestres republicans assassinats i depurats i als mestres d'avui maltractats per les retallades i les imposicions polítiques.

dimarts, 17 de setembre del 2013

EL BALL I LA DANSA EN UN ACTE D'HOMENATGE A LES REPRESALIADES DEL FRANQUISME SOBRE LA TOMBA DEL GENERAL QUEIPO DEL LLANO



 
El dia 24 de maig d'enguany va ser el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament i dins de les celebracions, una trentena de dones van retre homenatge a les represaliades durant la Guerra Civil española i la dictadura de Franco. L'acció va ser promoguda per alguns col·lectius feministes de Sevilla, que van voler recordar especialmente aquelles que van patir la repressió a Andalusia de la mà del tinent general Gonzalo Queipo del Llano, que en els seus discursos des de Radio Sevilla va arribar a animar i justificar la violació de les dones del bàndol republicà. Una gravació d'aquests discursos se sent en aquests videos, davant de la basílica de la Macarena, on el general fascista està enterrat amb honors. El discurs diu el següent:  "Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad y de paso también a sus mujeres. Esto está totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar por mucho que berreen y pataleen".  Immediatament després d'aquestes  repugnants  paraules, un grup de dones, vestides de rigorós dol a l'estil dels anys d'aquells successos, van ballar un ball flamenc al damunt d'una rèplica de la tomba que es troba a dins de la basílica. Una acció artística-política carregada de silenci, dol i cops secs de talons sobre la tomba del líder militar que va suposar l'assassinat , només a Sevilla entre el juliol de 1936 i  gener de 1937. de més de 3000 persones. Désprés de l'esborronador i vibrant "zapateado", es va llegir un text en què es recordà la vida i la valentía d'aquelles dones que van representar "la transgresió del model tradicional de la dona, participant activamente en la vida cultural, económica i social". Van ser jutjades pel tribunal militar, condemnades a una repressió de carácter exemplaritzant  " afeitant-les els cabells, exposant-les a la  vergonya pública cobertes d'una camisola. També van ser violades i utilitzades com a botí de guerra"
Fins el 2008, Gonzalo Queipo de Llano era fill  adoptiu de Sevilla; fins el  2009, la Virgen de la Macarena vestiaa el seu "fajín". L'any passat, el ministre de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, expedia el títtol de marquès al net del general, fet que l' Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica va considerar un insulto a les víctimes de la dictadura. Les seves restes són encara venerades i reposen en un lloc privilegiat de l' església com a Hermano Mayor Honorífico.
 
 
 
"Queremos decir que nosotras, igual que aquellas mujeres, queremos seguir construyendo un mundo libre, igualitario y justo", afirmaren. Amb la frase "los pueblos que no conocen su HISTORIA están condenados a repetirla",  tancaven la lectura del text i just en aquell instant les campanes de l' iglésia van començar a repicar, sumant-se  a una metàfora paradògica als aplaudiments del públic congregat. Finalitzat l' acte amb cants que ens transporten a la història, les dones van abandonar el lloc amb  celeritat. "Han llamado a la policía", s'escoltava... Amb aquest vídeo més complet s' observa el recorregut històric pels carrers de Sevilla que va fer aquest grup de dones, que este aquell dia assenyalat es va sumar al Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.
 
Font: http://www.eldiario.es/andalucia/Homenaje-mujeres-represaliadas-Quiepo-Llanos_0_136136480.html

 

dissabte, 6 de juliol del 2013

L'ART ES MOFA DE FRANCO

  

                                        

Cartell de l'exposició / Artistas Antifascistas
  • Cartell de l'exposició / Artistas Antifascistas
  • Franco enllaunat a ARCO / ARA

  La mostra és una acció per solidaritzar-se amb l'artista Eugenio Merino, que ha sigut demandat per una obra en què humiliava el dictador      
 

Franco enllaunat a ARCOLa plataforma Artistas Antifascistas ha preparat una exposició per escarnir el dictador Francisco Franco i defensar la llibertat d'expressió. A través d'aquesta mostra, els membres de l'entitat madrilenya se solidaritzen amb l'artista Eugenio Merino, que ha rebut una demanda per la seva obra 'Always Franco'. La creació de Merino presentava una rèplica momificada del dictador vestit de militar dins d'una màquina expenedora de begudes i es va presentar a la fira Arco de l'any passat. La demanda va a càrrec de la Fundación Francisco Franco, que reclama a l'artista 18.000 euros pels danys causats, i el judici se celebrarà l'11 de juliol.
L'exposició compta amb el suport d'artistes com Alejandro Jodorowsky, Francesc Torres, Cuco Suárez i Alonso Gil, entre d'altres. La mostra, que porta per nom 'Jornadas contra Franco', recull obres com la cara del dictador en una bossa de boxa i un dibuix amb uns genitals masculins i la figura de Franco. Les obres es poden veure des d'aquest divendres i fins diumenge a Madrid.

dijous, 13 de juny del 2013

ITINERARI HISTÒRIC PER LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX AMB 4t ESO


Escut humà  gelidenc de la casa Atmetller de Piug i Cadafalch






El dia 23 de maig, de camí cap al Museu d'Història de Catalunya amb la colla de 4t de Gelida per conèixer la República, la Guerra Civil i el Franquisme, vam passar abans per l'inprescindible recorregut modernista del passeig de Gràcia, en concret per la Mansana de la Discòrdia o, més modernament, Illa de la Discòrdia. Aquest és el nom que rep un tram del Passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona, situat entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, l'apel·latiu popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis. Quan Gaudí va haver de resoldre l'encàrrec de la casa Batlló ja sabia el que havien fet els altres dos. De fet, la presència de l'arquitecte més sorprenent de tots ells era l'element que hi provocava aquest nom. I, efectivament, la seva participació va ser sorprenent.

                          
La «mansana de la Discòrdia» abans i després de la transformació de la casa Lleó Morera i la casa Batlló


Casa Amatller i casa Batlló inclinant-se sota la força dels nostres joves de Gelida


Al pas de la Cecília la Sra Batlló s'ha adreçat

Després de la sorprenent Discòrdia que causà la casa Batlló, en Gaudí tornà a rebre un nou encàrrec, aquest cop de nou en nou, amb la casa Milà o anomenada despectivament en el seu moment , la Pedrera. Construïda en el moment de la Setmana Tràgica (eclosió d'una etapa d'ineficàcia de la Restauració i estudiat a classe) i obra mestra del Modernisme, no podia faltar la visita exterior de l'edifici més original, no només d'en Gaudí  i del Modernisme, sinó també de Barcelona.










La Pedrera amb una bona base als seus peus

Després d'aquesta visita fugaç, però imprescindible, vam baixar cap a mar, al Museu d'Història de Catalunya, el Palau de Mar, l'edifici que originàriament havia estat els Magatzems Generals de Comerç, l'únic edicifi conservat del vell port de Barcelona que data de 1881.
 Aquí, dos monitors van explicar molt bé, amb plafons i documents diversos, un repàs introductori del segle de la Revolució industrial a Catalunya i,després, dels inicis del segle XX per què els alumnes treballessin  per sí sols amb grups de 4 o 5 i amb un dossier les tres etapes clau dels dos primers terços del segle XX: la República (1931-1936 o 1939), la Guerra Civil (1936-1939) i el Franquisme (1939-1975).



Visió introductòria d'inicis del segle XX

Àmbit Guerra Civil
L'àmbit de la República
El Nodo al Franquisme

Una cuina de principis del segle XX



La visita es va acabar amb un període que, per sort, es va superar, però, malgrat tot, ens ha deixat un pòsit de poca tradició democràtica que encara pesa. Està a la mà dels nostres joves, que ja no han viscut gens el franquisme, de superar aquest llast històric. Ells són el nostre futur i la nostra esperança.





- Sobre la Mansana de la Discòrdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mansana_de_la_disc%C3%B2rdia
- Sobre la casa Milà: http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pedrera
- Sobre la ruta del modernisme de Barcelona de l'Institut del paisatge urbà i la qualitat de vida: http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_rutamodernisme_03.htm
- Sobre el Museu d'Història de Catalunya: http://www.mhcat.cat/