Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ART GREC ANTIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ART GREC ANTIC. Mostrar tots els missatges
dilluns, 30 de setembre del 2019
dijous, 9 d’agost del 2012
EL PATRIMONI GREC PATEIX LA CRISI; MIRALL DEL PATRIMONI ESPANYOL?
CONSEQÜÈNCIES DEL RESCAT
Els ajustos pressupostaris en cultura afecten els arqueòlegs i conservadors d'antiguitats
La Grècia clàssica també pateix l'austeritat
EN PERILL Un grup de turistes visiten l'Acròpolis d'Atenes, un monument emblemàtic del país. IORGOS KARAHALIS / REUTERS
Les notícies de la televisió grega ensenyen des de fa poc un anunci que pretén conscienciar la població. Es tracta d'una nena que passeja amb la seva mare pel Museu d'Arqueologia Nacional d'Atenes, una de les joies de la corona de la cultura a Grècia. La nena es deixa anar, se separa de la mare i es queda contemplant una estàtua de marbre de 2.500 anys d'antiguitat. De sobte, una mà apareix pel darrere, li tapa la boca i se l'emporta. Instants després la nena reapareix il·lesa, però es mira amb cara trista la vitrina buida: no la buscaven a ella, venien a endur-se l'estàtua.
L'anunci, produït per l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, serveix per recordar el robatori a mà armada de 65 peces de l'Antic Museu d'Olímpia al febrer, en un context de dèficits constants en la seguretat dels museus arreu del país. Però el missatge central de la campanya -"Els monuments no tenen veu. Han de tenir la teva"- és un atac dirigit a les profundes retallades pressupostàries que ha patit el capítol de la cultura com a part de les mesures d'austeritat imposades a Grècia per l' establishment econòmic europeu.
El públic ja està notant els efectes d'aquestes retallades en cultura, perquè algunes galeries, i fins i tot museus sencers, han hagut de tancar temporalment. Però arqueòlegs i conservadors, tant grecs com internacionals, alerten que les veritables conseqüències de la reducció de la despesa potser no seran visibles en els pròxims anys, però afectaran greument l'estat de conservació de les antiguitats i les beques d'investigació dels historiadors.
Durant els últims sis mesos, han prejubilat anticipadament desenes dels arqueòlegs estatals amb més experiència -aquells que feia més anys que treballaven i que cobraven els salaris més alts, poc més de 1.500 euros al mes- com a part de la reducció del 10% de treballadors del ministeri de Cultura i Turisme. En dos anys, el departament d'arqueologia ha perdut 200 treballadors, segons el sindicat que representa els arqueòlegs.
En un moment en què s'eleven els impostos, es retallen les pensions i l'índex d'atur nacional està per sobre del 21%, aquests acomiadaments queden diluïts en l'ombrívol panorama econòmic. Però els acadèmics adverteixen que les retallades comencen a provocar precisament el que dramatitza l'anunci de televisió: la desaparició de les antiguitats. Els principals culpables no són els lladres de museus o els saquejadors d'antiguitats, sinó dues forces encara més traïdores que ara tenen menys control del seu poder: els elements i les excavadores.
A l'abril, Aris Tsaravopoulos, un arqueòleg del govern que va ser acomiadat al novembre, va descobrir a l'illa de Citera tot de ceràmiques de colors que havien sortit a la llum arran d'un despreniment al litoral. Va veure que segurament provenien d'una tomba d'aproximadament el 2000 aC. Anys enrere hauria creat un dic d'emergència per evitar que el mar s'emportés el jaciment, però la falta de suport del govern d'Atenes el va fer tirar enrere.
Un patrimoni incommensurable
De totes maneres, ja abans del precipici econòmic, moltes ruïnes estaven abandonades o mal cuidades, en part per la immensitat de llegat històric que té Grècia i la dificultat de preservar-lo. Només a l'illa de Citera hi deuen haver dotzenes d'assentaments sense explorar. La dita grega que no pots tombar una cantonada sense passar per una antiguitat molt sovint sol ser literal: el país té 19.000 jaciments arqueològics i monuments i 210 museus d'antiguitats.
Ara.cat. Arapremium
L'anunci, produït per l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, serveix per recordar el robatori a mà armada de 65 peces de l'Antic Museu d'Olímpia al febrer, en un context de dèficits constants en la seguretat dels museus arreu del país. Però el missatge central de la campanya -"Els monuments no tenen veu. Han de tenir la teva"- és un atac dirigit a les profundes retallades pressupostàries que ha patit el capítol de la cultura com a part de les mesures d'austeritat imposades a Grècia per l' establishment econòmic europeu.
El públic ja està notant els efectes d'aquestes retallades en cultura, perquè algunes galeries, i fins i tot museus sencers, han hagut de tancar temporalment. Però arqueòlegs i conservadors, tant grecs com internacionals, alerten que les veritables conseqüències de la reducció de la despesa potser no seran visibles en els pròxims anys, però afectaran greument l'estat de conservació de les antiguitats i les beques d'investigació dels historiadors.
Durant els últims sis mesos, han prejubilat anticipadament desenes dels arqueòlegs estatals amb més experiència -aquells que feia més anys que treballaven i que cobraven els salaris més alts, poc més de 1.500 euros al mes- com a part de la reducció del 10% de treballadors del ministeri de Cultura i Turisme. En dos anys, el departament d'arqueologia ha perdut 200 treballadors, segons el sindicat que representa els arqueòlegs.
En un moment en què s'eleven els impostos, es retallen les pensions i l'índex d'atur nacional està per sobre del 21%, aquests acomiadaments queden diluïts en l'ombrívol panorama econòmic. Però els acadèmics adverteixen que les retallades comencen a provocar precisament el que dramatitza l'anunci de televisió: la desaparició de les antiguitats. Els principals culpables no són els lladres de museus o els saquejadors d'antiguitats, sinó dues forces encara més traïdores que ara tenen menys control del seu poder: els elements i les excavadores.
A l'abril, Aris Tsaravopoulos, un arqueòleg del govern que va ser acomiadat al novembre, va descobrir a l'illa de Citera tot de ceràmiques de colors que havien sortit a la llum arran d'un despreniment al litoral. Va veure que segurament provenien d'una tomba d'aproximadament el 2000 aC. Anys enrere hauria creat un dic d'emergència per evitar que el mar s'emportés el jaciment, però la falta de suport del govern d'Atenes el va fer tirar enrere.
Un patrimoni incommensurable
De totes maneres, ja abans del precipici econòmic, moltes ruïnes estaven abandonades o mal cuidades, en part per la immensitat de llegat històric que té Grècia i la dificultat de preservar-lo. Només a l'illa de Citera hi deuen haver dotzenes d'assentaments sense explorar. La dita grega que no pots tombar una cantonada sense passar per una antiguitat molt sovint sol ser literal: el país té 19.000 jaciments arqueològics i monuments i 210 museus d'antiguitats.
Ara.cat. Arapremium
dilluns, 23 de juliol del 2012
PÈRGAMON MUSEUM. Berlín
El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) forma part del complex conegut com l'Illa dels Museus, que agrupa diversos dels edificis més representatius de la ciutat de Berlín. L'originalitat d'aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construït per a albergar obres d'art, sinó que primer es van portar les obres d'art i després, al seu voltant, es va construir l'edifici. D'aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectòniques, constitueixen les parets i les columnes d'aquest museu.[1]
Gigantomàquia
Les zones més destacades del museu són les dedicades a l'Islam, Roma i Grècia i el període hel·lenístic (incloent la ciutat de Pèrgam, que és la que dóna nom al museu), i sobretot Mesopotàmia i el pròxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l'Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam, la porta del mercat romà de Milet, les portes d'Ishtar de Babilònia, estàtues hel·lenístiques com el famós Espinari i, fins i tot, part de la residència d'un califa.
L'altar de Zeus a Pèrgam, una de les considerades 7 meravelles del món ja en època de l'Antiguitat, és un monument religiós aixecat en el període hel·lenístic de la Grècia clàssica sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159aC). Excavacions realitzades a Pèrgam entre els anys 1878-1886 van posar al descobert fragments d'aquest gran altar hel·lenístic. Els relleus originals del podi es mostren en una reconstrucció del frontal oest de l'altar i al voltant de les parets de la sala.
En aquesta mítica gigantomàquia, els déus, garantia d'un ordre just, s'enfrontaven als gegants nascuts de la terra com a símbols de forces de la naturalesa engendradores del caos. Al final, amb l'ajuda de l'heroi humà Hércules (Heracles, en grec), triomfaran els déus. En el fris, els déus apareixen dividits per "famílies": a l'est, els déus de l'Olimp; al sud, els déus de la llum i el dia; al nord, les forces de la guerra i el destí; i a l'oest, junt al cicle de Dionís, les deïtats marines. Les cames en forma de serps identifiquen clarament els rivals dels déus com a éssers d'origen tel·lúric i terrestre.
Fris de Tèlef. 
Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef, constitueixen una de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del «barroc hel·lenístic». L'únic autor antic que el descriu és Ampeli a la seva obra Liber Memorialis.[1]
Fris de Tèlef
[1]Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90 (abril 2010), p. 50-57. ISSN 1695-2014
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_P%C3%A8rgam
Presentació gràfica de tot el museu (recull de les obres més importants): http://sdrv.ms/MVXFwt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)