LECTURES RECOMENADES PER A L’ESTIU I QUALSEVOL MOMENT PLENES D'HISTÒRIES (amb especial afecte als alumnes de 4t eso)

 

LLIBRES

NOVEL·LA

-         Les exploracions  d’Amèrica del Nord.

NESSMANN., Philippe. Al país dels indis. Bambú, 2010 

En la trajectòria de Philippe Nessmann hi destaquen tant articles científics, com assajos històrics. Però ha obtingut renom internacional com a escriptor per a joves.

La novel·la està ambientada al principi del segle XIX i relata les aventures d’una de les primeres expedicions que va creuar tota l’Amèrica del Nord, de costa a costa. Soldats i indis són els protagonistes d’una història que ens apropa a la conquesta de l’Oest.

El caràcter divulgatiu del relat intercala imatges i esquemes per fer més entenedora la història. El volum forma part de la col·lecció Descobridors que novel·la les gestes dels grans exploradors universals.



-  La clau per a resoldre l'autoria de l'atemptat  del general Prim


GIBSON, Ian. La berlina de Prim. Editorial Planeta, 2012

Com una pausa en la tasca incansable d'investigació en els anys 20 de la història d'Espanya i, sobretot, de la vida de Lorca i Buñuel, Ian Gibson s'ha immers en la novel·la (XVII edición del Premio Fernado Lara)  amb un personatge fascinant, la mort del qual, el 27 de desembre de 1870, és encara una incògnita, el general Prim:  "Un caso que no quiso resolverse, un hecho que cambió el futuro de España.", diu en Gibson.

"Es una época de un puzzle maravilloso y, como dijo Brenan, -recorda Gibson-, el XIX español es un auténtico laberinto con miles de personajes, en donde todo cambia de la noche a la mañana, con golpe de Estado, carlistas, nacionalistas, los cantonalistas, los catalanes o los vascos, Fernando VII..., resumint, una època molt interessant com el personatge de Prim, del qui lamentablemente no hi ha una biografía actualitzada".

A La berlina de Prim, Gibson extrau del seu cap un personatge inventat, Patrick Boyd, un periodista que intentarà esclarir l' assassinat del general Juan Prim i Prats, president del Poder Executiu d' Espanya el 1870. A través dels seus encontres amb diferents personajes històrics, Gibson teixeix una història policíaca en  què exposa diferents hipòtesis sobre la identidad dels assassins.


Entrevista a Ian Gibson a Catalunya Ràdio (26-6-2012) per Manel Fuentes: http://www.catradio.cat/audio/648490/Ian-Gibson-El-general-Prim-practicava-el-seny-com-fan-els-catalans

-         Guerra Civil a  Barcelona i Premi  Sant Jordi 2011

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest al seu convent en companyia del Bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Aquesta és la síntesi de la trama de Crim de sang, en la qual malgrat que ens pugui semblar el contrari, no hi trobarem respostes sobre la Guerra Civil.

L’última novel·la de Sebastià Alzamora és un compendi de gèneres en el qual hi trobem mostres de novel·la romàntica i també de novel·la gòtica.

Gòtica, per la presència d’un vampir, que campa lliurement per la ciutat, assedegat de sang, i que aprofita les matances de capellans per part dels anarquistes per passar inadvertit; i romàntica, per la presència d’un monstre creat per un humà, que ens fa pensar en el mite de Frankenstein.

Aquesta criatura servirà a l’autor per plantejar qüestions morals sobre la dualitat entre el bé i el mal, i farà reflexionar els lectors sobre la voluntat de les seves accions i la seva intencionalitat i naturalesa. Aquest personatge planteja la contradicció de la seva aparença monstruosa i la seva innocència, el destí del qual no ha triat voluntàriament.

Tots els personatges presenten contradiccions entre les seves accions i la naturalesa dels seus sentiments, i cadascun de nosaltres podem trobar-nos en algun d’ells. Tots tenen una part de monstre. Nosaltres també la tenim? Llegiu Crim de sang i ho sabreu.

http://www.nosaltresllegim.cat/2012/crim-de-sang-de-sebastia-alzamora/

      -      Els odis que afloriren durant la postguerra espanyola a la ruralia


            CABRÉ, Jaume. Les veus del Pamano. Proa, 2004.

Els aiguavessos orientals del tossal de Pamano, entre la vall Fosca i la d'Àssua, veuen néixer el riuet de Pamano, que corre rostos avall a alimentar la Noguera Pallaressa. Aquest torrent és el ressó de Les veus del Pamano, una de les obres capdals de la literatura catalana de l´última dècada. Els seu autor, Jaume Cabré, hi teixeix diverses històries cronològicament dispars que permeten entendre l'evolució del Pallars i, en general, del món rural durant bona part del segle XX.

La novel·la rememora els fets succeïts a l'inici de la Guerra  Civil que derivaren en una espiral d'odis i assassinats al llarg d'una postguerra interminable: una història d'amors i odis on els personatges, portats a l'extrem, mostren els seus defectes i virtuts. El novel·lista ha recollit en el seu extens relat molts del fets que de manera semblant van ocórrer en diferents indrets de la comarca i d'una comunitat tancada i n'ha bastit una faula on tots ens hi podem veure reflectits.

Si voleu conèixer itineraris i excursions per la vall d'Àssua, on se situa el torrent del Pamano (Pallars, oest de Sort i Rialp) : "Vèrtex", núm 242, Maig-juny 2012, Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, pp 22-28

-         La lluita contra la guerra i el nazisme de Neus Català

MARTÍ, Carme. Un cel de Plom. Amsterdam llibres, 2012

Carme Martí va conèixer Neus Català arran d’una entrevista per al llibre editat pel Museu de la Vida Rural (Editorial Barcino) Cròniques rurals. La història d’aquesta resistent catalana, supervivent dels camps d’extermini alemanys, va captivar l’escriptora montblanquina de tal manera que es va proposar escriure la seva vida en forma de novel·la. Des d’aquella primera entrevista Carme Martí i Neus Català han conversat milers d’hores i s’han vist munts de vegades, i el resultat és aquest llibre, Un cel de plom (Amsterdam Llibres) en català i Cenizas en el cielo (Roca Editorial) en la traducció castellana. La vida de Neus Català és la història del segle XX. La infància a pagès, les il·lusions de joventut estroncades per la Guerra Civil, la fugida, la Segona Guerra Mundial, la Resistència, els camps de la mort, la fi de la guerra, la desil·lusió de no poder tornar, l’exili a França, el record del camp, la difusió de la memòria perquè tothom conegui i ningú oblidi, la democràcia, la tornada, l’actualitat…




-  L'infern de l'exili català de la guerra civil: novel·la de l'estada d'Amat-Pinella al camp de concentració de Mauthausen

 AMAT-PINIELLA, Joaquím. K.L.Reich. Edicions 62, (2001) 2005.
- Edició original : Club Editor, (1963) 1968,2005

Edició original, el 1963, Club Editor

http://www.memoria.cat/amat/content/qu%C3%A8-%C3%A9s-kl-reich 

K.L.Reich és una escruixidora novel·la de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella sobre els camps de concentració nazis i la brutalitat del feixisme. "K.L. Reich” vol dir "Konzentrations Lager Reich" i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi. L’obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d’extermini. És la descripció de la misèria, la fam i la mort –ja sigui en cambres de gas o en forns crematoris...- que dia a dia va envaint els camps nazis en la seva més macabra quotidianitat.
Tanmateix, K.L. Reich no és només una història de terror i de mort, sinó també una història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat humana en aquelles condicions tan difícils i sobre l’esperança en la victòria final de l’Home davant la barbàrie feixista.
La novel·la se centra en les vicissituds d’uns deportats catalans i espanyols a Mauthausen i a d’altres camps de la ribera del Danubi. En realitat, Amat hi descriu la seva pròpia experiència i la d’alguns dels seus companys, però ho fa d’una manera novel·lada i ocultant la identitat real dels protagonistes
                                

-         Un dels grans narradors de la Segona Guerra mundial

UHLMAN, Fred. L’amic retrobat. Col·lecció “Clàssica”, Núm. 51.
102 pàgines. Edicions Columna, 1987.

De caràcter autobiogràfic, L'amic retrobat ens explica la relació de dos nois en l'Alemanya que veu l'arribada al poder d'Adolf Hitler. Ells es coneixen a l'escola, ara bé, mentre un, Konradin von Hohenfels, és d'una família aristocràtica de Suàbia, l'altre, Hans Schwarz, és fill d'una família jueva. Els dos nois viuran al marge de l'enfrontament polític del país, però no així les famílies, sobretot la del primer, molt identificada amb el nazisme i l'antisemitisme. La situació esdevé cada cop més tensa fins que la família jueva decideix enviar el seu fill a estudiar als Estats Units i protegir-lo de la demencial escalada de tensió que es va viure a Alemanya a partir de 1933. La novel·la és un flash-back que explica Hans 30 anys després quan se'l retroba.

L’editorial Columna presenta la trilogia L’amic retrobat, l’ànima valenta i el retorn.

-         Un fotògraf català a un camp  de concentració

PALAZÓN, Òscar. El fotògraf. Alisis, 2008

El fotògraf” és una reflexió de la crueltat humana, un text atrevit i valent a partir de la filmació de pel·lícules pornogràfiques per part dels Nazis. És un bon tema i un bon llibre per endur-se de vacances o per tenir a la tauleta de nit; és a dir llegidor, que és el millor que es pot dir d’un llibre. A mesura que avances en la lectura del llibre, es fa impossible evitar paral•lelismes amb la vida i treball de Francisco Boix, el fotògraf català que va sostreure negatius del camp de Mauthausen que varen ser crucials per condemnar alguns oficials de la SS en el judici de Nuremberg. Les fotos de Paco Boix, publicades a la revista francesa Regards varen donar la volta al món provocant una enorme esgarrifança. La Guerra Civil espanyola va ser la primera guerra on els fotoperiodistes com Agustí Centelles o Robert Capa varen tenir tant protagonisme com els soldats, fet que continuà en la Segona Guerra Mundial.

-         Crítica a la URSS de Stalin 

HERLING-GRUDZINSKI, Gustaw. Un mundo aparte. Libros del Asteroide, 2012

Gustaw Herling-Grudzinski va ser un dels escriptors polonesos més reputats del segle XX. Supervivent d’un camp de concentració soviètic, es va erigir com una de les principals veus contra la política de Stalin.

Un mundo aparte retrata, des de dins, la repressió soviètica. L’autor aprofita la seva experiència com a reclús per teixir un relat exhaustiu sobre la vida en un Gulag al principi dels anys quaranta.

Amb aquesta obra Gustaw Herling- Grudzinski va plantar cara al silenci de les esquerres europees amb les purgues estalinistes. El pròleg de l’escriptor Jorge Semprún contextualitza el relat i ajuda a entendre’n el seu valor històric.

     

-     Una història iniciada en plena Guerra Freda: l'Afganistan a través del relat d'una meravellosa amistat entre dues dones.

HOSSEINI, Khaled. Mil sols esplèndis. Amsterdam, 2007




      Hosseini va néixer a Kabul i ha estudiat Medicina als EEUU. La seva primera novel·la, "Cometas en el cielo", va esdevenir tot un best-seller internacional i com sempre passa, la segona s'espera amb delit.

Les protagonistes de "Mil sols esplèndids" són dues dones afganeses, Mariam i Laila, dues dones de condicions socials diferents, d'edats diferents, que trobaran l'una en l'altra el suport necessari per sobreviure a les adversitats que la història del seu país els posa com a condició per viure. Hosseini recorre de la mà d'aquestes dues dones l'Afganistan dels últims 30 anys, un país on aparentment hi ha poques escletxes per l'esperança però on és possible trobar-les amb històries com les que explica el llibre. Una novel·la que ens redescobreix un país tan castigat i que serveix per reivindicar el poder de l'amor per superar la por. Una certesa que no sempre s'ha de reivindicar des dels llibres d'autoajuda i de la qual, la vida, si ens hi fixem, ens en dóna sovint exemples. "Mil sols esplèndids" és una novel·la però també és la realitat que es viu lluny d'aquí. La seva esperança és tan real com la de totes les dones que han sobreviscut a l'horror del pitjor Afganistan.


"Mil sols esplèndids" és un llibre de Khaled Hosseini editat per Amsterdam en català i per Salamandra en castellà. Podeu trobar més informació i la versió multimèdia a http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_noticia&idint=17313

-    L’accident nuclear de Chernobil

GASCH I POU, Ramon. Núvol negre. Editorial Montflorit, Cerdanyola, 2008

234 pàg, ISBN: 9788495705624

Una novel·la de ficció inspirada en les repercussions de l’accident nuclear de Txernòbil ocorregut el 26 d’abril del 1986,  el qual va ser el més greu de la història de l’energia nuclear civil fins el de Fukushima. Aquell núvol mortífer també va arribar a Catalunya, segons van revelar els mapes del servei meteorològic de la força aèria dels Estats Units, la primera setmana de maig del 1986.

http://www.ramongasch.com/uploads/nuvol_negre_las_imagenes15.pdf

-          Un viatge delirant per la Història recent que et fa petar de riure

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Traducció de Lluís Solanes
Edicions La Campana, 2012
Tocs, 83
PVP 19,00€, 416 pàgs.
ISBN 978-84-96735-65-1
5a edició

. Diuen que és més fàcil fer plorar que riure, i si l’humor ha de traspassar fronteres i arribar a lectors de diverses cultures tot plegat encara resulta més complicat. L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra és una comèdia desenfadada que es compon d’un reguitzell d’excentricitats impregnades de surrealisme. L’obra de Jonas Jonasson, que ha estat la més venuda d’aquest Sant Jordi i ha tingut un èxit acaparador a Suècia, deambula entre l’humor negre i la comèdia innocent per desembocar en una novel·la de recursos narratius fàcils i força superficial.

L’Allan és un home centenari que ha voltat per tot el món, però el seu esperit aventurer no s’ha apagat i el dia del seu aniversari decideix escapar-se de la residència on viu. Amb aquest punt de partida, Jonasson desembolica una història on cada anècdota és més extravagant que l’anterior. El contrast entre l’exagerada innocència de l’Allan i la gravetat de les situacions és el motor principal de l’obra, que dibuixa un escenari on tot és possible i la responsabilitat no existeix. Robatoris, atropellaments i morts truculentes esdevenen acudits gràcies a un enfocament on qualsevol delicte s’arregla mitjançant la simpatia de l’Allan, que treu ferro dels esdeveniments i construeix amistats entre els involucrats.

L’obra de Jonasson és una combinació estranya, amb reminiscències a contes infantils però alhora amb un humor macabre que li resta la poca versemblança que podria tenir la novel·la. L’èxit que ha obtingut a Suècia denota com la diversió nòrdica s’orienta a trencar les normes, fugir de la llei i cometre barbaritats sense conseqüències, ja que són situacions inimaginables a la vida real. Tanmateix, tal imatge resulta descontextualitzada en altres societats on els ciutadans no compleixen aferrissadament la llei i on algunes anècdotes reflectides a l’obra són una realitat fins i tot (en ocasions) habitual. L’humor és quelcom cultural, i el rerefons social de la novel·la, malauradament, fa que la riallada no sigui assegurada.

- Una història europea a través de cinc generacions d'una família i del recorregut d'una col·lecció de figuretes japoneses, els netsukes


WAAL de, Edmund. La llebre amb ulls d’ambre. Quaderns crema, 2012. Traducció de Carles Miró. 384 pàgines.

Més de dues-centes figuretes de fusta i d’ivori, cap d’elles més gran que una capsa de llumins, són l’origen d’aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d’aventures, de guerra, d’amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d’una família, la història d’Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d’ulls d’ambre que es barreja amb les monedes dins d’una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d’un mateix.

ASSAIG

-         La dificultat de l’oposició dels catalans durant el franquisme

GÜELL, Casilda. L’eterna desunió dels catalans. Editorial Base

 L'autora ens explica en aquesta obra la història de la lluita dels catalans en els primers anys del franquisme, dóna a conèixer que l'element català d'oposició externa al règim va ser més significatiu del que s'havia reconegut fins ara i narra els motius del fracàs de l'oposició catalana a Franco entre 1939 i 1950.
En el període immediat a la Guerra Civil, molts catalans es van traslladar a França, el Regne Unit, els Estats Units i l'Amèrica Llatina (en especial a Mèxic) a la recerca de refugi. A l'exili i a Catalunya, catalans de tota classe i condició van provar de vèncer les dificultats imposades per la dispersió, entre altres problemes, per tal d'organitzar una oposició efectiva al dictador. El 1950, la comunitat internacional va deixar clara l'acceptació del franquisme, tot esmicolant les esperances de molts catalans, els que s'havien quedat al seu país i els que vivien a l'estranger.
Les dificultats econòmiques i de comunicació, les divisions internes, les nombroses lluites pel lideratge i les males relacions amb altres grups no van fer possible establir un programa polític unitari ni tampoc unes institucions governamentals, fet que va fer trontollar sovint la seva legitimitat i va debilitar la seva força d'oposició a Franco.

-         Denúncia social amb humor

GALEANO, Eduardo. Espejos. Siglo XXI, 2008

Pdf: http://moncadista.files.wordpress.com/2008/01/galeano-eduardo-espejos-una-historia-casi-universal.pdf

 Poca autors són capaços d’entrellaçar, com fa Galeano, la denúncia social amb l’humor, els cercles de poder i els fets quotidians. Després de quatre anys sense publicar, el 2008 l’escriptor uruguaià analitza aquesta història de la humanitat des de l’òptica dels fets i les persones més desconeguts.

-         Conceptes filosòfics del pensament occidental en acudits

CATHCART, Thomas i KLEIN, Daniel. Plató i un ornitorinc entren en un bar. La Campana, Barcelona, 2008.

Catchcart i Klein ens fan veure què significa la lògica, l'existencialisme, la relativitat, l'ètica, etc., a través d'aquest llibre ple de vida i d'historietes divertides. També les probabilitats i l'estadística.
"Si has de pujar en un avió, i vols sentir-te segur, porta una bomba. Perquè les probabilitats que a l'avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes".
Ironia i rigor al mateix temps. Catchcart ensenya filosofia a Harvard, i Klein escriu novel·les d'intriga.

L'FMI I LA SEVA HISTÒRIA

FMI: Préstecs amb molta història

Els préstecs concedits pel Fons Monetari Internacional a Grècia i Irlanda posen de manifest la complexitat del sistema econòmic mundial i la influència d’organismes financers. Però per poder entendre el caràcter (i les implicacions) d’aquestes ajudes, hem d’entendre la naturalesa i la història del mateix FMI.

José Manuel Rúa Dimecres, 20 de juny de 2012 http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/06/fmi-prestecs-amb-molta-historia-2361.php

L'FMI ha aprovat préstecs milionaris per rescatar Grècia, Irlanda i Portugal

Joop Hoek / Shutterstock

    

El naixement de l’FMI, com el del seu “germà” —el Banc Mundial—, producte dels acords comercials i financers de la cimera internacional de Bretton Woods (EUA) l’any 1944, hem de contextualitzar-lo en una postguerra mundial presidida pel desig de reconstruir el sistema econòmic internacional malmès per la gran depressió dels anys trenta i les destruccions del període bèl·lic. Aquest nou sistema econòmic, juntament amb l’ONU, formava part d’un nou ordre internacional. Tal com recullen les paraules del premi Nobel d’economia i antic vicepresident del Banc Mundial Joseph E. Stiglitz: “L’FMI va sorgir de la creença en la necessitat d’una acció col·lectiva a escala global per assolir l’estabilitat econòmica, igual que l’ONU va sorgir de la creença en la necessitat d’una acció col·lectiva a escala global per assolir l’estabilitat política”. Però tant l’ONU com l’FMI patiren les conseqüències de la guerra freda.

La delicada guerra freda
La lluita per l’hegemonia mundial entre les dues superpotències, els EUA i l’URSS, liquidà l’esperit antifeixista que havia fet possible la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 i situà l’FMI i el BM sota control nord-americà. La raó d’aquest control és molt senzilla: el Fons es finança amb diners públics, diners dels contribuents del països membres, però el control d’aquests diners (i de l’FMI en general) queda en mans del grup de països desenvolupats, on destaca per sobre de tots els EUA, únic país amb dret de vet efectiu.

L’objectiu de l’FMI era evitar que es repetís una altra Gran Depressió, a més d’estabilitzar el sistema monetari internacional i equilibrar la balança de pagaments. Per assolir aquesta fita, l’economista britànic J. M. Keynes, un dels primers ideòlegs de l’FMI i participant a Bretton Woods, proposava combatre la recessió amb la intervenció de l’estat en l’economia per estimular la demanda. D’acord amb això, el paper de l’FMI hauria de ser concedir préstecs als països amb problemes per estimular aquesta demanda.

Un dels grans èxits de l’FMI va ser la seva intervenció a l’Espanya franquista a les acaballes dels anys cinquanta, amb l’enviament de tres missions d’assessors del Fons que participaren en l’elaboració del Pla d’estabilització del 1959, un pla que va comportar l’abandó definitiu de l’autarquia i la liberalització de l’economia espanyola. L’FMI, conjuntament amb els EUA i altres organismes financers internacionals, van concedir una ajuda econòmica valorada en més de cinc-cents milions de dòlars, dels quals el govern de la dictadura només en va necessitar setanta-quatre, gràcies a una ràpida reactivació econòmica. El “cas espanyol” serà presentant pel Fons com a model per a altres països, oblidant que l’economia espanyola sortia del coma profund dels anys quaranta i cinquanta, però tenia un enorme potencial, tal com demostraven els indicadors econòmics dels anys trenta.

El tomb neoliberal dels vuitanta
Amb el pas del temps (i més concretament arran de la revolució conservadora encapçalada pel president dels EUA Ronald Reagan i per la primera ministra britànica Margaret Thatcher) les recomanacions i les propostes de l’FMI s’han desplaçat des de posicionaments keynesians (el mercat necessita regulacions per tal d’assegurar el seu funcionament correcte i els estats han d’emprendre polítiques expansives per estimular l’economia) cap a postulats neoliberals (el mercat lliure és el pilar fonamental de l’economia i els estats han de reduir el dèficit i cedir terreny a l’acció dels mercats).
L’evolució de l’economia mundial, amb l’esclat del problema del deute extern als països del Tercer Món al començament dels anys vuitanta i l’enfonsament del “socialisme real” al final de la mateixa dècada, va situar l’FMI i els països capitalistes més rics —agrupats inicialment en el G-7— en una posició d’avantatge pel fet de concedir crèdits als països econòmicament endeutats, i políticament febles, a canvi de l’adopció de polítiques econòmiques liberalitzadores favorables als interessos de les potències occidentals. Aquesta liberalització dels mercats internacionals, de la mateixa manera que havia succeït en el cas de l’imperi Britànic a mitjan segle XIX, afavoria principalment l’economia més forta del segle XX, en aquest cas la dels EUA.

Més de seixanta anys després de la seva fundació, en termes generals, l’FMI no ha complert la seva missió original. Les seves receptes ni han evitat les crisis econòmiques i financeres, ni han ajudat a bona part dels països intervinguts (especialment els més pobres) a millorar les condicions de vida de la majoria de la població. Molt a prop nostre, l’FMI, juntament amb les institucions europees (Consell Europeu, Comissió Europea i Banc Central Europeu), pressiona per a l’adopció de polítiques d’austeritat a Grècia i Irlanda, i en altres països perifèrics de l’eurozona (Portugal, Espanya), amb el pretès objectiu de calmar els mercats financers.

Tanmateix, aquest últim és un concepte contradictori: l’expressió “mercats financers” acostuma a fer referència a entitats bancàries que no actuen d’acord amb les regles del mercat lliure. Tal com explica el professor Vicenç Navarro: “Si els mercats financers fossin mercats de veritat (i, per tant, hi hagués competitivitat i risc en el seu comportament), els bancs haurien d’absorbir les seves pèrdues en inversions financeres fallides”. La realitat, però, és molt diferent: aquests bancs, en comptes d’assumir les pèrdues per haver fet una operació arriscada (com podria ser la compra de bons de l’Estat grec o irlandès), s’asseguren el cobrament del deute gràcies a institucions com l’FMI, que d’una banda presta diners als estats i d’una altra imposa els anomenats “plans d’austeritat” (reducció de la despesa social en serveis públics). El resultat final no deixa de ser curiós. En paraules del mateix Vicenç Navarro, l’FMI provoca “la transferència de fons de les classes populars als bancs”.

Les pressions (i les implicacions) que acompanyen els préstecs de l’FMI, tal com havia succeït amb els països pobres, limiten la sobirania dels estats i subordinen les institucions democràtiques al centres de poder financer; fets que ens porten a la memòria l’inquietant enunciat del premi Nobel d’economia Gary Becker:“El mercat és l’estat natural de la humanitat, la democràcia és un estat històric: si un dia hi ha un xoc d’interessos entre el mercat i la democràcia, s’haurà de pensar de cancel·lar-la”. Així, les pressions polítiques de les entitats financeres i els atacs especulatius dels grans inversors sobre determinats països dibuixen un escenari econòmic que ens recorda, tal com afirmava el personatge de Don Licio Lucchesi a la tercera part d’El padrí, que “les finances són una arma, i la política és l’art de saber quan disparar aquesta arma” .


Cronologia

• 1944: Neix l’FMI i el BM com a conseqüència dels acords de la conferència de Bretton Woods (EUA) per redreçar la situació econòmica mundial i evitar noves recessions a escala global.
• 1974: Amb motiu de la crisi del petroli del 1973, l’FMI concedeix préstecs als països importadors per finançar els pagaments de petroli.
• 1981: S’inicia el mandat del president Ronald Reagan als EUA. La revolució conservadora a escala política està en marxa.
• 1982: Esclata la crisi del deute extern amb els denominats “països en vies de desenvolupament”. L’FMI, per tal d’assegurar el pagament del deute, concedeix nous crèdits a canvi de la imposició dels plans d’ajust estructural.
• 1989: Cau el mur de Berlín i s’inicia el període d’influència de l’FMI als països europeus de l’antic bloc socialista.
• 2001: Les polítiques neoliberals practicades a l’Argentina, amb el suport de l’FMI, porten a la crisi del “corralito”. Al començament de l’any 2006, l’Argentina cancel·la tot el seu deute sota el mandat de Néstor Kirchner, el qual denuncia que l’actitud de l’FMI ha provocat patiment i injustícia.
• 2005: El Brasil cancel·la el seu deute amb l’FMI. Aquest fet, segons el president brasiler Lula da Silva, dóna sobirania al país i li permet caminar amb les seves “pròpies cames”.
• 2007: Comença l’actual crisi econòmica internacional amb la crisi de les hipoteques subprime i la crisi financera als EUA. L’FMI reconeix el seu fracàs a l’hora de detectar la crisi.
• 2010: Es duen a terme rescats financers, amb préstecs dels països de l’eurozona i de l’FMI, a Grècia i Irlanda per les seves dificultats econòmiques.

Amb tot, es diu que a Europa qui decideix és la Troika,  és a dir la Comissió europea, el Banc Central europeu i l'FMI. Per a conèixer com es consuma aquest poder i què és la Troika: http://www.publico.es/internacional/456424/quien-es-la-troika

RECUPERACIÓ HISTÒRIA 4t ESO

RECUPERACIÓ HISTÒRIA   4t ESO      CURS 2011-12

1r TRIMESTRE

-         1. El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim.( 2.Preguntes clau, 4. Aprèn a comentar un mapa històric i  5. Completa la Taula a Practica Competències Bàsiques, pàgs  22 i 23)

-         2. Liberalisme i Nacionalisme. ( Activitats pàg 27- Fixa’t en el quadre i Sintetitza, Activitats pàg 29, Practica Competències Bàsiques 1, 2 i 3 pàgs 42 i 43)

2n TRIMESTRE

-     3. La industrialització de les societats europees.( Els punts o llinçons 4, 5 i   7)

-     4. Catalunya i Espanya al Segle XIX: la construcció  d’un règim liberal.(Practica Competències Bàsiques 1i 3 pàgs 82 i 83)

-     6.  L’època de l’Imperialisme.(Practica Competències Bàsiques 2, pàg 124)

3r TRIMESTRE

      -     9. Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939). (Activitats de Sintetitza de cada lliçó)

LA CELEBRACIÓ DEL CORPUS AL MÓN: UN VIATGE PER A LES TRADICIONS D'ARREL CRISTIANA

La celebració del Corpus al món

ELS INCENDIS A CATALUNYA

MEDI NATURAL

En el 85% dels focs forestals hi intervé el factor humà i els Agents Rurals en busquen els responsables

El CSI dels incendis

Els Agents Rurals afinen les tècniques per determinar l'origen dels incendis forestals, la majoria causats per l'acció de l'home. Només un 11% dels focs queden sense resoldre. Fa dues dècades eren el 45%.

LAURA DÍAZ-ROIG

BARCELONA. | Actualitzada el 11/06/2012 00:00

BUSCANT PROVES Els agents rurals especialitzats en incendis busquen proves entre els vestigis dels focs. L'estat de la vegetació indica la direcció de les flames. Un cop determinat l'origen s'intenta identificar-ne l'origen i les causes. MANOLO GARCIA

Arriben després d'un incendi, busquen proves i analitzen els vestigis per poder trobar l'origen del foc i així determinar-ne les causes. "Intentem arribar com més aviat millor per trobar el màxim de pistes", explica Miguel Àngel Garcia, cap de l'àrea regional del Cos d'Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, que assegura que els primers moments després d'un incendi són claus. "Si hi arribem abans que els bombers remullin la zona podem veure més clarament els vestigis. A més, els primers testimonis, les primeres persones que veuen un foc, són molt útils per determinar la direcció de les flames", diu.
La seva feina, cada cop més precisa, ha permès afinar molt en les causes dels incendis i reduir els casos en què no s'arriba a trobar el factor desencadenant. Així, mentre que el 1994 les causes d'un 45% dels incendis quedaven sense resoldre's, ara només són un 11%. "A més, a principis dels 90 els estudis que determinaven les causes dels focs eren pobres i generaven dubtes importants", explica Garcia, que recorda que ara, després de cada incendi, hi ha una investigació per aclarir-ne les causes. Tot i així, la multitud de casuístiques -que poden anar des d'un tub d'escapament a una petita guspira d'una motoserra- fa que en alguns casos sigui impossible arribar a determinar el desencadenant.
Aquesta setmana una vintena d'agents majors especialitzats en incendis han participat en un curs abans d'una campanya forestal d'estiu que es preveu força difícil.
A la recerca de pistes
Després de cremar de manera controlada un terreny, han analitzat el comportament de la vegetació, que serveix per determinar la direcció del vent. "Quan la vegetació rep escalfor tendeix a encongir-se cap a la font de calor", explica Garcia, que ha estat l'encarregat de coordinar el curs. Hi ha una dotzena d'indicadors diferents que poden ajudar a identificar l'origen del foc. Normalment, els agents rurals arriben a delimitar una superfície d'uns 50 metres quadrats -20 en els millors casos i 500 en els incendis més grans-, i és en aquest terreny on busca el rastre humà. "El 85% dels incendis tenen un component humà -entre negligències, focs intencionats i accidents- que deixa evidències", diu Garcia. La investigació d'un incendi es basa en proves indiciàries, evidències indirectes que es van sumant per determinar el desencadenant, i es basa en tres punts: l'anàlisi dels vestigis per determinar la causa d'inici, els testimonis i l'activitat humana.
Un 7%, per causes naturals
A títol d'exemple, el 44,2% dels incendis forestals del 2011 es van produir per negligència, un 11,1% per accidents, un 25,6% van ser intencionats i només un 7% van ser provocats per causes naturals. De les negligències, la més comuna és la crema agrícola -suposa un 17,4% del total dels incendis forestals- seguida de les burilles de cigarretes, les fogueres, els treballs forestals i la crema de deixalles. Pel que fa als accidents, els més comuns són causats per línies elèctriques, seguits dels motors i màquines i de les maniobres militars.
Trobar les causes del foc és fonamental no només per determinar responsabilitats sinó també per realitzar una bona prevenció. "Com més detall sobre les causes, més eficients poden ser les mesures de prevenció", recorden els agents rurals. Garcia posa com exemple els incendis durant la sega del cereal: després d'estudiar les causes s'ha descobert que les pintes per tallar rasquen les pedres i provoquen guspires. "Quan hi aprofundim podem saber què produeix el foc i buscar solucions tècniques o normatives", diu.

ELS PROJECTES I ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA PODRAN FER-SE REALITAT?

¿Per fi tindran crèdit les empreses?

CARLES CAPDEVILA

| Actualitzada el 11/06/2012 00:00. Ara.cat

Avui responem de manera didàctica a preguntes claus que ens deixa el cap de setmana sobre els 100.000 milions d'euros que s'injectaran al sistema bancari. Deixem per un moment les maneres, les evasives ridícules, les trampes del llenguatge, deixem Rajoy celebrant empats de futbol i lamentant no veure Rafa Nadal. Anem als fets. Hi ha una realitat que coneixerem aviat: si els diners que arriben als bancs aniran a parar, per fi, on més falta fan, a les famílies i empreses que necessiten crèdit. El dubte sobre això hauria d'ofendre, seria gravíssim que quan és bàsic generar i mantenir llocs de treball hi hagués una injecció tan alta de diners i no servís per a les empreses. Però és, per desgràcia, un dubte raonable, basat en fets injustament reals. És el que ha passat fins ara. Entre les tragèdies dels últims anys, entre les vergonyes dels últims mesos, hi ha el fet que hagin desaparegut molts negocis que tenien sentit però quedaven ofegats per la morositat i els retards (inclosos els de l'administració) i perquè se'ls havia tancat l'aixeta fins a deixar-los morir de set. Mai podrem oblidar com s'han dilapidat esforços de dècades, com s'han arruïnat somnis i persones de manera cruel. I caldrà vigilar molt de prop, però molt, que aquesta barbaritat s'acabi i siguem a temps de salvar projectes i ajudar emprenedors fent funcionar la roda del crèdit.

SIS EUFEMISMES POLÍTICS: l'engany de la política

"Filets de plastilina" per no dir "marea negra" i "préstec bancari" per no dir "rescat": 6 eufemismes polítics

L'executiu de Rajoy ha buscat aquests dies una expressió 'amable' per definir la intervenció a la banca espanyola. L'ús d'eufemismes és una estratègia recorrent dels governs quan van mal dades

ISAAC SALVATIERRA

Barcelona | Actualitzada el 11/06/2012 02:01.Ara.cat

Mariano Rajoy en la compareixença de diumenge a la Moncloa / REUTERS

Quan hi ha una crisi, es poden dir les coses pel seu nom o buscar paraules 'amables' que intentin emmascarar el mal o, com a mínim, fer-lo menys evident. El govern del PP ha decidit que del rescat a la banca espanyola n'hi diria "préstec" o "ajuda financera". És un fet recorrent de la classe política espanyola jugar al joc de les paraules prohibides quan van mal dades. L'estratègia sovint se'ls gira en contra perquè el ciutadà s'adona que li venen gat per llebre.
1. Paraula prohibida: 'Rescat bancari' (govern del PP, juny 2012).
Substituir per: "Préstec", "obertura d'una línia de crèdit europea", "ajuda financera", "allò d'ahir".
Mariano Rajoy ha evitat dir en tot moment la paraula 'rescat' en la compareixença d'aquest diumenge per explicar la intervenció bancària (vídeo). El president espanyol ho ha definit com l'"obertura d'una línia de crèdit europea". També s'hi ha referit com a "préstec" i diverses vegades ha arribat a parlar d'"allò d'ahir" ['lo de ayer']. Malgrat la polèmica per no fer servir el terme, Rajoy ha dit que no entraria en "debats nominals". Aquest dissabte el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el primer a comparèixer, també va evitar l'expressió 'rescat bancari' i va parlar d'"ajuda financera". "El govern sol·licita ajuda financera. No té res a veure amb un rescat", va dir. "Això és un préstec que es rep en condicions més favorables que si el demanéssim al mercat". La gran majoria de la premsa internacional coincideix a parlar de "rescat" i fins i tot la revista 'Time' n'ha fet broma a la seva web.
2. Paraula prohibida: L'autoria dels atemptats de l'11-M (govern del PP, març 2004).
Substituir per: "Hi ha dues línies d'investigació".
El govern del PP, amb el ministre de l'Interior Ángel Acebes com a cara visible, va intentar allargar com va poder la suposada hipòtesi de l'autoria d'ETA en els atemptats de Madrid de 2004 (vídeo). L'autoria islamista perjudicava els interessos dels populars a tres dies per a les eleccions generals perquè l'atac es vincularia directament amb la participació espanyola en la invasió de l'Iraq. Així que el govern d'Aznar va intentar guanyar temps per intentar mantenir viva fins al final la hipòtesi d'ETA. Acebes va dir en la seva primera compareixença al migdia que "ETA buscava aquest atemptat". Més tard va aferrar-se a les famoses "dues línies d'investigació". Segons un recompte fet per 'El País', en 7 compareixences entre l'11 i el 14 de març, el ministre de l'Interior va relacionar ETA amb els atemptats almenys 59 vegades. Només hi va haver 5 referències a Al Qaeda. El mateix 11-M al matí, el president espanyol José María Aznar va arribar a trucar els directors dels diaris venent la hipòtesi d'ETA com la verdadera, i així va quedar reflectit a les portades de la majoria d'edicions especials de la tarda. El 13 de març, milers de ciutadans es manifestaven davant les seus del PP exigint saber la veritat. La convocatòria espontània via sms va ser un assaig del poder que tindrien poc després les xarxes socials. L'endemà, el PP va perdre les eleccions generals contra tot pronòstic.
3. Paraula prohibida: 'Crisi' (govern del PSOE, juliol 2008).
Substituir per: "Període de desacceleració", "dificultat econòmica seriosa", "desacceleració accelerada", "període de dificultats objectives".
"Tenim titular!" va dir la periodista Gloria Lomana en una entrevista al president espanyol. José Luis Rodríguez Zapatero acabava de dir per primera vegada la paraula "crisi". Era el juliol de 2008 a Antena 3 (vídeo). Zapatero havia parlat de "període de desacceleració" i de "dificultat econòmica seriosa" i, davant la insistència dels entrevistadors, va accedir a dir 'crisi': "En aquesta crisi, com vostès vulguin que digui, hi ha gent que no passarà cap dificultat". Els mesos anteriors també havia parlat de "desacceleració accelerada" i de "període de dificultats objectives". Més endavant, el govern de Zapatero va començar a parlar de "brots verds" per 'vendre' la il·lusió d'una sortida de la crisi que encara no ha arribat.
4. Paraula prohibida: 'Marea negra', 'chapapote' (govern del PP, novembre 2002).
Substituir per: "Filets de plastilina", "taca negra".
El 13 de novembre de 2002 un petrolier amb 70.000 tones de fuel va embarrancar prop de la costa gallega. El govern d'Aznar va avalar la decisió d'allunyar el 'Prestige' del litoral, en contra del que deien els protocols. La mesura va danyar l'estructura del vaixell, que es va dividir en dos després d'una setmana a alta mar vessant combustible. Mariano Rajoy, llavors vicepresident del govern espanyol, encarregat de donar la cara, va evitar parlar de marea i va fer servir l'expressió "taca negra". Més tard va definir el vessament com uns "filets de plastilina" que s'enfonsarien solidificats (vídeo). Al cap d'uns dies, els "filets" ja eren una marea negra, que ocupava 50 quilòmetres de costa. El famós "chapapote" va arribar a la costa i va provocar el pitjor desastre ecològic de Galícia.
5. Paraula prohibida: "Retallades" (govern de CiU a Catalunya i del PP a Espanya, 2012)
Substituir per: "Ajustos", "ajustos de plantilla", "reducció de complements salarials", "l'austeritat no és un càstig és un valor".
"Sí, són retallades, no m'importa dir-ho encara que després a Gènova em mirin malament", va confessar el maig passat el president del PP basc, Antonio Basagoiti en una entrevista a 'Los Desayunos de TVE'. Tant el govern del PP a l'Estat com el de CiU a Catalunya han evitat fer servir la paraula "retallada" per definir el sever ajust pressupostari per reduir el dèficit. De l'acomiadament de personal se n'hi diu "ajustos de plantilla" i, de la retallada de sou, "reduccions de complements salarials". Artur Mas fa bandera del valor de l'austeritat.
6. Paraula prohibida: 'Transvasament' (Govern d'Entesa PSC, ERC, ICV, març 2008).
Substituir per: "Captació temporal d'aigua"
"No és un transvasament, és una aportació puntual, provisional, urgent i desmuntable". El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va fer mans i mànigues per evitar dir la paraula 'transvasament' durant l'episodi de sequera a Catalunya de l'any 2008. El 25 de març va parlar d'una "aportació puntual" i "desmuntable". També en diria "captació temporal d'aigua". Una de les mesures proposades per la conselleria al govern espanyol era agafar aigua del riu Segre i desviar-la al Llobregat per evitar que Barcelona es quedés seca. Les forces del tripartit es van oposar fermament al transvasament de l'Ebre, previst en el Pla Hidrològic Nacional del PP, després derogat per Zapatero. El suport de Pujol al govern d'Aznar li va suposar un important desgast a les Terres de l'Ebre.

ARQUITECTURA MODERNISTA

Modernisme

View more presentations from historialavilaroja

SÍLVIA PÉREZ CRUZ i la versió de" Cucurrucucú paloma"

SÍLVIA PÉREZ CRUZ - " Vestida de nit ".Homenatge al la tasca de recuperació de l'havanera amb el Casal Català de l'Habana.

SÍLVIA PEREZ CRUZ, i la fusió d'havaneres, fados, tangos, i buleries: Alla en la Habana