EL PARTENÓ, EL PARADIGMA DE L'ARQUITECTURA GREGA CLÀSSICA

1. EL PARTENÓ de Assumpció Granero

ELS INFANTS SEGUEIXEN MORINT A LES COSTES DE L'EGEU

Equips de Metges Sense Frontera i Greenpeace van rescatar abans d'ahir, el 16 de desembre, 85 persones al mar Egeu. Aquest últim naufragi s'ha cobrat al menys dos morts, un bebè de 9 mesos i una persona grande 80.

 

Font:
Els rescats a l'Egeu: MSF

DESMUNTANT MITES SOBRE L'ESTAT DEL BENESTAR: ÉS UN DRET MALGRAT SE'NS VULGUI FER CREURE QUE S'HA DE REDUIR LA DESPESA PÚBLICA

El famós Yes we can del president Obama bé podria ser el lema de Vicenç Navarro, atès l’inconformisme que propugna l’economista. Una insígnia que vol contrarestar el discurs dels polítics que defensen l’absència d’alternativa davant les mesures adoptades per superar la crisi econòmica. Reconvertida en una classe magistral d’economia, la conversa «L’Estat del benestar: un dret inalienable», entre Navarro i l’exdegà del Col·legi de Periodistes Josep Maria Martí, ha evidenciat que l’economista té molt clars el diagnòstic i les causes de l’actual situació econòmica.
Per Navarro, dir que no hi ha alternativa a la situació actual no és acceptable, malgrat la manca d’informació rigorosa i contrastada que tenim, resultat del que ell anomena «la dictadura dels mitjans». Davant la tan repetida pregunta «Vam viure per sobre de les nostres possibilitats?», respon taxativament: no. Més aviat al contrari. En termes de PIB, Espanya és un país ric, però amb relació a la inversió social es troba molt per sota de la Unió Europea, ja que hi destina només un 72 per cent de la mitjana de despesa dels països membres.
D’altra banda, considera que les polítiques d’austeritat adoptades per superar la crisi econòmica mai són una garantia de recuperació econòmica a llarg termini. I doncs, quines solucions proposa Navarro per als problemes a què han de fer front Catalunya i Espanya?

Per a cada retallada, una alternativa
Amb relació a la congelació de pensions (1.200 milions d’euros), hi veu tres solucions: mantenir l’impost de patrimoni (2.100 milions d’euros), anul·lar les rebaixes de l’impost de successions (2.552 milions d’euros) o revertir la baixada d’impostos de les persones que ingressen més de 120.000 euros l’any (2.500 milions). Per evitar retallades en sanitat, educació i serveis socials (25.000 milions d’euros), proposa corregir el frau fiscal de les grans fortunes, la banca i les grans empreses, que representen el 71% de tot el frau fiscal (44.000 milions).

Un elevat nombre de funcionaris com a causa del problema?
En contra d’aquest argument, que sovint s’ha presentat com un dels grans mals del nostre país, Navarro ha presentat algunes dades que intenten contrarestar-lo. Ha situat Catalunya molt per sota de la mitjana europea en aquest àmbit, que és d’un 15% d’ocupació pública; a Catalunya era d’un 8,23%  el 2007, seguida d’Espanya, on l’ocupació pública se situa en un 9%. El país amb més de funcionaris és Suècia, amb 1 de cada 4 persones (el 25%) treballant per a l’Estat. Per Navarro, els països on la classe treballadora és la classe dominant són més rics, estables i democràtics, i ha posat com a exemple el país escandinau, constantment citat com a model a seguir amb relació a aspectes econòmics.

Grècia té raó
«Syriza té raó de dir que, tal com s’ha acumulat el deute, no el podien pagar», ha explicat. Tot el contrari, opina que els veritables culpables de la situació grega són les institucions financeres internacionals, en especial l’FMI, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea. «Quan els bancs van estar en risc de perdre els seus beneficis, generats pels interessos que Grècia estava forçada a pagar, van ser els governs de l’Eurozona els qui van rescatar-los, amb la falsa excusa que intentaven ajudar Grècia.»

És Espanya el veritable problema de Catalunya?
Davant l’evidència dels problemes econòmics i socials a Catalunya, i deixant de banda l’aspecte del dèficit fiscal, una de les grans mancances de l’Estat del benestar, segons ell, té l’origen en les polítiques públiques fetes a Catalunya, i no a Espanya. Si bé l’actual despesa pública per habitant a Catalunya és de 5.475 euros, i en una hipotètica Catalunya independent aquesta arribaria als 6.236 euros, en l’actualitat el nivell de despesa a Catalunya segons la seva riquesa hauria de ser de més de 8.200 euros.
L’economista ha conclòs la seva intervenció criticant la concentració de mesures per estimular l’economia només durant l’últim any de legislatura, i ha apel·lat la ciutadania a confiar en les seves possibilitats per modificar i millorar els escenaris polítics i econòmics.

fONT: http://diarieducacio.cat/escolaestiurosasensat/2015/07/06/desmuntant-mites-de-lestat-del-benestar-grecia-i-espanya/
PER A CONÈIXER MILLOR L'AUTOR: blog de Vicenç Navarro
Les causes reals de l'austeritat

UN CANT A LA TERRA D'ANGELINE LONATOS

ALTERNATIVES A LA CRISI: ACABAR AMB ELS INTERMEDIARIS

Afloren els moviments que busquen acabar amb els intermediaris a la petita empresa grega

El propietari tenaç d'un petit negoci familiar que fabrica detergents mai havia tingut temps per als agitadors anticapitalistes. Per això es va prendre amb recel i escepticisme la visita d'un grup d'activistes que se li van presentar amb una campanya per purgar els "especuladors" dels mercats.

Però, davant la necessitat de mantenir el seu negoci tot i els impagaments constants i els suborns, Savvas Mavromatis va decidir donar una oportunitat a la proposta. Va començar a vendre els seus productes directament al consumidor final, només en efectiu i amb preus fixats a través d'una organització sense ànim de lucre, en lloc de vendre'ls a majoristes i a botiguers com sempre havia fet. Catorze mesos després, ha aconseguit salvar el seu negoci enmig de la gran bancarrota grega.

"Estem immersos en una crisi terrible i tot just comencem a buscar solucions", explica Elias Tsolakidis, ànima d'aquest moviment per acabar amb els intermediaris al nord de Grècia, una iniciativa petita, quixotesca, però sorprenentment exitosa i que pretén redefinir els termes del comerç. "No tenim una vareta màgica. No som comunistes ni capitalistes, però estem intentant ajudar la gent a sobreviure".

Buscant solucions, els grecs estan provant un nou tipus d'economia amb pocs precedents a l'Europa moderna. El col·lapse de l'economia grega no és tan sols un repte per a la supervivència dels grecs, sinó també per a alguns mecanismes bàsics del capitalisme en un país on l'economia s'ha contret un 25% des del 2008. Davant la magnitud de les xifres, el sistema de mercat grec s'ha trencat, víctima d'una corrupció endèmica, d'una mala gestió pressupostària per part de l'estat i de les exigències autoritàries dels mercats financers globals.

I els grecs han respost amb experiments com aquest en què participa Mavromatis, que s'han estès pels afores de petites i grans ciutats. Tot i que no ofereixen una solució a llarg termini i tenen poca incidència per repercutir directament en l'economia, representen un esforç des de baix per redreçar la crisi econòmica més dura des de la Segona Guerra Mundial.

Sense una alternativa en política

Les alternatives al capitalisme són bastant noves a Grècia, on Syriza, una coalició de forces radicals de l'esquerra, va perdre per la mínima les últimes eleccions, el 2012, i, segons els sondejos, és el partit més popular del país. Però Syriza, com molts altres partits de centreesquerra d'arreu d'Europa, ha passat més temps denunciant les polítiques neoliberals que no pas tirant endavant accions concretes per intentar pal·liar les dures conseqüències de l'austeritat, incloent-hi el 27% d'atur.

Mentre l'esquerra continua immersa en l'statu quo, el camí cap a un nou ordre econòmic ha caigut en mans de persones com Tsolakidis, que organitza les prioritats del moviment sense intermediaris a la regió de Pieria, a través del Grup de Voluntaris en Acció, una organització sense ànim de lucre.

Tots els pagaments, en efectiu

El moviment vol acabar amb els majoristes, els propietaris de botigues, els buròcrates de l'estat o qualsevol que s'interposi entre el productor i el consumidor. Per això el grup de Tsolakidis té una pàgina web on es fan les comandes i després es distribueixen als clients amb un preu pactat que es paga en efectiu. El grup es queda una part dels diners per cobrir les despeses, però no paga sous als seus membres, més de 3.500 voluntaris que tenen una altra feina o estan a l'atur. És un pas més en una sèrie de projectes d'emprenedoria que busquen crear una economia social paral·lela. El moviment va començar amb l'anomenada revolució de la patata, en què els grangers venien directament al client.

"Es tracta d'un concepte totalment nou a Grècia", diu Firori Zafeiropoulou, consultora del moviment. Per trobar-hi una empara legal anomena els negocis "empreses cooperatives socials".

ANDREW HIGGINS The New York Times / Alonia (Grècia) | Actualitzada el 01/02/2014 00:00 per Ara.cat

DE L'ÀRTIC A SÍRIA. ELS PUNTS CALENTS DEL 2014

Aquest any segueixen sent protagonistes conflictes antics: l'Afganistan, l'Iraq, Síria, Somàlia, República Centreafricana, el Sudan, República Democràtica del Congo i Palestina. Reneix la violència al Caucas, i el Pakistan i Tailàndia són menys estables. Malgrat tot, les guerres i el terrorisme només expliquen 2 de cada 10 morts per arma de foc al món   

RISTINA MAS, NÚRIA SEGURA INSA, MARIONA FERRER I FORNELLS | Actualitzada el 06/01/2014 00:00
Ara.Cat

 

ÀRTIC: A les profunditats gèlides del pol Nord s'hi amaga una de les zones més cotitzades del planeta: hi queda un terç de les reserves de cru i gas encara per explotar. Però mentre els països veïns de l'oceà es barallen per repartir-se el pastís àrtic, diversos estats -amb la Xina al capdavant- ja competeixen per poder establir una ruta marítima que permeti fer arribar les mercaderies de l'Àsia a Europa en molt menys temps a mesura que avança el canvi climàtic i es desfan els pols. Vaixells de Pequín i Moscou ja han fet el recorregut el 2013.

BANGKOK: Els camises vermelles estan contra les cordes després que l'oposició inundés Bangkok el desembre passat per reclamar un canvi de model polític. La primera ministra, Yingluck Shinawatra, ha promès eleccions anticipades al febrer a Tailàndia, però la Comissió Electoral ha recomanat ajornar-les per la violència que viu un país que des del 2006 afronta una profunda crisi política.

 

CAUCAS: El doble atemptat a la ciutat russa de Volgograd ha posat de manifest la capacitat operativa dels grups armats que operen al Caucas, malgrat la repressió. Han amenaçat la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern, que comencen el 7 de febrer a Sotxi i que el règim del president Vladímir Putin vol exhibir al món com una mostra del ressorgiment de Rússia.

 

DRONES: Els avions no tripulats deixen de ser patrimoni exclusiu de l'exèrcit dels Estats Units, que hi recorre sobretot per lluitar contra la insurgència al Pakistan, el Iemen i Somàlia. També França els farà servir al Sahel, des de la base que acaba d'inaugurar al Níger, i els exèrcits britànic i alemany confien a desenvolupar aquesta tecnologia. Als Estats Units s'ha obert el debat sobre la seva regulació per a ús intern.

 

EGIPTE: Després del cop d'estat que va derrocar l'islamista Mohammed Mursi -el primer president escollit democràticament de la història d'Egipte-, l'exèrcit i el nou govern interí han començat a restaurar el vell poder militar. Però els motius que van portar a la revolució del 25 de gener que va fer caure Mubàrak fa tres anys continuen vius.

 

FARC :Des del setembre del 2012 el govern colombià i la guerrilla de les FARC negocien un acord de pau per posar fi a cinquanta anys de conflicte. Si bé el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va assegurar que els diàlegs tenien data de caducitat, sembla que s'allargaran més enllà de les eleccions presidencials d'aquest maig. La ultradreta, liderada per Álvaro Uribe, amenaça de trencar un procés elogiat a escala internacional. No obstant, si no hi ha cap contratemps aquest 2014 podria anunciar-se un acord final.

 

GRÈCIA: Els plans d'austeritat lligats al rescat de Grècia no han salvat el país de la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial. Atenes ha assumit la presidència de torn de la UE sense haver tancat el segon rescat i és molt probable que n'hagi de demanar un altre, el tercer. La crisi econòmica s'ha convertit en una profunda crisi política: el govern del conservador Andonis Samaràs no deixa d'afeblir-se, els socialdemòcrates del Pasok s'enfonsen i l'esquerra de Syriza apareix com l'única alternativa. Els neonazis d'Alba Daurada capitalitzen la crisi, tot i que han mostrat la seva cara més fosca

.

HONGRIA: Un dels màxims exponents de l'extrema dreta a Europa són els ultranacionalistes de Jobbik, que van obtenir el 17% de vots a les últimes eleccions a Hongria. El grup està lligat a l'organització paramilitar Guàrdia Hongaresa, recentment il·legalitzada, que actuava com a força de xoc contra els gitanos i que té fortes connexions amb la policia. El grup intenta suavitzar la seva imatge de cara a les eleccions del juny.

 

IRAN: El nou president iranià, Hassan Rouhani, ha protagonitzat una obertura cap a Occident que s'ha materialitzat en un acord per congelar el seu programa nuclear. Però el pacte és només provisional i l'Iran ha reiterat que no es planteja renunciar al seu dret a convertir-se en una potència nuclear. En els pròxims mesos s'haurà de veure si Teheran intenta només guanyar aire per alleugerir les sancions que afecten severament la seva població o si el règim dels aiatol·làs està disposat a cedir. L'Iran té, a més, un paper clau a la regió, pel seu suport al règim de Baixar al-Assad a Síria i pel seu paper estabilitzador a l'Iraq i l'Afganistan.

 

JUBA: L'eufòria omnipresent del 2011 al Sudan del Sud s'ha apagat. Les velles rivalitats ètniques ja han deixat milers de morts en poques setmanes a la frontera amb el nord. Caldrà veure si les negociacions a Etiòpia entre rebels i govern arriben a bon port.

 

KIM JONG-UN :El nou líder nord-coreà ha protagonitzat la purga exemplar del seu oncle, número 2 del règim, en un episodi que els analistes descriuen com una pugna per les poques fonts de divises que manté un Pyongyang ofegat per les sancions. Corea del Nord manté l'amenaça nuclear, però protagonitza una certa obertura cap a la Xina.

 

LÍBIA: El resultat de 44 anys de la dictadura de Muammar al-Gaddafi -que no va permetre cap teixit civil- i de la intervenció de l'OTAN és un país instal·lat en el caos. Les noves institucions tenen només una existència formal i el poder real està en mans de les milícies, que responen a lleialtats locals.

 

MALI: Després d'un any de combats, la intervenció francesa contra la revolta tuareg al nord del país i els grups islamistes que van voler aprofitar-se'n ha de passar a segon terme. L'exèrcit francès hi deixarà un contingent de mil soldats i 12.000 tropes més de l'ONU han de garantir la seguretat, però només se n'hi han enviat la meitat. Les eleccions parlamentàries del novembre, que havien de ser un pas per a la recuperació de la democràcia, van tenir una participació baixíssima, i les accions de la insurgència continuen.

 

NSA :Les filtracions de l'exanalista de la NSA Edward Snowden han posat de manifest la política de control indiscriminat de les comunicacions dels ciutadans nord-americans per part del seu govern. Barack Obama afronta aquest 2014 el repte de limitar els poders de l'agència d'espionatge que ha centrat la polèmica, la NSA, mentre que Snowden continua refugiat a Rússia.

 

OTAN: L'Aliança Atlàntica posa fi a l'operació a què ha dedicat més esforços des de la Guerra Freda: la missió a l'Afganistan. L'exèrcit afganès ha d'assumir el control de la seguretat sense cap acord polític amb els talibans i amb una insurgència que continua molt activa. La corrupció i el conreu de l'opi hipotequen el futur. L'OTAN ha de trobar nous arguments per justificar la seva existència mentre els governs occidentals han d'aplicar fortes retallades que inclouen els pressupostos de Defensa

.

PAKISTAN :Sotmès a una forta inestabilitat política, el destí del Pakistan està lligat al del seu veí afganès. El govern ha demanat a l'administració Obama que aturi els atacs amb drones, mentre que el conflicte amb l'Índia continua obert.

 

QATAR: El país més ric del món compra favors com l'organització del Mundial de Futbol del 2022, però no pot amagar les seves desigualtats internes. Diverses ONG com Amnistia Internacional han denunciat les condicions d'esclavatge en què viuen els treballadors immigrants que construeixen les infraestructures esportives i turístiques. Amb la caiguda dels Germans Musulmans, el país ha perdut influència a la regió en benefici de l'Aràbia Saudita.

 

REP. DEM. CONGO: L'etern conflicte a l'est del país, que ja ha deixat més de 5,5 milions de morts en 16 anys, va fer un petit parèntesi al novembre, quan els rebels de l'M-23 van anunciar la fi de la lluita armada. Però el polvorí de la regió dels kivu, rica en minerals, pot encendre's en qualsevol moment. Amb el lema "Alliberem els congolesos de l'esclavitud de Ruanda", un opositor va protagonitzar un cop d'estat fallit a Kinshasa a finals d'any.

 

SÍRIA:L'11 de març la revolta contra el règim de Baixar al-Assad complirà tres anys. Els anhels de democràcia i justícia social s'han convertit en un malson amb 130.000 morts i milions de refugiats i desplaçats. La comunitat internacional ha forçat una conferència prevista per al 22 de gener a Ginebra en què és molt poc probable que s'arribi a cap acord. Règim i oposició mantenen posicions enfrontades mentre els islamistes guanyen terreny. Els experts alerten del risc de balcanització del país.

 

TURQUIA: El govern de Recep Tayyip Erdogan va quedar molt tocat després de les protestes de la plaça Taksim. Ara encara una crisi interna que ha portat a una remodelació del govern després que sectors del seu propi partit, l'AKP, fessin esclatar un escàndol de corrupció. El govern encara les pròximes cites electorals, començant per les eleccions municipals del març, com una revàlida. El procés de pau amb els kurds del PKK no avança, malgrat les promeses d'un acord de pau, i la guerra a Síria planteja forts problemes a Ankara.

 

UCRAÏNA: Rússia ha guanyat la batalla d'Ucraïna davant d'Europa, però no es pot dir que hagi guanyat la guerra. El president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, ha hagut de mobilitzar tots els recursos per fer front als manifestants proeuropeus que han pres el centre de Kíev, però no ha aconseguit que desisteixin. El moviment acusa el desgast i la falta d'un lideratge clar, però Ucraïna continua dividida entre l'oest proeuropeu i l'est prorús i immersa en una crisi econòmica massa profunda perquè es resolgui amb l'acord per millorar les condicions de venda de gas rus a Kíev.

 

VENEÇUELA: El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. La victòria simbòlica del chavisme en les municipals del desembre li dóna aire per afrontar un 2014 amb tranquil·litat, ja que no té cap cita electoral a la vista. L'oposició, dividida i sense el seu principal altaveu -el canal de televisió Globovisión-, confia en l'explosió d'una economia cada vegada més al límit, amb una inflació interanual que supera el 50%.

 

WILSON: Enmig de guerres i revoltes, el món farà al novembre una pausa per commemorar el centenari de la Gran Guerra, que va devastar Europa entre el 1914 i el 1918. En el conflicte van caure els imperis alemany, austrohongarès, rus i otomà. Tornarà a sonar el nom del 28è president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson, que va decantar el conflicte en decidir l'entrada dels Estats Units i va impulsar la creació de la Societat de Nacions.

 

XENOFÒBIA: Els partits d'ultradreta que proliferen a Europa s'alimenten de la crisi i de la recerca desesperada de caps de turc. Mentrestant, Europa blinda les seves fronteres a l'arribada dels sensepapers i es mantenen drames com el que hem vist a Lampedusa. Minories com els gitanos són objecte de persecució a França. A les pròximes eleccions al Parlament Europeu del maig es preveu un ascens dels grups populistes i d'extrema dreta a tot el continent.

 

YASUNÍ: Aquest parc de l'Amazònia equatoriana pateix les conseqüències de l'explotació de les petrolieres, que amenacen el medi ambient. La lluita pels recursos va deixar diversos morts el 2013 en enfrontaments amb grups indígenes. A l'Amazònia brasilera cada setmana un indígena se suïcida perquè ha perdut la seva terra o per la pressió de grups armats. Els conflictes ambientals i per recursos bàsics com l'aigua també marcaran el 2014.

 

ZETAS: El govern mexicà continua la seva guerra contra els càrtels de la droga, com el de Los Zetas -considerat un dels més violents-, però evita que sigui el principal tema que ompli els titulars de la premsa. L'estratègia del silenci és el nou emblema del president priista, Enrique Peña Nieto.

ESCALADA FEMENINA A CRETA PER FANI KOUSIPETKOU

Oxitocin 8a from Emmanouel Armoutakis on Vimeo.

EL PATRIMONI GREC PATEIX LA CRISI; MIRALL DEL PATRIMONI ESPANYOL?

CONSEQÜÈNCIES DEL RESCAT

Els ajustos pressupostaris en cultura afecten els arqueòlegs i conservadors d'antiguitats

La Grècia clàssica també pateix l'austeritat

RANDY KENNEDY  THE NEW YORK TIMES / CITERA (GRÈCIA) | Actualitzada el 18/07/2012 00:00

EN PERILL Un grup de turistes visiten l'Acròpolis d'Atenes, un monument emblemàtic del país. IORGOS KARAHALIS / REUTERS

Les notícies de la televisió grega ensenyen des de fa poc un anunci que pretén conscienciar la població. Es tracta d'una nena que passeja amb la seva mare pel Museu d'Arqueologia Nacional d'Atenes, una de les joies de la corona de la cultura a Grècia. La nena es deixa anar, se separa de la mare i es queda contemplant una estàtua de marbre de 2.500 anys d'antiguitat. De sobte, una mà apareix pel darrere, li tapa la boca i se l'emporta. Instants després la nena reapareix il·lesa, però es mira amb cara trista la vitrina buida: no la buscaven a ella, venien a endur-se l'estàtua.
L'anunci, produït per l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, serveix per recordar el robatori a mà armada de 65 peces de l'Antic Museu d'Olímpia al febrer, en un context de dèficits constants en la seguretat dels museus arreu del país. Però el missatge central de la campanya -"Els monuments no tenen veu. Han de tenir la teva"- és un atac dirigit a les profundes retallades pressupostàries que ha patit el capítol de la cultura com a part de les mesures d'austeritat imposades a Grècia per l' establishment econòmic europeu.
El públic ja està notant els efectes d'aquestes retallades en cultura, perquè algunes galeries, i fins i tot museus sencers, han hagut de tancar temporalment. Però arqueòlegs i conservadors, tant grecs com internacionals, alerten que les veritables conseqüències de la reducció de la despesa potser no seran visibles en els pròxims anys, però afectaran greument l'estat de conservació de les antiguitats i les beques d'investigació dels historiadors.
Durant els últims sis mesos, han prejubilat anticipadament desenes dels arqueòlegs estatals amb més experiència -aquells que feia més anys que treballaven i que cobraven els salaris més alts, poc més de 1.500 euros al mes- com a part de la reducció del 10% de treballadors del ministeri de Cultura i Turisme. En dos anys, el departament d'arqueologia ha perdut 200 treballadors, segons el sindicat que representa els arqueòlegs.
En un moment en què s'eleven els impostos, es retallen les pensions i l'índex d'atur nacional està per sobre del 21%, aquests acomiadaments queden diluïts en l'ombrívol panorama econòmic. Però els acadèmics adverteixen que les retallades comencen a provocar precisament el que dramatitza l'anunci de televisió: la desaparició de les antiguitats. Els principals culpables no són els lladres de museus o els saquejadors d'antiguitats, sinó dues forces encara més traïdores que ara tenen menys control del seu poder: els elements i les excavadores.
A l'abril, Aris Tsaravopoulos, un arqueòleg del govern que va ser acomiadat al novembre, va descobrir a l'illa de Citera tot de ceràmiques de colors que havien sortit a la llum arran d'un despreniment al litoral. Va veure que segurament provenien d'una tomba d'aproximadament el 2000 aC. Anys enrere hauria creat un dic d'emergència per evitar que el mar s'emportés el jaciment, però la falta de suport del govern d'Atenes el va fer tirar enrere.
Un patrimoni incommensurable
De totes maneres, ja abans del precipici econòmic, moltes ruïnes estaven abandonades o mal cuidades, en part per la immensitat de llegat històric que té Grècia i la dificultat de preservar-lo. Només a l'illa de Citera hi deuen haver dotzenes d'assentaments sense explorar. La dita grega que no pots tombar una cantonada sense passar per una antiguitat molt sovint sol ser literal: el país té 19.000 jaciments arqueològics i monuments i 210 museus d'antiguitats.

Ara.cat.  Arapremium

PÈRGAMON MUSEUM. Berlín

El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) forma part del complex conegut com l'Illa dels Museus, que agrupa diversos dels edificis més representatius de la ciutat de Berlín. L'originalitat d'aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construït per a albergar obres d'art, sinó que primer es van portar les obres d'art i després, al seu voltant, es va construir l'edifici. D'aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectòniques, constitueixen les parets i les columnes d'aquest museu.^[1]

                    Gigantomàquia

Les zones més destacades del museu són les dedicades a l'Islam, Roma i Grècia i el període hel·lenístic (incloent la ciutat de Pèrgam, que és la que dóna nom al museu), i sobretot Mesopotàmia i el pròxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l'Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam, la porta del mercat romà de Milet, les portes d'Ishtar de Babilònia, estàtues hel·lenístiques com el famós Espinari i, fins i tot, part de la residència d'un califa.

L'altar de Zeus a Pèrgam, una de les considerades 7 meravelles del món ja en època de  l'Antiguitat, és un monument religiós aixecat en el període  hel·lenístic de la Grècia clàssica sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159aC). Excavacions realitzades a Pèrgam entre els anys 1878-1886 van posar al descobert fragments d'aquest gran altar hel·lenístic. Els relleus originals  del podi es mostren  en una reconstrucció del frontal oest de l'altar i al voltant de les parets de la sala.

En aquesta mítica gigantomàquia, els déus, garantia d'un ordre just, s'enfrontaven als gegants nascuts de la terra com a símbols de forces de la naturalesa engendradores del caos. Al final, amb l'ajuda de l'heroi humà Hércules (Heracles, en grec), triomfaran els déus. En el fris, els déus apareixen dividits per "famílies": a l'est, els déus de l'Olimp; al sud, els déus de la llum i el dia; al nord, les forces de la guerra i el destí; i a l'oest, junt al cicle de Dionís, les deïtats marines. Les cames en forma de serps identifiquen clarament els rivals dels déus com a éssers d'origen tel·lúric i terrestre.

                                                                                   

 

Fris de Tèlef.

Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef, constitueixen una de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del «barroc hel·lenístic». L'únic autor antic que el descriu és Ampeli  a la seva obra Liber Memorialis.^[1]

                                                                Fris de Tèlef

[1]Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90 (abril 2010), p. 50-57. ISSN 1695-2014


Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_P%C3%A8rgam

Presentació gràfica de tot el museu (recull de les obres més importants): http://sdrv.ms/MVXFwt