El propietari tenaç d'un petit negoci familiar que fabrica detergents mai havia tingut temps per als agitadors anticapitalistes. Per això es va prendre amb recel i escepticisme la visita d'un grup d'activistes que se li van presentar amb una campanya per purgar els "especuladors" dels mercats.
Però, davant la necessitat de mantenir el seu negoci tot i els impagaments constants i els suborns, Savvas Mavromatis va decidir donar una oportunitat a la proposta. Va començar a vendre els seus productes directament al consumidor final, només en efectiu i amb preus fixats a través d'una organització sense ànim de lucre, en lloc de vendre'ls a majoristes i a botiguers com sempre havia fet. Catorze mesos després, ha aconseguit salvar el seu negoci enmig de la gran bancarrota grega.
"Estem immersos en una crisi terrible i tot just comencem a buscar solucions", explica Elias Tsolakidis, ànima d'aquest moviment per acabar amb els intermediaris al nord de Grècia, una iniciativa petita, quixotesca, però sorprenentment exitosa i que pretén redefinir els termes del comerç. "No tenim una vareta màgica. No som comunistes ni capitalistes, però estem intentant ajudar la gent a sobreviure".
Buscant solucions, els grecs estan provant un nou tipus d'economia amb pocs precedents a l'Europa moderna. El col·lapse de l'economia grega no és tan sols un repte per a la supervivència dels grecs, sinó també per a alguns mecanismes bàsics del capitalisme en un país on l'economia s'ha contret un 25% des del 2008. Davant la magnitud de les xifres, el sistema de mercat grec s'ha trencat, víctima d'una corrupció endèmica, d'una mala gestió pressupostària per part de l'estat i de les exigències autoritàries dels mercats financers globals.
I els grecs han respost amb experiments com aquest en què participa Mavromatis, que s'han estès pels afores de petites i grans ciutats. Tot i que no ofereixen una solució a llarg termini i tenen poca incidència per repercutir directament en l'economia, representen un esforç des de baix per redreçar la crisi econòmica més dura des de la Segona Guerra Mundial.
Sense una alternativa en política
Les alternatives al capitalisme són bastant noves a Grècia, on Syriza, una coalició de forces radicals de l'esquerra, va perdre per la mínima les últimes eleccions, el 2012, i, segons els sondejos, és el partit més popular del país. Però Syriza, com molts altres partits de centreesquerra d'arreu d'Europa, ha passat més temps denunciant les polítiques neoliberals que no pas tirant endavant accions concretes per intentar pal·liar les dures conseqüències de l'austeritat, incloent-hi el 27% d'atur.
Mentre l'esquerra continua immersa en l'statu quo, el camí cap a un nou ordre econòmic ha caigut en mans de persones com Tsolakidis, que organitza les prioritats del moviment sense intermediaris a la regió de Pieria, a través del Grup de Voluntaris en Acció, una organització sense ànim de lucre.
Tots els pagaments, en efectiu
El moviment vol acabar amb els majoristes, els propietaris de botigues, els buròcrates de l'estat o qualsevol que s'interposi entre el productor i el consumidor. Per això el grup de Tsolakidis té una pàgina web on es fan les comandes i després es distribueixen als clients amb un preu pactat que es paga en efectiu. El grup es queda una part dels diners per cobrir les despeses, però no paga sous als seus membres, més de 3.500 voluntaris que tenen una altra feina o estan a l'atur. És un pas més en una sèrie de projectes d'emprenedoria que busquen crear una economia social paral·lela. El moviment va començar amb l'anomenada revolució de la patata, en què els grangers venien directament al client.
"Es tracta d'un concepte totalment nou a Grècia", diu Firori Zafeiropoulou, consultora del moviment. Per trobar-hi una empara legal anomena els negocis "empreses cooperatives socials".
ANDREW HIGGINS The New York Times / Alonia (Grècia) | per Ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada