A Catalunya hi ha més de 18.000 dones en risc de patir algun tipus de mutilació genital, de les quals més de 6.000 són nenes menors de 14 anys. Això es desprèn del Mapa de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya 2012, un informe coordinat per la Fundació Wassu UAB i que es va presentar ahir. Les xifres de dones en risc s'han multiplicat en els últims anys: a Catalunya han crescut un 40% i es consolida com la comunitat amb més presència de dones provinents d'aquests països. A l'Estat l'augment ha estat també del 40% i actualment hi ha més de 57.000 dones procedents d'aquests països, la majoria africans, de les quals gairebé 17.000 són nenes. Aquest informe és la quarta actualització del mapa de la MGF i permet veure com el risc de patir aquesta pràctica no para de créixer des del 2001.
Pel que fa als municipis, Lleida és el cinquè de tot l'Estat amb més dones procedents d'aquests països, Barcelona és el sisè i Salt el vuitè.
Un problema global
Per Adriana Kaplan, antropòloga de la UAB i coautora d'aquest estudi, el motiu d'aquest augment és que la població procedent d'aquests països ha seguit creixent a l'Estat en els últims anys, tot i la crisi. "La mutilació genital femenina ha deixat de ser un problema local per convertir-se en un problema global a causa de les migracions", explica Kaplan, que recorda que 125 milions de dones d'arreu del món han patit aquesta pràctica i 30 milions de nenes estan en risc de patir-la actualment. La gran majoria viuen en algun dels 28 països d'Àfrica on encara es practica, que formen un arc geogràfic molt ampli que va des del Senegal fins a Somàlia, amb un grau diferent de persistència.
Aquesta experta lamenta que a Catalunya "no hi hagi cap registre de les dones que han patit una MGF", i assegura que seria "una eina molt útil que ajudaria a prevenir". Ella, i tots els professionals que estudien i treballen en aquest camp, demana a les autoritats que ho facin com més aviat millor, per tenir un control "real" de l'avenç d'aquest fenomen. Per Kaplan, la millor manera de lluitar contra aquest fenomen és la prevenció i, per això, diu, és fonamental formar els professionals -sanitaris, socials i educatius- que estan en contacte amb aquestes nenes i aquestes dones i poden detectar el problema.
Per això, critica que a Catalunya en els últims anys s'hagi rebaixat el nivell de formació i s'hagi optat per recórrer a la policia per combatre la MGF. "A Girona hi ha hagut actuacions policials molt dures, amb molts controls sobre les famílies i les menors, i s'ha deixat de banda la prevenció. I ara, amb les dades del mapa a la mà, veiem que el nombre de noies menors de 14 anys ha baixat dràsticament a les comarques gironines. Què ha passat? On són aquestes noies? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions".
I és que, per aquesta experta, l'actuació policial és l'últim pas en una cadena de protocols d'actuació. Kaplan creu que els metges de capçalera, els pediatres, els ginecòlegs de l'atenció primària "que ja estan treballant amb les famílies" s'haurien de formar per prevenir que les nenes de famílies africanes puguin ser víctimes de la mutilació". "És qüestió de voluntat política", apunta. L'antropòloga diu que el camí que s'ha iniciat al País Basc és el bon camí. Allà s'ha viscut un increment majúscul del nombre de dones d'aquests països, i s'ha apostat per prevenir la MGF formant els professionals de la salut.
En canvi, un dels èxits que s'ha aconseguit a Catalunya, i que Kaplan també posa com a exemple de bona lluita contra la mutilació, és l'anomenat compromís preventiu. És un document oficial, firmat i segellat, que es dóna als familiars de nenes quan viatgen al seu país d'origen. S'hi informa de les conseqüències penals a què s'enfronten si practiquen una ablació a la nena al seu càrrec i serveix com a fre per a les persones del país d'origen, familiars i coneguts, que poden pressionar perquè es faci aquesta pràctica. "Aquest document funciona perquè deslliura els pares de la responsabilitat de dir que no. No són ells els que ho fan, és la llei de l'Estat que els obliga, i així simplement no qüestionen les tradicions sinó que accepten les regles del lloc on viuen", explica Kaplan. I és que les conseqüències legals a l'Estat de la MGF són de les més dures d'Europa. Els pares s'enfronten a penes de presó d'entre 6 i 12 anys i poden perdre la custòdia de les seves filles, que poden ser ingressades en un centre de protecció de menors entre 4 i 6 anys.
Una altra oportunitat
D'altra banda, a Catalunya des de fa cinc anys les dones que han patit una mutilació genital tenen una segona oportunitat. La Fundació Dexeus Salut de la Dona ha tirat endavant un programa de reconstrucció genital, de la mà del doctor Pere Barri, que ajuda algunes d'aquestes dones, en funció del tipus de mutilació que han patit. Des del 2008, quan es va iniciar aquest programa, s'han atès gratuïtament 39 dones, la majoria de les quals eren africanes. En un 90% dels casos se'ls van restituir anatòmicament els òrgans genitals, i pel que fa a la restitució funcional es va aconseguir en un 75% dels casos. Pel doctor Barri, l'objectiu del programa és " les dones que han patit una mutilació genital puguin viure amb total normalitat".
Menys immigrants volen el permís de residència
Un total de 131.726 immigrants van sol·licitar un permís de residència a l'oficina d'estrangeria de Barcelona el 2013, un fet que suposa un descens del 14% respecte a l'any anterior. 22.833 van demanar renovar un permís ja aconseguit, un 16% menys. Ho va explicar ahir el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, ja que la de Barcelona és l'oficina d'estrangeria "que més expedients tramita de tot l'Estat". Ablanedo va dir que la caiguda de sol·licituds es deu al fet que s'ha frenat l'arribada d'immigrants a Barcelona.
Un total de 131.726 immigrants van sol·licitar un permís de residència a l'oficina d'estrangeria de Barcelona el 2013, un fet que suposa un descens del 14% respecte a l'any anterior. 22.833 van demanar renovar un permís ja aconseguit, un 16% menys. Ho va explicar ahir el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, ja que la de Barcelona és l'oficina d'estrangeria "que més expedients tramita de tot l'Estat". Ablanedo va dir que la caiguda de sol·licituds es deu al fet que s'ha frenat l'arribada d'immigrants a Barcelona.
THAÏS GUTIÉRREZ Barcelona. | per Ara.Cat
Altres enllaços d'aquest bloc relacionat amb el tema:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada