 |
| Cadena de muntatge de Seat a Martorell |
La fabricació de manufactures guanya prestigi econòmic a tot Europa i les veus per una reindustrialització del continent se succeeixen en diferents àmbits. Entre els últims a pronunciar-s’hi hi ha el mateix vicepresident de la Comissió Europea, Antonio Tajani, que aquesta setmana va assenyalar durant una visita a València que “sense indústria, sense economia real, els sacrificis són inútils i fan mal”. L’objectiu, va recordar el comissari italià, és que el 2020 la indústria generi el 20% del PIB europeu, enfront del 15,2% actual.
A Catalunya, la indústria sempre ha tingut un paper rellevant en l’economia i, a finals dels anys setanta, superava el 45% del valor afegit brut. El pes industrial ha baixat molt significativament en les últimes dècades, però tot i així la indústria manté a Catalunya una posició més significativa que en el conjunt d’Espanya. Atenent les dades del 2012, les últimes disponibles, Catalunya ja hauria complert els objectius de Tajani per al 2020, amb una participació del 20,9% de la indústria en el PIB català. Al conjunt d’Espanya, en canvi, la indústria té encara recorregut i actualment genera el 17,4% de la renda anual del país.
En termes relatius, la indústria ha guanyat importància econòmica a Catalunya en els últims anys de crisi, en passar del 19,9% del 2010 al 20,6% del 2011 i al 20,9% del 2012, però això és degut més a la baixada d’altres sectors que al mateix desenvolupament industrial. El valor afegit brut industrial va augmentar a Catalunya un moderat 0,7% el 2012, fins a un total de 39.999 milions d’euros. En el conjunt de la UE, l’augment va ser del 0,8%.
Més exportacions
Però la situació pot estar canviant i una nova perspectiva econòmica en el conjunt europeu, i fins i tot en el mercat espanyol, fa créixer les possibilitats d’incrementar les exportacions industrials. De fet, aquesta nova situació va permetre ja el 2013 un canvi de tendència en l’activitat de la indústria catalana, amb el primer augment anual de l’índex de producció industrial (IPI) en tres exercicis.
Després de baixar un 1% el 2011 i un 4,7% el 2012, l’IPI va pujar a Catalunya un 0,8% el 2013. Aquesta evolució contrasta amb la registrada en el conjunt de l’economia espanyola, on la indústria va encadenar el tercer exercici de descens de l’activitat, amb una caiguda de l’1,8%.
A més, els resultats dels últims mesos del 2013 creen una expectativa positiva per al 2014: després de començar l’any caient a ritmes de fins al 7,6% i pujant a més del 8,5%, amb una evolució erràtica, la pujada de l’IPI ha estat continuada a partir del setembre. Aquell mes l’activitat industrial va augmentar a Catalunya un 4,9% interanual.
Motor i confecció
Amb dades relatives al conjunt d’Espanya (no hi ha informació disponible per comunitats autònomes), els sectors que millor van evolucionar l’any passat són els de fabricació de productes de motor, amb un increment del 6,3%; la confecció de roba (+4,6%), i la captació, depuració i distribució d’aigua (+3,8%), a més del grup d’altres indústries manufactureres, amb un increment del 6,9%. En canvi, van caure especialment les indústries extractives d’antracita, hulla i lignit, amb una baixada del 31,2%; les de fabricació de mobles, amb un 14,1%, i les altres indústries extractives, un 10,7%.
A l’augment de l’activitat s’hi suma a Catalunya un context més ampli de devaluació interna, en què preus i salaris es contenen amb la corresponent millora de la competitivitat. A la indústria, aquesta contenció es va veure reflectida el 2013 amb un augment dels preus industrials de només el 0,7% anual, enfront de la pujada del 3,3% de l’exercici precedent.
Entrevista a Miquel Jordà, director d' Eurofirms, la cinquena ETT en activitat a l’Estat i l’única de les cinc primeres que és espanyola.: “L’atur real és inferior al 26%”
¿Ja estem en la recuperació del mercat de treball?
És difícil fer previsions. Nosaltres som un termòmetre directíssim del que està passant ara en l’economia real, perquè quan les empreses tenen un increment de comandes, el que fan és incorporar més personal, ja sigui amb contractes temporals o indefinits. I sí que ho hem notat: d’una manera molt feble des del maig del 2013, i a partir del gener d’aquest any, del dia 7, hem notat un increment significatiu del nombre d’ofertes. Molt significatiu allò de parlar amb els caps d’oficina i que ens diguin que l’activitat s’ha reactivat, empreses que no feien comandes ara comencen a demanar. En tots els sectors.
Perquè hi hagi aquest increment d’un any a l’altre, hi deu haver un factor de confiança.
Crec que hi ha un 80% de confiança i la resta poden ser temes més objectius. Aquest gener, i ja els últims mesos de l’any passat, la borsa ha tingut un increment absolutament espectacular. Veient la situació macroeconòmica, et preguntes com és possible. És un tema d’expectatives, de confiança. Això també és bo, perquè és un detonant perquè es reactivi el consum i la inversió.
Tot i això, els nivells d’atur són inassumibles. Quant es pot trigar a arribar a nivells precrisi?
Molts anys. Un atur com el que tenim no es digereix en dos o tres anys d’activitat econòmica positiva. Però caldria veure quina és la taxa d’atur real en aquest país, perquè un 26% és perquè hi hagi una revolució social, que de moment no s’ha produït. Aquí es barregen situacions de gent treballant en economia submergida o que cobren un subsidi i no els interessa la feina que els oferim. El nivell d’atur real segurament és inferior, el que deu costar molt és quantificar la taxa real. Però, d’altra banda, també hi ha un problema d’atur real que no s’acabarà en dos anys.
¿Es troben molts casos de gent que no accepta feines perquè cobra subsidis?
Sí. Sovint. Ens ho diuen obertament. No ens n’hauríem de trobar ni un de sol, de cas. Aquí està fallant l’administració.
No ho poden denunciar?
Això està previst en la futura col·laboració amb les agències privades de col·locació. Una part de la retribució que es donarà a les agències de col·locació serà que quan ens trobem una persona que no accepti una feina perquè cobra un subsidi, l’agència, pel fet de donar aquesta informació, tindrà, entre cometes, un premi.
Com poden ajudar les agències de col·locació a reduir l’atur?
Els llocs de treball es generen a les empreses. El que s’ha de fomentar, des d’un govern, és que les empreses tinguin un escenari favorable per moure’s, de confiança, optimista, que les coses siguin fàcils, que l’administració ajudi, en lloc de llastar, l’activitat de les empreses. Aquest és el veritable motor per generar llocs de treball. Injectar diners o actuar en la intermediació laboral va fent bullir l’olla, políticament queda bé, però no ens enganyem: quan una empresa necessita un treballador, el contractarà sigui a través d’agències de col·locació, ETT, directament o com sigui.
Quins sectors veu més preparats per treure’ns de la crisi?
Hi ha el tòpic de les empreses exportadores. És veritat, tenen activitat i estan generant llocs de treball. Si repunta una mica la inversió i el consum, això és una cadena, perquè es comença a moure tot. Els primers sectors que s’estan movent són els serveis, els call centers, per exemple, perquè quan hi ha expectatives que es vendrà més, les empreses reforcen la seva àrea comercial. També les empreses del sector de l’alimentació, perquè han augmentat molt l’activitat cap a l’exportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada