Encapçalo la meva indignació als atacs constants que el nostre estat llença contra la llengua catalana i contra tota la cultura, ànima de la humanitat, amb un homenatge a Germán Coppini, la gran veu de la movida madrilenya amb els grups musicals dels 80, Siniestro Total i Golpes Bajos, i a Bertolt Brech qui utilitzà primer aquesta frase en un ric i emotiu poema ( i que us mostro en una traducció en castellà sense que cap sentència em dicti que ho he de fer):
MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA
Sí, ya sé: sólo al que es feliz
se le quiere. Su voz
se oye con gusto. Su rostro es bello.
El árbol achaparrado del patio
indica que el terreno es malo, pero
los que pasan lo tildan de chaparro
con razón.
Los barcos verdes y las alegres velas del Sund
no los veo. De todo
veo sólo la gigantesca red del pescador
¿Por qué hablo únicamente
de que la aldeana a los cuarenta anda encorvada?
Los pechos de las chicas
son tibios como antaño
En mi canción una rima
casi me resultaría una insolencia.
En mí luchan
el entusiasmo por el manzano en flor
y el espanto ante los discursos del pintor de brocha gorda.
Pero sólo lo segundo
me impulsa a escribir.
Bertolt Brecht
Más de cien poemas (Bertolt Brecht), Selección y epílogo de Siegfried Unseld. Traducción de Vicente Forés, Jesús Munárriz y Jenaro Taléns, Ediciones Hiperión, 4ª ed., 1998.
- Breu biografia de Bertolt Brecht i poemari traduït per Feliu Formosa:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/brecht.html#vicent
L'última estocada al model lingüístic la va tornar a protagonitzar el TSJC (Tribunal Superior de Justicia de Catalunya) ahir quan va instar el Govern a fixar un 25% de l'horari lectiu en llengua castellana per garantir-ne "la presència mínima com a llengua vehicular". La decisió del TSJC dóna resposta als recursos presentats per cinc famílies, que afecten vuit alumnes de cinc escoles diferents. Es tracta del centre privat Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell, el Col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, el centre educatiu Mare de Déu del Roser de Barcelona, l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles i l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona. Tot i que el TSJC deixa clar que cal garantir que el català constitueixi "el centre de gravetat del sistema educatiu", amb aquesta resolució no només desautoritza el model d'atenció individualitzada previst per la llei d'educació de Catalunya (LEC) quan la família d'un alumne vol l'ensenyament en castellà ja que la resta d'alumnat no té per què afectar-li la demanda d'un sol alumne, sinó que a més obliga a executar per primer cop la resolució als directors d'aquests centres (qualsevol dia podría ser el nostre centre!) -incloent-hi una assignatura o matèria troncal en castellà, a part de la llengua i literatura- en un període d'un mes.
La titular d'Ensenyament, la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, va recordar que es tracta d'una resolució inèdita, ja que fins ara totes les sentències judicials s'han adreçat a l'administració, que és la responsable de dictar el funcionament i l'organització dels centres. "Aquest canvi obligaria les direccions a modificar la normativa", va apuntar.
Quan el tema s'ha portat als jutjats i, tothom sap que el nostre alumnat que ha estudiat en un model d'immersió lingüítica, coneix perfectament el castellà igual que qualsevol altra de la resta d'Espanya, no hi ha dubte que s'hi ha involucrat la política dins de l'educació i això és una llàstima perquè la cultura perd valor i riquesa: malos tiempos para la lírica!
I per si algú en tenia algun dubte d'aquestes sintonies , el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha confirmat que no tocarà més l'IVA. "L'import es quedarà on està", malgrat que ahir l'alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva, des de les seves mateixes files del PP, li va demanar que abaixés tot l'IVA cultural. S'ha de fer Caixa, ha decidit, i, sobretot, la dels seus amics que compren art, i aleshores sí se'ls aplicarà un IVA més baix. No deuen tenir gaires amics artistes, com músics, actors, directors, dramaturgs, escriptors, ballarins, dibuixants, còmics, mags, pallassos, malabaristes, acròbates, poetes .... Malos tiempos para la lírica!
- Breu biografia de Bertolt Brecht i poemari traduït per Feliu Formosa:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/brecht.html#vicent
 |
| Final de curs 2011-12 amb 4B de la meva tutoria d'aleshores i que encara tenim a Batxillerat i una alumna amb pràctiques d'administrativa al centre. És més un alumne va anar a estudiar a Madrid i no li ha estat cap problema reemprendre els seus estudis en castellà. Un altre alumne ha anat a estudiar al Canadà francòfon el primer de batxillerat per a enriquir encara més la seva educació lingüística, una postura molt diferent dels aires decadents que córren per aquí on teòricament han de vetllar per la riquesa lingüística nacional. L'esperança està en el futur crític i creatiu dels nostres joves. |
L'última estocada al model lingüístic la va tornar a protagonitzar el TSJC (Tribunal Superior de Justicia de Catalunya) ahir quan va instar el Govern a fixar un 25% de l'horari lectiu en llengua castellana per garantir-ne "la presència mínima com a llengua vehicular". La decisió del TSJC dóna resposta als recursos presentats per cinc famílies, que afecten vuit alumnes de cinc escoles diferents. Es tracta del centre privat Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell, el Col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, el centre educatiu Mare de Déu del Roser de Barcelona, l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles i l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona. Tot i que el TSJC deixa clar que cal garantir que el català constitueixi "el centre de gravetat del sistema educatiu", amb aquesta resolució no només desautoritza el model d'atenció individualitzada previst per la llei d'educació de Catalunya (LEC) quan la família d'un alumne vol l'ensenyament en castellà ja que la resta d'alumnat no té per què afectar-li la demanda d'un sol alumne, sinó que a més obliga a executar per primer cop la resolució als directors d'aquests centres (qualsevol dia podría ser el nostre centre!) -incloent-hi una assignatura o matèria troncal en castellà, a part de la llengua i literatura- en un període d'un mes.
La titular d'Ensenyament, la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, va recordar que es tracta d'una resolució inèdita, ja que fins ara totes les sentències judicials s'han adreçat a l'administració, que és la responsable de dictar el funcionament i l'organització dels centres. "Aquest canvi obligaria les direccions a modificar la normativa", va apuntar.
Quan el tema s'ha portat als jutjats i, tothom sap que el nostre alumnat que ha estudiat en un model d'immersió lingüítica, coneix perfectament el castellà igual que qualsevol altra de la resta d'Espanya, no hi ha dubte que s'hi ha involucrat la política dins de l'educació i això és una llàstima perquè la cultura perd valor i riquesa: malos tiempos para la lírica!
I per si algú en tenia algun dubte d'aquestes sintonies , el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha confirmat que no tocarà més l'IVA. "L'import es quedarà on està", malgrat que ahir l'alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva, des de les seves mateixes files del PP, li va demanar que abaixés tot l'IVA cultural. S'ha de fer Caixa, ha decidit, i, sobretot, la dels seus amics que compren art, i aleshores sí se'ls aplicarà un IVA més baix. No deuen tenir gaires amics artistes, com músics, actors, directors, dramaturgs, escriptors, ballarins, dibuixants, còmics, mags, pallassos, malabaristes, acròbates, poetes .... Malos tiempos para la lírica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada