El fracking divideix els països europeus entre partidaris i detractors, la UE ha decidit inhibir-se'n, i Catalunya ha decidit tirar pel dret i prohibir-ho esquivant l'Estat, que hi és favorable. La fractura hidràulica és una tècnica que permet extreure gas i petroli del subsòl de roques poc poroses amb un mètode molt agressiu -la injecció d'aigua a pressió amb una combinació de sorra i productes químics-, però amb uns beneficis econòmics notables, com està passant als Estats Units, on el preu del gas, gràcies al fracking, és tres vegades més baix que a la UE. La Generalitat, davant la forta oposició que hi havia al territori amb les diferents peticions d'empreses que volien estudiar el subsòl català -totes van ser denegades-, ha buscat la manera legal d'evitar que es practiqui aquesta tècnica en territori català, tot i no tenir competències per prohibir extraccions o permisos de prospecció que hagi aprovat prèviament el govern espanyol.
Evitar la pressió social
La drecera, que dijous passat es va publicar al DOGC, ha sigut afegir un paràgraf a l'apartat 10 de l'article 47 de la llei d'urbanisme del 2010 mitjançant la llei d'acompanyament dels pressupostos 2014, que diu: "En l'explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas d'aprofitament d'hidrocarburs, no és permès d'utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat". El Govern no ho prohibeix directament, però posa unes condicions impossibles de complir allà on ell sí que té competències, que és l'urbanisme. El setembre del 2013 el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ja va anunciar en una comissió al Parlament que buscarien una modificació normativa per evitar que es practiqui el fracking a Catalunya. La decisió de Puig es basava en un informe d'un grup d'experts que treballen a la Generalitat que deia que a Catalunya només hi ha una petita zona del Prepirineu -300 km- en què hi ha el tipus de roca que emmagatzema gas natural -conegut com a gas esquist-. "Als EUA hi ha extensions de 20.000 km, i per això allà sí que és rendible. Si l'informe hagués dit que hi havia prou recursos, llavors hauríem entrat en un altre debat", explica a l'ARA Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat. "Al Parlament hi havia unanimitat, i amb la pressió social que genera el fracking no valia la pena tenir una polèmica permanentment oberta", afegeix Torres. Per la seva banda, Josep Giner, professor associat de geologia de la UB i expert en extracció de petroli, creu que en la decisió que s'ha pres amb el fracking, com amb altres temes geològics, "la discussió mai és tècnica sinó política", i apunta que "la decisió política s'ha de basar en les opinions dels tècnics".
Als Estats Units, el gas natural extret amb la tècnica de la fractura hidràulica representava només l'1% l'any 2000, i ara mateix ja suposa el 30%, amb previsió que aviat sigui el 50%. Això ha provocat que els EUA hagin deixat de dependre de les importacions de petroli i gas, i que els preus hagin baixat fins al punt que el gas nord-americà costa tres cops menys que a la Unió Europea. Davant aquesta amenaça que està canviat la geopolítica energètica mundial, la Comissió Europea volia regular l'ús del fracking, però ha acabat desistint perquè cada país anava a la seva: França i Alemanya han prohibit aquesta tècnica, i el Regne Unit i Espanya la volen potenciar per no perdre pistonada respecte als EUA.
 |
| Explotacions a partir del fracking |
Als EUA el subsòl és privat
Hi ha moltes raons que expliquen l'èxit i el rendiment econòmic del fracking als Estats Units. Per començar, el propietari del subsòl és el mateix propietari que el del sòl, és a dir, per fer una prospecció l'empresa només s'ha de posar d'acord amb el propietari privat, que en treu uns beneficis econòmics altíssims. A Europa, per contra, el propietari del subsòl és l'estat. La segona diferència és que les grans extensions de gas i petroli són en roques a poca profunditat i en zones deshabitades. El professor Josep Giner també apunta que als EUA s'han arriscat amb aquesta tecnologia del fracking abans que ningú per la seva mentalitat: "Si surt bé es fan rics i, si no, només hi han perdut diners".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada