dimarts, 23 de febrer del 2016

L'INSTITUT DE GELIDA A MADRID



Interior Estació d'Atocha 

Els viatges d'estudis són de les millors ocasions per desencotillar les aules i les classes de l'institut per un costat  i la teoria i el contingut de les assignatures per un altre . Enguany, hem realitzat el nostre viatge d'estudis per  Història de l'art de 2n de batxillerat aprofitant també la bona companyia dels de 1r de batxillerat pel seu viatge d'estudis per a Literatura castellana. La ciutat plena de lletres i art més a la vora de Gelida, a tan sols dues hores i mitja amb el tren d'alta velocitat, és Madrid, la capital, que centralitza el conjunt de museus més important d'Espanya, com una viva activitat teatral i sobretot clàssica, que amb l' obra Cervantina arrodoniríem la primera maratoniana jornada.
 


Ens va rebre en la Real Academia de San Fernando el nostre estimat El Greco (Candia, Creta, 1540/1-Toledo, 1614) i la seva familia o la del seu fill, Jorge Manuel (1578-1631), a qui també se li atribueix, com a deixeble del seu pare. Una entranyable i intimista escena, possiblement amb càrrega intimista ja que no és una composició habitual en el barroc espanyol i el gat ens desperta una intensa curiositat. 


La familia de El Greco. El Greco o Jorge Manuel, el seu fill
Entre banc i banc de les diverses sales, trobàven el descans com el del Sueño del Caballero, d'Antonio Pereda (Valladolid, 1611-Madrid, 1678), però aquest més profund, de sentit calderonià de la "Vida es sueño". Un cavaller situat a l'esquerra del llenç dorm al costat d'un món inanimat que composa un excel·lent bodegó carregat de simbolisme (visca la simbología! Visca l'art!). Un àngel li mostra la llegenda "Aeteme pungit citovolat et occidit" amb el sol i la fletxa, fent referencia a la fugacitatdel temps i a la mutabilitat de les coses. Amb aquest sentit apareixen representats tots els bens terrenals: la riqueza, el poder eclesiàstic i monàrquic, les glòries militars, el gaudir de l'art a través de la partitura (recordem l'infern musical del Jardí de les delícies), el de l'amor pel retrat en miniatura d'una dama i la bellesa física, a través d'un ram de roses (més Jardí de les delícies!). Destacat de l'obra es troba el Temps (rellotge) i la Mort (ciri apagat i calavera) que triomfen sobre tot allò terrenal regulats per l'atzar (baralla de cartes). L'obra, potser encarregada per un personatge particular de l'alta noblesa més a la vora de l'espiritualitat de la vida i del despreci del món, és una pintura d'un gènere molt característic del barroc, "Vanitas" o "Memento mori" i que A. Pereda va pintar sovint.

 
 


Sueño del caballero, Antonio Pereda
I el somni ens transporta al passat somniat pels pintors romàntics com Genaro Pérez Villaamil (El Ferrol, La Corunya, 1807- Madrid1854) que el portava a representar centenars d'interiors de catedrals com aquesta,  recreada per la fantasia

Vista interior de una catedral, Genaro Pérez Villaamil,
desbordant del somni romàntic 
El passeig per la catedral ens atura al cor vist per l'admirador i seguidor de Fortuny i deixeble de Federico Madrazo (pintor de la reina Isabel II i sogre de Marià Fortuny),  José Gallegos Arnosa (Càdis, 1859-Anzio, Itàlia, 1917), ja en el realisme, retrata fotogràficament l'ambient religiós de la 2a meitat del segle XIX.







El cor de nens a Sevilla, José Gallegos Arnosa, 1889



 















El passeig va continuar quan vam topar amb  escenes esgarrifoses petrificades, com si el temps s'hagués congelat amb les escultures de José Ginés (Popop, Alicant,1768-1823) i la Degollación de los Inocentes, un encàrrec de Carles IV , sent Príncep d'Astúries, amb destí al Palacio Real. Aquest conjunt havia de complementar-ne un altre, El Nacimiento del Príncipe, que havia iniciat José Esteve Bonet i que en total hauria de tenir 5950 peces que es contemplaven la vigília de la nit de Nadal fins a la Candelera (Carai amb el pesebre del príncep! Pessebre de prínceps!)

Per saber-ne més: La reina que montó el belén

     


                                                                                                             
 
En el museu van continuar les curiositats, com  els motllos de guix del buidat de les famoses Portes del Paradís del Baptisteri de Florència de Ghiberti (s.XV), realitzats per Mengs al s.XVIII no amb sense polèmica per la suposada arrencada de restes del pa d'or.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 I amb muntanyes vam topar de la Serralada central, el Pic Almanzor i el Cuchillar de las Navajas (Sierra de Gredos) vistos poèticament i amb el joc de la llum, des de la Galana per Eduardo Martínez Vázquez (Fresnedilla, Ávila,1886-1971).

 

 


 




 

 

 


Bon posat el de la Sensitiva del nostre conegut Miquel Blay (Olot, Girona, 1866-

Madrid,1936) davant de tanta sensibilitat.

 

 

 

 Ja tot baixant, vam trovar personal especialitzat fent la seva feina curosa, entretinguda i de molta paciència restaurant el marc d'una obra que també es trobava en procés de neteja i restauració

 
 
 
 Bon posat també per a dormir en un museu?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Després de repondre forces del dinar vam visitar i treballar al Museu el Prado durant tota la tarda. Una tarda mágica i inoblidable!  

                                                                                         El Prado des d'aquest bloc
                                                                                         Ingres al Prado


 
 
I per a rematar la intensa jornada vam acabar ara sí, ben asseguts al Teatro de la Comedia, gràcies a la generositat de l'AMPA de l'Institut de Gelida que ens va becar les entrades, i amb una esplèndida obra, La Cervantina. Va ser una festa de peces breus de les adaptacions de diverses Novelas ejemplares, entrellaçades amb escenes còmiques dels Entremeses, incloses del Quijote i d'altres menys conegudes com La Galatea, Persiles y Viaje del Parnaso. Un temps de Cervantes amb la defensa de la llibertat d'acció i pensament, ple d'ironia i lucidesa, tan universal i proper com si fos de la nostra época.

 
 
 

                                                                                                                                                                                       
 
 
 
 

 
 

 




 
 




 
 


 Després d'una curta nit arribava el torn als museus més moderns tant per la seva relativa recent obertura i per les col·leccions d'art contemporani i d'últimes tendències. Vam començar amb el Thyssen i per la tarda coincidiríem amb els companys i companyes de 1r de Batxillerat al Museu Reina Sofia.

 
 
 






 

Habitació d'hotel,1931, Edward Hopper
Fitxa obra, catàleg col·lecció

Arbre sec i vista lateral de la casa Lombard,1931, Edward Hopper
Fitxa tècnica,catàleg col·lecció

Catàleg retrospectiva Hopper al Museu Thyssen 2012
 
 Marina.L'Estaque, 1906, Georges Braque (1882-1963). Etapa fauvista
 
La Ludwigskirche a Munic, 1908, Wassily Kandinsky (1866-1944). Etapa fauvista
Catàleg de la col·lecció


 
Interior a l'aire lliure, 1892, Ramon Casas(1866-1932)
Catàleg exposició Casas-Rusiñol, dos visiones modernistas, nov 2014-març 2015, Thyssen Màlaga


La corona de Margarites, 1905-1906, Maurice Denis (1870-1943)
Fitxa obra, catàleg Museu Thyssen

Quappi amb suéter rosa, Max Beckmann, 1932-1934
Fitxa obra, catàleg Museu Thyssen


Composició amb Estació Terminal "Grand central", 1915, Max Weber
Fitxa obra, catàleg col·lecció Museu Thyssen

Art Abstracte amb En el port, 1917, Albrt Gleizes (1881-1953)
Fitxa obra, Catàleg col·lecció Museu Thyssen

Pintura amb tres taques, 1914, W.Kandinsky

Sense títol, 1922, W.Kandinsky
Catàleg obres Kandinsky al Museu Thyssen

Composició de colors I, 1931, Piet Mondrian (1872-1944). Suprematisme


New York City, 3 (inacabat),1940-1942, Piet Mondrian
Obres Mondrian al Museu Thyssen

La clef des Champs, 1936, René Magritte(1898-1967)
Fitxa obra, catàleg col·lecció Museu Thyssen

Arlequí amb mirall, 1923, Pablo Picasso (1881-1973)
Catàleg obra Picasso al Museu Thyssen


 
 
Descans



Pochade,  1958, Stuart Davis(1894-1964)
Fitxa obra, catàleg col·lecció Museu Thyssen

Express, 1963, Robert Rauschenberg (1925-2008)
Fitxa obra, col·lecció Museu Thyssen


 Cabines telefòniques, 1967, Richard Estes

 Nedick's, 1970, Richard Estes
Catàleg Obres Richard Estes Museu Thyssen

Plaça d'entrada per l'edifici nou de Jean Nouvel davant de Brushstroke , pinzellada, de Roy Lichtenstein darrera de la gran obra de Gelida



Visage du Gran Masturbateur, S.Dalí, 1929
Fitxa tècnica

 
Pintura, Joan Miró, 1927

Maternidad, Alberto Sánchez, 1930
Fitxa tècnica