CCSS : L'INSTITUT DE GELIDA A MADRID

dimarts, 23 de febrer del 2016

L'INSTITUT DE GELIDA A MADRID

Interior Estació d'Atocha

Els viatges d'estudis són de les millors ocasions per desencotillar les aules i les classes de l'institut per un costat i la teoria i el contingut de les assignatures per un altre . Enguany, hem realitzat el nostre viatge d'estudis per Història de l'art de 2n de batxillerat aprofitant també la bona companyia dels de 1r de batxillerat pel seu viatge d'estudis per a Literatura castellana. La ciutat plena de lletres i art més a la vora de Gelida, a tan sols dues hores i mitja amb el tren d'alta velocitat, és Madrid, la capital, que centralitza el conjunt de museus més important d'Espanya, com una viva activitat teatral i sobretot clàssica, que amb l' obra Cervantina arrodoniríem la primera maratoniana jornada.

Ens va rebre en la Real Academia de San Fernando el nostre estimat El Greco (Candia, Creta, 1540/1-Toledo, 1614) i la seva familia o la del seu fill, Jorge Manuel (1578-1631), a qui també se li atribueix, com a deixeble del seu pare. Una entranyable i intimista escena, possiblement amb càrrega intimista ja que no és una composició habitual en el barroc espanyol i el gat ens desperta una intensa curiositat.

La familia de El Greco. El Greco o Jorge Manuel, el seu fill

Entre banc i banc de les diverses sales, trobàven el descans com el del Sueño del Caballero, d'Antonio Pereda (Valladolid, 1611-Madrid, 1678), però aquest més profund, de sentit calderonià de la "Vida es sueño". Un cavaller situat a l'esquerra del llenç dorm al costat d'un món inanimat que composa un excel·lent bodegó carregat de simbolisme (visca la simbología! Visca l'art!). Un àngel li mostra la llegenda "Aeteme pungit citovolat et occidit" amb el sol i la fletxa, fent referencia a la fugacitatdel temps i a la mutabilitat de les coses. Amb aquest sentit apareixen representats tots els bens terrenals: la riqueza, el poder eclesiàstic i monàrquic, les glòries militars, el gaudir de l'art a través de la partitura (recordem l'infern musical del Jardí de les delícies), el de l'amor pel retrat en miniatura d'una dama i la bellesa física, a través d'un ram de roses (més Jardí de les delícies!). Destacat de l'obra es troba el Temps (rellotge) i la Mort (ciri apagat i calavera) que triomfen sobre tot allò terrenal regulats per l'atzar (baralla de cartes). L'obra, potser encarregada per un personatge particular de l'alta noblesa més a la vora de l'espiritualitat de la vida i del despreci del món, és una pintura d'un gènere molt característic del barroc, "Vanitas" o "Memento mori" i que A. Pereda va pintar sovint.

Sueño del caballero, Antonio Pereda

I el somni ens transporta al passat somniat pels pintors romàntics com Genaro Pérez Villaamil (El Ferrol, La Corunya, 1807- Madrid1854) que el portava a representar centenars d'interiors de catedrals com aquesta, recreada per la fantasia

Vista interior de una catedral, Genaro Pérez Villaamil,

desbordant del somni romàntic

El passeig per la catedral ens atura al cor vist per l'admirador i seguidor de Fortuny i deixeble de Federico Madrazo (pintor de la reina Isabel II i sogre de Marià Fortuny), José Gallegos Arnosa (Càdis, 1859-Anzio, Itàlia, 1917), ja en el realisme, retrata fotogràficament l'ambient religiós de la 2a meitat del segle XIX.

El cor de nens a Sevilla, José Gallegos Arnosa, 1889

El passeig va continuar quan vam topar amb escenes esgarrifoses petrificades, com si el temps s'hagués congelat amb les escultures de José Ginés (Popop, Alicant,1768-1823) i la Degollación de los Inocentes, un encàrrec de Carles IV , sent Príncep d'Astúries, amb destí al Palacio Real. Aquest conjunt havia de complementar-ne un altre, El Nacimiento del Príncipe, que havia iniciat José Esteve Bonet i que en total hauria de tenir 5950 peces que es contemplaven la vigília de la nit de Nadal fins a la Candelera (Carai amb el pesebre del príncep! Pessebre de prínceps!)

Per saber-ne més: La reina que montó el belén

En el museu van continuar les curiositats, com els motllos de guix del buidat de les famoses Portes del Paradís del Baptisteri de Florència de Ghiberti (s.XV), realitzats per Mengs al s.XVIII no amb sense polèmica per la suposada arrencada de restes del pa d'or.

Per saber-ne més :La memòria dels escultors i les còpies de guix

Los vaciados escultóricos de Mengs como instrumento de investigación

EduardoMartínez Vàzquez, Primavera en Gredos,1931

I amb muntanyes vam topar de la Serralada central, el Pic Almanzor i el Cuchillar de las Navajas (Sierra de Gredos) vistos poèticament i amb el joc de la llum, des de la Galana per Eduardo Martínez Vázquez (Fresnedilla, Ávila,1886-1971).

Sensitiva, Miquel Blay i Fábregas, 1910

Bon posat el de la Sensitiva del nostre conegut Miquel Blay (Olot, Girona, 1866-

Madrid,1936) davant de tanta sensibilitat.

Ja tot baixant, vam trovar personal especialitzat fent la seva feina curosa, entretinguda i de molta paciència restaurant el marc d'una obra que també es trobava en procés de neteja i restauració

Bon posat també per a dormir en un museu?

Després de repondre forces del dinar vam visitar i treballar al Museu el Prado durant tota la tarda. Una tarda mágica i inoblidable!

                                                                                         El Prado des d'aquest bloc
                                                                                         Ingres al Prado

I per a rematar la intensa jornada vam acabar ara sí, ben asseguts al Teatro de la Comedia, gràcies a la generositat de l'AMPA de l'Institut de Gelida que ens va becar les entrades, i amb una esplèndida obra, La Cervantina. Va ser una festa de peces breus de les adaptacions de diverses Novelas ejemplares, entrellaçades amb escenes còmiques dels Entremeses, incloses del Quijote i d'altres menys conegudes com La Galatea, Persiles y Viaje del Parnaso. Un temps de Cervantes amb la defensa de la llibertat d'acció i pensament, ple d'ironia i lucidesa, tan universal i proper com si fos de la nostra época.

Després d'una curta nit arribava el torn als museus més moderns tant per la seva relativa recent obertura i per les col·leccions d'art contemporani i d'últimes tendències. Vam començar amb el Thyssen i per la tarda coincidiríem amb els companys i companyes de 1r de Batxillerat al Museu Reina Sofia.