EL MODERNISME CATALÀ EN CONFINAMENT

Comencem un dels grans episodis de la Història de l'art i, en concret, de l'art català i espero que gaudiu com jo he gaudit (i après, com sempre) en els quatre vídeos:

Del primer vídeo fareu una feina molt universitària: d'un tema monogràfic, Ramon Casas, el gran pintor modernista (=impressionista) català, extreure'n el Context històric i, sobretot, artístic del Modernisme. El vídeo és de molta qualitat i conté les intervencions de molts entesos de Casas i del Modernisme català combinat amb quadres de Ramon Casas ( pintor d'un virtuosisme i tècnica excepcional) i fotografies de l'època. Heu de pensar i, pot ser això no ho comenta gaire el vídeo i, per tant, heu de partir d'aquest context històric i cultural, que ens trobem en plena Renaixença, aquest moviment cultural i literari sorgit cap als anys 30 del s.XIX fins a principis del XX en què es reivindica la recuperació i la dignitat de la llengua i la cultura catalana. És un moviment burgès i dins de l'auge nacionalista de context europeu, però arriba arreu, com veurem amb la música popular catalana de l'Orfeó (cors Clavé, caramelles, etc).

D'aquest 2n vídeo n'heu d'obtenir i realitzar les característiques del Modernisme català. Està presentat,tot ell, per una entrevista d'informació molt rigorosa a un gran entès del Modernisme, Francesc Fontbona, combinat amb molt bona i variada fotografia. Aquí també heu de partir d'un aspecte que no el comenta gaire i és la inspiració en l'edat Mitjana, no només, per l'arrel romàntica que té el moviment de la Renaixença i nacionalista (naixement de les nacions i, junt amb elles, de les llengües europees) sin

s, ceràmica, decoració escultòrica de les façanes,etc) i que per molt que volguessin ser moderns ho volien fer fugint dels productes industrials desposseïts de l'anima de l'artista i amb aquesta idea del disseny (primera escola del disseny al món, l'anglesa i modernista Arts and Craft) i realitzat artesanalment i exclusiu per a cada lloc en concret.

I per a gaudir de l'art en confinament (tercer i quart vídeo) , us he preparat un vídeo, pel meu gust, dels millors pintors catalans, comparat, també des d'un punt de vista personal amb Van Gogh, tot i ser molt diferent la seva pintura, JOAQUÍM MIR, el pintor de Vilanova i la Geltrú que es trobaria dins l'òrbita del postimpressionista  sense haver conegut aquest moviment. Us mostro un primer vídeo curtet (3 m aprox) per a conèixer la figura d'en Mir i un altra més llarg, només amb música per a gaudir: gaudi per gaudi:

4) https://www.youtube.com/watch?v=fwUOQqZxJUQ

ARA QUE SOM EN PLE ESTIU: REPRESENTAR LA LLUM, LA GRAN FASCINACIÓ DELS ARTISTES

Detall de Las Meninas o La Familia de Felipe IV, Velázquez, 1656

Detall de Las hilanderas o la faula d'Aracne, Velázquez, 1957

La llum és la poesia i la il·lusió de la vida, com en la romàntica Leyenda de Gustavo Adolfo Bécquer, "El rayo de luna", fugissera com l'amor.

Diego Velázquez  aconseguí ser el pintor que millor representà la llum i l'aire de l'Edat Moderna amb dots d'il·lusionista, com ho demostrà amb "Las Meninas", arribant a ser una rara "invenció" sense antecedents ni conseqüents en la història de la pintura.

Noces jueves al Marroc, E.Delacroix, 1839

Pluja,vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'oest, Joseph Tallord William Turner, 1844

Eugène Delacroix, després de conèixer a Anglaterra la pintura lumínica de Turner, realitzà un viatge a Marroc i Algèria que va transformar la seva concepció de la pintura descobrint allí l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiren en tota la seva obra posterior.

Les roques, Corot, 1828

Per Jean-Baptiste-Corot, pare del plein air, són els efectes lumínics els que confereixen de poesia a la pintura. Mentre que el també naturalista Theodore Rousseau  captava la llum i l'atmosfera com un científic, Corot  preferia iluminar els seus paisatges amb espectaculars contrallums que ho envoltaven tot en una atmosfera poética. En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, Corot va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i, més al sud, a la vora de Nàpols.

Platja de Portici, Marià Fortuny, 1874

Un altra viatge que influí en la pintura va ser el que Marià Fortuny realitzà el 1860 a Marroc ,per encàrrec de la Diputació de Barcelona per a fer la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica. Allà la seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista i el seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. En l'etapa final de la seva curta vida, a l'estiu de 1874 pintà a Portici (Nàpols)  cercant el mar i la llum mediterrània, que anticipà ràpidament als impressionistes.

Patio de la Alberca, Santiago Rusiñol, 1895

Santiago Rusiñol va seguir el camí del sud, el 1887, rere les passes de Fortuny en la primera de les cinc estades a Granada. I sobretot en la segona , el 1895, va ser on va anar reveure la llum i el paisatge que l'havien seduït ja abans que les boires parisenques, del seu viatge amb Enric Clarassó i deprés Ramon Casas a París , el 1888 i 1889. Rusiñol va sentir la necessitat de banyar-se i ofegar-se de llum.

El sembrador, Van Gogh, 1888

També  Van Gogh posseí aquest afany per la llum del sud, esperant compartir-lo amb Gauguin a inici de la tardor, després de l'estada durant tot el 1888 a la provença francesa d'Arle. Allí, li hagués agradat a Van Gogh crear un projecte somniat, el de fundar una comunitat d'artistes.


La llista seria llarga per a incloure tots els artistes que s'ha sentit seduïts per la llum i, sobretot, la llum en plenitud i esplendor màxima  del sud. Aquest sud lumínic és el que tan bé descriu el periodista expert en paisatges, Eliseu T. Climent, en la revista de muntanya Vèrtex. La llum que ho descobreix i ho amaga tot amb la seva resplandor.

Bibliografía i webgrafia:

- "Vèrtex", no 264,, Gener i Febrer 2016, Federació d?Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada.

Fernando Checa en "Velázquez. Obra completa"

Precedents artístics de l'Impressionisme, en aquest mateix bloc

Eugène Delacroix a la Viquipèdia

Jean-Baptiste-Camille Corot. La representación de la luz en la pintura del Museo Thyssen-Bornemisza

Jean-Baptiste_Camille_Corot a la Viquipèdia

Vicent Van Gogh a fons a la Viquipèdia

Paisatges i Escenaris de Santiago Rusiñol, de Vinyet Panyella

Connexions entre Fortuny i Rusiñol

BREITNER: Girl in Kimono

Font: 20m

MUSEUS I VISITES DE MADRID

Entada Goya del Museu del Prado, edifici neoclàssic de Villanueva

Madrid, la ciutat dels grans museus nacionals! I certament, vam poder gaudir d'ells amb els alumnes de 2n de Batxillerat d'aquest curs, els dies 12 i 13 de març. Una meravella poder veure les obres reals, tal com són, després de tanta teórica i virtualitat!

Vam començar pel Museu Thyssen-Bornemisza que es trova en el palau  de Villahermosa, també edifici neoclàssic de finals del segle XVIII i principis del XIXi rehabilitat per a museu pel conegut arquitecte Rafael Moneo (edifici Illa Diagonal, Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida, Estació d'Atocha, Museu de Belles Arts a Houston, Auditori de Brcelona, Catedral de Los Àngeles, etc)

Entrada al Museu Thyssen-Bornemisza

El museu Thyssen de Madrid mostra les seves col·leccions de forma cronològica, de manera que comença al Gòtic i conclou al segle XX. Pot il·lustrar per si solament l'evolució de la pintura europea i nord-americana, encara que dóna especial importància al context artístic de Madrid per les seccions que complementen al Museu del Prado i al Museu Reina Sofia sobretot en pintura medieval italiana, barroc holandès, i corrents internacionals a partir de l'Impressionisme.

EL RETRAT S'INSTAURA A PARTIR DEL RENAIXEMENT



Tremp sobre fusta, 41 x 27,5 cm

 

Piero della Francesca.
 Retrat d'un nen Guidobaldo Montefeltro (?),
 c.1483

Rafael
 Retrat d'un jove adolescent (Alexandre de Medicis?)
c.1515. Oli sobre fusta 44 x 29,4 cm

 

Domenico Ghirlandaio
Retrat de Giovanna Tornabuoni, 1488
Fusta 77 x 49 cm.

Hans Holbein El Jove
Retrat d'Enric VIII d'Anglaterra. c. 1534-36
Oli sobre fusta, 28 x 20 cm.



PINTURA RELIGIOSA



 

Jan van Eyck
. Díptic de l'Anunciació, c.1435-41
  

Albert Durero
Jesús entre els doctors, 1506
Oli sobre taula, 64,3 x 80,3 cm

Bartolomé Esteban Murillo
La verge i el Nen amb Santa Rosalía de Palerm, c.1670
Oli sobre tela 190 x147 cm

 

Emanuel de Witte
Interior de Nieuwe Kerk a Ámsterdam durant l'ofici, c. 1658

PAISATGISME

Marines

Simon de Vlieger
Tempesta en la costa, c.1645-50
Oli sobre taula

Jean-Baptiste-Camille Corot
La soletat. Record de Vigen,Limusín. 1866
Oli sobre tela. 95 x 130 cm.



Joaquím Mir i Trinxet
L'abisme. Mallorca. 1091-1904
Oli sobre tela. 75 x 98 cm.



Vincent van Gogh
Molí d'aigua a Gennep, 1884
Oli sobre tela

Claude Monet
Desgel a Vethéuil, 1880
oli sobre tela. 60 x 100 cm.

 

Claude Monet
Marea baixa a Varengeville, 1882
Oli sobre tela. 60 x 81 cm.

Emil Nolde
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Crepuscle de tardor, 1924
Oli sobre tela. 73 x 100,5 com.

Max Pechstein
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Albufera, 1909
Oli sobre tela


DONES

 

Henri de Toulouse-Lautrec

Yvette Guilbert, 1893

Gouage i carbonet sobre paper, 54 x 37,5 cm.

 

 

Camille Pissarro
Hort a Eragny, 1896

Edouard Manet
Amazona de frent, c.1882
Oli sobre tela. 73 x 52 cm

Edgard Degas
A la barreteria. c. 1883
Pastel sobre paper. 75,9 x 84,8 cm

En Marcel, l'Oscar i la Vinet gaudint del quadre de Degas

Max Pechstein
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Les banyistes, 1912
Oli sobre tela

Ernst Ludwig Kirchner
Expressionisme alemán, grup Die Brücke
La cala, c.1914
Oli sobre tela




En Construcció .....

NIT ESTRELLADA. VAN GOGH.1889

Van Gogh: Nit estrellada from Carme Aranda- Mònica Navarro


COMENTARI SINTETITZAT PEL SOLUCIONARI DE LES PAU (examen de les PAU de l'any 2011, opció A) http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart11sp.pdf

a) Context:1889.Estil postimpressionista L’obra va ser realitzada en un moment en

que a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors nous, una

revisió de l’impressionisme, Aquests pintors experimentaran un nou concepte de

la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les

avantguardes dels segle XX. Van Gogh entra en contacte amb els cercles

impressionistes, però trobarà el seu propi camí que li portarà a desenvolupar una

obra fortament expressiva i plena de força i color.

 

b) Estil: postimpressionista. La Nit d’Estrelles pren com a base la vista que Van

Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la

Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que

li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església. És un paisatge nocturn,

que manifesta l’interès de van Gogh per la expressió dels colors de la nit, a més

 

del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angúnia. Anàlisi

formal:Simbiosi de color i dibuix. Característiques compositives: S’estructura

en dues parts ben diferents:a baix està la terra, amb el poble, del que destaca

l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; a dalt hi ha el cel, amb la

lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el

firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí;

la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a

l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les

dues parts, de terra i cel.

El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada

traç, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als

focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela,

com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes

diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons

per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i

verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant,

decidit i esvelt.

Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de

maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de

l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les

holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint-

Rémy. 

c) Significat El paisatge provençal seran l’element que Vincent Van Gogh va fer

servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol

de 1890. Va arribar a la regió al febrer de 1888, buscant nous camins per la seva

pintura; va patir una greu crisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’

internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Rémy, on

va passar un any; a la sortida va tornar al Nord de França on es va suïcidar, dos

mesos després.. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar

la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna

contaminada, sinó també el seu drama religiós. L’artista pinta buscant consol i

deixant aquí de costat els assumptes tradicionalment usats, que són els extrets

de l’Escriptura. Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són

les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat

d’ànim. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament,

que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós de

forma innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una de les seves

 

cartes, diu cercar una pintura que pugui donar consol, però sense tornar al

romanticisme o a les idees religioses.
  

Funció:En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi

íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els

paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, busca

en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència

religiosa tradicional no pot donar.

Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta

 

que es proposa sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema proposat. La

primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades.

Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que

no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici. El corrector,

malgrat la no adequació a l’esquema, haurà de valorar el que l’alumne aporta referent

 

a  cronologia i context històric i cultural [0’50 punts]; l’estil [0’50 punts];

característiques compositives i formals [ 2 punts]; significat [0’50 punts] i funció[0’50

punt].

La NO ADEQUACIÓ resta 1 punt i mig i s’ha d’indicar clarament pel corrector al

costat de la nota.