dimecres, 2 d’abril del 2014

NIT ESTRELLADA. VAN GOGH.1889



Van Gogh: Nit estrellada from Carme Aranda- Mònica Navarro


COMENTARI SINTETITZAT PEL SOLUCIONARI DE LES PAU (examen de les PAU de l'any 2011, opció A) http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart11sp.pdf

a) Context:1889.Estil postimpressionista L’obra va ser realitzada en un moment en

que a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors nous, una

revisió de l’impressionisme, Aquests pintors experimentaran un nou concepte de

la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les

avantguardes dels segle XX. Van Gogh entra en contacte amb els cercles

impressionistes, però trobarà el seu propi camí que li portarà a desenvolupar una

obra fortament expressiva i plena de força i color.
 

b) Estil: postimpressionista. La Nit d’Estrelles pren com a base la vista que Van

Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la

Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que

li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església. És un paisatge nocturn,

que manifesta l’interès de van Gogh per la expressió dels colors de la nit, a més
 

del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angúnia. Anàlisi

formal:Simbiosi de color i dibuix. Característiques compositives: S’estructura



en dues parts ben diferents:a baix està la terra, amb el poble, del que destaca

l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; a dalt hi ha el cel, amb la

lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el

firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí;

la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a

l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les

dues parts, de terra i cel.

El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada

traç, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als

focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela,

com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes

diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons

per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i

verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant,

decidit i esvelt.

Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de

maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de

l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les

holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint-

Rémy.
 

c) Significat El paisatge provençal seran l’element que Vincent Van Gogh va fer

servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol

de 1890. Va arribar a la regió al febrer de 1888, buscant nous camins per la seva

pintura; va patir una greu crisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’

internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Rémy, on

va passar un any; a la sortida va tornar al Nord de França on es va suïcidar, dos

mesos després.. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar

la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna

contaminada, sinó també el seu drama religiós. L’artista pinta buscant consol i

deixant aquí de costat els assumptes tradicionalment usats, que són els extrets

de l’Escriptura. Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són

les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat

d’ànim. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament,

que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós de

forma innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una de les seves
 

cartes, diu cercar una pintura que pugui donar consol, però sense tornar al

romanticisme o a les idees religioses.
 
 

Funció:En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi

íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els

paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, busca

en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència

religiosa tradicional no pot donar.

Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta
 

que es proposa sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema proposat. La

primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades.




Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que

no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici. El corrector,

malgrat la no adequació a l’esquema, haurà de valorar el que l’alumne aporta referent
 

a  cronologia i context històric i cultural [0’50 punts]; l’estil [0’50 punts];

característiques compositives i formals [ 2 punts]; significat [0’50 punts] i funció[0’50

punt].


La NO ADEQUACIÓ resta 1 punt i mig i s’ha d’indicar clarament pel corrector al


costat de la nota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada