LA GUERRA DE TRINXERES A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

 La guerra, com veiem, és la màxima expressió de la barbàrie humana. Però la Primera Guerra Mundial va convertir els combats en una carnisseria mecanitzada, freda i impersonal. Una massacre industrialitzada en què els soldats eren aniquilats per mils en atacs absurds contar TRINXERES INFRANQUEJABLES. (Cita de Raquel Morera en La Historia real de Manfred von Richhtofen, el baron Rojo, Biografia al You Tube)

 

 

LA TREVA DE NADAL EL BARÓN ROJO

REVOLUCIÓ RUSSA

La Revolucio Russa de jestiarte

 Font: Esquema Revolució Russa

 

LA CRUESA DE LA GUERRA DE TRINXERES A LA GRAN GUERRA: AMOTINAMENTS I EXECUCIONS D'ESCARNI. Senderos de Gloria. Stanley Kubrick

L'ALTRA BATALLA DE WATERLOO

Waterloo, un indret, un punt al mapa, una batalla, un nom propi que marca el destí d’imperis i nacions. Però Waterloo també és una maqueta, la més gran d’Europa, sobre aquesta mítica batalla. I no és a Bèlgica, és a Catalunya. A l’Hotel Castell d’Empordà (La Bisbal d’Empordà), el seu propietari, Albert Diks, un holandès romàntic somiador la té guardada com un tresor d’infantesa dins un cofre ben especial: un castell del segle XIII. L’Albert s’hi va posar amb onze anys quan li va caure a les mans el diari personal d’un rebesavi que havia lluitat al camp de batalla a les ordres de Napoleó. Durant dècades va dedicar hores infinites a pintar 3.000 soldats i 500 cavalls que avui els visitants poden observar pràcticament amb ulls de microscopi voltant una i altra vegada la maqueta de 18 metres quadrats per fitar-ne tots els detalls. El rebesavi va perdre la batalla però si és certa la frase atribuïda a Napoleó, segons la qual “la victòria pertany als més perseverants”, l’hoteler holandès ja ha guanyat.

L'altra batalla de Waterloo

L'apoteosi de la guerra, Vasily Vereshchagin, Rússia, 1871, Galería Tretyakov, Moscú 

El pintor de batalles Vasily Vereshchagin era bastant contradictori: militar i pacifista al mateix temps, que a més de documentar las guerres de mig món amb exactitud fotogràfica, aprofitava per a denunciar la barbàrie dels conflictes.
Ja li va dir el káiser Guillermo II al pintor “Els seus quadres són la millor assegurança contra la guerra”, y en aquest cas no es va equivocar.
L' obra mostra el resultat d' una crua batalla, que malgrat sembli un paisatge surrealista o un bodegó de Cézanne, mostra una escena absolutamente real.
Deixar una piràmide amb els caps de les seves víctimes als afores de les ciutats conquerides era un costum del conqueridor turc-mongol Tamerlán, un dels últims cabdills nòmades de l'Àsia Central. I amb la impactant escena Vereshchagin va voler denunciar no aquest, sinó totes les guerres que han existit i existiran.
De fet, en la parte posterior del llenç hi ha una inscripció: “Dedicat a tots els conqueridors, els del passat, present i per venir”.
Un paisatge que esfereeix, en mig d' un paratge desèrtic amb olor a mort, es va convertir en un dels crits anti-belicistes més potents de la història de l' art. Encara que segurament, per als corbs que sobrevolen el paisatge aquest gran tiberi  seria el paradís.

Font: Traducció del text de Miguel Calvo Santos  La apoteosis de la guerra.  El pintor de la guerra, paradójicamente dedicó su pintura a denunciarla. 

The State Tretyakov Gallery Moskva, Rusia, Font Google Arts and Culture

LA REVOLUCIÓ NORDAMERICANA i el naixement dels EEUU ���� (1765-1783)

HOMENATGE A L'EXILI DE LA GUERRA CIVIL. XAVI SARRIÀ - Ànimes navegables

SADAKO (1943-1955, HIROSHIMA) TOT UN SÍMBOL DEL DESARMAMENT NUCLEAR

Sadako Sasaki

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, explicada de forma senzilla i amena

LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1934, PRELUDI DE LA GUERRA CIVIL

La Revolució d'Octubre o Els fets d'Octubre fou  un moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934. Va ser desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern (4 d’octubre), gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta (novembre del 1933), comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries.

Revolució d'Astúries

Els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat.

Els miners, disposats a defensar la revolució van posar setge a la ciutat d’Oviedo i van enfrontar-se amb les forces d’ordre. Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar la Legió, comandada pel general Franco, des del front colonial africà. La resistència dels prop de 30.000 miners asturians va perllongar-se durant deu dies.

Finalment, la contraofensiva del govern republicà va aconseguir la rendició dels insurrectes després de la intervenció de l’exèrcit i d' una duríssima repressió, entre la qual terrorífiques tortures comeses pel comandant Doval de la guàrdia civil ( pressió sobre els òrgans sexuals, clavament d'agulles o estelles sota les ungles o trencament de dits a les portes) i matances arbitràries de famílies mineres senceres per part de la guàrdia mora. Més de 1.000 miners van morir en la revolució asturiana, molts com a conseqüència d’execucions sumaríssimes, van produir-se prop de 2.000 ferits i unes 5.000 persones (sindicalistes i altres “sospitosos”) van ser detingudes. Aquests fets van desfermar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes.

Els fets d'octubre de 1934. Sàpiens 

Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental. Martorell i Gelida en la vaga insurreccional.

"TORNAREM" I L'EXILI REPUBLICÀ

"Tornarem" recupera la història dels republicans exiliats que van lluitar a la Segona Guerra Mundial, una minisèrie de 2 capítols de Brutal Media, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola. La producció, dirigida per Felip Solé, homenatja la gent que l'any 1939 van creuar els Pirineus i que van continuar reivindicant els seus ideals. La sèrie es va rodar a Barcelona, a Argelers i a París, on es va recrear l'entrada dels tancs espanyols per alliberar França dels nazis l'any 1944.

Els vídeos de la sèrie "Tornarem"

Informació de l'estrena a l'Ara

Les millors imatges bèl·liques de "Tornarem"

LA REVOLUCIÓ RUSSA 1917

Diumenge sagnant, segons una pintura de A. I. Malygin del 1929

Rússia va derrocar el tsarisme el 1917 i va començar una revolució inaudita: el poder es va traspassar al proletariat i als pagesos més pobres. El tot per a qui no té res va aixecar moltes esperances en un territori immens, la sisena part de la terra sòlida, un imperi amb més d’un centenar de nacionalitats. Va fascinar milions de persones, perquè d’un dia per l’altre va desaparèixer una autocràcia tradicional, amb uns orígens que es remuntaven a l’Edat Mitjana. Les revolucions russes van anar contra l’odre social, contra la guerra i el sistema jeràrquic militar i contra els terratinents, i anhelaven una millor distribució de la terra. Però els valors d’aquella revolució es van apagar els anys posteriors amb la dictadura d’un partit.

Per saber-ne a fons:

- Conceptes-clau-revolucio-russa a Junior report

- La revolucio d'octubre de 1917,la-primera revolucio proletaria de la historia, per Pelai Pagès

- Glossari bàsic de la Revolució Russa. Sàpiens

- Que en queda de la Revolucio-Russa?

- Dossier de la revolucio russa

- Fou positiva la Revolució russa?

 
               ACTIVITATS

1.      Quina era la societat i l’economia sota el règim tsarista?

             2.      Com i quan va començar la Revolució Russa (Revolució de Febrer)?

                3.      Quan i com acaba la Revolució Russa (revolució d’Octubre)?

                4.   Diferències entre els programes polítics del Govern provisional (Rev.Febrer) i dels Bolxevics (Rev. Octubre)

                   5.      Escriu la biografia i relaciona-la amb la revolució russa de           Marx, Lenin, Trotski i Stalin amb una imatge de cada un.

                 6.      Analitzeu els aspectes positius i els negatius de la revolució   russa  segons  la historiadora Anna Sallés i els historiador Llorenç Ferrer (Sàpiens) i Josep Fontana (Memòria Històrica Diari Ara) 

            

7.    Què és i com es va crear la Unió Soviètica?

                    8.      Defineix: Col·lectivització, dictadura del proletariat, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Gulag i soviets

PRESENTACIÓ LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Tema 5. la primera guerra mundial (1914-1918) from Rafa Oriola

I GUERRA MUNDIAL: UNA GUERRA TOTAL

La guerra total és un terme del segle XX que descriu a una guerra en la qual els països o les nacions mobilitzen i forcen fins al límit tots els seus recursos disponibles, ja siguin humans, militars, industrials, agrícoles, naturals, tecnològics, científics, o de qualsevol altre tipus, per destruir totalment la capacitat d'un altre país o nació d'entaular una guerra. La pràctica de la guerra total s'ha utilitzat durant segles, però no va ser fins a mitjans del segle XIX que es va reconèixer que la guerra total era una forma diferent de fer la guerra i la I Guerra Mundial la primera Gran Guerra total.

Soldats britànics escolten al seu comandant el 1918 

- Primera guerra entre països industrialitzats que s'havien fet amb una terrible capacitat destructora.

 - S'hi van enfrontar exèrcits enormes i, per tant, va implicar la necessitat d'un gruix important de població civil masculina en edat militar, primer de 18 a 41, solters (per exemple, el reclutament del 27 de gener del 1916  Gran Bretanya) i més tard, també casats (per ex, el 25 de maig de 1916 una nova llei a Gran Bretanya).

- Els nous transports van afavorir l'èxode de milions de civils pel pànic dels saquejos, de la destrucció o de les represàlies, i va donar origen a un dels primers grans moviments de refugiats causats per un conflicte bèl·ic en el món contemporani.

Ieper ( Bèlgica) el 1919

Bombardeig de la catedral de Reims (França) el setembre de 1914

- La guerra va suposar la conquesta de l’espai públic per part de moltes dones que, per primer cop, arribaven al mercat de treball perquè havien d’ocupar els llocs de feina que els homes havien abandonat per complir amb el servei al front. En aquest sentit, van dur a terme tasques que eren tradicionalment masculines, com les de conduir camions, muntar armes o manipular mercaderies perilloses, i fins i tot algunes se’n van anar a primera línia de front per realitzar tasques d’assistència als soldats.

 


















- Perquè el conjunt de la població mantingués la moral i contribuís a l'esforç bèl·lic, els Estats van recórrer per primer cop a la propaganda, amb mètodes moderns ideats amb les tècniques de màrqueting.

- Els governs van instaurar autèntiques economies de guerra, amb una forta intervenció de l'Estat. Les fàbriques havien de funcionar a ple rendiment per fabricar armes, roba, menjar, i qualsevol queixa o falta de rendiment es considerava una traïció. La població femenina i la  masculina no reclutada, va haver d'incorporar-se a aquesta producció. Els governs es van endeutar i van demanar préstecs. Els aliats ho van fer especialment amb els Estats Units. 

Fonts:
-100 anys de la I Guerra Mundial
-De la rereguarda a la vida sense guerra 
- El siglo de la Guerra total 
- Les dones, protagonistes ignorades de la I Guerra Mundial
 

EL FRONT OCCIDENTAL A LA I GUERRA MUNDIAL

Front al setembre de 1914 dins de l'etapa de Moviments i Front fins a 1917 a l'etapa de trinxeres

 

Més informació: La Gran Guerra 

Ressenya de La Gran Guerra, d'Àlvaro Lozano 

CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (2) i (3)

2. Pèrdues humanes i morals
2.1. Més de 50 milions de morts, dels quals la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i Polònia (veure Víctimes de la Segona Guerra Mundial)

2.2. Destruccions materials
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'Estat d'Estats Units, George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres països de l'Eix van haver de compensar econòmicament els països aliats.
2.3. Desplaçaments de la població
Van ser 30 milions de desplaçats. A la zona de la Silèsia i la Pomerània hi va haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys. Els polonesos es van dedicar a seguir i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per polonesos. Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia, on els alemanys representaven el 22,5% del país. Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases.

3. Conferències de Pau
3.1. Conferència de Teheran (1943)
Les potències aliades  van pactar el desembarcament angloamericà a França (desembarcament de Normandia, etc) per a l'any següent.
3.2. Conferència de Ialta (febrer 1945)
S'hi produí la desnazificació i partició d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació. Es va pactar també una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques i la creació de l'ONU per garantir la pau. Va significar, doncs, la divisió d'Europa  en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica. Començava la Guerra Freda

Els Tres Grans a la Conferència de Ialta, Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Ióssif Stalin.

3.3. Conferència Postdam (agost 1945)
Es dedicà, acabada la guerra, en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d'Àustria, el desmantellament de la indústria militar i el procés i càstig dels líders nazis.

CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (1)

1.Explotació nazi dels països ocupats
1.1. Violència i terror sobre la població
1.1.1. Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat) va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanay nazi. Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. Fou la Gestapo qui arrestà al president de la Generalitat Lluís Companys, que fou extraditat a l'Espanya de Franco i afusellat el 15 d'octubre de 1940  per les forces franquistes al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona.

Heinrich Himmler i Hermann Göring el 1934, moment en què la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel , l'organització de seguretat del partit nazi(SS)

1.1.2. S.S
La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o , segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP el partit nazi. Durant la guerra fou la unitat d'elit i de terror, instrument bàsic per a perpetrar l' Holocaust, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. L'SS va ser la responsable, per tan d'establir i operar els camps de concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o neteja ètnica.

Gueto a Cracòvia l'any 1943, durant el període d'ocupació nazi

EL CAMÍ CAP AL GENOCIDI NAZI

Transcripció del documental i recursos de l'United States Holocaust Memorial Museum

El coratge de salvar durant l’Holocaust. Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust. Bon context històric

La dramàtica travesia del St. Louis

El fotògraf Francesc Boix i les seves fotos al judici de Nuremberg

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira. Traspassant els Pirineus per a embarcar a Barcelona cap a l'exili

Testimonis que es retroben

CATALUNYA MÀRTIR (1938) (1/3) El film sobre els bombardejos a Catalunya, premonitori per a Europa

"No vull menystenir la severitat del càstig
que cau damunt nostre, però confio que
els nostres ciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona"

Winston Churchill, 18 de juny de 1940



L'any 1938, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, va denunciar en un film, davant de França i el món, la trágica devastació que estaven provocant els bombardejos a Catalunya. Le martyre de la Catalogne és un document brutal de la mataça contra la población civil a la reraguarda. Els càmeres van recorrer el país, Barcelona, Granollers, Badalona, Lleida, etc.
Les imatges són imressionants, commovedores, un document històric excepcional. I no només pel que estaba passant aquí, sinó perquè per als europeus havien de ser premonitoris del terror que se'ls acostava. Les imatges tenen la voluntat de captar aquell terror i denunciar-lo, però,  a la vegada, expressen una desolació més íntima , més profunda: aquell home que recull els seus papers entre les runes, gent espectral entre els edificis enderrocats, una nina mig sepultada, aquell nen que aixeca somrient  el puny  en el refugi del metro... Les imatges parlen per sí soles. Aquest documental és un crit sord, angoixant, com el quadre de El Guernica. Un toc d'atenció al món. El text en off, de Miravitlles, és molt interessant. Primer, l'elogi del poble català, del seu carácter ardent i apassionat. Després la denuncia de les matances, sense evitar imatges de cadàvers, xifres de morts, ferits i bombes.
En el transfons , una apel·lació als demòcrates francesos, als sectors menys compromesos amb la República, els més centristes, els més catòlics. És significativa la comparança de les bombes caigudes sobre la catedral de Barcelona, amb les destrosses dels obusos alemanys a la catedral de Rennes, i les imatges de les escoles Franceses bombardejades. O la frase final, carregada de sentit: els cementiris sota la lluna. Una evident al·lusió a Les grandes cimitières sous la lune, l'obra de l'escriptor catòlic francés Georges Bernanos, que, aquell any, va esfereir l'opinió pública francesa per la denuncia que hi feia de les massacres dutes a terme pels franquistes i falangistes a Mallorca.

Xavier Montanyà
Periodista i autor de documentals per a televisió
Crítica Sàpiens Monogràfic especial Catalunta sota les bombes
Suplement de la Revista Sàpiens no 65

MÚSICA PROTESTA CONTRA LA POLÍTICA

informació sobre la caiguda musical de les Dixie Chicks després de postular-se en contra de la guerra de l'Irak