UN PLANETA DE GRANS CIUTATS- Món 324-TV3

LES CLAUS DE LA TURQUIA CONTEMPORÀNIA

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan

El fracassat cop d’estat del 15 de juliol contra el govern de Recep Tayyip Erdoğan s’ha d’afegir a altres intervencions militars en la història política de Turquia des que Kemal Atatürk, un militar, va substituir el sistema imperial pel republicà el 1923. En aquest cas, però, la diferència ha estat el desenllaç.

Tradicionalment, l’exèrcit s’ha adjudicat el paper de guàrdia dels valors democràtics, laics i moderns instaurats per Atatürk, i per defensar-los ha intervingut sovint en la política turca. La primera vegada va ser el 1960. El govern del Partit Demòcrata, encapçalat per Adnan Menderes, havia esdevingut impopular per la nefasta situació econòmica del país, per restringir la llibertat de premsa, prohibir partits de l’oposició i aprovar lleis permissives amb la religió. Finalment, l’exèrcit va fer un cop d’estat i va arrestar Menderes, que va acabar penjat per “violar la Constitució”.

Menys cruent va ser el cop de 1971. Aleshores, la recessió provocava disturbis violents que enfrontaven grups de treballadors i de la dreta. El govern dirigit per Süleyman Demirel, del Partit de la Justícia, no trobava solucions, i amb la idea de restaurar l’ordre l’Estat Major de l’exèrcit va adreçar un memoràndum amenaçador a Demirel en què responsabilitzava el govern de l’anarquia i exigia reformes que controlessin el malestar social. El document va fer l’efecte desitjat. No van ser necessaris tancs als carrers perquè Demirel dimitís i cedís el lloc a executius més atents a les indicacions dels militars.

Però els disturbis i la inestabilitat no van cessar en la dècada següent. Turquia va canviar 11 vegades de primer ministre en aquesta etapa, i el 1979 els militars van començar a rumiar la conveniència d’una insurrecció, que es va anar posposant fins al setembre de 1980, quan es va produir amb el suport dels Estats Units. Va ser el cop més sagnant de tots. Milers de detinguts, centenars de morts i desapareguts i una Constitució al gust de l’exèrcit aprovada el 1982 va ser el balanç d’un període dictatorial que va concloure el 1983.

Un cop d’estat postmodern

El 1997 es va materialitzar el cop que va anomenar-se “postmodern”, sense violència, similar al del1971. Necmettin Erbakan, el primer musulmà devot que exercia el càrrec de primer ministre, volia promoure les relacions de Turquia amb les nacions àrabs i reformar lleis que afectaven qüestions religioses. Les pressions dels militars en defensa de l’estat secular van aconseguir fer fora Erbakan, que va quedar políticament inhabilitat durant cinc anys, i dissoldre la seva formació, el Partit del Benestar, per violar la clàusula de la Constitució que indicava la separació entre l’estat i la religió.

En aquell temps un deixeble d’Erbakan, Recep Tayyip Erdoğan, era alcalde d’Istanbul i va ser empresonat per llegir en públic un poema amb continguts islamistes. Ara cal veure si el seu èxit, el del poder civil que per primera vegada venç l’estament militar revoltat, es traduirà en millores en el funcionament de la democràcia al país. El fet que hagi aprofitat l’avinentesa per dictar mesures repressives, vistes com excessives i arbitràries, fa sospitar que no.

Jordi Mata Dilluns, 25 de juliol de 2016 Sàpiens.Cat Turquia, cop a cop

LA LLUITA CONTRA EL RACISME CONTINUA I AMB HEROÏNES I HEROIS O ACTIVISTES

Suècia té una nova heroïna. El seu nom és Tess Asplund, té 42 anys i és negra. La seva imatge ha fet la volta al món aquests dies, gràcies a un senzill i a la vegada enorme gest: la plantada amb el puny aixecat davant una marxa de 300 nazis violents. Els fets van passar diumenge, a la localitat sueca de Borlange, on els militants feixistes del Moviment de Resistència Nòrdic, d'ideologia nazi, es manifestaven amb motiu del Primer de Maig en una marxa que havia sigut autoritzada per les autoritats.

Des d'aleshores, la imatge d'aquesta dona plantada amb el puny alçat tancant el pas als feixistes uniformats amb camisa blanca i corbata verda s'ha viralitzat a les xarxes socials dels països escandinaus i més enllà. Per a molts, la fotografia ja és una icona en la història moderna de Suècia, on els moviments d'extrema dreta i contra la immigració estan en auge des de fa anys. I davant aquesta mostra d'intolerància creixent, Asplund, armada només amb la força de la seva mirada, cara a cara davant els tres dirigents nazis que encapçalen la marxa.

Aquesta setmana l'actual delegada del govern de Madrid, Concepción Dancausa (considerada dins de l'ala més conservadora del PP), que ha protagonitzat la polèmica, autoritària i dictatorial decisió de prohibit un acte de llibertat d'expressió amb l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei, on ha de jugar el Barça i el Sevilla,  ha donat també el seu consentiment a una manifestació convocada pel col·lectiu neonazi Hogar Social Madrid per a aquest dissabte. Es tracta d'una concentració que sortirà a les 18.00 hores de la plaça d'España cap a la plaça del Dos de Mayo amb l'objectiu d'agermanar-se a altres marxes previstes a Europa per aquell dia per col·lectius d'ultradreta.

Malauradament, la humanitat i Europa sembla oblidar-se de la història i, fins i tot, del passat més recent per evitar i superar etapes que no s'haurien de tornar a viure. Malgrat tot, sempre perviu la lluita democràtica, pacifista i activa per a què  mai s'hagin de tornar vulnerar els drets humans.

Fonts:La força d'una fotografia: el desafiament d'una dona sueca als nazis

QUÈ ÉS EL TTIP I CRÍTICA AL LLIURE COMERÇ AMB EUA

Font Deverdadigital

Se’l coneix sobretot per la sigla en anglès, TTIP, que camufla en forma d’acrònim incomprensible una negociació fosca, opaca i plena de contraprestacions socialment, ambientalment i culturalment qüestionables. Em refereixo a l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions.

Amb voluntat d’augmentar l’interès sobre la qüestió (que ens afectarà, ens motivi més o menys el tema), exposo a continuació algunes raons en les quals ens basem algunes persones i organitzacions que entenem que l’acord no és desitjable, tant pel contingut com per la manera com s’està gestant.

1) No és un acord comercial.Els acords comercials tradicionals se centren en l’eliminació dels aranzels, però, en el cas de les relacions entre la UE i els Estats Units, ja són prou baixos. Per tant, aquest no és el punt principal. L’objectiu és, en un 80%, eliminar les “barreres no aranzelàries (BNA) al comerç”, o sigui, els estàndards i les normes que cada part imposa a la fabricació dels seus productes. Eliminar-los comportarà en molts casos una devaluació de les condicions socials i ambientals que afectarà les dues regions de maneres molt diverses.

2) Lobis. Els principals interessats (i, per tant, impulsors) de l’acord són les grans multinacionals a banda i banda de l’Atlàntic, que han activat la seva potent maquinària lobista, tant a Brussel·les com a Washington.

3) Secretisme i opacitat. Ja fa un any (avui tres) que van començar les negociacions i només un selecte nombre de tecnòcrates de la Comissió Europea hi tenen accés. De fet, en aquest cas fins i tot el Consell de la UE és absent de la negociació, igual que el Congrés i el Senat dels EUA. El Consell, els membres de la comissió europarlamentària INTA (de comerç internacional) i alguns presidents d’altres comissions del Parlament Europeu poden consultar  els documents originaris elaborats per la Comissió Europea, però ningú no té accés a les propostes dels EUA. I si aquest grau d’opacitat és preocupant, encara ho serà més quan es comencin a elaborar les propostes finals, que només una dotzena de diputats podran veure (a les Secured Reading Rooms) després d’haver-se compromès explícitament a no prendre notes i a no parlar-ne amb ningú.

4) Si la gent ho sabés. Si el TTIP inclou plans per canviar les normes per les quals fa anys que les nostres democràcies batallen, els Parlaments i la ciutadania han de saber de què va el joc. I més quan sabem que “molts dels partidaris de l’acord defensen que sigui secret, perquè, si la gent sabés el que estem fent, s’hi oposaria”, tal com fa poc va denunciar la senadora per Massachusetts, Elizabeth Warren.

5) Ball de xifres. Els que defensen l’acord argumenten que l’economia de la UE se’n podria beneficiar en 119 milions d’euros a l’any, mentre que els EUA podrien guanyar un extra de 95.000 milions a l’any. L’estudi d’impacte encarregat per la CE, d’on extraiem aquestes dades, també diu, però, que els beneficis no arribaran abans del 2027, i sempre que s’arribi a un acord global, és a dir, que s’eliminin la meitat de tots els obstacles no aranzelaris. Aquestes xifres han estat contestades per diversos economistes que acusen les prediccions de “conte de fades” i situen el creixement en no més del 0,05% del PIB.

6) Més llocs de treball? Incert. Si bé és probable que el TTIP comporti un canvi en la situació del comerç mundial, i que, per tant, afecti inevitablement llocs de treball existents en totes les regions, no tenim cap garantia que l’impacte sigui sempre positiu.

7) Les multinacionals faran les lleis. El capítol de protecció dels inversors és un dels més preocupants. Segons aquest punt, un inversor podria dur un estat a judici -basant-se en el sistema Investor-to-State Dispute Settlement- si l’estat adopta una norma legal que ell consideri que perjudica la seva inversió. És un sistema del tot injust, ja que, entre altres coses, ni els governs, ni la societat civil ni les empreses nacionals podran demandar una multinacional.

I així podríem arribar fins a 30 raons. Moltes, elaborades conjuntament per un grup d’analistes i organitzacions de la societat civil. Tant els arguments (la llista sencera) com les organitzacions es poden trobar a la web www.ttip2014.eu, que s’ha creat expressament per suscitar un debat que els poders econòmics pretenen amagar en un nou escac a la Democràcia, en majúscula, i que posa novament en risc la credibilitat de les institucions europees.

RAÜL ROMEVA. Ara.Cat. Actualitzada el 22/06/2014 00:00

Font: TTIP: motius per oposar-s´hi

GREENPEACE FILTRA DEOCUMENTS QUE REVELEN GRANS DEFICULTATS EN L'ACORD DE LLIURE COMERÇ EUROPA-EUA: L'alimentació frena el TTIP

Gairebé tres anys després de l’inici de les negociacions de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP, per les sigles en anglès), no només s’ha disparat l’oposició a l’acord de l’opinió pública, sinó que en el terreny polític Brussel·les i Washington han constatat les enormes dificultats de trobar acords en qüestions clau com el medi ambient o la seguretat alimentària.

La filtració de 248 pàgines confidencials de les negociacions que va fer ahir Greenpeace revela profundes divisions entre els dos blocs i la pressió dels Estats Units perquè Europa s’avingui a rebaixar o eliminar regulacions que als països europeus són més estrictes que a l’altra banda de l’Atlàntic. Precisament aquesta era una de les principals preocupacions de les organitzacions, els governs i els ciutadans que estan en contra de l’acord.

“Aquests documents confirmen el que hem estat dient des de fa molt de temps: el TTIP posaria les corporacions al centre de les decisions polítiques en detriment de la salut pública i el medi ambient”, va assegurar Jorgo Riss, director de Greenpeace Europa. Riss va afegir que ja se sabia que la posició europea era “dolenta”, però ara es veu “que la nord-americana és fins i tot pitjor”.

Opacitat de les negociacions

La publicació dels documents, a més, fa que per primera vegada les propostes de l’administració Obama siguin conegudes. Fins ara només la UE feia públiques les seves posicions, tot i que les converses amb Washington i els seus resultats s’havien portat fins ara amb el màxim secretisme i opacitat.

Un exemple de discòrdia entre els negociadors és l’ús d’animals en assajos en sectors com la cosmètica, una pràctica permesa als EUA però vetada a Europa. Altres aspectes en què no es posen d’acord són l’ús de pesticides o l’alimentació animal que després es destina al consum humà.

En general, les normatives de protecció sanitària són més estrictes a la UE, on mana l’anomenat “principi de precaució”, que consisteix a prohibir tot allò de què se sospiti, encara que no estigui demostrat científicament que sigui nociu per a la salut. El govern nord-americà vol que en el TTIP no s’inclogui aquest principi per als productes importats dels EUA i, en canvi, es reconegui la seva filosofia, que és justament la contrària: per prohibir un aliment s’ha de demostrar que és nociu per a la salut. Als Estats Units, per exemple, estan autoritzats aliments modificats genèticament per a consum humà o la carn de pollastre desinfectada amb clor, productes prohibits als països europeus.

Resposta de la CE

Després que Greenpeace publiqués els documents a la seva pàgina web, Brussel·les va negar ahir taxativament les acusacions de l’organització ecologista. En un text al seu blog, la comissària de Comerç, Cecilia Malmstrom , va assegurar que la UE no es doblegarà a les pressions nord-americanes. “Cap acord comercial de la UE rebaixarà el nostre nivell de protecció als consumidors, a la seguretat alimentària o al medi ambient”, va escriure la comissària.

La filtració del xoc entre Brussel·les i Washington pel TTIP, sumada a la creixent oposició pública al tractat, posa en dubte que l’acord es tanqui a finals d’any, tal com volen els negociadors. A Europa, ja hi ha alguns governs -sobretot el de França- que recelen del TTIP, tot i que el tractat continua comptant amb el suport i el lideratge de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i d’altres capitals europees.

LAIA FORÈS Brussel·les  Ara. Cat. Actualitzada el 03/05/2016 00:00

L'alimentació frena el TTIP

L'ESTAT SEGUEIX PRIORITZANT L'AVE MENTRE LA LÍNIA DE MERCADERIES, EL CORREDOR MEDITERRANI, ACUMULA RETARDS

Dani Revenga.Actualitzada el 03/02/2015 00:00 Ara.Cat

Fermed ha posat la directa. Aquest organisme, que representa cambres de comerç i sectors econòmics de l’àrea que travessa el corredor mediterrani, ha passat a l’acció elaborant un informe que revela retards en la construcció de la infraestructura, identifica les prioritats i proposa solucions als principals problemes tècnics del projecte. Aquests problemes en gran part són polítics, ja que l’aposta del govern espanyol per l’AVE -aquest 2015 volen construir mil quilòmetres més malgrat l’evidència que és deficitari- en detriment del corredor.

A curt termini, el pla d’acció de Ferrmed planteja que, si els governs espanyol i francès reaccionen i posen fil a l’agulla, el 2017 el corredor mediterrani pot estar operatiu entre Almeria i Torí. Amb aquest salt endavant, s’activaria el tram que es considera l’espina dorsal del corredor: les connexions entre València, Catalunya i el sud de França. En les pròximes setmanes aquest pla es presentarà en diverses reunions d’alt nivell amb els dos governs, entre les quals n’hi ha prevista una amb la ministra de Foment, Ana Pastor. Ferrmed confia a fer valer la seva força -i la de les empreses i els sectors que representa- per aconseguir un canvi d’actitud, especialment del govern espanyol, i una aposta decidida per accelerar les obres.

El corredor mediterrani es veu des dels sectors empresarials, com una infraestructura clau per potenciar les exportacions i els fluxos comercials amb Europa. Aquest eix vertebraria una zona que concentra prop del 45% de la població espanyola, el 50% del PIB, el 55% de la indústria i el 50% de la producció agrícola, però que genera reticències al centre de l'estat.

És un problema de voluntat política

“El corredor mediterrani fa por perquè aïlla Madrid i perquè connecta un territori que concentra la meitat del PIB de l’Estat”. Així sintetitza Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, les resistències que aquest projecte ha de vèncer a la capital de l’Estat, malgrat que la Unió Europea el considera prioritari. Tant el govern de Zapatero com l’actual del PP han jugat al gat i la rata amb aquesta infraestructura: suport públic, però poca concreció pressupostària, sense oblidar la reiterada amenaça de rescatar el corredor central, que connectaria Algesires amb Europa passant per Madrid i travessant els Pirineus, una opció que Europa considera inviable. “Hi ha trams amb obres licitades i adjudicades que no han començat. Això és un reflex de la poca voluntat política que desperta el projecte”, diu Amorós, que lamenta que Foment prioritzi “trens d’alta velocitat de passatgers que no serviran per a res”. “Es construeixen infraestructures sense pensar en la rendibilitat, senzillament basant-se en esquemes polítics, en la vella concepció radial de l’Estat”, etziba.

De Barcelona cap al sud, només un 10% construït

L’execució íntegra del corredor mediterrani, fins a Estocolm, és progressiva i està prevista fins al 2030. Però, segons Ferrmed, acumula ja un mínim d’un any i mig de retard. Bona part d’aquesta lentitud es concentra dins l’estat espanyol. La primera dificultat és enllaçar Algesires amb la frontera francesa amb una via d’ample internacional amb doble sentit de circulació i reservada al trànsit de mercaderies. Això, en funció del tram, significa adaptar l’amplada de les vies, construir variants, resoldre els problemes de saturació i de convivència amb el trànsit de passatgers o, directament, construir les vies des de zero. És el que passa a l’extrem sud. Des d’Alacant fins a Algesires està pràcticament tot per fer. Ferrmed estima en un 10% la part del corredor ja construïda al sud de Barcelona. Per això, el lobi exigeix al govern espanyol que acceleri la planificació d’aquests trams i que nomeni un coordinador que impulsi el ritme de concreció dels projectes.

La importància dels estàndards

Una de les lluites de Ferrmed és que el corredor mediterrani es dissenyi seguint uns estàndards tècnics que garanteixin que serà una infraestructura competitiva i que utilitzar-la sortirà a compte a les empreses i als operadors que mouen mercaderies a la zona. Per això és bàsic, per exemple, que els trens que hi circulin puguin tenir, com a mínim, 750 metres de llargada per ser més rendibles (als EUA arriben a tenir fins a tres quilòmetres), que els gàlibs -alçada- dels túnels permetin vagons de cinc metres d’alt i que els desnivells màxims del traçat no superin el 12 per mil. Uns paràmetres que no es respecten en bona part de la xarxa ferroviària europea i dels quals cal persuadir els governs que fan les inversions. Segons Amorós, “tots aquests estàndards s’aconsegueixen amb pressupostos ambiciosos, però no són capricis, són inversions per fer possible que la infraestructura sigui una veritable oportunitat econòmica, amb retorn en forma de creació de riquesa”.

El pastís de les mercaderies asiàtiques

Un altre dels efectes que tindria el corredor mediterrani seria la capacitat d’atracció que exerciria sobre les mercaderies que circulen pel Mediterrani en direcció al centre d’Europa, un pastís molt llaminer que s’estima que creixerà un 65% més d’aquí al 2020. Actualment, els vaixells que vénen de la Xina, el Japó i altres països envolten la Península per acabar desembarcant en ports com Rotterdam, Hamburg o Anvers, una operació en la qual perden tres dies però que han d’assumir perquè els ports del Mediterrani no disposen d’infraestructures de transport competitives per situar les mercaderies al centre d’Europa. El corredor mediterrani capgiraria aquesta situació, ja que permetria que aquestes mercaderies arribessin abans al centre d’Europa descarregant-se en ports com els de Barcelona, Tarragona o València, que hi estarien connectats. Això provocaria un important impacte econòmic, ja que incrementaria el trànsit en aquests ports, però també fomentaria la creació de llocs de treball en activitats logístiques.

Primera gran assignació de finançament europeu

El corredor mediterrani és una de les nou infraestructures ferroviàries considerades prioritàries per la Comissió Europea. Per això, els governs responsables de construir-lo poden optar a obtenir finançament europeu per fer-lo realitat. Els recursos comunitaris poden arribar a cobrir fins a un 30% del cost de la infraestructura. Però cal fer els deures i presentar els projectes a les institucions europees a temps i seguint el procediment establert. Un camp en el qual, a les portes de la primera gran assignació de finançament europeu per al període 2014-2020, el mes que ve, el govern espanyol tindrà una nova oportunitat de fer una declaració d’intencions sobre un projecte que fins ara ha defensat només en les declaracions polítiques.

Font: http://www.ara.cat/tema_del_dia/esvorancs-del-corredor-mediterrani_0_1297070349.html

BONA RADIOGRAFIA DE L'ESPANYA ACTUAL, D'ALBERT OM, A TRAVÉS D'UNA CARTA A JORGE FERNÀNDEZ DÍAZ

            Carta a Jorge Fernández Díaz: "us quedareu cecs"
                  ALBERT OM | Actualitzada el 28/06/2014 00:00

http://gaueko.blogspot.com.es/2014_05_01_archive.html

L’any 1950, quan vostè va néixer, els capellans amenaçaven els nens dient-los que, si es masturbaven, es quedarien cecs. Les seves profecies d’aquests dies sobre les plagues bíbliques que cauran sobre una Catalunya independent recorden les d’aquella època, trista i sòrdida.

La jerarquia catòlica controlava l’educació i donava doctrina i cobertura moral al franquisme. Utilitzava les legítimes creences personals per tenir la gent acollonida, a través de dogmes de fe. El sexe, que podia i hauria de ser un espai de llibertat, també convenia reprimir-lo, tenir-lo sota control. Als col·legis religiosos, els adolescents eren advertits de tots els mals que patirien si gosaven experimentar amb el seu cos. El nacionalcatolicisme va fer molt mal i encara avui en paguem les conseqüències.

Vostè, que als anys 90 era la cara dialogant del PP de Catalunya (cosa que li va costar ser rellevat per Aleix Vidal-Quadras), ara s’ha convertit en la foto més en blanc i negre del govern de Mariano Rajoy. El perquè d’aquesta transformació és un misteri fins ara no explicat. Aquella cara amable s’ha transformat en un rostre sever. El càrrec suposo que marca molt. Només cal fer la llista dels seus predecessors: Martín Villa, Barrionuevo, Corcuera, Mayor Oreja i Acebes, el millor de cada casa, vaja. Però algunes veus també parlen d’una sobtada conversió religiosa que vostè va patir un dia i que l’ha portat a ser un home de l’Opus Dei, de missa diària i de vida estricta.

Juntament amb els ministres Wert i Gallardón, forma el trident sobre el qual s’ha edificat un neonacionalcatolicisme, que intenta retallar les llibertats d’expressió i de manifestació, que vol enviar les dones altra vegada a Londres a avortar, que pretén fer viatjar l’escola cap als temps d’ El florido pensil, que col·loca reixes amb ganivets esmolats a Ceuta i Melilla, i que ha decidit assenyalar el camí de l’infern a tots els catalans heretges que no es conformen a formar part d’Espanya por la gracia de Dios i volen experimentar amb llibertat noves formes d’organització política.

Resumint, que si anem jugant amb la independència, ens quedarem cecs. Com aquells nens i nenes dels anys 50, que un dia van desobeir les amenaces i van comprovar amb sorpresa i alegria que no només no es quedaven cecs, sinó que no hi ha res més revolucionari que el plaer de sentir-se lliure.

P.D .

Dogma de fe del neonacionalcatolicisme: la Constitució són les Sagrades Escriptures i qui gosi saltar-se-la rebrà el càstig diví. Aquest és el nivell del debat: els governants utilitzant amb els adults els mateixos arguments que els capellans amb els nens ara fa 60 anys.

Font: http://www.ara.cat/premium/opinio/Us-quedareu-cecs_0_1165083526.html

VISITA DEL PRESIDENT RAJOY A LA GUINEA DEL DICTADOR OBIANG, UN DELS PAÏSOS MÉS POBRES DEL MÓN

Barri pobre al centre de Malabo, la capital de Guinea Equatorial, al juny de 2011
http://www.hrw.org/es/world-report-2012/guinea-ecuatorial

Mariano Rajoy va viatjar ahir fins a la Guinea Equatorial del dictador Teodoro Obiang en comptes de reunir-se amb  els seus homòlegs europeus  a Ieper (Bèlgica) en  un primer debat informal sobre l’estratègia de futur de la UE. Rajoy va preferir ser tractat com a convidat especial en una altra cimera, la de la Unió Africana (UA), reunida a prop de Malabo.  De fet, la versió oficial insisteix que, més que a donar, el president espanyol va anar fins allà a pescar el suport dels països africans per aconseguir que Espanya segui al Consell de Seguretat de l’ONU. Prèviament, Rajoy s’havia deixat fotografiar amb Obiang, denunciat per corrupte, violador de drets humans i acusat de mantenir els seus compatriotes en la misèria més absoluta malgrat que el país és ric en petroli i minerals i la seva família té generosos comptes corrents. 

Feia dues dècades que Obiang no es feia una foto amb un president espanyol, tot i que sí que en té amb el rei Joan Carles. En anteriors ocasions Rajoy havia evitat trobar-se amb el guineà però ara fins i tot va allargar la seva visita, cosa que va sorprendre i estranyar en els ambients de Brussel·les, que no se sabien avenir de la seva absència.

Situació similar es va viure  amb el president de Guatemala Otto Pérez Molina l'any passat,  quan Rajoy i el rei Juan Carles raspallaven  l' antic militar de passat fosc: http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/search/label/GUATEMALA

Pobresa

Guinea és gran productora de gas, peix i petroli, però la seva població continua malvivint. De fet, és un dels 10 estats més pobres del món, segons l’ONU: un 55% dels 11 milions de ciutadans viuen en la pobresa. L’esperança de vida és de 55 anys, la meitat dels 700.000 habitants no tenen accés a l’aigua i la renda per càpita és de 300 euros.

Balança comercial

Espanya és un dels principals clients, en petroli i minerals. La balança és favorable a Guinea, amb un superàvit de 139 milions.

Corrupció

El 2013 Transparència Internacional situava Guinea en la posició 154 dels països menys transparents i corruptes, quatre llocs per sobre respecte al 2012.

Llibertats

Tampoc no surt ben parat en l’anàlisi de les llibertats, ja que hi ha un control ferri sobre els mitjans de comunicació i el dret a reunir-se, expressió i manifestació. A més, el multipartidisme és en realitat una operació de maquillatge i els opositors són perseguits i titllats d’antipatriotres.

Drets humans

El país ha estat denunciat per detencions arbitràries, tortures, pena de mort i judicis sense garanties.

CRIDA ALS LÍDERS MUNDIALS PEL RESPECTE ALS DRETS HUMANS A GUINEA EQUATORIAL:
http://www.hrw.org/es/news/2014/06/25/guinea-ecuatorial-lideres-mundiales-deberian-exigir-respeto-los-derechos


Fonts:
http://www.ara.cat/premium/internacional/Rajoy-parla-democracia-incomodar-Obiang_0_1164483615.html

http://www.ara.cat/premium/internacional/Mes-meitat-guineans-pobresa_0_1164483616.html

JINETH BEDOYA, PERIODISTA COLOMBIANA QUE LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA SEXUAL DESPRÉS DE TRENCAR EL SEU SILENCI DE 9 ANYS D'HAVER PATIT UN SEGREST, VIOLACIÓ I TORTURES

"T’adones que cada paraula, cada llàgrima teva pot ajudar altres dones, i ja no ets una víctima. A mi quan m’han faltat les forces i he desitjat morir-me, les dones que creuen en mi m’han donat força per tirar endavant."

Combat la por a través del periodisme i la denúncia, i busca així acabar amb la impunitat que encara hi ha amb els abusos sexuals. Jineth Bedoya és colombiana, periodista i activista a favor dels drets de les dones. Ha estat guardonada amb el Premi Mundial al Coratge Periodístic per la seva tenacitat i el seu coratge. La seva vida va canviar radicalment fa 14 anys, quan, arran d’una investigació periodística que feia a Colòmbia, la van segrestar, torturar i violar. Col·labora amb Oxfam Intermón i gràcies a aquesta entitat ha estat a Barcelona per donar veu a la campanya Violaciones y otras violencias.

Vostè denuncia que a Colòmbia la freqüència d’actes de violència sexual entre el 2001 i el 2009 donava una xifra de sis dones atacades cada hora. És esgarrifós.

Sí, va ser el període més crític pel que fa a la violència en general al país i a la violència contra les dones en particular. Es va dir que a partir del 2009, quan el govern colombià va començar polítiques contra les FARC i contra els paramilitars, la situació havia millorat.

I és veritat, la situació ha millorat?

La situació de violència ha millorat, però les agressions contra les dones no, segueix sent una situació molt crítica.

Què fa falta perquè aquesta situació millori?

Un compromís de l’estat. Hi ha factors que alimenten aquesta violència. El primer és la impunitat. El 98% dels casos d’agressió que hem documentat han quedat impunes, sense cap tipus de procés judicial. El segon factor és que l’estat no està fent complir la llei, ni la policia, ni les autoritats, ni el ministeri de Salut. I el tercer factor és que el país no s’ha conscienciat que la violència sexual és un crim, no es veu així, es percep com una lesió personal.

Per què les dones són sempre objecte de violència en els conflictes armats?

Perquè destruint les dones es destrueix l’espina vertebral de la societat. Si malmets la dignitat d’una dona malmets tota la seva família, tot el poble, tota la societat. A Colòmbia la descomposició social del país existeix perquè s’ha fet molt mal a les dones. Els homes armats saben que fan més mal violant que disparant un tret. Això passa a Colòmbia però també a Síria, a Egipte, en general a l’Àfrica...

A vostè la van segrestar l’any 2000. La van torturar i violar perquè com a periodista investigava massa.

Sí. Aquell era el moment àlgid del conflicte armat a Colòmbia. Jo acabava de descobrir una xarxa de tràfic d’armes que estava liderada pels militars i la policia del país, que davant l’opinió pública eren els bons. En realitat venien molt armament a la guerrilla i als paramilitars. Quan estava a punt de publicar el reportatge em van segrestar.

Com la va afectar aquell atac?

Em va canviar radicalment. Em vaig quedar morta en vida. Una violació és l’agressió més forta que pot patir una dona, i jo durant nou anys vaig guardar silenci. Fa cinc anys vaig decidir explicar-ho i va ser llavors quan la meva vida va fer un tomb. Parlar em va fer entendre que les dones no tenen veu, no volen parlar de la violència. I això s’ha convertit en una lluita per a mi. He deixat la vida personal de banda i estic totalment entregada a aquesta lluita per donar veu a les dones.

Què va passar amb els seus agressors?

Res. És molt trist aixecar-se cada dia al matí sabent que el teu cas ha quedat impune, que els teus agressors estan lliures, prenent copes o fent mal a altres dones. És molt dolorós.

¿Ha seguit exercint el seu ofici sense pressions?

Sí. Vaig tornar a treballar a la redacció al cap de 15 dies del segrest, i des de llavors no he parat mai. El periodisme és el meu oxigen.

Viu amb por?

És molt difícil no tenir por quan surts de casa i t’esperen cinc escortes en dos cotxes blindats. Visc custodiada, sense intimitat. Sento por i també impotència.

¿S’ha plantejat deixar de viure a Colòmbia?

No. Ja des del primer dia després de l’atac vaig decidir quedar-me a Colòmbia.

Es defineix com a supervivent, no com a víctima.

Quan mires enrere i veus tot el camí que has recorregut, amb tant dolor, no et pots seguir veient com a víctima. T’adones que cada paraula, cada llàgrima teva pot ajudar altres dones, i ja no ets una víctima. A mi quan m’han faltat les forces i he desitjat morir-me, les dones que creuen en mi m’han donat força per tirar endavant.

¿Té por que el procés de pau al seu país acabi no condemnant els que han comès violència sexual?

Sí. Tenim molta por pel que pugui passar en aquest procés. El cinquè punt de la negociació és el que fa referència a les víctimes i no hi està inclosa la violència sexual. La negociació s’està fent amb homes que han violat i que rebran un indult, creiem que això no pot ser i que encara estem a temps de canviar-ho. Estem pressionant molt perquè entenem que la violència sexual ha sigut un crim de guerra a Colòmbia.

Font: http://www.ara.cat/premium/societat/JINETHBEDOYA-armat-violant-dona-disparant-li_0_1112288773.html

EL MAL ÚS DE LA LLIBERTAT EN LES AIGÜES INTERNACIONALS O ALTA MAR

LES POLÈMIQUES ARMES DE LA GUERRA SIRIANA ES  DESNAUTRALITZARAN EN AIGÜES INTERNACIONALS

El primer carregament d'armes químiques va sortir dimarts de Síria en un vaixell danès amb destí a Itàlia. Allà serà transferit a un vaixell de l'armada nord-americana, equipat amb el material per neutralitzar els agents químics, una operació que es farà en aigües internacionals. Els residus resultants d'aquest procés es distribuiran entre diferents plantes de tractament arreu d'Europa.

"Si la neutralització es fa seguint els protocols internacionals en condicions controlades, no hi ha d'haver cap perill", explica a l'ARA Miguel Ángel Sierra, professor de la Facultat de Química de la Universitat Complutense de Madrid. "El residu resultant del procés de neutralització és un residu tòxic industrial que ha de tenir un tractament específic, però no suposa cap perill addicional", afegeix l'expert.

Berlín i Londres s'ofereixen

El govern alemany va respondre ahir a la petició de l'Organització de Protecció d'Armes Químiques (OPAQ) i va oferir la seva planta de la ciutat de Münster per tractar una part dels residus. Londres també contribuirà a la destrucció de l'arsenal d'armes químiques.

Després de la massacre química del 21 d'agost a Damasc, Rússia i els Estats Units van pactar que el règim de Baixar al-Assad lliurés el seu arsenal, per evitar una intervenció militar nord-americana.

Per  CRISTINA MAS Barcelona. | Actualitzada el 10/01/2014 00:00 Ara.Cat Premium

ISRAEL ABORDA EN AIGÜES INTERNACIONALS DOS VAIXELLS DE LA FEEDOM WAVES FLOTILLA QUE PORTAVEN AJUDA HUMANITÀRIA A ISRAEL

http://dbalears.cat/actualitat/ara/israel-aborda-la-nova-flotilla-cap-a-gaza.html

http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2011/11/04/israel-intercepta-dues-naus-nova-flota-gaza/527150.HTML

FINS I TOT S'APROFITA PER A BLANQUEJAR DINERS EN EL JOC O EN CASINOS FLOTANTS

http://tuspreguntas.misrespuestas.com/preg.php?idPregunta=11152

-Bon resum sobre la història de les Aigües Internacionals: http://www.fondear.org/infonautic/mar/El_Mar/Aguas_Internacionales/Aguas_Internacionales.htm

- Segons la UNOPS (organisme operacional de les Nacions Unides que ajuda a diferents associats a ejecutar cada any projectes d' ajuda i desenvolupament) https://www.unops.org/Espanol/whatwedo/focus-areas/environment/Paginas/Internationalwaters.aspx

- Viatjar per aigües internacionals sense navegar per cap país: http://www.fabio.com.ar/5660

EMERGÈNCIA: GREU CRISI DE VIOLÈNCIA A LA REPÚBLICA CENTREAFRICANA

GUILLEM TRIUS | Actualitzada el 17/01/2014 18:51  

El president interí de la República Centreafricana, Michel Djotodia, va presentar la dimissió el 10 de gener, juntament amb tot el seu govern de transició. Djotodia havia accedit al poder el març del 2013 després de derrocar el president François Bozize al capdavant del grup rebel de confessió musulmana Séléka. La situació d'inestabilitat va empitjorar el passat desembre, quan les milícies cristianes Antibalaka, partidàries de Bozize, van perpetrar diversos atacs que van desencadenar nous enfrontaments. L'ONU va advertir, ahir, del risc de genocidi a la República Centreafricana i va fer una crida a la comunitat internacional per atendre una crisi que ha provocat 800.000 desplaçats.

    

DE L'ÀRTIC A SÍRIA. ELS PUNTS CALENTS DEL 2014

Aquest any segueixen sent protagonistes conflictes antics: l'Afganistan, l'Iraq, Síria, Somàlia, República Centreafricana, el Sudan, República Democràtica del Congo i Palestina. Reneix la violència al Caucas, i el Pakistan i Tailàndia són menys estables. Malgrat tot, les guerres i el terrorisme només expliquen 2 de cada 10 morts per arma de foc al món   

RISTINA MAS, NÚRIA SEGURA INSA, MARIONA FERRER I FORNELLS | Actualitzada el 06/01/2014 00:00
Ara.Cat

 

ÀRTIC: A les profunditats gèlides del pol Nord s'hi amaga una de les zones més cotitzades del planeta: hi queda un terç de les reserves de cru i gas encara per explotar. Però mentre els països veïns de l'oceà es barallen per repartir-se el pastís àrtic, diversos estats -amb la Xina al capdavant- ja competeixen per poder establir una ruta marítima que permeti fer arribar les mercaderies de l'Àsia a Europa en molt menys temps a mesura que avança el canvi climàtic i es desfan els pols. Vaixells de Pequín i Moscou ja han fet el recorregut el 2013.

BANGKOK: Els camises vermelles estan contra les cordes després que l'oposició inundés Bangkok el desembre passat per reclamar un canvi de model polític. La primera ministra, Yingluck Shinawatra, ha promès eleccions anticipades al febrer a Tailàndia, però la Comissió Electoral ha recomanat ajornar-les per la violència que viu un país que des del 2006 afronta una profunda crisi política.

 

CAUCAS: El doble atemptat a la ciutat russa de Volgograd ha posat de manifest la capacitat operativa dels grups armats que operen al Caucas, malgrat la repressió. Han amenaçat la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern, que comencen el 7 de febrer a Sotxi i que el règim del president Vladímir Putin vol exhibir al món com una mostra del ressorgiment de Rússia.

 

DRONES: Els avions no tripulats deixen de ser patrimoni exclusiu de l'exèrcit dels Estats Units, que hi recorre sobretot per lluitar contra la insurgència al Pakistan, el Iemen i Somàlia. També França els farà servir al Sahel, des de la base que acaba d'inaugurar al Níger, i els exèrcits britànic i alemany confien a desenvolupar aquesta tecnologia. Als Estats Units s'ha obert el debat sobre la seva regulació per a ús intern.

 

EGIPTE: Després del cop d'estat que va derrocar l'islamista Mohammed Mursi -el primer president escollit democràticament de la història d'Egipte-, l'exèrcit i el nou govern interí han començat a restaurar el vell poder militar. Però els motius que van portar a la revolució del 25 de gener que va fer caure Mubàrak fa tres anys continuen vius.

 

FARC :Des del setembre del 2012 el govern colombià i la guerrilla de les FARC negocien un acord de pau per posar fi a cinquanta anys de conflicte. Si bé el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va assegurar que els diàlegs tenien data de caducitat, sembla que s'allargaran més enllà de les eleccions presidencials d'aquest maig. La ultradreta, liderada per Álvaro Uribe, amenaça de trencar un procés elogiat a escala internacional. No obstant, si no hi ha cap contratemps aquest 2014 podria anunciar-se un acord final.

 

GRÈCIA: Els plans d'austeritat lligats al rescat de Grècia no han salvat el país de la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial. Atenes ha assumit la presidència de torn de la UE sense haver tancat el segon rescat i és molt probable que n'hagi de demanar un altre, el tercer. La crisi econòmica s'ha convertit en una profunda crisi política: el govern del conservador Andonis Samaràs no deixa d'afeblir-se, els socialdemòcrates del Pasok s'enfonsen i l'esquerra de Syriza apareix com l'única alternativa. Els neonazis d'Alba Daurada capitalitzen la crisi, tot i que han mostrat la seva cara més fosca

.

HONGRIA: Un dels màxims exponents de l'extrema dreta a Europa són els ultranacionalistes de Jobbik, que van obtenir el 17% de vots a les últimes eleccions a Hongria. El grup està lligat a l'organització paramilitar Guàrdia Hongaresa, recentment il·legalitzada, que actuava com a força de xoc contra els gitanos i que té fortes connexions amb la policia. El grup intenta suavitzar la seva imatge de cara a les eleccions del juny.

 

IRAN: El nou president iranià, Hassan Rouhani, ha protagonitzat una obertura cap a Occident que s'ha materialitzat en un acord per congelar el seu programa nuclear. Però el pacte és només provisional i l'Iran ha reiterat que no es planteja renunciar al seu dret a convertir-se en una potència nuclear. En els pròxims mesos s'haurà de veure si Teheran intenta només guanyar aire per alleugerir les sancions que afecten severament la seva població o si el règim dels aiatol·làs està disposat a cedir. L'Iran té, a més, un paper clau a la regió, pel seu suport al règim de Baixar al-Assad a Síria i pel seu paper estabilitzador a l'Iraq i l'Afganistan.

 

JUBA: L'eufòria omnipresent del 2011 al Sudan del Sud s'ha apagat. Les velles rivalitats ètniques ja han deixat milers de morts en poques setmanes a la frontera amb el nord. Caldrà veure si les negociacions a Etiòpia entre rebels i govern arriben a bon port.

 

KIM JONG-UN :El nou líder nord-coreà ha protagonitzat la purga exemplar del seu oncle, número 2 del règim, en un episodi que els analistes descriuen com una pugna per les poques fonts de divises que manté un Pyongyang ofegat per les sancions. Corea del Nord manté l'amenaça nuclear, però protagonitza una certa obertura cap a la Xina.

 

LÍBIA: El resultat de 44 anys de la dictadura de Muammar al-Gaddafi -que no va permetre cap teixit civil- i de la intervenció de l'OTAN és un país instal·lat en el caos. Les noves institucions tenen només una existència formal i el poder real està en mans de les milícies, que responen a lleialtats locals.

 

MALI: Després d'un any de combats, la intervenció francesa contra la revolta tuareg al nord del país i els grups islamistes que van voler aprofitar-se'n ha de passar a segon terme. L'exèrcit francès hi deixarà un contingent de mil soldats i 12.000 tropes més de l'ONU han de garantir la seguretat, però només se n'hi han enviat la meitat. Les eleccions parlamentàries del novembre, que havien de ser un pas per a la recuperació de la democràcia, van tenir una participació baixíssima, i les accions de la insurgència continuen.

 

NSA :Les filtracions de l'exanalista de la NSA Edward Snowden han posat de manifest la política de control indiscriminat de les comunicacions dels ciutadans nord-americans per part del seu govern. Barack Obama afronta aquest 2014 el repte de limitar els poders de l'agència d'espionatge que ha centrat la polèmica, la NSA, mentre que Snowden continua refugiat a Rússia.

 

OTAN: L'Aliança Atlàntica posa fi a l'operació a què ha dedicat més esforços des de la Guerra Freda: la missió a l'Afganistan. L'exèrcit afganès ha d'assumir el control de la seguretat sense cap acord polític amb els talibans i amb una insurgència que continua molt activa. La corrupció i el conreu de l'opi hipotequen el futur. L'OTAN ha de trobar nous arguments per justificar la seva existència mentre els governs occidentals han d'aplicar fortes retallades que inclouen els pressupostos de Defensa

.

PAKISTAN :Sotmès a una forta inestabilitat política, el destí del Pakistan està lligat al del seu veí afganès. El govern ha demanat a l'administració Obama que aturi els atacs amb drones, mentre que el conflicte amb l'Índia continua obert.

 

QATAR: El país més ric del món compra favors com l'organització del Mundial de Futbol del 2022, però no pot amagar les seves desigualtats internes. Diverses ONG com Amnistia Internacional han denunciat les condicions d'esclavatge en què viuen els treballadors immigrants que construeixen les infraestructures esportives i turístiques. Amb la caiguda dels Germans Musulmans, el país ha perdut influència a la regió en benefici de l'Aràbia Saudita.

 

REP. DEM. CONGO: L'etern conflicte a l'est del país, que ja ha deixat més de 5,5 milions de morts en 16 anys, va fer un petit parèntesi al novembre, quan els rebels de l'M-23 van anunciar la fi de la lluita armada. Però el polvorí de la regió dels kivu, rica en minerals, pot encendre's en qualsevol moment. Amb el lema "Alliberem els congolesos de l'esclavitud de Ruanda", un opositor va protagonitzar un cop d'estat fallit a Kinshasa a finals d'any.

 

SÍRIA:L'11 de març la revolta contra el règim de Baixar al-Assad complirà tres anys. Els anhels de democràcia i justícia social s'han convertit en un malson amb 130.000 morts i milions de refugiats i desplaçats. La comunitat internacional ha forçat una conferència prevista per al 22 de gener a Ginebra en què és molt poc probable que s'arribi a cap acord. Règim i oposició mantenen posicions enfrontades mentre els islamistes guanyen terreny. Els experts alerten del risc de balcanització del país.

 

TURQUIA: El govern de Recep Tayyip Erdogan va quedar molt tocat després de les protestes de la plaça Taksim. Ara encara una crisi interna que ha portat a una remodelació del govern després que sectors del seu propi partit, l'AKP, fessin esclatar un escàndol de corrupció. El govern encara les pròximes cites electorals, començant per les eleccions municipals del març, com una revàlida. El procés de pau amb els kurds del PKK no avança, malgrat les promeses d'un acord de pau, i la guerra a Síria planteja forts problemes a Ankara.

 

UCRAÏNA: Rússia ha guanyat la batalla d'Ucraïna davant d'Europa, però no es pot dir que hagi guanyat la guerra. El president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, ha hagut de mobilitzar tots els recursos per fer front als manifestants proeuropeus que han pres el centre de Kíev, però no ha aconseguit que desisteixin. El moviment acusa el desgast i la falta d'un lideratge clar, però Ucraïna continua dividida entre l'oest proeuropeu i l'est prorús i immersa en una crisi econòmica massa profunda perquè es resolgui amb l'acord per millorar les condicions de venda de gas rus a Kíev.

 

VENEÇUELA: El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. La victòria simbòlica del chavisme en les municipals del desembre li dóna aire per afrontar un 2014 amb tranquil·litat, ja que no té cap cita electoral a la vista. L'oposició, dividida i sense el seu principal altaveu -el canal de televisió Globovisión-, confia en l'explosió d'una economia cada vegada més al límit, amb una inflació interanual que supera el 50%.

 

WILSON: Enmig de guerres i revoltes, el món farà al novembre una pausa per commemorar el centenari de la Gran Guerra, que va devastar Europa entre el 1914 i el 1918. En el conflicte van caure els imperis alemany, austrohongarès, rus i otomà. Tornarà a sonar el nom del 28è president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson, que va decantar el conflicte en decidir l'entrada dels Estats Units i va impulsar la creació de la Societat de Nacions.

 

XENOFÒBIA: Els partits d'ultradreta que proliferen a Europa s'alimenten de la crisi i de la recerca desesperada de caps de turc. Mentrestant, Europa blinda les seves fronteres a l'arribada dels sensepapers i es mantenen drames com el que hem vist a Lampedusa. Minories com els gitanos són objecte de persecució a França. A les pròximes eleccions al Parlament Europeu del maig es preveu un ascens dels grups populistes i d'extrema dreta a tot el continent.

 

YASUNÍ: Aquest parc de l'Amazònia equatoriana pateix les conseqüències de l'explotació de les petrolieres, que amenacen el medi ambient. La lluita pels recursos va deixar diversos morts el 2013 en enfrontaments amb grups indígenes. A l'Amazònia brasilera cada setmana un indígena se suïcida perquè ha perdut la seva terra o per la pressió de grups armats. Els conflictes ambientals i per recursos bàsics com l'aigua també marcaran el 2014.

 

ZETAS: El govern mexicà continua la seva guerra contra els càrtels de la droga, com el de Los Zetas -considerat un dels més violents-, però evita que sigui el principal tema que ompli els titulars de la premsa. L'estratègia del silenci és el nou emblema del president priista, Enrique Peña Nieto.

FINS AVIAT GÀNSTER! FORA LA MÀFIA! LI ETZIBA DAVID FERNÀNDEZ (CUP) A RODRIGO RATO

TONI GARGANTÉ

Barcelona | Actualitzada el 11/11/2013 15:59 Ara.Cat

Duel d'alta tensió al Parlament aquest migdia, en la comissió d'investigació de les caixes. Finalment ha comparegut Rodrigo Rato, expresident de Bankia, ex director gerent l'FMI i exvicepresident del govern espanyol de l'època de José María Aznar, el president que va participar en la guerra de l'Iraq.

Tots aquests elements de la biografia de Rato han aflorat durant el torn de preguntes del portaveu de la CUP, David Fernàndez, a l'exdirectiu de Bankia. El diputat ha mantingut el to que aplica als banquers i ha pressionat Rato, que aparentment s'ha mantingut impassible amb respostes de l'estil de "no sé d'on es treu aquestes xifres que diu" i "no tinc res a dir".
El moment culminant ha arribat al final, quan Fernàndez s'ha tret una sabata i l'ha mostrat a Rato, al qual ha preguntat si reconeixia el gest que es fa en el món àrab per protestar, moment en què ha recordat la guerra de l'Iraq. En un moment determinat, Fernàndez ha preguntat a Rato: "Vostè no té por?". "De vostè?", ha preguntat Rato desafiant. "No, de perdre-ho tot, com els ha passat a milers de famílies, de veure que la gent se n'atipi", ha especificat el diputat de la CUP. "No respondré a aquesta pregunta", ha replicat l'expresident de Bankia.

Amb la sabata a la mà, Fernàndez ha acabat el seu discurs mentre la presidenta de la comissió, la popular Dolors Montserrat, l'anava avisant que se li havia acabat el temps. "Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster! Fora la màfia!" han sigut les últimes paraules de Fernández.

EL CENTRALISME ESPANYOL DE L'AVE HA VENÇUT

 

AVEa iacta est'! 

GERMÀ BEL

| Actualitzada el 28/06/2013 00:00 Ara .Cat

És la frase que va pronunciar Juli César en creuar el riu Rubicó, començant la segona guerra civil romana: Alea iacta est ! ("la sort ja està llançada"). Ja feia temps que la guerra era inevitable, però llavors va vessar el got. I ja fa temps, ben bé sempre, sabíem que l'AVE no ens lligaria a Europa. Pur romanticisme decimonònic. De fet, l'AVE no es va pensar amb relació a Europa (tret de les subvencions), sinó per lligar tot Espanya amb Madrid, com els ferrocarrils del segle XIX. Més val ben centralitzats que no pas desenvolupats. A França no faran en dècades la connexió amb la frontera. No hi preveuen prou ús, tenen pocs diners, i ho dedicaran a Rodalies. A Espanya es busquen més recursos per a més AVE. Els molt nacionalistes veuran terror francès a la competència espanyola sobre el sud de França. Jo ho veig diferent: no s'escurçarà el viatge a l'emigració dels nostres joves més formats, a la recerca d'un futur que la nostra hipermodernitat -de la qual l'AVE és la gran icona- els hi nega.

30 Minuts: PER A QUÈ SERVEIX EL SENAT

http://www.tv3.cat/videos/4570771/El-Senat-per-a-que-serveix



El Senat és una de les institucions menys valorades pels ciutadans, i sovint se senten veus que en demanen el tancament. Se'n qüestiona l'eficàcia, el seu caràcter de cambra territorial i es planteja, des de sempre, la seva reforma. El "30 minuts" d'ahir s'endinsa en les llums i les ombres del Senat, i analitza a fons l'activitat dels senadors, també al centre de la polémica.