Aquest any segueixen sent protagonistes conflictes antics: l'Afganistan, l'Iraq, Síria, Somàlia, República Centreafricana, el Sudan, República Democràtica del Congo i Palestina. Reneix la violència al Caucas, i el Pakistan i Tailàndia són menys estables. Malgrat tot, les guerres i el terrorisme només expliquen 2 de cada 10 morts per arma de foc al món
RISTINA MAS, NÚRIA SEGURA INSA, MARIONA FERRER I FORNELLS |
ÀRTIC: A les profunditats gèlides del pol Nord s'hi amaga una de les zones més cotitzades del planeta: hi queda un terç de les reserves de cru i gas encara per explotar. Però mentre els països veïns de l'oceà es barallen per repartir-se el pastís àrtic, diversos estats -amb la Xina al capdavant- ja competeixen per poder establir una ruta marítima que permeti fer arribar les mercaderies de l'Àsia a Europa en molt menys temps a mesura que avança el canvi climàtic i es desfan els pols. Vaixells de Pequín i Moscou ja han fet el recorregut el 2013.
BANGKOK: Els camises vermelles estan contra les cordes després que l'oposició inundés Bangkok el desembre passat per reclamar un canvi de model polític. La primera ministra, Yingluck Shinawatra, ha promès eleccions anticipades al febrer a Tailàndia, però la Comissió Electoral ha recomanat ajornar-les per la violència que viu un país que des del 2006 afronta una profunda crisi política.
CAUCAS: El doble atemptat a la ciutat russa de Volgograd ha posat de manifest la capacitat operativa dels grups armats que operen al Caucas, malgrat la repressió. Han amenaçat la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern, que comencen el 7 de febrer a Sotxi i que el règim del president Vladímir Putin vol exhibir al món com una mostra del ressorgiment de Rússia.
DRONES: Els avions no tripulats deixen de ser patrimoni exclusiu de l'exèrcit dels Estats Units, que hi recorre sobretot per lluitar contra la insurgència al Pakistan, el Iemen i Somàlia. També França els farà servir al Sahel, des de la base que acaba d'inaugurar al Níger, i els exèrcits britànic i alemany confien a desenvolupar aquesta tecnologia. Als Estats Units s'ha obert el debat sobre la seva regulació per a ús intern.
EGIPTE: Després del cop d'estat que va derrocar l'islamista Mohammed Mursi -el primer president escollit democràticament de la història d'Egipte-, l'exèrcit i el nou govern interí han començat a restaurar el vell poder militar. Però els motius que van portar a la revolució del 25 de gener que va fer caure Mubàrak fa tres anys continuen vius.
FARC :Des del setembre del 2012 el govern colombià i la guerrilla de les FARC negocien un acord de pau per posar fi a cinquanta anys de conflicte. Si bé el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va assegurar que els diàlegs tenien data de caducitat, sembla que s'allargaran més enllà de les eleccions presidencials d'aquest maig. La ultradreta, liderada per Álvaro Uribe, amenaça de trencar un procés elogiat a escala internacional. No obstant, si no hi ha cap contratemps aquest 2014 podria anunciar-se un acord final.
GRÈCIA: Els plans d'austeritat lligats al rescat de Grècia no han salvat el país de la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial. Atenes ha assumit la presidència de torn de la UE sense haver tancat el segon rescat i és molt probable que n'hagi de demanar un altre, el tercer. La crisi econòmica s'ha convertit en una profunda crisi política: el govern del conservador Andonis Samaràs no deixa d'afeblir-se, els socialdemòcrates del Pasok s'enfonsen i l'esquerra de Syriza apareix com l'única alternativa. Els neonazis d'Alba Daurada capitalitzen la crisi, tot i que han mostrat la seva cara més fosca
.
HONGRIA: Un dels màxims exponents de l'extrema dreta a Europa són els ultranacionalistes de Jobbik, que van obtenir el 17% de vots a les últimes eleccions a Hongria. El grup està lligat a l'organització paramilitar Guàrdia Hongaresa, recentment il·legalitzada, que actuava com a força de xoc contra els gitanos i que té fortes connexions amb la policia. El grup intenta suavitzar la seva imatge de cara a les eleccions del juny.
IRAN: El nou president iranià, Hassan Rouhani, ha protagonitzat una obertura cap a Occident que s'ha materialitzat en un acord per congelar el seu programa nuclear. Però el pacte és només provisional i l'Iran ha reiterat que no es planteja renunciar al seu dret a convertir-se en una potència nuclear. En els pròxims mesos s'haurà de veure si Teheran intenta només guanyar aire per alleugerir les sancions que afecten severament la seva població o si el règim dels aiatol·làs està disposat a cedir. L'Iran té, a més, un paper clau a la regió, pel seu suport al règim de Baixar al-Assad a Síria i pel seu paper estabilitzador a l'Iraq i l'Afganistan.
JUBA: L'eufòria omnipresent del 2011 al Sudan del Sud s'ha apagat. Les velles rivalitats ètniques ja han deixat milers de morts en poques setmanes a la frontera amb el nord. Caldrà veure si les negociacions a Etiòpia entre rebels i govern arriben a bon port.
KIM JONG-UN :El nou líder nord-coreà ha protagonitzat la purga exemplar del seu oncle, número 2 del règim, en un episodi que els analistes descriuen com una pugna per les poques fonts de divises que manté un Pyongyang ofegat per les sancions. Corea del Nord manté l'amenaça nuclear, però protagonitza una certa obertura cap a la Xina.
LÍBIA: El resultat de 44 anys de la dictadura de Muammar al-Gaddafi -que no va permetre cap teixit civil- i de la intervenció de l'OTAN és un país instal·lat en el caos. Les noves institucions tenen només una existència formal i el poder real està en mans de les milícies, que responen a lleialtats locals.
MALI: Després d'un any de combats, la intervenció francesa contra la revolta tuareg al nord del país i els grups islamistes que van voler aprofitar-se'n ha de passar a segon terme. L'exèrcit francès hi deixarà un contingent de mil soldats i 12.000 tropes més de l'ONU han de garantir la seguretat, però només se n'hi han enviat la meitat. Les eleccions parlamentàries del novembre, que havien de ser un pas per a la recuperació de la democràcia, van tenir una participació baixíssima, i les accions de la insurgència continuen.
NSA :Les filtracions de l'exanalista de la NSA Edward Snowden han posat de manifest la política de control indiscriminat de les comunicacions dels ciutadans nord-americans per part del seu govern. Barack Obama afronta aquest 2014 el repte de limitar els poders de l'agència d'espionatge que ha centrat la polèmica, la NSA, mentre que Snowden continua refugiat a Rússia.
OTAN: L'Aliança Atlàntica posa fi a l'operació a què ha dedicat més esforços des de la Guerra Freda: la missió a l'Afganistan. L'exèrcit afganès ha d'assumir el control de la seguretat sense cap acord polític amb els talibans i amb una insurgència que continua molt activa. La corrupció i el conreu de l'opi hipotequen el futur. L'OTAN ha de trobar nous arguments per justificar la seva existència mentre els governs occidentals han d'aplicar fortes retallades que inclouen els pressupostos de Defensa
.
PAKISTAN :Sotmès a una forta inestabilitat política, el destí del Pakistan està lligat al del seu veí afganès. El govern ha demanat a l'administració Obama que aturi els atacs amb drones, mentre que el conflicte amb l'Índia continua obert.
QATAR: El país més ric del món compra favors com l'organització del Mundial de Futbol del 2022, però no pot amagar les seves desigualtats internes. Diverses ONG com Amnistia Internacional han denunciat les condicions d'esclavatge en què viuen els treballadors immigrants que construeixen les infraestructures esportives i turístiques. Amb la caiguda dels Germans Musulmans, el país ha perdut influència a la regió en benefici de l'Aràbia Saudita.
REP. DEM. CONGO: L'etern conflicte a l'est del país, que ja ha deixat més de 5,5 milions de morts en 16 anys, va fer un petit parèntesi al novembre, quan els rebels de l'M-23 van anunciar la fi de la lluita armada. Però el polvorí de la regió dels kivu, rica en minerals, pot encendre's en qualsevol moment. Amb el lema "Alliberem els congolesos de l'esclavitud de Ruanda", un opositor va protagonitzar un cop d'estat fallit a Kinshasa a finals d'any.
SÍRIA:L'11 de març la revolta contra el règim de Baixar al-Assad complirà tres anys. Els anhels de democràcia i justícia social s'han convertit en un malson amb 130.000 morts i milions de refugiats i desplaçats. La comunitat internacional ha forçat una conferència prevista per al 22 de gener a Ginebra en què és molt poc probable que s'arribi a cap acord. Règim i oposició mantenen posicions enfrontades mentre els islamistes guanyen terreny. Els experts alerten del risc de balcanització del país.
TURQUIA: El govern de Recep Tayyip Erdogan va quedar molt tocat després de les protestes de la plaça Taksim. Ara encara una crisi interna que ha portat a una remodelació del govern després que sectors del seu propi partit, l'AKP, fessin esclatar un escàndol de corrupció. El govern encara les pròximes cites electorals, començant per les eleccions municipals del març, com una revàlida. El procés de pau amb els kurds del PKK no avança, malgrat les promeses d'un acord de pau, i la guerra a Síria planteja forts problemes a Ankara.
UCRAÏNA: Rússia ha guanyat la batalla d'Ucraïna davant d'Europa, però no es pot dir que hagi guanyat la guerra. El president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, ha hagut de mobilitzar tots els recursos per fer front als manifestants proeuropeus que han pres el centre de Kíev, però no ha aconseguit que desisteixin. El moviment acusa el desgast i la falta d'un lideratge clar, però Ucraïna continua dividida entre l'oest proeuropeu i l'est prorús i immersa en una crisi econòmica massa profunda perquè es resolgui amb l'acord per millorar les condicions de venda de gas rus a Kíev.
VENEÇUELA: El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. La victòria simbòlica del chavisme en les municipals del desembre li dóna aire per afrontar un 2014 amb tranquil·litat, ja que no té cap cita electoral a la vista. L'oposició, dividida i sense el seu principal altaveu -el canal de televisió Globovisión-, confia en l'explosió d'una economia cada vegada més al límit, amb una inflació interanual que supera el 50%.
WILSON: Enmig de guerres i revoltes, el món farà al novembre una pausa per commemorar el centenari de la Gran Guerra, que va devastar Europa entre el 1914 i el 1918. En el conflicte van caure els imperis alemany, austrohongarès, rus i otomà. Tornarà a sonar el nom del 28è president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson, que va decantar el conflicte en decidir l'entrada dels Estats Units i va impulsar la creació de la Societat de Nacions.
XENOFÒBIA: Els partits d'ultradreta que proliferen a Europa s'alimenten de la crisi i de la recerca desesperada de caps de turc. Mentrestant, Europa blinda les seves fronteres a l'arribada dels sensepapers i es mantenen drames com el que hem vist a Lampedusa. Minories com els gitanos són objecte de persecució a França. A les pròximes eleccions al Parlament Europeu del maig es preveu un ascens dels grups populistes i d'extrema dreta a tot el continent.
YASUNÍ: Aquest parc de l'Amazònia equatoriana pateix les conseqüències de l'explotació de les petrolieres, que amenacen el medi ambient. La lluita pels recursos va deixar diversos morts el 2013 en enfrontaments amb grups indígenes. A l'Amazònia brasilera cada setmana un indígena se suïcida perquè ha perdut la seva terra o per la pressió de grups armats. Els conflictes ambientals i per recursos bàsics com l'aigua també marcaran el 2014.
ZETAS: El govern mexicà continua la seva guerra contra els càrtels de la droga, com el de Los Zetas -considerat un dels més violents-, però evita que sigui el principal tema que ompli els titulars de la premsa. L'estratègia del silenci és el nou emblema del president priista, Enrique Peña Nieto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada