Jo sempre els hi dic als alumnes que el futur està a les seves mans i als seus caps i que cal estudiar molt per a conèixer al màxim les lleis per a ser bons advocats i impedir injustícies socials i mediambientals globals i mundials i aconseguir així guanyar els interessos dels lobbys, multinacionals i poders financers i dels mercats. Aquí hi ha un exemple : Polly Higgins
"L'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional"
Iniciativa "Ajudeu-me a acabar amb l'ecocidi abans del 2020", demana la líder de la iniciativa Eradicating Ecocide. Com a primera advocada que com a únic client té la Terra, el 2010 va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau
CRISTINA ROS |
 |
| Polly Higgins |
Des que va agafar les regnes de la defensa de la Terra, l'advocada d'origen escocès Polly Higgins no descansa. La seva proposta d'eradicar l'ecocidi abans del 2020 ( www.eradicatingecocide.com) mitjançant la consideració legal de crim internacional no ha fet sinó sumar adhesions i reconeixements, tot i la reticència inicial de bona part dels governs del món, sotmesos al poder dels diners. La setmana passada va ser a Mallorca, al Predi de Son Rullan (Deià), per parlar-ne. Valenta però prudent, no dubta a mostrar-se tan optimista com realista.
Com que és una paraula que encara no està inclosa al nostre diccionari, ¿ens pot definir ecocidi ?
La definició finalment consensuada diu que l'ecocidi és el dany, pèrdua o destrucció dels ecosistemes d'un territori determinat, provocat per la intervenció humana o per altres causes, fins al punt que el gaudi pacífic dels habitants d'aquest territori s'hagi vist o s'hagi de veure severament reduït.
Com a advocada, vostè lluita per tenir un marc legal internacional que consideri l'ecocidi com a crim. ¿És imprescindible?
En no existir un marc legal per lluitar contra els atacs massius a l'ecosistema, no hi ha força per eradicar-ho. Si el Protocol de Kyoto no ha funcionat és precisament perquè no té mecanismes de força perquè s'apliqui. Així ni es fa res ni es pot fer res, perquè cada país signant pot actuar com vulgui. És imprescindible que l'ecocidi sigui considerat internacionalment un crim, que els responsables siguin condemnats, com a única via efectiva per defensar la Terra.
De quina mena de crim està parlant? Si les persones hauríem de tenir dret a viure en un ecosistema saludable, ¿es pot considerar un crim contra la humanitat?
Absolutament, l'ecocidi no només és un crim contra la natura, sinó contra la humanitat, perquè atempta contra el dret humà a la vida. És també un crim contra les generacions futures perquè se les posa en un risc greu. I, més important encara, és un crim contra la pau, perquè el territori que està afectat per un ecocidi viu en permanent conflicte, no hi pot viure pacíficament.
En què basa la seva defensa de la Terra per fer-la efectiva?
La Terra es pot mirar des de dues maneres gairebé contraposades. Una via és mirar-la com un objecte del qual pots fer ús, que pots comprar i vendre, fer i desfer, tenir-ne cura o destruir-lo. És considerar-la com una propietat, com una cosa privada. L'altra opció és contemplar la Terra com un ésser viu, i, com a tal, no es pot destruir. Com a ésser viu, tenim l'obligació legal de protegir-lo. Fins ara s'ha mirat la Terra com un objecte, però és un ésser viu.
Vostè, el 2010, va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau. ¿Li han fet més cas que a la Cort Penal Internacional amb l'Estatut de Roma?
Vam lluitar molt per intentar aconseguir que l'Estatut de Roma el considerés un dels crims internacionals. De fet, el van incloure al projecte durant onze anys. Finalment, els Estats Units, els Països Baixos, França i el Regne Unit van forçar que s'eliminés. En tot cas, això no té marxa enrere, l'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional.
Hi ha massa interessos econòmics, privats i públics, posats en l'explotació de la Terra.
Esclar, però les lleis tenen l'obligació de vetllar primer pels drets fonamentals, i en aquest cas no poden prevaler els interessos privats i econòmics. La llei, abans que no els diners, hi és per defensar la vida. En tot cas, això no s'aconseguirà si, a més d'una regulació legal, no hi ha consens internacional i no hi ha mecanismes de mercat. Em refereixo, per exemple, a donar crèdits per millorar l'aire de la Terra, que no se'n donen, així com molts altres mecanismes que contribuirien a mantenir l'ecosistema.
Quines han estat les grans fites que ha aconseguit de les quals se sent més satisfeta?
A banda d'haver aconseguit aturar algunes grans desforestacions, sens dubte el que més feliç em fa és la satisfacció de veure com minven i acaben algunes de les destruccions més terribles que eren habituals no fa tants anys. És molt satisfactori posar els meus coneixements com a advocada al servei de la causa en què més crec. I resulta molt excitant que cada vegada hi hagi més gent conscienciada, més gent capaç de dir que no als polítics i als grans interessos privats.
¿És optimista respecte dels resultats de la seva missió?
Sóc optimista, però també sóc realista perquè conec molt bé l'atac constant que avui per avui rep el nostre ecosistema. I perquè sóc realista, amb el meu equip estem treballant per convèncer el govern de cada país, de manera individual.
I com els reben?
Ens reben bé, però es nota que preferirien que no els haguéssim anat a veure (rialles). Vull dir que tots tenen consciència de la necessitat de fer-ho, però no volen que els creïs un problema. Creuen en els beneficis de mesures com les que proposem, però no acaben de prendre decisions per la por que tenen del veritable poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada