ART SEGLE XIX. MODERNISME

Modernisme from Carles Olmedo Quirós

L'ART DEL SEGEL XIX from mariaponspons

EL MODERNISME CATALÀ EN CONFINAMENT

Comencem un dels grans episodis de la Història de l'art i, en concret, de l'art català i espero que gaudiu com jo he gaudit (i après, com sempre) en els quatre vídeos:

Del primer vídeo fareu una feina molt universitària: d'un tema monogràfic, Ramon Casas, el gran pintor modernista (=impressionista) català, extreure'n el Context històric i, sobretot, artístic del Modernisme. El vídeo és de molta qualitat i conté les intervencions de molts entesos de Casas i del Modernisme català combinat amb quadres de Ramon Casas ( pintor d'un virtuosisme i tècnica excepcional) i fotografies de l'època. Heu de pensar i, pot ser això no ho comenta gaire el vídeo i, per tant, heu de partir d'aquest context històric i cultural, que ens trobem en plena Renaixença, aquest moviment cultural i literari sorgit cap als anys 30 del s.XIX fins a principis del XX en què es reivindica la recuperació i la dignitat de la llengua i la cultura catalana. És un moviment burgès i dins de l'auge nacionalista de context europeu, però arriba arreu, com veurem amb la música popular catalana de l'Orfeó (cors Clavé, caramelles, etc).

D'aquest 2n vídeo n'heu d'obtenir i realitzar les característiques del Modernisme català. Està presentat,tot ell, per una entrevista d'informació molt rigorosa a un gran entès del Modernisme, Francesc Fontbona, combinat amb molt bona i variada fotografia. Aquí també heu de partir d'un aspecte que no el comenta gaire i és la inspiració en l'edat Mitjana, no només, per l'arrel romàntica que té el moviment de la Renaixença i nacionalista (naixement de les nacions i, junt amb elles, de les llengües europees) sin

s, ceràmica, decoració escultòrica de les façanes,etc) i que per molt que volguessin ser moderns ho volien fer fugint dels productes industrials desposseïts de l'anima de l'artista i amb aquesta idea del disseny (primera escola del disseny al món, l'anglesa i modernista Arts and Craft) i realitzat artesanalment i exclusiu per a cada lloc en concret.

I per a gaudir de l'art en confinament (tercer i quart vídeo) , us he preparat un vídeo, pel meu gust, dels millors pintors catalans, comparat, també des d'un punt de vista personal amb Van Gogh, tot i ser molt diferent la seva pintura, JOAQUÍM MIR, el pintor de Vilanova i la Geltrú que es trobaria dins l'òrbita del postimpressionista  sense haver conegut aquest moviment. Us mostro un primer vídeo curtet (3 m aprox) per a conèixer la figura d'en Mir i un altra més llarg, només amb música per a gaudir: gaudi per gaudi:

4) https://www.youtube.com/watch?v=fwUOQqZxJUQ

SÍNTESI DE L'ART OCCIDENTAL DEL SEGLE XIX

Art s.xix de montsepascual

L'ART EUROPEU DEL SEGLE XIX

El rai de la Medusa, 1818-19, Jean Louis Theéodore Gericault, Museu del Louvre

, París

Crystal Palace, 1851, Joseph Paxton, Londres fins 1936

Petita noia en una butaca blava, 1878,Mary Cassatt, National Gallery of Art, Washington DC

Casa Milà, 1906-1910, Antoni Gaudí, Barcelona, detall terrat

Casa Milà, 1906-1910, Antoni Gaudí, Barcelona

Casa Batlló, 1904-1907, Antoni Gaudí, Barcelona, Saló planta noble

Casa Batlló, 1904-1907, Antoni Gaudí, Barcelona, Façana

 

Presentació: Síntesi de l'Art del segle XIX

La llum, la gran fascinació dels artistes 

Pintura de meitat del segle XIX 

Ingres al Museu de El Prado 

Delacroix, enamorat de Goya

Precedents de l'Impressionisme 

MUSEUS I VISITES DE MADRID

Entada Goya del Museu del Prado, edifici neoclàssic de Villanueva

Madrid, la ciutat dels grans museus nacionals! I certament, vam poder gaudir d'ells amb els alumnes de 2n de Batxillerat d'aquest curs, els dies 12 i 13 de març. Una meravella poder veure les obres reals, tal com són, després de tanta teórica i virtualitat!

Vam començar pel Museu Thyssen-Bornemisza que es trova en el palau  de Villahermosa, també edifici neoclàssic de finals del segle XVIII i principis del XIXi rehabilitat per a museu pel conegut arquitecte Rafael Moneo (edifici Illa Diagonal, Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida, Estació d'Atocha, Museu de Belles Arts a Houston, Auditori de Brcelona, Catedral de Los Àngeles, etc)

Entrada al Museu Thyssen-Bornemisza

El museu Thyssen de Madrid mostra les seves col·leccions de forma cronològica, de manera que comença al Gòtic i conclou al segle XX. Pot il·lustrar per si solament l'evolució de la pintura europea i nord-americana, encara que dóna especial importància al context artístic de Madrid per les seccions que complementen al Museu del Prado i al Museu Reina Sofia sobretot en pintura medieval italiana, barroc holandès, i corrents internacionals a partir de l'Impressionisme.

EL RETRAT S'INSTAURA A PARTIR DEL RENAIXEMENT



Tremp sobre fusta, 41 x 27,5 cm

 

Piero della Francesca.
 Retrat d'un nen Guidobaldo Montefeltro (?),
 c.1483

Rafael
 Retrat d'un jove adolescent (Alexandre de Medicis?)
c.1515. Oli sobre fusta 44 x 29,4 cm

 

Domenico Ghirlandaio
Retrat de Giovanna Tornabuoni, 1488
Fusta 77 x 49 cm.

Hans Holbein El Jove
Retrat d'Enric VIII d'Anglaterra. c. 1534-36
Oli sobre fusta, 28 x 20 cm.



PINTURA RELIGIOSA



 

Jan van Eyck
. Díptic de l'Anunciació, c.1435-41
  

Albert Durero
Jesús entre els doctors, 1506
Oli sobre taula, 64,3 x 80,3 cm

Bartolomé Esteban Murillo
La verge i el Nen amb Santa Rosalía de Palerm, c.1670
Oli sobre tela 190 x147 cm

 

Emanuel de Witte
Interior de Nieuwe Kerk a Ámsterdam durant l'ofici, c. 1658

PAISATGISME

Marines

Simon de Vlieger
Tempesta en la costa, c.1645-50
Oli sobre taula

Jean-Baptiste-Camille Corot
La soletat. Record de Vigen,Limusín. 1866
Oli sobre tela. 95 x 130 cm.



Joaquím Mir i Trinxet
L'abisme. Mallorca. 1091-1904
Oli sobre tela. 75 x 98 cm.



Vincent van Gogh
Molí d'aigua a Gennep, 1884
Oli sobre tela

Claude Monet
Desgel a Vethéuil, 1880
oli sobre tela. 60 x 100 cm.

 

Claude Monet
Marea baixa a Varengeville, 1882
Oli sobre tela. 60 x 81 cm.

Emil Nolde
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Crepuscle de tardor, 1924
Oli sobre tela. 73 x 100,5 com.

Max Pechstein
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Albufera, 1909
Oli sobre tela


DONES

 

Henri de Toulouse-Lautrec

Yvette Guilbert, 1893

Gouage i carbonet sobre paper, 54 x 37,5 cm.

 

 

Camille Pissarro
Hort a Eragny, 1896

Edouard Manet
Amazona de frent, c.1882
Oli sobre tela. 73 x 52 cm

Edgard Degas
A la barreteria. c. 1883
Pastel sobre paper. 75,9 x 84,8 cm

En Marcel, l'Oscar i la Vinet gaudint del quadre de Degas

Max Pechstein
Expressionisme alemany, grup Die Brücke
Les banyistes, 1912
Oli sobre tela

Ernst Ludwig Kirchner
Expressionisme alemán, grup Die Brücke
La cala, c.1914
Oli sobre tela




En Construcció .....

L'IMPRESSIONISME

                     PISSARRO  (1830-1903) i el Boulevard Montmatre en diversos moments de l'any

                                               Boulevard de Montmartre de nit, 1897

El Boulevard de Montmartre en un matí d'hivern, 1897

"Rue Saint-Honoré per la tarda efecte pluja"

Rue Saint-Honoré amb llum de matí

L’impressionisme és l’abandonament de les convencions que seguia la pintura occidental des del Renaixement. És a dir, l’impressionisme és el pas de l’art conceptual i fonamentalment figuratiu cap a una nova pintura fonamentada en la percepció de l’instant concret d’una natura mutable i en trànsit constant. L’experiència visual triomfa per sobre de qualsevol altre concepte o temàtica per intentar captar l’instant concret de la natura o la persona, sempre pintant a l’aire lliure- à plein air- o als cafès, fugint de l’estudi.

És un moviment fonamentalment pictòric que podem identificar amb les figures de Claude Monet (1840-1926), Edgar Degas (1834-1917), Eduard Manet (1832-1883), Auguste Renoir (1841-1919) i Camille Pissarro (1830-1903). És a dir, els impressionistes són un grup relativament reduït de pintors francesos. Tanmateix, també trobem un cas excepcional dins del món de l’escultura amb la figura d’ Auguste Rodin (1840-1917). També hi trobem un grup important de pintores que també van exposar en algunes exposicions del Impressionistes com Mary Cassat o Berthe Mórisot (1841-1895), tot i que no solien sortir a pintar à plein air,  fora de l'àmbit familiar.

Clude Monet, Régates à Argenteuil, 1872, Musée d'Orsay, París



Claude Monet, Impression, soleil levant, 1874, Musée Marmottan Monet 

Els impressionistes estaven molt influïts pels avenços tècnics que s’havien produït en el camp de la percepció visual, com ara la fotografia (per exemple, l’aspecte borrós que fàcilment tenien les fotografies si hi havia moviment va influir moltíssim en el tipus de pinzellades que aplicarien) i les investigacions sobre la descomposició de la llum que van permetre distingir entre els tres colors primaris (groc, blau i vermell) i els colors secundaris (sorgits de la barreja de dos dels colors primaris) també estan presents.

En aquest sentit, els impressionistes van experimentar constantment amb el fenomen de la llum i els colors. Per això aplicarien pinzellades de colors primaris, perquè fos l’ull de l’espectador el que fes la barreja, ja que aquest grup de pintors no pretenia la representació dels objectes, sinó del que l’ull hi percebia. I mai emprarien el color negre perquè significava l’absència de color. Al mateix temps van captar en els seus quadres els elements canviants que es fonien amb els volums sòlids dels objectes: el vapor dels trens, la llum, l’aigua, etc.

"Lucie Leon al piano", Berthe Morisot

Édouard Manet, Un bar aux Folies-Bergère, 1881-1882, Courtauld Institute of Art, London

Pierre-Auguste Renoir, La balançoire , 1876, Musée d'Orsay

Aquest moviment l’hem de situar fonamentalment en el París de la segona meitat del segle XIX, concretament en les dècades de 1860 a 1880. És a dir, ens hem de traslladar cap el París de la Belle Époque, la ciutat dels gran bulevards de Haussmann, de les exposicions universals i la transformació urbanística que transformen la fisonomia de la capital francesa (Torre Eiffel), els anys de l’acceleració de la tècnica, i sobretot dels cafès.

Uns cafès que funcionen com a punt de trobada d’uns intel·lectuals i artistes que per primer cop podem identificar amb la bohèmia, l’esquerra política i la crítica al poder (Émile Zola). Un món on l’art encara està controlat per l’academicisme i els salons, però en el qual un grup de pintors (Monet, Degas, Manet o Remoir) trencaran, des del seu punt de reunió al Cafè Guerbois de l’Avinguda de Clichy, amb l’oficialisme per articular el seu propi grup i fugir dels estaments oficials gràcies a l’emergència de la figura del marxant d’art.

A la barreteria,1882

Posteriorment a aquesta cronologia, en el tombant de segle encara trobarem pintors molt influenciats per l’impressionisme (Cézanne, Gauguin, Tolouse-Lautrec, Van Gogh, Soroya), artistes que en seran hereus i continuadors del moviment, però només en part, perquè els matisos personals que introduiran en les seves composicions pictòriques ja començarien a obrir les portes a les diferents avantguardes del segle XX.

Però, per què se’n diu impressionisme d’aquest moviment? Perquè, el 1874, aquest grup d’artistes va ser batejat per la crítica com a “Impressionistes” amb ironia i escepticisme respecte del quadre de Monet Impressión, soleil levant (Impressió, sol naixent). Així, el crític Louis Leroy parlava de la “impressió” que li havia causat l’obra, i l’exposició en general, perquè considerava que era un estil inacabat que negava la vertadera bellesa de la pintura. Òbviament, aquest crític de referència en la premsa parisenca de l’època no havia entès res del que havia pogut observar en aquella exposició i es mantenia en criteris més propis de les convencions existents vint anys enrere. Tanmateix, amb el temps, aquesta crítica als impressionistes, aquesta expressió fortament pejorativa, va ser capgirada en positiu pels propis artistes i va fer fortuna per a definir aquest grup d’impressionistes, ara sí dit amb tot el valor del terme.

                                                           El bes, August Rodin, 1881-1882

- Precedents de l'Impressionisme (en aquest mateix bloc):
http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/02/precedents-artistics-de-limpressionisme.html

- Sobre la influencia de la pintura impressionista :
http://www.aloj.us.es/galba/MONOGRAFICOS/LOFOTOGRAFICO/IMPRESIONISMO/TextoT3.htm

 - Un passeig pel Museu Thyssen-Bornemisza: http://diariodefcp.blogspot.com.es/2013/06/museo-thyssen-bornemisza-un-pasaeo-por.HTML

- Pintores impressionistes: https://sites.google.com/site/lamujerenelarte/Home/impresionismo-sxix-xx

- La font escrita: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/07/13/l%e2%80%99impressionisme/

EL PENSADOR, DE RODIN, 1880-1900

Rodin from Carme Aranda- Mònica Navarro

El pensador, tanmateix com La llibertat guiant al poble o Els afusellaments de la Moncloa o 3 de Maig, ultrapassen el poeta, la llibertària o el poble reprimit i s'alcen com al·legories de la Humanitat.

Per a conèixer aquest salt de El Pensador rotund i robust:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/09/august-rodin-el-pensador/

Per a conèixer una miqueta més a Rodin:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/12/06/august-rodin/

http://lafontdebiscarri.wordpress.com/2012/11/14/vaig-veure-el-fang-per-primera-vegada/#comments

PRECEDENTS ARTÍSTICS DE L'IMPRESSIONISME

- LA FOTOGRAFIA: des del moment en què Louis Daguerre va anunciar els detalls del seu escobriment el 1838, la fotografia va exercir una poderosa influència sobre les arts plàstiques. La seva capacitat per a crear una similitud perfecta va tenir un efecte immediat sobre tots els pintors retratistes, Però, aviat la seva influència es va estendre als paisatgistes, incloent Camille Corot (1796-1875), gran precedent de l'Impressionisme  en ser dels primers pintors que treballaria a "plein air"  (a l'aire lliure) i d'on aprendria una cosa transcendental per a la seva obra i, per la qual cosa es convertí en mestre pels impressionistes: el color no existeix i el paisatge es transforma segons la llum i l'atmosfera que l'envolta.

C. Corot. "Vista de la Riva, en el Tirol italià"

C. Corot. "Ràfaga de vent", 1865-1870, Reims, Musée Saint-Denis

Corot, Jean-Baptiste Camille. El Arco de Constantino en el Foro de Roma, 1843, The Frick Collection, New York

Les fotografies instantànies, és a dir, les imatges mancades de la posició forçada de l'estudi amb juxtaposicions i agrupació casual de les persones, creaven la sensació de moviment i espontanïetat que els impresionistes volien aconseguir. Degas, particularment, utilitzava moltes vegades aquest tipus de composicions instantànies (ballarines, cavalls, persones retratades, etc) descentralitzades igual que una instantània fotogràfica.

Edgard Degas. "Dues ballarines", 1879,Shelburne Museum, VT, United States

.

E. Degas. "Madame Valpinon amb crisantems"

- GRAVATS JAPONESOS sobre fusta: El 1854 s'obriren per a Occident els ports japonesos amb el cop d'estat de la dinastia Meijing, després de 200 anys d'aïllament "feudal". Van començar a aparèixer llibres sobre obres del mestre Hokusai i de l'antiga, pròspera i dinàmica Edo (Tokyo al segle XVII), gravats que també rebutjaven els cànons de l'art oficial japonès ( igual que els impressionistes), on es glorifiquen els plaers efímers, grans i petits, de la vida quotidìana, els anomenats mestres de l'Ukiyo-e (món flotant). Trobaren obres en què es deleïtaven amb l'encís de la lluna, la neu, els ametllers en flor i les fulles de tardor, de la bellesa de les dones i de la música, tot deixant-se portar pel corrent de la vida.

- El 1862, en l'Exposició Universal de Londres, per primer cop, s'exposen llibres i gravats japonesos. I el 1867, en l'Exposició Universal de París es posaran a la venda 100 gravats, que entre els molts nous col·leccionistes, hi trobarem Millet i Rousseau  (Escola de Barbizon), Claude Monet, Degas i Toulouse-Lautrec

 Hokusai. "Fuji vermell"

 Hokusai. "Riu Tama a Musashi"

- DELACROIX (1798-1863): el 1832 s'embarcà cap a Àfrica i Delacroix engrandí el seu horitzó iconogràfic (els temes orientals) i sentí com se li desvetllava un interès nou per les variacions del color local a la llum solar. Avançà en la seva concepció del color com a element autònom (li van criticar la pintura "La justícia de Trajà" perquè el cavall era de color rosa; Baudelaire el va defensar dient " com si no poguessin existir cavalls de color rosa i com si el pintor no tingués dret de pintar-los així", `paraules que ens fan pensar en un Fauvisme "avant  la lettre".

 

Delacroix " La justícia de Trajà" 1858, Honolulu Academy of Arts

Delacroix. "Noces jueves al Marroc", 1839?, Museu del Louvre

- TURNER  i el seu ús lliure, provocatiu i exuberant del color, també fou junt amb els efectes de llum dels paisatges de CONSTABLE qui exerciren una influència remarcable en l'Impressionisme.

                                           Turner. El temerari remolcat a dic sec, 1839