Al costat del mural de Santa Maria de Taüll, la intervenció recorda el retrat que Antoni Tàpies i els altres membres del Grup Taüll es van fer al MNAC el 1955. CRISTINA CALDERER
Les sales d'art medieval del MNAC tenen a partir d'avui un convidat il·lustre, Antoni Tàpies. Fins a l'abril els visitants podran complementar la visita tradicional amb la visió personal que Tàpies va tenir del Romànic, a través d'una tria de textos, fotografies i obres d'art, comissariada per Gemma Ylla-Català, conservadora del departament d'art medieval del museu, i que porta per títol Visita al Romànic. En companyia d'Antoni Tàpies . "Hauríem de tenir la capacitat d'oferir tantes mirades sobre la col·lecció com fos possible", va dir Pepe Serra, director del museu. "Tàpies era molt coherent", va afirmar Ylla-Català. L'artista va mantenir la seva visió del Romànic al llarg dels anys.
A les sales on hi ha exposades les pintures murals de Sant Joan de Boí, es pot veure un fragment de la pel·lícula de Pere Portabella Art a Catalunya , en què Tàpies explica que de ben jove ja visitava molt sovint el que aleshores s'anomenava el Museu Romànic de Barcelona. "Un home buit d'imatges, sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions d'idees i de sentiments, no veurà res", es pot llegir a la mateixa sala en un fragment d'un text que l'artista va publicar el 1970 al llibre La pràctica de l'art . La mostra més rellevant de la relació de Tàpies amb el Romànic es va produir el 1971 amb l'obra Pintura romànica i barretina, feta a partir d'un fragment de pintura mural que potser provenia de l'altar de Sant Climent de Taüll i que probablement l'artista va adquirir a través de Josep Gudiol. "Aquest fragment és més interessant precisament perquè Tàpies el va valorar", va afegir la comissària. A més d'aquesta peça, l'artista tenia a la seva col·lecció particular una talla policromada d'una mare de Déu provinent del monestir de Santa Maria d'Ovarra, a Osca, que també està inclosa en el recorregut.
Tàpies i el Grup Taüll
Les sales de les pintures murals de Santa Maria i Sant Climent de Taüll també estan lligades a la biografia de Tàpies. Va ser allí on Francesc Català Roca el va retratar juntament amb la resta de membres del Grup Taüll el 1955. Aquestes instantànies, també exposades, són l'únic llegat del col·lectiu -format també per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart i Joan Josep Tharrats- perquè no van arribar a exposar de manera conjunta.
"La pintura romànica posseeix aquesta màgia, aquest do, que a mi m'entusiasma, de gairebé terroritzar l'espectador, i comunica molt bé el sentit misteriós i sagrat de les coses", va dir Tàpies en una entrevista el 1992 amb Manuel Borja-Villel. A més de la mística, l'artista també es va capbussar en el Romànic pels seus valors plàstics i perquè representa les arrels de l'art català. "És una de les grans influències que he rebut. M'hi vaig començar a interessar, en part, amb el desig de buscar formes que trenquessin amb els postulats de la pintura acadèmica, amb la distribució acadèmica de l'espai, amb el clarobscur clàssic, que a parer meu donaven una falsa idea de la realitat", va concloure.
A les sales on hi ha exposades les pintures murals de Sant Joan de Boí, es pot veure un fragment de la pel·lícula de Pere Portabella Art a Catalunya , en què Tàpies explica que de ben jove ja visitava molt sovint el que aleshores s'anomenava el Museu Romànic de Barcelona. "Un home buit d'imatges, sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions d'idees i de sentiments, no veurà res", es pot llegir a la mateixa sala en un fragment d'un text que l'artista va publicar el 1970 al llibre La pràctica de l'art . La mostra més rellevant de la relació de Tàpies amb el Romànic es va produir el 1971 amb l'obra Pintura romànica i barretina, feta a partir d'un fragment de pintura mural que potser provenia de l'altar de Sant Climent de Taüll i que probablement l'artista va adquirir a través de Josep Gudiol. "Aquest fragment és més interessant precisament perquè Tàpies el va valorar", va afegir la comissària. A més d'aquesta peça, l'artista tenia a la seva col·lecció particular una talla policromada d'una mare de Déu provinent del monestir de Santa Maria d'Ovarra, a Osca, que també està inclosa en el recorregut.
Tàpies i el Grup Taüll
Les sales de les pintures murals de Santa Maria i Sant Climent de Taüll també estan lligades a la biografia de Tàpies. Va ser allí on Francesc Català Roca el va retratar juntament amb la resta de membres del Grup Taüll el 1955. Aquestes instantànies, també exposades, són l'únic llegat del col·lectiu -format també per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart i Joan Josep Tharrats- perquè no van arribar a exposar de manera conjunta.
"La pintura romànica posseeix aquesta màgia, aquest do, que a mi m'entusiasma, de gairebé terroritzar l'espectador, i comunica molt bé el sentit misteriós i sagrat de les coses", va dir Tàpies en una entrevista el 1992 amb Manuel Borja-Villel. A més de la mística, l'artista també es va capbussar en el Romànic pels seus valors plàstics i perquè representa les arrels de l'art català. "És una de les grans influències que he rebut. M'hi vaig començar a interessar, en part, amb el desig de buscar formes que trenquessin amb els postulats de la pintura acadèmica, amb la distribució acadèmica de l'espai, amb el clarobscur clàssic, que a parer meu donaven una falsa idea de la realitat", va concloure.
El MNAC es mira el Romànic amb els ulls d'Antoni Tàpies
