EL LLEGAT D'UN ARTISTA GENIAL
Guia per entendre l'obra i el pensament d'un artista que va crear un univers personal
ANTONI RIBAS TUR. Actualitzada el 12/02/2012 00:00
Les grans pintures matèriques de Tàpies sorgeixen de tot un procés que recorda un ritual: "Posava la tela o la fusta on es disposava a pintar damunt una taula o directament a terra -recorda Núria Oms, conservadora de la Fundació Antoni Tàpies- i començava a caminar-hi al voltant fent petar el dits, com si hagués d'entrar en trànsit, fins que arribava el moment de pintar. Havia de treballar molt de pressa, perquè els materials s'assecaven molt ràpidament".
Un creador vitalista i compromès
L'obra de Tàpies té un esperit franciscà, no va fer escarafalls a l'hora d'abordar cap aspecte de la vida -i de la mort-. S'ha posat molt l'accent en la dificultat per entendre les seves obres. És cert que estan plenes de signes i símbols que a vegades requereixen coneixements previs, però també ho és que es dirigeix a la col·lectivitat de tu a tu. A la fi, el llegat de Tàpies pot ser vist com la vida i el pensament d'un home corrent convertits en universals a través de l'art i l'escriptura. Els seus treballs es resisteixen a tenir una sola interpretació. El mateix Tàpies va escriure: "Penso que una obra d'art hauria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida".
Tàpies va treballar amb un repertori molt reduït d'imatges i, al llarg del temps, motius com la creu, la inicial del seu nom o les parts del cos adquireixen nombrosos significats. Aquestes són algunes de les claus.
1. La A i la T
Un abecedari privat
La inicial del seu nom i del de la seva dona, Teresa, apareixen sovint en les obres de Tàpies. "I les dels noms dels fills i de persones del món de la cultura que van ser importants per a ell. Hi ha les dues famílies, la pròpia i l'artística", afegeix Oms.
L'artista va escriure moltes vegades damunt les obres, sobretot cites de les lectures que feia. No tot el que va escriure té sentit, i a vegades va escriure a l'inrevés i s'ha de llegir amb un mirall. Aquests textos a vegades també tenen un sentit purament gràfic, són un element de la composició.
Quan una cosa que havia escrit no li agradava, la ratllava, no l'esborrava, no amagava el procés de creació. Tàpies també va representar la creu amb una X, i el número 4 el va utilitzar com a referència als quatre punts cardinals i als quatre elements de la Terra. I l'ou, que apareix en obres com Gran oval o Oval blanc pot ser vist com un símbol de la creació i de l'Esperit Sant.
2. Els missatges polítics
Mullar-se amb els cartells
Servir és l'última de les tres paraules que Tàpies va escriure al cartell de les festes de la Mercè del 2002. El centenar de cartells que va fer al llarg de la seva vida també mostren el compromís que va mantenir amb diverses iniciatives populars. "Quan feia cartells sempre els feia deixant ben clar que eren un Tàpies, perquè la seva postura sobre aquella reivindicació quedés ben clara", diu Oms. Va apadrinar causes com l'abolició de la pena de mort el 1975, la marxa de la llibertat el 1976, va pintar contra l'apartheid el 1983, va ser solidari amb Bòsnia el 1995 i va estar a favor de la Plataforma per la Llengua el 2006 i de la campanya de TV3 al País Valencià.
3. Catalunya
De la Caputxinada al pavelló català de l'Expo 92 de Sevilla
Tàpies va pintar els colors de la senyera en obres com L'espertit català i Les quatre cròniques que hi ha al Palau de la Generalitat. Durant la dictadura franquista va participar en actes com el tancament al convent dels caputxins de Sarrià el 1966 o la marxa a Montserrat per protestar pel procés de Burgos, i amb l'arribada de la democràcia es va convertir en un ambaixador del país arreu del món. Molts dels seus escrits, abans de ser publicats en un llibre, van aparèixer en revistes i diaris com Destino , Serra d'Or , La Vanguardia i l' Avui .
4. La matèria
Contra la pintura academicista
" Tàpies detestava la pintura academicista -apunta Oms- i molt aviat, ja a mitjans dels anys 40, va començar a experimentar amb materials aliens al món de l'art que tenia a l'abast: fils, cordills, paper de diari, arròs..." Aquesta reacció contra la pintura de cavallet recorda el crit d'"assassinar" la pintura que Joan Miró va exclamar als 30, però en els anys de la postguerra va més enllà del que és purament artístic: "Eren anys de misèria i repressió i Tàpies recordava que davant d'aquella situació no podia pintar d'una altra manera. Els materials humils li inspiraven un sentiment de compassió".
A continuació va deixar de banda aquests experiments per entrar en el món màgic i surrealista de Dau al Set, del qual Joan Brossa és el principal exponent. Poc abans que el grup es dissolgués el 1951, Tàpies va tornar a fer proves amb diferents materials i finalment va trobar el seu propi llenguatge, informalista, utilitzant materials com la pols de marbre, els vernissos i el làtex, que barrejava amb els pigments.
5. Els colors
Tons que porten a la introspecció
L'impacte de la publicitat i les senyalitzacions característiques de la nostra societat van portar Tàpies a buscar un cromatisme "més interioritzat, que podria definir-se com la penombra, la llum dels somnis i del nostre món interior", tal com va dir ell mateix. Així, els marrons, els ocres, els beixos, el negre són una eina per conduir l'espectador a la meditació i a la reflexió.
6. La màgia
Dels trucs brossians al budisme
Les primeres mostres del poder transformador de l'art, Tàpies les troba en la màgia, que comparteix amb Brossa durant els últims anys de la dècada dels 40. A les pintures d'aquests anys s'hi poden veure llocs il·lusoris, espais entre bambolines, portes que porten a un món oníric... Aquesta llavor màgica enllaça més endavant amb el poder curatiu i transformador que Tàpies atribueix a l'art després de les seves lectures budistes. El poder màgic també apareix quan pinta objectes quotidians, com els sobres que representen un misteri perquè se'n desconeix el contingut.
7. La filosofia oriental
De la cerimònia del te al budisme zen
L'interès de Tàpies per la filosofia oriental es remunta a la infantesa, quan va descobrir el Llibre del te a la biblioteca familiar. L'atenció als petits gestos i els objectes humils de la cerimònia del te els va trobar molt pròxims a la seva sensibilitat i són l'arrel dels seus estudis posteriors de budisme zen i de la utilització d'objectes pobres.
Les fórmules matemàtiques que apareixen a les pintures tenen un caire filosòfic. Segons la filosofia oriental, tot el cosmos es pot reduir a una fórmula matemàtica que porta a la unitat, en contraposició al pensament occidental, que és dualista.
8. Els objectes humils
La transcendència dels petits gestos quotidians
Tàpies incorpora a les obres peces de roba que té al seu abast mentre treballa (pantalons, jerseis i camises) i converteix en escultures armaris, butaques, plats i palanganes. A més del vessant espiritual que els atorga, també representen la seva incorporació dins l'obra, la seva signatura.
9. El cos i l'erotisme
Les empremtes del pas del temps
Els nus de l'obra de Tàpies mai són complaents, són un camp de batalla en què es reflecteixen les marques i les cicatrius que la vida deixa al cos. "Ennobleix tots aquells aspectes que poden ser considerats bruts. Per fer-ho representa parts del cos com ara una aixella o un peu tumefacte de durícies magnificats", assenyala Oms. Les escenes eròtiques, que recorden el romànic, il·lustren el caràcter efímer de la vida i fan de porta d'entrada a la meditació.
10. La mort
La mort com a part de la vida
La convalescència que Tàpies va patir als 18 anys a causa de la tisi i que el va recloure al sanatori de puig d'Olena li va provocar una profunda consciència del cos i de la mort. Ja a finals dels 80 i als anys 90 va fer gravats, escultures i pintures de cranis numerats. El 1984 l'artista es va fer un autoretrat pòstum -amb una calavera-, Terrós , que la família ha volgut incloure en l'exposició amb què la Fundació Tàpies li ret homenatge. Avui el museu està obert amb preus populars durant tot el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada