dimarts, 22 de maig del 2012

LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (juliol 1936- abril 1939)


                       Legió Còndor sobrevolant sobre el camp de combat a la Batalla de Jarama

-          El juliol de 1936 el cop d’estat dels militars sublevats havia dividit Espanya en dues zones: la controlada pels rebels, constituïda per Castella i Lleó, Galícia, Balears i un sector d’Andalusia, Extremadura i Aragó; i la part fidel a la República, que era el Nord, Catalunya, tot Llevant, Madrid, Castella- la Manxa i part d’Andalusia. 

-          L’agost de 1936 els sublevats van iniciar l’avanç cap a Madrid i van ocupar Extremadura, i al setembre Toledo, així com una part d’Andalusia occidental  el desembre. Però al novembre l’ofensiva franquista va ser frenada pels republicans, i els successius intents de penetrar la ciutat (batalles de Guadalajara i Jarama) van fracassar.

                                   Camí de Pingarrón. Batalla de Jarama

La batalla de Madrid va frenar el ràpid avanç dels sublevats cap a la capital, al novembre del 1936 i va permetre que la resistència republicana es mantingués durant més temps. L’estratègia dels rebels era la d’ocupar el més aviat millor la capital a la República i per això, les primeres operacions de la Guerra Civil van tenir aquell objectiu.

-          Entre abril i octubre del 1937 es va salvar la Batalla del Nord. Després del bombardeig de Guernica per la Legió Còndor l’abril, el mes de juny els sublevats van ocupar Bilbao. Malgrat les ofensives republicanes de Brunete i Belchite per disminuir la pressió al nord, no es va poder evitar la caiguda de Santander a l’agost, i a la d’Astúries dos mesos després.

Guernica, abril 1937

-          El 1938 els franquistes van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló. Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà i, per impedir l’avanç dels sublevats, la República va llançar l’ofensiva de la batalla de l’Ebre. Al novembre i després de durs combats, els republicans es van replegar i l’avanç franquista per Catalunya va ser imparable. Barcelona va ser presa el 26 de gener de 1939 i, poc després, arribaven els sublevats a la frontera francesa.

La batalla de l’Ebre va ser un intent del govern republicà  de frenar l’avanç dels sublevats que havien arribat al mar Mediterrani, deixant Catalunya aïllada de la resta de territoris republicans. Va ser una de les últimes accions bèl·liques d’envergadura per part dels republicans. La derrota final va facilitar la caiguda de tot Catalunya i va accelerar el final de la guerra a favor dels sublevats.

                                           Ascó. Batalla de l'Ebre

                                               Refugiats de les terres de l'Ebre

-          En febrer del 1939 només quedava Madrid i la zona centre en mans republicanes. Entre febrer i març, els sublevats van ocupar aquell territori i l’1 d’abril del 1939 el conflicte va finalitzar.

Robert Capa; Nena en el Centre de Refugiats en Trànsit, Barcelona, 1939

2 comentaris:

  1. Que curiós, precisament estem estudiant això a classe!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè el coneixement circula a velocitats astronòmiques, com en el vostre bloc, tan ple de saber astronòmic i erudicitat:Enhorabona pel blog http://vdciencia.blogspot.com/.
      Aquesta entrada és un resum per a 4t d'eso sobre l'evolució bèl·lica de la guerra civil.

      Elimina