CANVIS A LA UNIÓ EUROPEA: Merkel planteja ara a la UE una “agenda del creixement”

La cancellera alemanya es prepara per si Hollande guanya a França, però no renuncia a l’austeritat. Laia Forusès.  Brel·les

Si les enquestes no s’equivoquen, el socialista François Hollande serà el pròxim president de França. Els ciutadans francesos no decidiran fins diumenge que ve entre Hollande i Nicolas Sarkozy, però la campanya del candidat socialista en favor del creixement i contra l’austeritat que ha imposat a Europa la cancellera alemanya, AngelaMerkel, ja ha provocat un canvi de discurs entre els dirige

Lnts comunitaris. En les últimes setmanes, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Central Europeu (BCE) i primers ministres,

com l’italià MarioMonti, han demanat –de manera més o menys explícita–uncanvi de rumb per evitar que l’austeritat portada a l’extrem acabi asfixiant les economies de l’euro. El BCE fins i tot ha demanat obertament a la Unió Europea (UE) un “pacte de creixement”.

Després de dies de silenci, Merkel va fer ahir un pas endavant per a contentar les veus crítiques amb la disciplina

fiscal i, sobretot, per preparar el terreny per l’arribada d’Hollandeal’Elisi. Temorosa de quedar-se sense aliats,va fer un gest de bona voluntat cap al socialista francès anunciant que els socis europeus impulsaran una “agenda del creixement” de cara a la cimera que es farà a finals de juny.

En una entrevista al diari alemany, Leipziger Volkszeitung, Merkel reconeix que el pacte fiscal europeu–el tractat en què els socis de l’euro es comprometen a respectar la disciplina fiscal– és insuficient per fer que la UE surti de la crisi. “Per això s’ha de desenvolupar paral·lelament una política que fomenti el creixement i l’ocupació, que torni la competitivitat als estats”, assegura la cancellera. Tot i això, Angela Merkel deixa clar que impulsar mesures

per reactivar l’economia no vol dir abandonar la via de la disciplina fiscal. “El creixement no ha de costar diners”, afirma.

Merkel és conscient del fet que els canvis polítics que s’acosten podrien acabar amb l’enorme influència que ha exercit durant la crisi econòmica l’eix franco-alemany amb Sarkozy com el seu principal aliat. Ningú no dubta que,en la parella coneguda popularment com a Merkozy, ella és la que talla el bacallà. Però la cancellera, tot i ser la líder amb més pes polític a la UE, no es vol quedar sense el suport de França. No ho tindrà fàcil perquè Hollande arriba amb la promesa de no ser per a Merkel una parella de ball tan charmant com ho ha estat Sarkozy.

Merkozy ha aconseguit imposar a l’eurozona la disciplina fiscal i ha deixat la resta de governs, també la Comissió Europea, pràcticament sense veu ni vot. ¿Aconseguirà Merkel la complicitat d’Hollande si es converteix en el nou president de França?

Des de l’inici de la crisi, Merkel i el cap de l’executiu francès han sigut inseparables i, en un context de crisieconòmica, han teixit un eix de poder imparable com en el seu dia van imposar  François Mitterrand i Gerhard Schröder o Jacques Chirac i Helmut Kohl.

És la gran incògnita i el gran repte que tindrà Merkel, i no ho tindrà fàcil. Hollande fa temps que promet guerra contra tot el que defensa Alemanya: la disciplina i l’austeritat, que a curt termini no han funcionat, han situat en recessió l’eurozona i països amb moneda pròpia, com el Regne Unit, i han fet caure governs.

El socialista creu que l’austeritat s’ha dut massa lluny, i el seu discurs ha trobat còmplices entre els líders europeus. “S’està veient com el discurs europeu es va orientant en el creixement i es deixa enrere el de l’austeritat. El discurs d’Hollande ha tingut la seva influència”, expliquen fonts comunitàries.

Futur incert del pacte fiscal

El socialista també ha promès renegociar el tractat de disciplina fiscal impulsat per Berlín i signat per 25 dels 27 socis europeus. Fonts comunitàries, però, descarten que es pugui reobrir el debat: “No es pot obrir. El text ja està signat”. Les mateixes fonts apunten a la possibilitat d’afegir-hi un annex amb un pacte pel creixement. En qualsevol cas, tot plegat es començarà a debatre després dels comicis gals en una cimera extraordinària dedicada al creixement, ha anunciat aquesta setmana el president del Consell de la UE , Herman van Rompuy. Si Hollande guanya les eleccions i es desdibuixa l’eix franco-alemany, undels socis que en podria sortir més beneficiat és, paradoxalment, Espanya. Tot i que el govern espanyol té més sintonia amb la dreta europea, que els socialistes a França acabin governant obre la porta a una nova flexibilització dels objectius de dèficit dels estats membres asfixiats pels mercats i la recessió. “Hollande és l’esperança”, assegura l’eurodiputat socialista i membre del comitè d’Economia Antolín Sánchez.

Diari Ara, diumenge 29 d'abril del 2012, pàg. 16