El món com una gran competició
Cada jove europeu haurà de competir amb vint orientals disposats a estudiar el doble d'hores per ocupar les millors places universitàries. M'ho deia aquesta setmana una persona que entén que la competició és un motor del progrés, i que evidentment sempre té guanyadors i perdedors. De tots els canvis que estem vivint ara que el món es reordena i hi ha països emergents que guanyen quota, el de la formació i la capacitat de competir és un de cabdal. Podem analitzar el fenomen des del sentit d'equitat, però s'han de tenir en compte les dades, la demografia, la realitat. Hi ha opinions però hi ha dades, persones, gent optant a places. ¿Si una gent s'esforça més i fa sacrificis enormes, gairebé inhumans, no té dret a guanyar-se aquell lloc? Si aquest és el mètode, quines opcions tenen de prosperar els joves formats en societats amb més drets adquirits? Qui s'acosta a qui? I, mentrestant, com s'arbitra? Protegir oportunitats d'alguns pot ser injust, però convertir-ho en una pura competició potser també ho és. És el dilema dels llocs de treball i drets laborals, en versió estudiants. Què és meritocràcia, com es defensa l'ascensor social? Hi ha un munt de preguntes a què haurem de respondre. I mentre les analitzem des de la moral, des de la voluntat de justícia, els fets s'aniran succeint, perquè el món no espera que ens posem d'acord.
http://www.ara.cat/premium/opinio/mon-gran-competicio_0_706129452.html
http://www.ara.cat/premium/opinio/mon-gran-competicio_0_706129452.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada