CRISI DEL SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL A L'ESPANYA DE PRINCIPIS DE SEGLE XX (1898-1917)

-         Monarquia incompetent d’ Alfons XIII

 
 

 

-         Divisió interna i inestabilitat política en el govern entre liberals i conservadors ( alternança entre el conservador Antonio Maura i el liberal José Canalejas).

 

-         Creixent oposició als partits dinàstics:

   . El republicanisme  amb èxit del populista  Alejandro Lerroux, cap del Partido  Republicano Radical.

   .  Els grups catalanistes:  Solidaritat Catalana ( 1906), coalició de tots els partís catalans, excepte els lerrouxistes i els dinàstics, per demanar la descentralització de l’estat.

   .  El socialisme a Madrid, País Basc i Astúries  (PSOE i el seu sindicat, UGT, amb Pablo Iglesias com a fundador)

   .  Consolidació de l’obrerisme. L’anarquisme, força molt potent, però dividit:

               . Més radical: accions terroristes

               . Anarcosindicalista : CNT, a Catalunya tenia 400.000 afiliats el 1919.

 

-         1909.  Setmana Tràgica: revoltes  populars i antireligioses a Barcelona iniciades contra el reclutament de reservistes per a la Guerra del Marroc i l’exempció dels rics si pagaven 1500 pessetes. Execució d’un boc expiatori  del pedagog  Ferrer i Guàrdia.

 

 

-         1914. La Mancomunitat Catalana. Responia a una llarga demanda històrica dels catalans, en significar la federació de les quatre diputacions catalanes i en cert sentit un retorn de la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes, anul·lades el 1714