07 Formes úniques de continuïtat
View more PowerPoint from Ramon Pujola
 |
| En Josep Maria Llop al Moma de New York en una visita especial per a invidents. L'art a l'abast de tothom!
ANÀLISI FORMAL
Composició, Ritme i Temps
Formes
úniques de continuïtat en l’espai és una
figura antropomorfa de cos sencer que aparenta avançar a grans passes, com
si anés a conquerir l’espai que l’envolta i aquest penetrés en ella
Presenta uns eixos de simetría piramidals, que conjuntament amb la llum natural que irradia el bronze daurat i la il·luminació artificial de la sala on està exposada l'obra, més la distorsió de la forma humana del seu cap i de les extremitats superiors i inferiors, ens permet qualificar el seu equilibri d'inestabilitat per voler represemntar de forma artificial i irreal el moviment d’aquesta escultura.
Els
membres del cos són difícils de concretar amb precisió i el seu perfil es descompon múltiples vegades,
configurant-se a partir d’una superposició
de volums com si fos una imatge real captada per una càmera de cine, però superposant els diferents punts de vista captats
en un instant del moviment cap endavant i les formes generades cap el sentit
contrari, cap endarrere, com en la pintura que també Boccioni introduí el concepte de simultaneïtat.
 Aquest intent de fusió amb l’espai s’expresa amb els perfils angulosos , potenciats visualment gràcies a la superficie brillant i polida del bronze, amb la qual cosa es ratlla i s’estilitza cap a l’abstracció. Boccioni es proposa la supressió de la línea finita i de l’estàtua tancada; entenia que la forma escultórica no havia de tancar-se sobre ella mateixa, sinó que havia de desenvolupar-se en la seva perifèria.
i multiplicant-se en volums còncaus i convexos que es tallen, creant un
joc de plànols, on la imatge mostra un
moviment com d’ales o de roba que
juga amb la propia llum del bronze polit. Un moviment que presenta amb
vivacitat la tensió entre el
desplaçament de la figura en el sentit de la figura (en davant) i les forces
generades en sentit contrari ( cap enrrera) pel dinamisme de la marxa
Tot això ens permet atorgar-li una temporalitat, ja que l’autor volia captar el moment concret, alhora que això també li servia per demostrar artísticament el moviment cinètic en l’escultura i rebutjar el sistema de l’escultura clàssica, tot i que, des del punt de vista formal, aquesta obra ens evoqui l’escultura hel·lenística de la Victòria de Samotràcia. 
ESTIL I AUTOR
El Manifest futurista, obra de Filippo Tommaso Marinetti, va ser publicat al diari Le Figaro, a l’any 1909, dóna a conèixer l’ideari d’un nou moviment cultural i artístic anomenat Futurisme. El Manifest serà el primer d’una sèrie de publicacions literàries que realitzarien els autors futuristes juntament amb articles en revistes com per exemple la revista Lacerba, portaveu en nombroses ocasions de les seves revolucionàries opinions. Diferents autors consideren aquesta producció literària la base del Futurisme. El futurisme va suposar l’abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa, encara que moltes de les obres beuen del món clàssic i són transformades amb una visió contemporània, a partir de l’admiració exacerbada pel maquinisme, el progrés, el bel·licisme i la pressa i el dinamisme de les grans ciutats. Situat al començament del segle XX (1es avantguardes), obre nous camins per la representació i innovació artística i, molt especialmente, l’escultura de Boccioni. La influència del divisionisme de Seurat i, sobretot , el Cubisme, que conegueren a través d'un viatge a París, on conegueren al propi Picasso
En l’escultura es
busca donar-li moviment tal i com va preconitzar el mateix Boccioni amb el Manifest tècnic de l’escultura futurista
(1912), així com amb la sèrie de quatre escultures en les quals treballà des del 1912 amb la intenció de desenvolupar
en 4 estats diferents les diverses possibilitats de compenetració amb l’espai d’una
persona que camina a grans passes, i que
com ell mateix definí “ no la forma
pura, sinó el ritme plàstic pur, no la construcción
del cos, sinó la construcción de l’acció
del cos.”
Durant tres anys (1912-1914) realitzà 13 escultures, de les
quals avui només en sobreviuen quatre. I
curiosament aconseguiria les seves fites més convincents en les dues, d’aspecte més tradicional: Formes úniques… i Desenvolupament d’una botella en l’espai ( ús d’un sol material,
bronze, bodegó i figura antropomorfa). Boccioni fou també pintor d'obres impotants del Futurisme com La ciutat s'aixeca o Estats d'ànim II (1911), on hi trobem la paleta ocre i l'ús dels números d'influència del Cubisme, així com els contorns angulars i acusats, tot i que li criticava el que considerava massa èmfasi a la línia recta, per la qual cosa sempre va realitzar les seves obres en base a corbes i superfícies ondulants per a representar moviment i dinamisme espaials.
Boccioni va ser reconegut com a teòric en desenvolupar conceptes claus del futurisme com el de línies-força, compenetració de planos, simultaneïtat i expansió dels cossos en diverses superfícies. D'acord amb aquests conceptes s' adverteix que la idea fonamental de tots ells es la reciprocitat de les relacions que existeix entre els objectes i entre aquests i l' ambient que els envolta. Per força, Boccioni i el Futurisme havia d'influir als inicis del grup dadaísta i, en concret, a Marcel Duchamp que en el Nu baixant l'escala núm.2 , el 1912, li interessa representar la transformació, el canvi d'estat que suposa cada posició desmultiplicada de la figura en moviment.  Marcel Duchamp. Nu baixant l'escala núm 2, 1912 Ben bé, el Futurisme fou una avantguarda visionària per l' admiració i en ressaltar per primer cop tot el que de canviant, dinàmic i en contínua evolució té el nostre món industrial contemporani.  Boccioni.Desenvolupament d’una botella en l’espai, 1913  Altres artistes i obres del Futurisme :   collage sobre cartó, 1914
CONTINGUT I SIGNIFICAT
No obstant, Formes
úniques de continuïtat en l’espai és una escultura que excedeix els límits corporis de l'ésser
humà, i s'assembla a una bandera onejant al vent. Sembla que el cos que es
representa serpentegi, lluitant contra una força invisible. Encara que el
resultat (físic) és una figura a tres dimensions, el cos en moviment introdueix
una quarta dimensió, «el temps». En la seva «lluita» contra aquesta força
invisible, el cos en moviment, va deixant trossos de si mateix. En aquest sentit, Formes úniques de continuïtat en l'espai s'avança a l'estètica de la ciència ficció de la cinematografia de segle XX en el camp de la robòtica i la cibernètica.
Funció
Aquesta estàtua és fruit de l'intent de l'artista italià de traslladar a la tercera dimensió les bases del Futurisme, és a dir, el dinamisme universal i el concepte de simultaneïtat. http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/boccioni.htm http://www.slideshare.net/mcarmearanda/boccioni-formes-niques-de-continutat-en-lespai-7370783 http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart11sp.pdf https://educacion.ufm.edu/umberto-boccioni-formas-unicas-de-continuidad-en-el-espacio-bronce-1913/ AAVV.Descubrir las vanguardias.arlanza editores, Madrid, 2000 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada