dimecres, 26 de desembre del 2018
dimecres, 28 de novembre del 2018
ESPANYA EN EL SEGLE XIX: LA INDÚSTRIA
 | ||||
| Telers de la Colònia Sedó (Esparreguera) |
En l’Espanya del segle XIX, les
transformacions econòmiques no van ser tan intenses com a d’altres
països europeus com ara Gran Bretanya o Alemanya. Això va ser motivat
per diversos factors com, per exemple, l’escassetat de matèries
primeres, les males comunicacions, la manca d’un mercat per als
productes (tant per la pobresa de la població com per la pèrdua de bona
part de l’Imperi colonial) i la falta d’inversions. Per això, moltes
vegades van ser empreses estrangeres les que més van invertir en la
creació de fàbriques, bancs i infraestructures.
Les primeres indústries modernes van
localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades
van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i
Andalusia. Paral·lelament, es van fundar les primeres institucions
financeres, com ara els bancs moderns i la borsa de Madrid.
La siderúrgia. Les
primeres indústries siderúrgiques van crear-se a Màlaga i Astúries per
la proximitat de les mines de ferro i carbó en aquests punts de la
geografia espanyola. Tot i això, aquestes indústries mai van acabar de
consolidar-se a causa dels elevats costos de transport del carbó asturià
i de l’escassa capacitat calorífica que representava aquest mineral.
D’aquesta manera, a partir de la dècada de 1850, les siderúrgiques
establertes a Astúries i Andalusia ja no van poder competir amb les
basques.
Costos de producció del ferro (1864-1865):
| La Concepción (Màlaga) | La Felguera (Astúries) | ||
| Carbó vegetal | 481,72 rals/tona | Carbó vegetal | 127,3 rals/tona |
| Minerals | 84,48 rals/tona | Minerals | 140,84 rals/tona |
| Calcària i pissarra | 2,16 rals/tona | Calcària i pissarra | 18,88 rals/tona |
| Mà d’obra | 26,72 rals/tona | Mà d’obra | 22,17 rals/tona |
| Altres | 38,44 rals/tona | Altres | 39,72 rals/tona |
| TOTAL | 633,52 rals/tona | TOTAL | 348,91 rals/tona |
A Biscaia sí que es va desenvolupar
una indústria siderúrgica potent. Les raons del seu èxit les trobem en
la consolidació de l’articulació d’un eix comercial, pel qual
s’exportava ferro a Anglaterra a canvi de la importació de carbó
gal·lès; en l’augment de la mecanització agrícola i tèxtil; i per
l’aparició de noves indústries de construcció mecàniques, com ara el
ferrocarril. A partir del desenvolupament de la indústria siderúrgica,
l’economia basca va diversificar-se amb la creació d’importants empreses
de construcció mecànica i naval. A més, al País Basc va desenvolupar-se
un important sector bancari (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia) que va
donar suport financer a la industrialització.
La mineria. El subsòl
espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va
començar arran de l’aprovació de la nova legislació de mines de 1868.
Així, l’explotació dels jaciments de plom (Linares, La Carolina), coure
(Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín) van ser importants en el
procés d’industrialització espanyol. Ara bé, per recaptar fons i
pal·liar el deute de la hisenda espanyola, l’explotació d’un bon nombre
d’aquests jaciments va ser concedida a companyies estrangeres, sobretot
franceses i angleses. A més, una part important del mineral que
s’extreia s’exportava a Europa, on la demanda d’aquesta matèria primera
era més elevada que a Espanya.
Les dues activitats mineres més
importants d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el
ferro. Els jaciments carbonífers més importants estaven a Astúries, però
el carbó que s’extreia era de baixa qualitat i no va poder resistir la
competència del carbó gal·lès, caloríficament molt més poderós. D’altra
banda, les mines de ferro eren a Biscaia, i per la seva manca de fòsfor
presentava una gran qualitat per a ser utilitzat en la fabricació
d’acer. La poca demanda interior va comportar que la immensa majoria de
la producció de ferro es dediqués a l’exportació. Això sí, l’augment de
les importacions va fer que Espanya esdevingués el principal
subministrador de mineral de ferro a Europa.
El ferrocarril.
Un dels grans impulsors del procés d’industrialització espanyol va ser
la construcció de la xarxa ferroviària. Malgrat les iniciatives
anteriors, la construcció d’una gran xarxa de ferrocarrils va haver
d’esperar a que s’aprovés la Llei General de Ferrocarrils, el juny de
1855. Després de l’aprovació d’aquesta llei, entre el 1856 i el 1866 es
van fabricar a l’Estat més de mil quilòmetres de via per any, una etapa
d’intensa construcció que, amb la interrupció per la crisi de 1866, va
allargar-se fins a les primeres dècades del segle XX.
La necessitat de construir amb rapidesa
la xarxa ferroviària, especialment amb l’objectiu d’estimular el comerç
interior, va fer que la majoria de materials per construir-la fossin
importats de l’estranger sense l’aplicació d’aranzels. Aquest fet va
representar una important ocasió que va ser desaprofitada per la
siderúrgia espanyola, que no es va poder beneficiar de l’augment de la
demanda que suposava la construcció del ferrocarril.
La xarxa ferroviària que va articular-se
en aquest període tenia una estructura radial amb centre a Madrid i
l’ample entre carrils era més gran que a la resta d’Europa, fet que va
dificultar els intercanvis amb la resta del continent ja que obligava a
transbordar les mercaderies a la frontera, amb les conseqüències d’un
increment dels costos i una pèrdua de temps considerable.
Els nous sectors industrials.
A finals del segle XIX la indústria espanyola va consolidar-se i també
van desenvolupar-se nous sectors: l’electricitat, que es va utilitzar
per a la il·luminació dels carrers de les grans ciutats, les fàbriques i
els espais públics i com a font d’energia per a la indústria; el
petroli, que va permetre la difusió de l’automòbil (Hispano Suïssa,
1904); i la indústria química, amb la fabricació d’adobs, pintures,
medicaments i explosius, entre d’altres productes.
Els problemes de la industrialització espanyola.
Durant el darrer terç del segle XIX, la indústria va escampar-se per
més zones del territori. Així, Madrid va esdevenir la tercera regió
industrial del país, per darrere de Catalunya i el País Basc, com a
conseqüència de que moltes empreses, tant espanyoles com estrangeres,
van instal·lar-s’hi i del seu creixement demogràfic que va estimular la
demanda de béns de consum.
Però la indústria espanyola tenia dos
problemes molt greus per al seu desenvolupament. En primer lloc, era un
sector econòmic poc competitiu, per això l’Estat gravava amb uns alts
impostos els productes estrangers com a únic recurs per aconseguir
encarir-ne el preu i que la població comprés els productes nacionals a
un preu més barat. En segon lloc, tot i l’expansió de la
industrialització, els sectors moderns es concentraven en molt poques
zones del territori (fonamentalment Catalunya i les províncies basques),
mentre que la resta de l’Estat continuava molt endarrerida i persistien
desequilibris profunds en la distribució regional de la riquesa.
dimecres, 21 de novembre del 2018
dimecres, 14 de novembre del 2018
dilluns, 5 de novembre del 2018
dimarts, 30 d’octubre del 2018
dilluns, 29 d’octubre del 2018
dijous, 25 d’octubre del 2018
dilluns, 22 d’octubre del 2018
dissabte, 20 d’octubre del 2018
dimecres, 26 de setembre del 2018
dilluns, 24 de setembre del 2018
ORIGEN DE LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: REVOLUCIÓ ANGLESA SEGLE XVII
Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntindong, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1558) fou un líder polític i militar anglès. Va convertir Anglaterra en una república anomenada Mancomunitat d'Anglaterra (en anglès, Commonwealth of England).
Durant els quaranta primers anys de la seva vida no va ser més que un pagès noble, però va pujar de forma meteòrica fins a comandar el Nou Exèrcit Model a la llarga, imposar el seu lideratge sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda com Lord Protector, des del 16 de desembre de 1653, fins al dia de la seva mort. Des de llavors s'ha convertit en una figura molt controvertida en la història anglesa: per a alguns historiadors com Davi Hume i Christopger Hill, no és més que un dictador regicida; per a altres, com Thomas Carlyle i Samuel Rawson Gardiner, és un heroi de la lluita per la llibertat.
La seva carrera és plena de contradiccions. Va ser un regicida que es va qüestionar si havia o no d'acceptar la corona per a si mateix, i finalment va decidir no fer-ho, però va acumular més poder que el mateix Carles I d'Anglaterra. Va ser un parlamentari que va ordenar als seus soldats dissoldre parlaments. Fanàtic religiós seguidor del cristianisme protestant, les seves campanyes de conquesta d'Irlanda i d'Escòcia van ser brutals fins i tot per als cànons de l'època, ja que considerava que combatia amb heretges. Sota el seu comandament, el Protectorat va defensar la llibertat de culte i de consciència, però va permetre que els blasfems fossin torturats, a més de perseguir cruelment als catòlics. Es va mostrar a favor del criteri d'equitat en la justícia, però va tancar aquells que van criticar la seva política d'incrementar els impostos sense el permís del Parlament d'Anglaterra.
Els seus admiradors el citen com un líder fort, estabilitzador i amb sentit d'Estat, que es va guanyar el respecte internacional, va enderrocar la tirania i va promoure la república i la llibertat.
Els seus crítics el consideren un hipòcrita obertament ambiciós que va trair la causa de la llibertat, va imposar un sistema de valors purità i va mostrar un escàs respecte cap a les tradicions del país. Quan els monàrquics van tornar al poder, el seu cadàver va ser desenterrat, penjat de cadenes i decapitat, i el seu cap exposat durant anys per a escarni públic.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
La monarquia amb drets limitats
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
divendres, 14 de setembre del 2018
LA SOLIDARITAT, FONAMENT DEL PROGRÉS HUMÀ: LA HISTÒRIA DE LA GRACE
 |
| Camp de refugiats de Mingkaman, Sudan del Sud |
Entrevista al periodista Xavier Aldekoa a Estat de gràcia, a Catalunya Ràdio, el 13 de setembre de 2018
El periodista, Xavier Aldekoa explica la història de la Grace, una nena del Sudan del Sud que, després de perdre-ho tot per culpa de la guerra, va aconseguir fugir a Kènia i convertir-se en la millor alumna de l'escola per complir el seu somni: ser metge. Però fa uns dies les coses es van complicar i, gràcies a la denúncia d'Aldekoa, va sorgir una cadena de solidaritat que fa que la Grace i la seva família cada dia vegin més a prop la carrera de medicina de la noia, que ara té 15 anys.
dijous, 13 de setembre del 2018
CANÇONS POPULARS-ÈPOCA MEDIEVAL-LÍDIA PUJOL "Els amants de Lilith"
QUÈ EN
SABEU DE L’EDAT MITJANA?
2n Eso
IES. Gelida. 2018-19
Els amants de Lilith. LÍDIA PUJOL
Cançons adaptades de temes populars
LA FILLA DEL REI
El rei tenia tres filles, totes tres com una plata.
El rei s'enamora d'una, Margalida la que em mata.
Quan sa mare sent això la tanca dins una cambra
i li dava per menjar tonyina i carn molt salada.
Ella de set que tenia per la finestra guaitava,
i va veure els seus germans que amb boletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans en tothora us deman gràcia
me voleu dar un tassó d'aigua i la glòria us serà dada.
-No la beuràs, traïdora, no la beuràs ,no malvada,
no haguessis volguda de ser de ton pare s'estimada.
Ella de set que tenia llàgrimes de sang plorava
i va veure lo seu pare que amb los seus comtes anava.
Oh pare lo meu pare en tothora us demano gràcia
ma voleu dar un tassó d'aigua i la gloria us serà dada.
Correu comtes, correu patges, aigua a ma filla estimada
que el primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada.
Quan foren a dalt los comtes la veren que badeiava
Els àngels li feien llum, la verge la coronava.
Son pare morí i fou sant, sa mare fou condemnada
i ella se'n puja a lo cel pels àngels acompanyada.
El rei s'enamora d'una, Margalida la que em mata.
Quan sa mare sent això la tanca dins una cambra
i li dava per menjar tonyina i carn molt salada.
Ella de set que tenia per la finestra guaitava,
i va veure els seus germans que amb boletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans en tothora us deman gràcia
me voleu dar un tassó d'aigua i la glòria us serà dada.
-No la beuràs, traïdora, no la beuràs ,no malvada,
no haguessis volguda de ser de ton pare s'estimada.
Ella de set que tenia llàgrimes de sang plorava
i va veure lo seu pare que amb los seus comtes anava.
Oh pare lo meu pare en tothora us demano gràcia
ma voleu dar un tassó d'aigua i la gloria us serà dada.
Correu comtes, correu patges, aigua a ma filla estimada
que el primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada.
Quan foren a dalt los comtes la veren que badeiava
Els àngels li feien llum, la verge la coronava.
Son pare morí i fou sant, sa mare fou condemnada
i ella se'n puja a lo cel pels àngels acompanyada.
Qüestionari
1. Explica l’argument o història que narra la cançó.
2. Quins
elements de la cançó trobaries de l’edat mitjana (personatges, edificis, mentalitat,
manera de pensar, etc) ?
3. Quin
paper tenen els personatges femenins de la història de la cançó (la filla del
rei, la mare i la verge) dels següents
rols ?
- malvada:
- obedient i soferta:
- salvadora:
4.
Per què creus que tenen cada una aquest rol?
CATERINA DE LIÓ
Sota el
pont de Lió una dama hi rentava.
No és una
dama, no. Caterina hi rentava, odó, sota el pont de Lió.
Passaren
tres galants, tots tres la saludaren.
I el més
petit de tots digué: no digueu res a la dama, odó,
Que si
tingués marit seria castigada,
I al cap
d’un ratet la sogra l’ha cridada.
Odó, sota
el pont de Lió.
Valga’m
déu Caterina si ets acabada encara,
No he
acabat ben bé, me’n falta una murada, odó.
No
haguessis xerrat tant l’hauries acabada
Quan casa
seu ha estat al marit ho explicava, odó,
L’agafa
per un braç i en cambra l’ha tancada,
I de
tantes que li’n don per morta l’ha deixada,
Odó, sota
el pont de Lió
Valga’m
déu, Caterina, com n’ets tan delicada,
Per un
copet o dos al llit te n’ets posada, odó,
Alceu-ne
el llençol i després la flassada
i veure si
és copet, copet o garrotada
Ja n’alça
el llençol i després la flassada
I a sota
del llit la sang hi remullava,
Odó, sota
el pont de Lió.
dijous, 19 de juliol del 2018
divendres, 22 de juny del 2018
SORTIDES D'HISTÒRIA DE L'ART 2017-18
Hem après la història de l'art plegats, des de l'aula a les obres de veritat per palpar-les, olorar-les, pintar-les, passejar-les, interpretar-les i viure-les tots junts. Amb tot, en resta l'amor en vers la cultura, l'art, la història i el patrimoni de tots.
dimarts, 19 de juny del 2018
diumenge, 3 de juny del 2018
CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (2) i (3)
2. Pèrdues humanes i morals
2.1. Més de 50 milions de morts, dels quals la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i Polònia (veure Víctimes de la Segona Guerra Mundial)
2.2. Destruccions materials
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'Estat d'Estats Units, George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres països de l'Eix van haver de compensar econòmicament els països aliats.
2.3. Desplaçaments de la població
Van ser 30 milions de desplaçats. A la zona de la Silèsia i la Pomerània hi va haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys. Els polonesos es van dedicar a seguir i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per polonesos. Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia, on els alemanys representaven el 22,5% del país. Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases.
3. Conferències de Pau
3.1. Conferència de Teheran (1943)
Les potències aliades van pactar el desembarcament angloamericà a França (desembarcament de Normandia, etc) per a l'any següent.
3.2. Conferència de Ialta (febrer 1945)
S'hi produí la desnazificació i partició d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació. Es va pactar també una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques i la creació de l'ONU per garantir la pau. Va significar, doncs, la divisió d'Europa en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica. Començava la Guerra Freda
3.3. Conferència Postdam (agost 1945)
Es dedicà, acabada la guerra, en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d'Àustria, el desmantellament de la indústria militar i el procés i càstig dels líders nazis.
2.1. Més de 50 milions de morts, dels quals la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i Polònia (veure Víctimes de la Segona Guerra Mundial)
2.2. Destruccions materials
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'Estat d'Estats Units, George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres països de l'Eix van haver de compensar econòmicament els països aliats.
2.3. Desplaçaments de la població
Van ser 30 milions de desplaçats. A la zona de la Silèsia i la Pomerània hi va haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys. Els polonesos es van dedicar a seguir i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per polonesos. Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia, on els alemanys representaven el 22,5% del país. Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases.
3. Conferències de Pau
3.1. Conferència de Teheran (1943)
Les potències aliades van pactar el desembarcament angloamericà a França (desembarcament de Normandia, etc) per a l'any següent.
3.2. Conferència de Ialta (febrer 1945)
S'hi produí la desnazificació i partició d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació. Es va pactar també una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques i la creació de l'ONU per garantir la pau. Va significar, doncs, la divisió d'Europa en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica. Començava la Guerra Freda
 |
| Els Tres Grans a la Conferència de Ialta, Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Ióssif Stalin. |
3.3. Conferència Postdam (agost 1945)
Es dedicà, acabada la guerra, en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d'Àustria, el desmantellament de la indústria militar i el procés i càstig dels líders nazis.
CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (1)
1.Explotació nazi dels països ocupats
1.1. Violència i terror sobre la població
1.1.1. Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat) va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanay nazi. Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. Fou la Gestapo qui arrestà al president de la Generalitat Lluís Companys, que fou extraditat a l'Espanya de Franco i afusellat el 15 d'octubre de 1940 per les forces franquistes al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona.
1.1.2. S.S
La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o
, segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP el partit nazi. Durant la guerra fou la unitat d'elit i de terror, instrument bàsic per a perpetrar l' Holocaust, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. L'SS va ser la responsable, per tan d'establir i operar els camps de
concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van
morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o
neteja ètnica.
1.1. Violència i terror sobre la població
1.1.1. Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat) va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanay nazi. Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. Fou la Gestapo qui arrestà al president de la Generalitat Lluís Companys, que fou extraditat a l'Espanya de Franco i afusellat el 15 d'octubre de 1940 per les forces franquistes al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona.
 |
| Heinrich Himmler i Hermann Göring el 1934, moment en què la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel , l'organització de seguretat del partit nazi(SS) |
La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o
, segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP el partit nazi. Durant la guerra fou la unitat d'elit i de terror, instrument bàsic per a perpetrar l' Holocaust, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. L'SS va ser la responsable, per tan d'establir i operar els camps de
concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van
morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o
neteja ètnica. |
| Gueto a Cracòvia l'any 1943, durant el període d'ocupació nazi |
dimarts, 22 de maig del 2018
EL CAMÍ CAP AL GENOCIDI NAZI
Transcripció del documental i recursos de l'United States Holocaust Memorial Museum
El coratge de salvar durant l’Holocaust. Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust. Bon context històric
La dramàtica travesia del St. Louis
El fotògraf Francesc Boix i les seves fotos al judici de Nuremberg
Perseguits i salvats. Camins de nit i boira. Traspassant els Pirineus per a embarcar a Barcelona cap a l'exili
Testimonis que es retroben
dijous, 17 de maig del 2018
dimarts, 15 de maig del 2018
DESENTERRANT el Mestre Antoni Benaiges
El treball conjunt del periodista Francesc Escribano, del fotògraf Srgi Bernal, de la historiadora Queral Solé i de l'antropòleg Francisco Ferándiz ha permès recuperar la colpidora historia d'un mestre català de la República afusellat a Burgos a l'inici de la guerra civil.
El gener de 1936 l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de
Bureba (Burgos) publicava un quadern especial titulat
"El Mar. La Visión de unos niños que no lo han visto nunca".
Aquella publicació era la invitació del mestre per a que
aquells nens veiessin per primera vegada el mar, aquella
promesa l'estiu de 1936 quedà truncada per una bala.
Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L'Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i a escriure educant-los en llibertat. Que l'escola sigui la casa dels nens. També té un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l'ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l'ntercanvi entre escoles freinetianes. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil. Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Aquest projecte és un acte de memòria i dignificació d'un mestre. Una història que ha estat a punt de perdre's per sempre, una vida recuperada a peu de fossa, al límit de l'oblit. Un homenatge als mestres republicans assassinats i depurats i als mestres d'avui maltractats per les retallades i les imposicions polítiques.
El gener de 1936 l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de
Bureba (Burgos) publicava un quadern especial titulat
"El Mar. La Visión de unos niños que no lo han visto nunca".
Aquella publicació era la invitació del mestre per a que
aquells nens veiessin per primera vegada el mar, aquella
promesa l'estiu de 1936 quedà truncada per una bala.
Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L'Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i a escriure educant-los en llibertat. Que l'escola sigui la casa dels nens. També té un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l'ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l'ntercanvi entre escoles freinetianes. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil. Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Aquest projecte és un acte de memòria i dignificació d'un mestre. Una història que ha estat a punt de perdre's per sempre, una vida recuperada a peu de fossa, al límit de l'oblit. Un homenatge als mestres republicans assassinats i depurats i als mestres d'avui maltractats per les retallades i les imposicions polítiques.
CATALUNYA MÀRTIR (1938) (1/3) El film sobre els bombardejos a Catalunya, premonitori per a Europa
"No vull menystenir la severitat del càstig
que cau damunt nostre, però confio que
els nostres ciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona"
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
L'any 1938, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, va denunciar en un film, davant de França i el món, la trágica devastació que estaven provocant els bombardejos a Catalunya. Le martyre de la Catalogne és un document brutal de la mataça contra la población civil a la reraguarda. Els càmeres van recorrer el país, Barcelona, Granollers, Badalona, Lleida, etc.
Les imatges són imressionants, commovedores, un document històric excepcional. I no només pel que estaba passant aquí, sinó perquè per als europeus havien de ser premonitoris del terror que se'ls acostava. Les imatges tenen la voluntat de captar aquell terror i denunciar-lo, però, a la vegada, expressen una desolació més íntima , més profunda: aquell home que recull els seus papers entre les runes, gent espectral entre els edificis enderrocats, una nina mig sepultada, aquell nen que aixeca somrient el puny en el refugi del metro... Les imatges parlen per sí soles. Aquest documental és un crit sord, angoixant, com el quadre de El Guernica. Un toc d'atenció al món. El text en off, de Miravitlles, és molt interessant. Primer, l'elogi del poble català, del seu carácter ardent i apassionat. Després la denuncia de les matances, sense evitar imatges de cadàvers, xifres de morts, ferits i bombes.
En el transfons , una apel·lació als demòcrates francesos, als sectors menys compromesos amb la República, els més centristes, els més catòlics. És significativa la comparança de les bombes caigudes sobre la catedral de Barcelona, amb les destrosses dels obusos alemanys a la catedral de Rennes, i les imatges de les escoles Franceses bombardejades. O la frase final, carregada de sentit: els cementiris sota la lluna. Una evident al·lusió a Les grandes cimitières sous la lune, l'obra de l'escriptor catòlic francés Georges Bernanos, que, aquell any, va esfereir l'opinió pública francesa per la denuncia que hi feia de les massacres dutes a terme pels franquistes i falangistes a Mallorca.
Xavier Montanyà
Periodista i autor de documentals per a televisió
Crítica Sàpiens Monogràfic especial Catalunta sota les bombes
Suplement de la Revista Sàpiens no 65
que cau damunt nostre, però confio que
els nostres ciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona"
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
L'any 1938, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, va denunciar en un film, davant de França i el món, la trágica devastació que estaven provocant els bombardejos a Catalunya. Le martyre de la Catalogne és un document brutal de la mataça contra la población civil a la reraguarda. Els càmeres van recorrer el país, Barcelona, Granollers, Badalona, Lleida, etc.
Les imatges són imressionants, commovedores, un document històric excepcional. I no només pel que estaba passant aquí, sinó perquè per als europeus havien de ser premonitoris del terror que se'ls acostava. Les imatges tenen la voluntat de captar aquell terror i denunciar-lo, però, a la vegada, expressen una desolació més íntima , més profunda: aquell home que recull els seus papers entre les runes, gent espectral entre els edificis enderrocats, una nina mig sepultada, aquell nen que aixeca somrient el puny en el refugi del metro... Les imatges parlen per sí soles. Aquest documental és un crit sord, angoixant, com el quadre de El Guernica. Un toc d'atenció al món. El text en off, de Miravitlles, és molt interessant. Primer, l'elogi del poble català, del seu carácter ardent i apassionat. Després la denuncia de les matances, sense evitar imatges de cadàvers, xifres de morts, ferits i bombes.
En el transfons , una apel·lació als demòcrates francesos, als sectors menys compromesos amb la República, els més centristes, els més catòlics. És significativa la comparança de les bombes caigudes sobre la catedral de Barcelona, amb les destrosses dels obusos alemanys a la catedral de Rennes, i les imatges de les escoles Franceses bombardejades. O la frase final, carregada de sentit: els cementiris sota la lluna. Una evident al·lusió a Les grandes cimitières sous la lune, l'obra de l'escriptor catòlic francés Georges Bernanos, que, aquell any, va esfereir l'opinió pública francesa per la denuncia que hi feia de les massacres dutes a terme pels franquistes i falangistes a Mallorca.
Xavier Montanyà
Periodista i autor de documentals per a televisió
Crítica Sàpiens Monogràfic especial Catalunta sota les bombes
Suplement de la Revista Sàpiens no 65
dilluns, 23 d’abril del 2018
dilluns, 2 d’abril del 2018
dijous, 22 de març del 2018
L'ILLA DE PLÀSTICS DEL PACÍFIC ÉS FINS A 16 COPS MÉS GRAN DEL QUE ES CREIA
L' acumulació de plàstics
que sura al Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia, és "entre quatre i
16 vegades més gran del que es pensava" fins ara, segon conclou una recerca científica publicada avui a la revista 'Nature'.
"La gran zona de deixalles del Pacífic", com se la coneix des de fa
anys (Great Pacific Garbage Patch, en anglès), conté 79.000 tones de
plàstics acumulats que ocupen una superfície de 1,6 milions de metres
quadrats, que equivaldria a la superfície de França, Espanya i Alemanya
juntes.
El nou estudi, que ha calibrat les
estimacions del seu model amb les dades obtingudes a través de diversos
vaixells i avions a la zona al llarg de dos anys, ha pogut quantificar
millor les deixalles més llargues.
De fet, si els científics deien fins ara que aquesta
illa de plàstic tenia la consistència d'una sopa perquè estava formada
principalment de micro-plàstics, la nova investigació ha evidenciat que
tres quartes parts de l'acumulació està feta de plàstics més grans de 5
centímetres i el 46% són xarxes de pesca abandonades.
Tot i que els micro-plàstics finalment sembla que només són el 8% de la
gran illa de deixalles, els investigadors admeten que si es compta per
peces individuals, els micro-plàstics sí que representen el 94% de les
1,8 bilions de peces de plàstic que s'estima que conformen aquesta gran
acumulació.
En definitiva, l'estudi -dirigit per un
científic de l'organització sense ànim de lucre Ocean Cleanup, conclou
que l'acumulació de plàstics als oceans, que s'acumula especialment ena
questa zona del Pacífic a causa de les corrents marines, augmenta a un
ritme molt més ràpid del que es pensava.
Per saber-ne més:
-La contaminació marina
- Viatge a l'illa de FEM
Per saber-ne més:
-La contaminació marina
- Viatge a l'illa de FEM
dimecres, 21 de març del 2018
diumenge, 18 de març del 2018
dissabte, 17 de febrer del 2018
EL NAIXEMENT DE CATALUNYA. Treball cooperatiu a l'aula
HOLA, NOIES I NOIS DE 2n D’ESO!
ARA QUE HEM CONEGUT A FONS L’EDAT MITJANA , TOCA CONÈIXER TAMBÉ A
FONS AQUESTA ETAPA PEL QUE FA A CATALUNYA. JUSTAMENT, ÉS EL PERÍODE
EN QUÈ NEIX CATALUNYA I ES CREA COM A ESTAT IMPORTANT DINS DE LA
MEDITERRÀNIA. AQUESTA IMPORTÀNCIA ÉS UN DELS MOTIUS PER A CONÈIXER AQUEST
PERÍODE GAUDINT I APRENENT-HO DE FORMA DIFERENT I AIXÍ, NO US EN OBLIDAREU MAI QUE, L’ÈPOCA DEL
ROMÀNIC, FOU L’INICI DE LA HISTÒRIA DEL QUE CONEIXEM AVUI COM A CATALUNYA I DEL NAIXEMENT DEL CATALÀ, LA NOSTRA
LLENGUA.
Per tant, anem a començar el joc,
l’auca o el còmic que obtindreu d’aquest treball d’història de l’Edat Mitjana.
L’objectiu
final del treball o projecte és la
creació d’un còmic o auca de
forma o bé tradicional, és a dir dibuixat, pintat i escrit a mà, o bé amb algun
programa d’edició de còmics , com ara el programa http://www.storyboardthat.com/
o els que t’ofereix la pàgina http://parapnte.educacion.navarra.es/2015/11/16/herramientas-on-line-para-crear-guiones-graficos-o-storyboards/
o els que t’ofereix la pàgina http://parapnte.educacion.navarra.es/2015/11/16/herramientas-on-line-para-crear-guiones-graficos-o-storyboards/
També, el projecte final pot
consistir en el guió d’una aplicació, d’un
joc informàtic, de consola o de mòbil sobre la història dels orígens de
Catalunya.
CONDICIONS (CADA ETAPA I PARAULES SUBRATLLADES I EN NEGRETA)
- Com neixen els primers comtats catalans dins de la Marca hispànica que els reis carolingis. Cronologia.
- El primer pas vers la independència dels comtats catalans respecte dels reis carolingis: Guifré el Pilós . Cronologia.
- Segon pas i definitiu: ràtzia d’Almansor a Barcelona el 985 i Borrell II.
- Característiques d’aquest període: repoblació a les planes de la Catalunya Vella, aliança amb l’església (bisbat i monestir), Abat Oliba i Pau i Treva de Déu, procés de feudalització i guerres entre senyors feudals (donar exemples com Mir de Geribert, autoanomenat príncep d’Olèrdola, o Arnau Mir de Tost, líder mític, considerat el Cid català, o l’assassinat del comte Ramon Berenguer II per part del seu germà, Berenguer Ramon II), els Mals Usos, les relacions amb Al-Andalus a través de pàries, amb les quals es van poder comprar comtats a Occitània ( Rasès i Carcassona).
- Hegemonia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats a partir Ramon Berenguer I (segles XI i XII)): aprofitant la feblesa de les taifes es conquereix Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona (Catalunya Nova) i annexions a Occitània amb matrimonis i herències.
- El Romànic: com són les seves construccions (tipus d’arc i voltes, tipus de pintures, els frescos i les taules, i escultures a les portalades, als claustres i devocionals, com maresdedéu, crist i davallaments, 1 exemple de cada) i 4 exemples d’esglésies (ressenyats o petita anàlisi, funció, situació i cronologia, dos d’ells Santa Ma de Ripoll i Sant Ponç de Corbera ) i 3 castells ( situació, cronologia i explicació de com era i quins fets importants van succeir de l’Edat Mitjana).
- La Corona d’Aragó: Com i quan s’originà, Ramon Berenguer IV i Peronella i Alfons el Cast. Conquesta de Lleida,Tortosa i l’últim indret català, Siurana. Nova forma de repoblació (Cartes pobla o Vil·les franca i exemples).
- La pèrdua d’Occitània i l’heretgia del catarisme: Pere El Catòlic i la Batalla de Muret on morí pel rei de França i el Papa, defensant els seus vassalls, nobles càtars.
- L’Expansió militar i econòmica per la Mediterrània del segle XIII: motius, la conquesta de Mallorca i València per Jaume I el Conqueridor, dates i forma, conquesta d’Alacant i tipus de repoblació ( població autòctona musulmana, aragonesos i catalans). Pere el Gran i la conquesta de Sicília, Jaume II i Sardenya, els almogàvars i la conquesta d’Atenes i Neopàtria i Alfons el Magnànim i la conquesta de Nàpols.
Uff!!! Quanta història té el
naixement de Catalunya! Ara toca posar-se a treballar que el temps no s’atura!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)