ESCULTURA GÒTICA: descobrim la humanització de l'escultura medieval

Estàtues-columna de la Portalada Reial de la catedral de Chartres:   (cap a 1150)

Anunciació i visitació. Portalada central de la catedral de Reims. Mestres del somriure, de la verge i Mestre de les figures antigues o clàssiques. Entre 1230 i 1260.

Timpà dedicat a la Verge. Porta nord de la catedral de Notre-Dame, de París. Cap al 1200.

Plató. Giovanni Pisano. Façana de la catedral de Siena. Finals segle XIII.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja. c. 1350. MNAC, Barcelona. El gust francès o la influència del gòtic internacional, també causà gran impacte en l'escultura. La Verge de Sanaüja, plena de refinament i tendresa i amb estudiat moviment és el més valuós testimoni de la sensibilitat artística autòctona adaptada als corrents europeus.

 

 

 

 Mare de Déu de Boixadors, 1350-1370, Museu Episcopal de Vic; anònim; alabastre amb restes de policromía 114 x 39 x 28 cm, provinent de Boixadors, a la comarca de l'Anoia. Un magnífic exemple de la iconografia mariana d'època gòtica: mentre les marededéus romàniques acostumen a ser figures sedents i entronitzades, caracteritzades pel seu aire majestàtic, les marededéus gòtiques són figures que ressalten la humanitat de la Mare i el Fill però sense renunciar al simbolisme teològic. Així, Maria expressa amb els seus gestos la tendresa pròpia d'una mare i Jesús fa com si jugués, atansant-se al cap de Maria. Però aquest gest aparentment innocent és alhora una evocació simbòlica de la coronació de Maria. Ofereix aquesta mateixa característica la coneguda "Madonna della Cintola" de la Catedral de Prato, a Itàlia, deguda a l'escultor Giovanni Pisano. Estilísticament, la Marededéu de Boixadors té molta afinitat amb la Marededéu de Sallent de Sanaüja, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i també amb una altra imatge mariana que es troba a Navarra, a l'església de Sant Andreu de Sorauren.

.

 Figura de rei o "Sant Carlemany". Jaume Cascalls de Berga. Museu de la Seu de Girona, Girona. c.1345-1350. Escultura d'estil clarament formulada amb síntesi d'elements de distinta procedència que permeten la configuració d'una escultura gòtica pròpiament catalana amb l'actuació dels mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls

Ekkehard y Uta. Escultures del cor de la catedral de Naumburg (Alemanya). c. 1250. Aquesta galeria de personatges de la catedral de Naumburg és testimoni irrefutable dels contrastos que amaga l'art gòtic. Es tracta de personatges històrics, els retrats dels quals s'han realitzat amb excel·lent ofici i voluntat d'individualització. No existeix en l'Europa medieval contemporània un projecte equiparable, si ens centrem en la seva cronologia tan recent.

 

El donzell Martín Vázquez de Arce. Estàtua-retrat. c.1486-1504,. Capella de santa caterina. Catedral de Sigüenza, Guadalajara.

Bibliografia:

- Núria de Dalmases i Antoni José i Pitarch. L'art gòtic. s. XIV-XV dins de la Història de l'Art Català. Edicions 62, Barcelona, 1990 (1984).

- Francesca Español. El Arte gótico (I). Historia 16, Barcelona, 1989.

- M.Carme Farré i Sanpera. El Museu d'Art de Catalunya. Edicions 62 per a "la Caixa", Barcelona, 1983.