Albert Villaró: "Volia donar una segona oportunitat a Catalunya"
El 46è premi Josep Pla de narrativa publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors
JORDI NOPCA |
Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 però viu a Andorra des de fa anys.
Albert Villaró, 46è premi Josep Pla de narrativa, publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors : més de 600 pàgines en què l'escriptor imagina una història d'espies l'any 1949, en què Catalunya és una República independent.
Com se li va acudir reescriure la història catalana? El llibre arrenca el 1934: els Fets d'Octubre acaben de manera diferent i permeten que l'Estat Català proclamat per Companys es perpetuï.
L'origen del llibre va ser fa molt de temps, quan pensava en com el general Batet -encarregat de reprimir la proclamació de Companys- va ser afusellat el 1937 per haver servit a la República. Què passaria si l'any 1934 Batet s'hagués posat al costat de la Generalitat? Amb la novel·la volia donar una segona oportunitat a Catalunya: veure-la convertida en una República independent, sense haver de passar per una Guerra Civil tan terrible com la que vam viure. Els Fets d'Octubre van ser una de tantes ocasions perdudes per a Catalunya. Hi va haver errors i va sortir malament, però els temps eren molt complicats.
Els ambaixadors és una novel·la d'espies. Hi ha conflicte, no tot són flors i violes.
Després d'un primer capítol situat el 1934, la novel·la continua el 1949. Catalunya, igual que França, està sent reconstruïda després de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial. En aquest procés hi ha un risc i una amenaça que s'han de desactivar.
No té res a veure amb Franco.
No, Franco mor el 18 de juliol del 1936, en un accident aeri. A la Catalunya que he imaginat, el president de la República és Manuel Carrasco Formiguera, i el president del Parlament, Antoni Rovira i Virgili. Companys mor al llit.
Per què va triar Manuel Carrasco i Formiguera?
El meu pare li tenia una admiració sense límits. En un món educat i civilitzat no l'haurien afusellat. L'execució de Carrasco i Formiguera exemplifica el drama de la Guerra Civil. Un dels motius pels quals he escrit Els ambaixadors ha sigut el meu pare, que va lluitar a la Guerra Civil i va patir la postguerra. La seva vida adulta va quedar condicionada per tot això.
¿Hi ha un trencament respecte a les seves novel·les anteriors?
Cada novel·la ha sigut un trencament amb la precedent. Quan vaig publicar L'any dels francs em van dir que feia novel·la històrica, però no n'he escrit cap més del gènere. I ha passat el mateix amb la novel·la negra. La meva vocació principal és enganxar el lector, que tingui ganes de continuar llegint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada