Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ART GÒTIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ART GÒTIC. Mostrar tots els missatges
diumenge, 19 de gener del 2020
dilluns, 2 de desembre del 2019
diumenge, 22 de gener del 2017
JAN VAN EYCK, EL PRIMER GRAN PINTOR DE LA LLUM
 |
Retrat d'home amb turbant, considerat un autorretarat, Jan van Eyck,Oli sobre taula, 1433, 26 x 19 cm, Londres, National Gallery
A partir de Van Eyck, els retratistes flamencs van col3locar els personatges de tres quarts, amb expresions dinàmiques i vives, també van donar més importància als gestos de les mans. Les figures es destacaven del fons i establien un diàleg amb l'espectador.
|
 |
El naixement de Joan Baptista (a dalt) i el Baptisme de
Jesucrist (a sota), Jan van Eyck, detall d'una página miniada del Llibre d'hores Torí-Milà; 1422-1424, 0,28 x 0,19 m. Torí, Museu Cívic.
 
La Mare de Déu del canonge van der Paele, Jan van Eyck, 1436, oli sobre taula, 122 x 157 cm, Bruixes, Museu Groeninge.
Detall de La Mare de Déu del canonge van der Paele, Jan van Eyck, 1436, oli sobre taula, 122 x 157 cm, Bruixes, Museu Groeninge
Políptic de l'Anyell místic, vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.
Políptic de l'Anyell místic, vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.
Políptic de l'Anyell místic, detall (els comitants de l'obra, Joducus Vydt i Elisabeth Borluut, als laterals, i grisalla de Sat Joan Evangelista i Sant Joan Baptista) vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.
Políptic de l'Anyell místic, detall (L'Anunciació) vista del políptic tancat, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó.
Políptic de l'Anyell místic, detall vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó
Políptic de l'Anyell místic, detall (àngel tocant l'orgue) vista del políptic obert, Jan van Eyck, c1432, 350 x 461 cm, Gant, Catedral de St Bavó
Figura clau de la historia de l'art occidental, Jan pertanyia a una familia de pintors: també eren artistes els seus germans Hubert (mort durant la realitzacio del Políptic de l'Anyell místic) i Barthélemy,que es va trasladar a Provença. És la gran figura de la pintura flamenca, el perfeccionador de la pintura a l'oli; Jan va ser un home cèlebre, va ocupar l'atenció d'artistes i intel·lectuals i la seva reputació es va extendre fins i tot al plànol polític. Els ducs de Borgonya li van confiar delicades misions diplomàtiques en vàries nacions; aquests viatges donen un segell europeu al seu art. No obstant, la imatge de les seves pinturessegueix lligada a les ciutats comercials de Flandes, com Gant i Bruixes, que estaven entrant en la fase més brillant de la seva historia. En contacte amb Robert Campin i Rogier van der Weyden, Jan van Eyck va mostrar des de les seves`primeres obres una atenció meticulosa a la reporoducció dels objectes i de la naturalesa, gràcies a una insuperable sensibilitat per la llum. amb ell, el meravellós univers que fins aleshores era accessible als escasos afortunats posseïdors de les més belles pàgines miniades flamenques i borgonyes va adoptar proporcions monumentals i es va trasladar al públic de la gran pintura d'altar. Va substituir al seu germà Hubert en la realització de Políptic de l'Anyell místic de Gant i, en el curs dels anys trenta del segle XV, va produir una seqüència d'obres de pintura devocional; la seva contribució a la historia del retrat també va ser cabdal.
Font biblioggràfica: ZUFFI, Stefano. Gan Alas de la Pintura del año 1000 al siglo XX.2001, Electa, Milà, |
dissabte, 8 d’octubre del 2016
ART ENDINS. LES JOIES DE L'ART CATALÀ MÉS DESCONEGUDES
Art Endins-2: 'Art Endins' viatja a l'interior del patrimoni artístic de Catalunya per fer una nova mirada a la nostra història de l'art
dimarts, 15 de desembre del 2015
dijous, 18 de desembre del 2014
PLANTA D'UN MONESTIR DEL CÍSTER
| MONESTIR | ||||||||||||||||||||||
Edifici on viuen en comunitat unes persones que dediquen la seva vida a la oració.
L’espai central d’un monestir és el claustre, a l’entorn del qual es poden trobar l’església, la cuina, el refetor, el calefactor, la biblioteca, la sala capitular, els dormitoris, el locutori o el celler. Era també un espai on els monjos havien de fer silenci i meditació, per això existia un àmbit, el locutori, de relació, conversa i comunicació entre els monjos
L'orde
del Cister
Els
orígens
Buscar les arrels de
l'orde del Cister és buscar les arrels del monaquisme benedictí,
que té el seu origen en la forma d'entendre i de viure les comunitats
monacals. Sant Benet de Núrsia (480-547) escriu les regles de vida comunitària
als monestirs, coneguda com a Regla de Sant Benet, inicialment redactada amb
setanta-set capítols. Els benedictins tenen dues branques, una, els anomenats
monjos negres, al monestir de Cluny (Borgonya), fundat l'any 910, que es converteix
en el monestir central de l'orde benedictí que s'expandeix fortament
per tota Europa, fins que a finals del segle XI no segueixen la regla de sant
Benet de forma plena. L'altra branca, els monjos blancs, neix de la necessitat
de tornar a la primitiva regla, per això, l'any 1098, Robert de Molesme
(1024-1111) funda un monestir allunyat de Cluny, en un indret anomenat Cistercium
en llatí, Citeaux en francès i Cister en català. La fundació
del monestir es posà sota l'advocació de la Mare de Déu,
vet aquí la vocació mariana dels noms dels monestirs catalans,
Santa Maria de Poblet, Santa Maria de Vallbona, Santa Maria de Santes Creus.
El tret definitori del
cistercencs és la solitud i aïllament, per això els monestirs
es basteixen en plena natura, això els permet donar un paper important
a la vida en comunitat que ha d'ajudar a cada membre de la comunitat a portar
el seu camí religiós. Un altre tret definitori dels cistercencs
és la necessitat de retornar a l'esperit ascètic que la regla
de sant Benet propugnava, amb l'ascetisme hi va lligada la pobresa, que condicionarà
la vida monàstica, la litúrgia i l'arquitectura dels mateixos
monestirs.
Dotze anys després
de la fundació del Cister, arriba al monestir Bernat des Fontaines, que
donarà un fort impuls a l'orde monàstic, i el portà a la
fundació de nous monestirs filials de Cîteaux, així apareixen
La Ferté (1113), Pontigny (1114),Morimond (1115) i Claravall (1115) fundada
pèl mateix Bernat des Fontaines, per això és conegut com
Sant Bernat de Claravall.
La personalitat de Bernat
de Claravall féu que fos conegut i admirat arreu i ostentà una
forta influència en el món eclesiàstic, tan és així
que un deixeble seu, monjo cistercenc, es convertí en Papa amb el nom
d'Eugeni III. S'ha descrit Bernat de Claravall com un home de combat que va
saber conjuminar d'una forma extraordinària amb el misticisme, permetent
reformular l'espiritualitat al segle XII.
L'organització
cistercenca
A fi de mantenir una
organització eficaç es va redactar la Carta de Caritat, atribuïda
a l'abat Esteve, que intentava mantenir en equilibri el poder de l'abat i l'obediència
al Capítol General de l'Orde. Així cada monestir s'organitzava
de forma autònoma, sota la direcció del seu abat, que en principi
tenia mandat vitalici i jurisdicció plena dins el seu monestir, però
que, a la pràctica, quedava sotmesa a l'autoritat del monestir de Cîteaux
mitjançant dos fets, un era la visita canònica, que era anual
i que consistia en la visita que realitzava l'abat del monestir fundador als
seus monestirs filials. El segon fet era el Capítol General , que era
la reunió de tots els abats una vegada l'any, el 14 de setembre, i que
presidia l'abat de Cîteaux. La Carta de Caritat, a part de mantenir els
lligams amb els diferents monestirs tractava sobre el treball, que ha de ser
obligatori per a tots els monjos, car, en l'orde del Cister, els mateixos monjos
treballaven la terra de forma directa. També regulava qui i com vivia
al monestir i establia la figura dels conversos, que treballaven la terra, feien
vot d'obediència a l'abat i tenien menys obligacions litúrgiques
que els monjos, a part de portar un hàbit diferenciat d'aquests.
Així les terres
properes al monestir eren treballades pels monjos, deixant per als conversos
les terres més allunyades i les granges, unitats agràries que
aportaven béns als monestir i ajudaven al seu sosteniment econòmic.
La Carta de Caritat
també establia que els monestirs podien fundar nous monestirs filials,
amb la condició que tinguéssin com a mínim de dotze monjos,
i que se situessin allunyats de pobles i nuclis habitats. Tots els nous monestirs
havien de seguir la Regla de Sant Benet, utilitzar els mateixos llibres litúrgics,
el mateix hàbit, etc.
Amb l'expansió
de l'orde es féu necessària la instauració de les Congregacions
Cistercenques, donada la inoperativitat del Capítol General; així,
l'any 1616 es creà la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó
que englobava tots els monestirs d'aquesta àrea i a la qual, el monestir
de Santes Creus, tot i la seva oposició inicial, hi quedà adscrit.
El
model arquitectònic cistercenc
La Regla de Sant Benet
i la Carta de Caritat obliga l'orde del Cister a crear una arquitectura d'acord
amb la filosofia que contenen els dos textos. Bernat de Claravall ho deixa molt
clar, res ha de distreure l'oració, contemplació i la lectura
dels monjos. Les construccions han de ser sòbries, han de renunciar a
allò que és innecessari i superflu, parets nues com a símbol
de recolliment i puresa interior, simplicitat i ordre geomètric representen
la puresa de Déu. Cal allunyar dels claustres tota representació
de figures i colors, paradoxalment Santes Creus no segueix aquest precepte,
i els capitells del claustre contenen una ornamentació figurativa excel·lent.
A Catalunya, el gòtic
nasqué fortament influït per l'arquitectura que arribava de França
de la mà dels monjos cistercencs.
L'element central d'un
monestir ha de ser el claustre, entorn d'ell hi ha disposades totes les estances,
és l'element ordenador de l'espai del monestir. Ha de satisfer totes
les necessitats materials i espirituals dels monjos obeint a criteris simbòlics
i racionals: el refetor a l'ala oposada de l'església, els cellers a
occident, els dormitoris a orient. El temple en un lloc enlairat, de planta
de creu llatina, amb tres naus en els monestirs masculins i una en els femenins,
al mig de la nau central, el cor, encadirat. L'església comunica amb
el claustre per la porta dels monjos, a l'axil.la del creuer, i per la porta
dels conversos al final de la nau. Unes escales porta directament els monjos
del dormitori comunitari a l'església, és el primer viatge diari.
També una porta comunicarà l'església amb el cementiri,
ésl'últim viatge dels monjos.
 A
la galeria del claustre adossada a la nau hi haurà l'armarium,
que conté els llibres de lectura dels monjos, seguit de la sala capitular,
al costat una altra escala que porta al dormitori comunitari i al costat el
locutori, espai reservat per donar instruccions als monjos en iniciar-se la
jornada laboral.
A la galeria sud hi
ha d'haver el calefactor, única estança calefactada del monestir,
que ha de servir de refugi als monjos vells, al costat el refetor; davant d'aquest,
el templet que ha de servir per rentar-se les mans abans dels àpats.
S'ha de tenir en compte que el monestir del Císter també posseeix estances per als conversos
o llecs, també religiosos, però no ordenats com a monjos, que
realitzaven tasques agrícoles, de construcció i manteniment del monestir
per a permetre als monjos centrar-se en les seves activitats
espirituals i litúrgiques. Els conversos i els monjos no podien mantenir cap tipus de contacte i, per tant, tenien estances ben diferenciades i, fins i tot, dins de l'església també hi havia una separació a través del cor.
Els recintes interiors del monestir de Poblet: http://usuaris.tinet.cat/ablasco/Poblet/poblint.html
| ||||||||||||||||||||||
dissabte, 19 de juliol del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
dimecres, 7 de maig del 2014
ELS CELLERS MODERNISTES, AUTÈNTICA MOSTRA DE L'ARQUITECTURA CATALANA, PREMI A EUROPA
 |
| Interior del celler del Pinell de Brai, de Cèsar Martinell, 1917. Els arcs en rosca deriven dels arcs diafragma molt usats en el gòtic català donant amplitud a l'espai i creant plantes de saló, espais genuïns del gòtic català o meridional. |
El programa Cellers Cooperatius, un projecte del Departament de Cultura i "la Caixa" per conservar antics cellers de Catalunya, ha rebut a Viena un dels sis Grans Premis de patrimoni cultural que atorguen la Unió Europea i Europa Nostra. El programa va servir per recuperar algunes de les anomenades catedrals del vi, d'estil modernista de principis del segle XX, i ja havia estat escollit com un dels els 27 guanyadors de l'edició 2014 dels premis en la categoria de conservació, d'entre d'un total de 160 candidatures. Ara, a més, també ha estat inclòs entre aquests sis guanyadors del Grand Prix, dotat amb 10.000 euros.
El jurat ha considerat aquest projecte com un exemple la continuïtat d'una forma de treballar dels industrials locals. Aquests edificis encara es continuen fent servir pel seu propòsit original i són exemples significatius del modernisme industrial català. Per a la concessió de la distinció, el jurat ha tingut en compte la gestió d'aquests cellers com "un impressionant exemple de la millor pràctica en la col·laboració públic-privada", en aquest cas entre l'administració catalana i l'entitat financera.
Els altres cinc grans premis són per a la restauració d'una església del segle XVII a Romania, la recuperació de quatre cases de fins a 400 anys d'antiguitat a Itàlia, un projecte d'investigació sobre tècniques de construcció romanes en el Peloponès (Grècia), una associació conservacionista belga i una iniciativa educativa a Hongria.
El projecte català
Els cellers inclosos en el programa de cellers cooperatius estan situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta i van ser construïts entre els anys 1913 i 1922. Set d'aquests cellers són obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i Roure. L'any 2002 van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
ACN Barcelona |
dijous, 27 de març del 2014
UN TOMB PER TOTA LA HISTÒTIA DE L'ART CATALÀ
La sortida d'enguany d'Història de l'art ha començat per la catedral de Barcelona, fent parada obligatòria al claustre, tan parlat i anomenat a classe ( què pesada és la profe!! ) ja que és clau de tota vida en comunitat ( aquí en tenim una, de comunitat, de ben plantada, malgrat que cada u planta i treballa com vol! I sembla que ara els toqui donar menjar al bestiar. )
A dins de la catedral ens ha sorprès el magnífic cadirat del cor, bellament esculpit amb filigranes del gòtic internacional i curioses són les escenes de les misericòrdies, petits suports o mènsules del cadirat per recolzar els cantors quan es prolongava molt de temps l'estar de peu. Aquestes hi tenen representades escenes, normalment profanes, i sovint, escenes malèvoles relacionades amb el pecat pot ser per la relació de la part del cos que suportaven o perquè no eren visibles per als profans o gent no religiosa.
 |
| misericordia de la catedral de Barcelona, Pere Sanglada, entre 1394 i 1399, MNAC |
No ens hem volgut perdre una altra curiositat del gòtic català: la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, que en no caber-hi tota ella en el pany de paret, el mestre d'obra va decidir col·locar-la en la paret del costat malgrat que quedés en l'altra cantonada 
Seguidament, no podía faltar per veure la gran joia del gòtic català: l'església de Santa Maria del Mar.
Després d'aquest frenètic viatge i per proximitat a aquest actiu barri de la Ribera, hem visitat des de fora el Palau de la Música, que ja és suficient per intuir la seva bellesa variada i diversa en materials i decoració, fruit de la força naixent d'una jove i rica classe social i de l'esperit renovador de la Renaixença.
El tomb per la Barcelona antiga se'ns ha acabat i fem ús d'un mitjà que ens possibiliti guanyar temps a un altra viatge pel túnel del temps, al MNAC, on retornarem a l'edat mitjana, al Romànic. Un cop sortim del metro, deixem enrera el monument de la plaça Espanya que l'escultor que ja hem vist al Palau de la Música, en Miquel Blay, va realitzar en un dels espais clau del nou urbanisme que sorgí amb la segona Exposició Universal de Barcelona, la del 1929, el recinte firal de Montjuïc.
Un cop al MNAC, la joia ens esperava amb una visita guiada encantadora a nenes i nens de parvulets. La mà beneint del Crist de l'absis de Sant Climent de Taüll del segle XII, ha estat protagonista i motiu d'una salutació de tots els petits cap a aquest Déu que ha deixat de ser terrorífic per un moment i, crec, que els ha picat l'ullet i tot.
Després hem pogut veure, entre tortures i martiris de sants al Crist Batlló i el frontal d'Avià, les altres dues obres del romànic del MNAC incloses a la selectivitat, que en viu sempre permet fer descobriments nous.
Vam tenir un intermedi freekee per a les noves tecnologies: la portalada de Ripoll en3D
 |
| Portalada de Ripoll. El mes de juliol: el pagès carrega les garbes ajudat per la seva dona |
El següent trajecte ens va deixar en el Gòtic. I ens va aturar la bellesa de la Mare de Déu de Sallent de Sanaüja (segle XIV) fent l'esforç per subjectar el nen Jesús amb el seu colom
Després vam tenir la parada per una classe impartida pels nois i noies (quin lloc millor per donar la classe davant de l'obra!), on vam descobrir nous detalls d'una obra capdal del detallisme i de l'entrada a la península de la influència de la pintura gòtica flamenca a través del coneixement de Jan Van Eyck
per part de Lluís de Dalmau, l'autor de La Verge dels consellers
La marxa va continuar cap al pis de dalt per a conèixer noves etapes de la historia de l'art. Vam pasar volant per la sala del Barroc i no ens vam aturar fins l'àmbit ben ampli de Fortuny, des de les seves delicades aquarel·les passant per la gran Batalla de Tetuán, on vam buscar el General Prim fins a la coneguda i virtuosa Vicaria.
 |
| M.Fortuny. Paisatge de Granada, cap al 1871 |
.jpg) |
| M.Fortuny. La batalla de Tetuan.1863-1865 |
.jpg) |
| M.Fortuny. La vicaria. 1867-1870 |
Finalment l'ocasió de conèixer més a fons una obra la vam tenir amb Els Primers Freds de Miquel Blay, una escultura que ens sedueix per la bellesa que transment
 |
| Flor boscana,Miquel Blay,1896, marbre blanc |
La influència d'en Blay fou capdal per l'escultura modernista catalana de Josep Llimona i Enric Clarassó
 |
 |
| Desconsol, Josep Llimona, 1902, marbre blanc |
 |
| Eva, Enric Clarassó, 1904, marbre |
El comiat al Modernisme ens va conduir cap a la sortida amb un moment avanguardista, transgresor i valent. Un areveure excel·lent!
 |
| Nit de lluna, Cristòfol Leandre, 1935 |
 |
| Gran ballarina, Pau Gargallo, 1929, ferro forjat |
Una jornada intensa i mereixedora per estimar l'art , la cultura i... la reflexió i el descans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)