La sortida d'enguany d'Història de l'art ha començat per la catedral de Barcelona, fent parada obligatòria al claustre, tan parlat i anomenat a classe ( què pesada és la profe!! ) ja que és clau de tota vida en comunitat ( aquí en tenim una, de comunitat, de ben plantada, malgrat que cada u planta i treballa com vol! I sembla que ara els toqui donar menjar al bestiar. )
A dins de la catedral ens ha sorprès el magnífic cadirat del cor, bellament esculpit amb filigranes del gòtic internacional i curioses són les escenes de les misericòrdies, petits suports o mènsules del cadirat per recolzar els cantors quan es prolongava molt de temps l'estar de peu. Aquestes hi tenen representades escenes, normalment profanes, i sovint, escenes malèvoles relacionades amb el pecat pot ser per la relació de la part del cos que suportaven o perquè no eren visibles per als profans o gent no religiosa.
 |
| misericordia de la catedral de Barcelona, Pere Sanglada, entre 1394 i 1399, MNAC |
No ens hem volgut perdre una altra curiositat del gòtic català: la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, que en no caber-hi tota ella en el pany de paret, el mestre d'obra va decidir col·locar-la en la paret del costat malgrat que quedés en l'altra cantonada 
Seguidament, no podía faltar per veure la gran joia del gòtic català: l'església de Santa Maria del Mar.
Després d'aquest frenètic viatge i per proximitat a aquest actiu barri de la Ribera, hem visitat des de fora el Palau de la Música, que ja és suficient per intuir la seva bellesa variada i diversa en materials i decoració, fruit de la força naixent d'una jove i rica classe social i de l'esperit renovador de la Renaixença.
El tomb per la Barcelona antiga se'ns ha acabat i fem ús d'un mitjà que ens possibiliti guanyar temps a un altra viatge pel túnel del temps, al MNAC, on retornarem a l'edat mitjana, al Romànic. Un cop sortim del metro, deixem enrera el monument de la plaça Espanya que l'escultor que ja hem vist al Palau de la Música, en Miquel Blay, va realitzar en un dels espais clau del nou urbanisme que sorgí amb la segona Exposició Universal de Barcelona, la del 1929, el recinte firal de Montjuïc.
Un cop al MNAC, la joia ens esperava amb una visita guiada encantadora a nenes i nens de parvulets. La mà beneint del Crist de l'absis de Sant Climent de Taüll del segle XII, ha estat protagonista i motiu d'una salutació de tots els petits cap a aquest Déu que ha deixat de ser terrorífic per un moment i, crec, que els ha picat l'ullet i tot.
Després hem pogut veure, entre tortures i martiris de sants al Crist Batlló i el frontal d'Avià, les altres dues obres del romànic del MNAC incloses a la selectivitat, que en viu sempre permet fer descobriments nous.
Vam tenir un intermedi freekee per a les noves tecnologies: la portalada de Ripoll en3D
 |
| Portalada de Ripoll. El mes de juliol: el pagès carrega les garbes ajudat per la seva dona |
El següent trajecte ens va deixar en el Gòtic. I ens va aturar la bellesa de la Mare de Déu de Sallent de Sanaüja (segle XIV) fent l'esforç per subjectar el nen Jesús amb el seu colom
Després vam tenir la parada per una classe impartida pels nois i noies (quin lloc millor per donar la classe davant de l'obra!), on vam descobrir nous detalls d'una obra capdal del detallisme i de l'entrada a la península de la influència de la pintura gòtica flamenca a través del coneixement de Jan Van Eyck
per part de Lluís de Dalmau, l'autor de La Verge dels consellers
La marxa va continuar cap al pis de dalt per a conèixer noves etapes de la historia de l'art. Vam pasar volant per la sala del Barroc i no ens vam aturar fins l'àmbit ben ampli de Fortuny, des de les seves delicades aquarel·les passant per la gran Batalla de Tetuán, on vam buscar el General Prim fins a la coneguda i virtuosa Vicaria.
 |
| M.Fortuny. Paisatge de Granada, cap al 1871 |
.jpg) |
| M.Fortuny. La batalla de Tetuan.1863-1865 |
.jpg) |
| M.Fortuny. La vicaria. 1867-1870 |
Finalment l'ocasió de conèixer més a fons una obra la vam tenir amb Els Primers Freds de Miquel Blay, una escultura que ens sedueix per la bellesa que transment
 |
| Flor boscana,Miquel Blay,1896, marbre blanc |
La influència d'en Blay fou capdal per l'escultura modernista catalana de Josep Llimona i Enric Clarassó
 |
 |
| Desconsol, Josep Llimona, 1902, marbre blanc |
 |
| Eva, Enric Clarassó, 1904, marbre |
El comiat al Modernisme ens va conduir cap a la sortida amb un moment avanguardista, transgresor i valent. Un areveure excel·lent!
 |
| Nit de lluna, Cristòfol Leandre, 1935 |
 |
| Gran ballarina, Pau Gargallo, 1929, ferro forjat |
Una jornada intensa i mereixedora per estimar l'art , la cultura i... la reflexió i el descans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada