"L'art que jo anomeno conceptual ho és perquè es basa en una indagació de la pròpia
naturalesa del art"
 |
Una i tres cadires, Joseph Kosuth, 1965
I. CATALOGACIÓ
Títol: Una i tres cadires
Autor: Joseph Kosuth (Toledo d’Ohio, 1945 - ).
Cronologia: 1965 Localització: diverses versions en llocs diferents, com ara al MOMA (Nova York), que formen la coneguda sèrie "One and Three” (Un i y tres). Tendència: Art conceptual. Tècnica: associació d’elements, combinació de llenguatges. Elements: fusta (cadira) i paper fotogràfic. Mides: cadira, 82 x 37,8 x 53 cm / panell fotogràfic 91,5 x 61,1 cm / panell textual 61 x 61,3 cm) Tema: l’artista confronta tres situaciones lingüísticamente vinculades: una cadira real (llenguatge de l’objecte), la foto d’una cadira (codi visual) i la definició d’una cadira (codi verbal). |
II. ANÀLISI FORMAL
En realitat és una instal·lació artística. Consta de tres elements ordenants l'un
al costat del altre davant d'un mur blanc. Al centre de l’obra hi ha una cadira de
fusta plegable i de color marró (que canvia segons la versió de l’obra), entre
dos panells penjant: el de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida
natural, de la cadira en blanc i negre; el de la dreta de color beix és una altra
fotografia molt ampliada de la definició del terme cadira, del diccionari en
anglès.
Els tres elements remeten a un mateix concepte: una cadira. Així hi ha un eix
(la cadira) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràfics, referits a la
cadira, a ambdós bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.
L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva realització; poden
fer-se diferents versions, fins i tot amb d’altres objectes (làmpada, pala, roba,
taula, cactus, paella o serra), sempre amb la mateixa organització. Així, escriu
l’autor (1970): He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a
l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la
dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han
de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra
s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra
sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra
sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu
tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components
formals no són importants.
En realitat és una instal·lació artística. Consta de tres elements ordenants l'un
al costat del altre davant d'un mur blanc. Al centre de l’obra hi ha una cadira de
fusta plegable i de color marró (que canvia segons la versió de l’obra), entre
dos panells penjant: el de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida
natural, de la cadira en blanc i negre; el de la dreta de color beix és una altra
fotografia molt ampliada de la definició del terme cadira, del diccionari en
anglès.
Els tres elements remeten a un mateix concepte: una cadira. Així hi ha un eix
(la cadira) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràfics, referits a la
cadira, a ambdós bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.
L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva realització; poden
fer-se diferents versions, fins i tot amb d’altres objectes (làmpada, pala, roba,
taula, cactus, paella o serra), sempre amb la mateixa organització. Així, escriu
l’autor (1970): He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a
l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la
dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han
de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra
s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra
sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra
sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu
tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components
formals no són importants.
 |
[ Estil:l'art conceptual és un moviment artístic que sorgeix en EUA cap a 1966
desprès de l’estètica minimalista.
El terme de conceptual es deu a l'artista Sol Le Witt, qui ho va utilitzar en el seu
article "Paragraphs on Conceptual Art", publicat en Artforum en l'estiu de 1967,
per a presentar la idea de la seva obra.
1) Visió de l’art com objecte de pensament. El concepte o la idea (la reflexió
sobre l’obra) preval sobre els aspectes estètics o materials, i en molts casos la
idea és l'obra en si mateixa.
2) Intenció de no representar la realitat, sinó d’indicar un conjunt de significats,
conceptes o intencions que siguin reconeguts per l'intel·lecte. L'art conceptual
és un tipus d'art que pretén la desmaterialització de l'obra artística que s’havia
iniciat amb el dadaisme.
3) Recerca de la simplicitat.
4) Valora principalment la intel·ligència i les idees per sobre de la part manual.
5) Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit barrejat amb el
llenguatge de la representació pictòrica. L'art depèn només d'ell mateix i de la
filosofia analítica, segons la qual el concepte és tot allò sobre el que pot
formular-se proposicions, nivells del pensament que, al marge de qualsevol
dada captada perceptivament, redueix tot coneixement al llenguatge.
6) Iconografia consistent en preguntes, equacions, declaracions o
instruccions absurdes.
- Explotació màxima del potencial pictòric com canal d'informació.
- Barreja de materials i tècniques: collage, plantilles i estarcits.
- Els artistes conceptuals es van servir de mètodes diversos i tècniques mai
abans usades: el performance, la instal·lació, el videoart i l'art en internet,
fotografies, vídeos, enregistraments, textos, realització d'actes en públic... sent
escasses les manifestacions pictòriques.
- Són obres d’art de difícil comercialització i de caràcter efímer, només poden
ser vistes per poc temps.
- La idea artística existeix primer, després la tècnica. La tecnologia és una eina,
no la raó de ser]
- Explotació màxima del potencial pictòric com canal d'informació.
- Barreja de materials i tècniques: collage, plantilles i estarcits.
- Els artistes conceptuals es van servir de mètodes diversos i tècniques mai
abans usades: el performance, la instal·lació, el videoart i l'art en internet,
fotografies, vídeos, enregistraments, textos, realització d'actes en públic... sent
escasses les manifestacions pictòriques.
- Són obres d’art de difícil comercialització i de caràcter efímer, només poden
ser vistes per poc temps.
- La idea artística existeix primer, després la tècnica. La tecnologia és una eina,
no la raó de ser]
 |
Two works: Ex Libris (N.F.F.L), J.Kouth, 1991
|
L’autor: Joseph Kosuth (Toledo, EE. UU., 1945). Estudia a Toledo (Ohio)
(1965) i completa la formació a la School of Visual Arts de Nueva York. Aviat
esdevé un líder de l’art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol
mena de producció d’obres, degut al seu caràcter ornamental. Un recull de les
seves idees el trobem al manifest “Art after Philosophy” (Studio international,
1969), cita a Duchamp i els seus “ready–mades” com a l’origen de la revolució
artística que suposa el pas de l’aparença al concepte. Enuncia el principio que
una obra d’art és una tautologia, i expressa que “l’art és, de fet, la definició de
l’art”. Aborda el tema artístic como un problema filosòfic i lingüístic, la qual cosa
l’apropa al “Art and Language Group”. Estudia la psicoanàlisi freudiana, i també
filosofia del llenguatge i antropologia. Les seves creacions més conegudes es titulen
Investigacions (per Wittgenstein), dispositius que examinen i tornen a classificar
realitats mitjançant l’ús del text, la funció del qual és explorar la naturalesa de l’art i
conduir-lo a la pròpia desmaterialització.
Models i influències: Plató (427-347) (República, X) suggereix el primer
precedent de l’obra: fa una diferència entre l’idea de llit (1), la seva
materialització per un fuster (2), pràctica i limitada, i la versió feta per un artista
a una pintura (3), decebedora perquè és un engany, un simulacre inútil. Durant
el Renaixement, Leonardo da Vinci va escriure que "la pintura és una cosa
mental", mentre que el gran Miquel Àngel afirmava que l'escultura ja es troba
dins del bloc de marbre i que tan sols cal treure l'embolcall que l’aprisiona.
També Kosuth reconeix com a precedent els “ready-mades” de Duchamp
(1887-1968) (per exemple, la Fontaine [1917], un urinari masculí); és un objecte
pràctic, entre d’altres molt diferents, que l’artista identifica com a obra d’Art,
vessant-hi una libació del seu carisma que li atorga la qualitat artística. En el
cas de Una i tres cadires la fórmula escrita, com un encanteri, o també
procediment científic, crea l’obra, també a partir de l’objecte comú.
precedent de l’obra: fa una diferència entre l’idea de llit (1), la seva
materialització per un fuster (2), pràctica i limitada, i la versió feta per un artista
a una pintura (3), decebedora perquè és un engany, un simulacre inútil. Durant
el Renaixement, Leonardo da Vinci va escriure que "la pintura és una cosa
mental", mentre que el gran Miquel Àngel afirmava que l'escultura ja es troba
dins del bloc de marbre i que tan sols cal treure l'embolcall que l’aprisiona.
També Kosuth reconeix com a precedent els “ready-mades” de Duchamp
(1887-1968) (per exemple, la Fontaine [1917], un urinari masculí); és un objecte
pràctic, entre d’altres molt diferents, que l’artista identifica com a obra d’Art,
vessant-hi una libació del seu carisma que li atorga la qualitat artística. En el
cas de Una i tres cadires la fórmula escrita, com un encanteri, o també
procediment científic, crea l’obra, també a partir de l’objecte comú.
Així mateix, algunes obres de Magritte (1898-1967), especialment Ceci n’est
pas une pipe (1929), quadre al que apareix una pipa pintada amb aquest text
(Això no és una pipa), anticipen l’experiència de Kosuth.
L'art conceptual és la síntesi de les idees i reflexions derivades de tots els
moviments artístics posteriors a la segona guerra mundial; indefinible en el seu
estil, material o forma, té a veure sobretot amb idees i significats.
Artistes espanyols: Ferran García Sevilla, Francesc Abad, Antoni Muntadas,
Jordi Benito, Francesc Torres, Joan Brossa, entre d’altres.]
pas une pipe (1929), quadre al que apareix una pipa pintada amb aquest text
(Això no és una pipa), anticipen l’experiència de Kosuth.
L'art conceptual és la síntesi de les idees i reflexions derivades de tots els
moviments artístics posteriors a la segona guerra mundial; indefinible en el seu
estil, material o forma, té a veure sobretot amb idees i significats.
Artistes espanyols: Ferran García Sevilla, Francesc Abad, Antoni Muntadas,
Jordi Benito, Francesc Torres, Joan Brossa, entre d’altres.]
III.INTERPRETACIÓ
Contingut.
Tema. J. Kosuth ens compara l’idea de cadira (1) (definició del
diccionari) amb la seva realització (2), pràctica, i la seva imatge (3), decebedora
segons ell perquè només té una funció estètica.
Els tres plantegen diferents maneres de com es pot accedir a la comprensió del
concepte "cadira". Kosuth vol demostrar que la forma física d'un objecte no és
fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part del
receptor, en tant que la fotografia i les paraules descriuen la cadira. S’ha dit que
l’autor subratlla l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora el
terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.
L’autor també planteja els límits entre l’art i la realitat, perquè parteix d'un
objecte banal i quotidià, i ho eleva a la categoria artística. I diu "l'art que jo
anomeno conceptual ho és perquè es basa en una indagació de la pròpia
naturalesa del art".
segons ell perquè només té una funció estètica.
Els tres plantegen diferents maneres de com es pot accedir a la comprensió del
concepte "cadira". Kosuth vol demostrar que la forma física d'un objecte no és
fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part del
receptor, en tant que la fotografia i les paraules descriuen la cadira. S’ha dit que
l’autor subratlla l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora el
terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.
L’autor també planteja els límits entre l’art i la realitat, perquè parteix d'un
objecte banal i quotidià, i ho eleva a la categoria artística. I diu "l'art que jo
anomeno conceptual ho és perquè es basa en una indagació de la pròpia
naturalesa del art".
Significat. No resulta fàcil d’entreveure què pretén l’autor: ¿és un sol objecte o
són tres situacions distintes?. Es tracta del vincle que relaciona les paraules i
les coses. Per a parlar de la realitat en proposa allunyar-nos d’ella, a través del
llenguatge; altrament, només ens quedaria el silenci per a definir una cadira.
La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la lletra per produirla
a les diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bàsic (i visualment
central) de de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé
la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es
fa de la definició del terme cadira al diccionari.
S’ha dir que l’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica que
transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; per exemple,
a partir de textos clàssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón,
1571) pinten sengles obres.
A Una i tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte d’Art i la seva
pràctica, cercant, amb caràcter polèmic, noves vies expressives; elegeix un
objecte industrial, fabricat en sèrie, útil, per allunyar la creació artística de les
valoracions decoratives; també deixa els aspectes visuals per anar a l’idea,
mitjançant l’ús de la paraula.
Resulta innovador, tot i tenir els seus precedents a diferents èpoques de la
història de l’art.
El títol, referit a una (la de fusta?) i tres cadires (aquesta, la de la definició i la
fotografiada) atorga la identitat de l’objecte a dues coses que, en realitat, no la
tenen i són de paper, en un exemple del que és l’art conceptual.
fotografiada) atorga la identitat de l’objecte a dues coses que, en realitat, no la
tenen i són de paper, en un exemple del que és l’art conceptual.
Encàrrec i recepció.
Els artistes volien crear un altre tipus d'art mai vist i en
contra de la mercantilització artística. La reflexió sobre l’obra porta a
deconstruir i tornar a fer, és per això que “Una i tres cadires” té moltes versions
arreu dels museus del món.
contra de la mercantilització artística. La reflexió sobre l’obra porta a
deconstruir i tornar a fer, és per això que “Una i tres cadires” té moltes versions
arreu dels museus del món.
Funció.
Representativa de les noves reflexions i conceptes dels moviments
d’avantguarda sobre l’obra artística. Il·lustrativa d'un art viu que s'alimenta dels
fets i esdeveniments socials, d'un art actiu que obliga a participar i a opinar,
d'un art que no deixa a ningú impassible. Simbòlica de món individual de
l’artista. Lúdica pel simple plaer de contemplar una obra artística.
d’avantguarda sobre l’obra artística. Il·lustrativa d'un art viu que s'alimenta dels
fets i esdeveniments socials, d'un art actiu que obliga a participar i a opinar,
d'un art que no deixa a ningú impassible. Simbòlica de món individual de
l’artista. Lúdica pel simple plaer de contemplar una obra artística.
Context:. Guerra freda i coexistència pacífica.
Font: PDF Una i tres cadires
PRESENTACIONS
