Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntindong, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1558) fou un líder polític i militar anglès. Va convertir Anglaterra en una república anomenada Mancomunitat d'Anglaterra (en anglès, Commonwealth of England).
Durant els quaranta primers anys de la seva vida no va ser més que un pagès noble, però va pujar de forma meteòrica fins a comandar el Nou Exèrcit Model a la llarga, imposar el seu lideratge sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda com Lord Protector, des del 16 de desembre de 1653, fins al dia de la seva mort. Des de llavors s'ha convertit en una figura molt controvertida en la història anglesa: per a alguns historiadors com Davi Hume i Christopger Hill, no és més que un dictador regicida; per a altres, com Thomas Carlyle i Samuel Rawson Gardiner, és un heroi de la lluita per la llibertat.
La seva carrera és plena de contradiccions. Va ser un regicida que es va qüestionar si havia o no d'acceptar la corona per a si mateix, i finalment va decidir no fer-ho, però va acumular més poder que el mateix Carles I d'Anglaterra. Va ser un parlamentari que va ordenar als seus soldats dissoldre parlaments. Fanàtic religiós seguidor del cristianisme protestant, les seves campanyes de conquesta d'Irlanda i d'Escòcia van ser brutals fins i tot per als cànons de l'època, ja que considerava que combatia amb heretges. Sota el seu comandament, el Protectorat va defensar la llibertat de culte i de consciència, però va permetre que els blasfems fossin torturats, a més de perseguir cruelment als catòlics. Es va mostrar a favor del criteri d'equitat en la justícia, però va tancar aquells que van criticar la seva política d'incrementar els impostos sense el permís del Parlament d'Anglaterra.
Els seus admiradors el citen com un líder fort, estabilitzador i amb sentit d'Estat, que es va guanyar el respecte internacional, va enderrocar la tirania i va promoure la república i la llibertat.
Els seus crítics el consideren un hipòcrita obertament ambiciós que va trair la causa de la llibertat, va imposar un sistema de valors purità i va mostrar un escàs respecte cap a les tradicions del país. Quan els monàrquics van tornar al poder, el seu cadàver va ser desenterrat, penjat de cadenes i decapitat, i el seu cap exposat durant anys per a escarni públic.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
La monarquia amb drets limitats
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada