VIATGE A BERLÍN : NEUES MUSEUM

 l’Illa dels Museus - Musemuminsel

- Neues Museum

Situat a l’ est de Berlín, a l’ "illa dels museus", declarada patrimoni de la humanitat el Neues Museum (Nou Museu) exposa a prop  de 9.000 peces procedents la seva majoria de la prehistòria i de les civilitzacions antigues.  

Inaugurat el 1859, bombardejat a la II Guerra Mundial i després deixat en runes en els temps de la RDA, el museu va ser renovat de nou, el 2009, per l’ arquitecte britànic David Chipperfield, després de sis anys d’obres i d’un pressupost de 212 milions d’ euros. L’ edifici neoclàssic d’ interior depurat i lluminós, fa coexistir les formes modernes amb els vestigis històrics.

Una sala sencera està dedicada a una de les joies  de l’ art egipci, Nefertiti, de 34 segles d’ antiguitat, descoberta per l’ arqueòleg Ludwig Borchardt a la vora del Nil, entre Luxor i El caire, el 1912, al taller de l’escultor Tuthmosis, a una àmplia vil·la urbana amb múltiples dependències de treball, on s’hi llegia “Supervisor d’obres i escultor” . De bellesa llegendària, el bust representa  l’ esposa del faraó Akhenató tocada amb una tiara. La important col·lecció egípcia ocupa bona part de los 8.000 m2 d’ exposició. El bust de Nefertiti és objecte d’ una demanda d’ Egipte, que reclama la seva devolució, considerant que l’ estàtua va ser extreta  il·legalment del país.

Malgrat la gran celebritat de l’obra, l’estàtua és objecte d’ una polèmica sobre la seva autenticitat donat  que l’ historiador d’ art Henri Stierlin afirma que és una falsificació fabricada el 1912 amb l’ objectiu de fer assajos de policromia. Les autoritats alemanyes van desestimar aquesta hipòtesis, ignorant la polèmica.

Sigui el que sigui, aquest bust, la millor peça de Tuthmosis, s’ha convertit en una icona de la bellesa femenina, on l’escultor va voler destacar el somriure de la reina i el seu llarg coll. Li falta l’iris d’un ull i part de les orelles. Du una banda sobre la corona daurada, molt ampla, amb el blau dels faraons. L’ús subtil de pigment de base mineral  i el maquillatge donen la sensació de carn i ossos. No sabem si Tuthmosis, que va fer de Nefertiti nombrosos esbossos, dibuixos i retrats, n’estava realment enamorat. El que és innegable és la seva impecable professionalitat.

Nefertiti acostumava a dur el cap rapat. A més de facilitar-li la puresa ritual  per a les cerimònies del temple, li permetia posar-se corones ajustades i una llarga i luxosa col·lecció de perruques fetes amb cabells naturals ja que va ser representada amb gran varietat de pentinats. De totes maneres, el seu pentinat emblemàtic  és la perruca núbia, de cabells ben curts i amb una acusada forma geomètrica. I és clar, la corona que llueix al Museu de Berlín.

          Nefertiti va ser fervent seguidiora del culte únic al déu Sol. Relleu en alabastre del faraó Akhenaton adorant el disc solar propietat del Museu del Caire

Però, qui va ser Nefertiti? Va ser reina d’Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Amenofis IV, nom que es va canviar per Akhenaton , en instaurar la nova i única heretgia de culte monoteista que es professà a l’antic Egipte, al déu solar Ató. Sembla que la reina va exercir una gran influència sobre el rei, contribuint a la revolució política, religiosa i cultural iniciada amb l’anomenada heretgia. Una mostra d’aquest poder en són les cinc-centes seixanta-quatre taules de pedra on ella hi és la protagonista, enfront de les tres-centes vint  d’ Akhenaton i que en moltes d’aquelles , ambdós tenen la mateixa alçada i en altres, Nefertiti du la corona, la indumentària, la barba postissa i el bàcul dels faraons, o apareix aniquilant els enemics, sola en el seu carro reial . Va viure durant l’Imperi Nou, nom que rep el tercer moment d’esplendor de l’antic Egipte, que va de la dinastia XVIII a la XX (aproximadament des de l’any 1539 fins al 1075 aC.). El regnat d’ Akhenaton va durar aproximadament del 1378 al 1362 i pertany al moment i construcció de la ciutat herètica d’ Akhenaton, més tard anomenada Amarna i avui  Tall al-Amarna, la qual els sues successors van provar d’esborrar-ne el rastre. Es fa difícil explicar què va passar quan, als dotze anys de regnat, tot es va acabar. La poderosa Nefertiti no va aparèixer mai més en cap representació. Què va passar? Del final de Nefertiti no en en sabem res (ni la data, ni el lloc, ni  les circumstàncies), però les possibilitats són realment extraordinàries.

Però, aquest museu no és només una casa per a Nefertiti,  és també un palau per a l’ arqueologia. L’objecte més antic, és una peça de sílex de 700.000 anys d’antiguitat . I entre els seus tresors hi figura també gran part de la col·lecció de Heinrich Schliemann, arqueòleg del segle XIX, que  va consagrar la seva vida en el recerca dels indrets de Ilíada d’Homer.

Amenophis III

 

Papir de l'antic Egipte

També s'hi exhibeixen estàtues, relleus i petits objectes d'art de diferents èpoques de l'antic Egipte, testimoni de la història contemporània de quatre mil lennis. Podreu contemplar, a més, diverses àrees temàtiques, àrees culturals, com el culte a la mort i els déus, el regnat i la vida quotidiana a Egipte. Entre altres coses, la rèplica de les càmeres mortuòries apareixen amb relleus originals i l'arquitectura de la tomba de l'antic imperi sota una nova llum. D'altra banda, també s'ofereixen mostres de la saviesa en l'Antic Egipte: la col.lecció de papirs del Museu Egipci de Berlín és probablement la més antiga i més gran d'aquest tipus a Alemanya, i una de les més importants del món. Inclou més de 10.000 objectes d'Egipte i l'escriptura del món antic. El museu té caràcter propi, i a més, aquesta exposició permet als visitants una orientació fàcil. Està distribuït en tres nivells en dues plantes, i representa un viatge cultural com cap altre.