Nazi! De tabú a frivolitat
Nazi!De tabú a frivolitat
Enric Garriga, nét de Marcel·lí Garriga, un vilanoví que va passar un any i mig al camp de concentració de Buchenwald, es va indignar molt quan la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va comparar els escraches amb el nazisme. Garriga va enviar una carta als diaris. "Em va entristir moltíssim, el pitjor era el to que va utilitzar, la fredor amb què ho va dir i els aplaudiments que li van fer. Era sòrdid i ofensiu", explica. Garriga recorda que al seu avi li va costar molt parlar de la seva experiència a l'infern nazi: "Estic convençut que hi ha moltes coses que li van passar que mai va poder explicar", diu.
Enric Garriga i el seu pare no defalleixen: no volen que la història del seu avi i de molts altres deportats sigui silenciada: "És molt trist, però a Buchenwald hi ha plaques que recorden tots els deportats menys els espanyols", assegura. "Tinc la sensació que la història dels deportats espanyols no interessa a ningú. No hi ha suport ni acompanyament. Et sents molt sol", afegeix. Mentre que el mot nazi s'utilitza per insultar qui pensa diferent, molts segueixen encara lluitant contra l'oblit. L'ombra de Hitler és molt allargada: encara ara s'investiguen els seus crims, els historiadors intenten entendre com va seduir el poble alemany i el seu nom s'associa al mal absolut. Dir "nazi" és la manera més efectiva per acabar amb qualsevol discussió.
Les dècades del silenci
L'infern nazi no va existir durant el franquisme
Alguns supervivents dels camps nazis van vomitar la seva experiència en forma de literatura. La necessitat d'explicar-ho els va mantenir amb vida: "A mi allà dins em mantenia la idea de sortir-ne amb vida. I de poder-ho explicar. Feia molt de temps que portava al cap la idea de K.L. Reich , pensava que tot allò s'havia de saber, que hi hagués algú que ens fes de notari", va explicar Joaquim Amat-Piniella a Montserrat Roig, quan l'escriptora recollia testimonis per a l'assaig Catalans als camps nazis (1977).
Amat-Piniella recordava amb detall la primera imatge de Mauthausen: "La primera rebuda, desagradable de debò, va ser trobar-nos amb altres espanyols que eren al camp des de feia uns quants mesos: eren veritables esquelets. Feien molta pena. Estaven completament desnodrits, amb les cares plenes de crostes, de cops, de blaus. Tots coixejaven".
Amat-Piniella, però, és una excepció. Entre els anys 50 i 60 per a la majoria de supervivents no va ser fàcil relatar què els havia passat. "Durant dècades les víctimes no volien parlar, ni tan sols els jueus. El silenci era absolut. Tenien por al rebuig i moltes ganes d'oblidar", explica Rosa Sala Rose, germanista i autora de Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo (Acantilado).
"Quan el meu avi va sortir de Buchenwald es va trobar que el govern espanyol no el reconeixia com a espanyol. Tornar a l'Espanya franquista va ser terrible per a ell", explica Enric Garriga. Amb Franco com a dictador, els catalans ni tan sols podien parlar de l'infern que els havia tocat viure darrere les filferrades. No van rebre cap tipus d'ajuda econòmica ni mèdica. Va passar força temps fins que van fer el pas de crear, entre les parets de l'Hotel Orient de Barcelona i de manera clandestina, l'Amical de Mathausen. Era el 1962. La legalització no arribaria fins al 1978. Encara ara lluiten per recuperar els testimonis dels deportats.
El carisma de Hitler
Una sèrie nord-americana va provocar el primer debat públic
"Ara és difícil entendre que un home baixet, histriònic i amb bigoti seduís tantes persones. És inexplicable i per això encara ens interessa investigar-ho. Més que convèncer crec que Hitler representava un desig, un anhel del poble alemany. Volien un líder que els salvés", explica Rosa Sala. Hitler era un home aparentment mediocre, però va convèncer milions d'alemanys. Persones que el veien com un personatge ridícul el 1928 l'adoraven el 1933. Els va prometre èxits militars que va aconseguir. El seu llegat encara perviu: "El nazisme és l'obsessió per la puresa, en un sentit biològic, de la nació. Afortunadament, avui en dia ningú defensa la puresa biològica, però sí que queda l'obsessió per la puresa cultural o de ciutadania, sobretot a Europa", continua Sala.
Durant moltes dècades per als alemanys el nazisme era un tema tabú. Amb la sèrie de televisió Holocaust , però, va arribar una catarsi col·lectiva. Produïda per la cadena nord-americana NBC i protagonitzada per Meryl Streep, explicava la història fictícia d'una família de jueus alemanys durant el nazisme. Es va estrenar el 1978, va guanyar molts premis, però també va rebre crítiques d'alguns supervivents. La sèrie va provocar que, per primera vegada, els alemanys discutissin el seu passat públicament. Mentre va durar l'emissió dels quatre capítols d' Holocaust , la televisió pública alemanya va rebre més de 10.000 trucades. Moltes eren d'alemanys que asseguraven que durant els anys del nazisme no havien vist ni havien sentit res sobre l'extermini de jueus. Hi havia també testimonis avergonyits. D'altres trucaven perquè se sentien culpables i ploraven.
"Els alemanys han deshumanitzat Hitler. Quan es va estrenar la pel·lícula L'enfonsament hi haver moltes crítiques perquè es considerava que Hitler semblava massa humà. És un error, no hem d'oblidar que Hitler era tan humà com nosaltres. Pensar que no ho era és reconfortant, ens fa menys responsables i ens podem despreocupar, perquè no hem de vigilar altres Hitlers potencials", explica Sala.
L'obsessió alemanya
L'Holocaust a l'educació i la persecució de criminals nazis
A partir dels anys 60 el ministeri d'Educació alemany va començar a plantejar línies d'actuació per introduir l'Holocaust als plans d'educació. No va ser, però, fins a mitjans dels anys 80 que tots els llibres de text van començar a tenir capítols dedicats al nazisme. "Fins a la caiguda del Mur de Berlín era molt crítica amb l'obsessió de la República Federal de parlar de l'Holocaust a les escoles, però amb la reunificació vaig adonar-me que a la República Democràtica Alemanya, on l'Holocaust no formava part dels programes educatius, hi havia molts grups de neonazis. Ser tan pesats en aquest tema havia tingut un efecte vacuna", explica Sala.
Alemanya no ha deixat mai de perseguir els criminals nazis. A l'abril va començar una nova ofensiva legal per castigar els còmplices de l'Holocaust. La Central per a l'Aclariment dels Crims Nacionalsocialistes, amb seu a Ludwigsburg, va fer públic que havia investigat 50 antics guardes del camp d'extermini d'Auschwitz. Els vol portar davant la justícia. Fa tretze anys el Museu Memorial de l'Holocaust, als Estats Units, va començar la trista tasca de documentar tots els guetos, camps de concentració i treballs forçats i fàbriques d'extermini nazis. El resultat va esfereir fins i tot els investigadors: va elevar de 7.000 a 42.500 el nombre de guetos i camps nazis. Els llocs documentats incloïen camps de treballs forçats, campaments de presoners, on s'assassinava els nadons, i bordells.
La poca memòria espanyola
Els polítics i la banalització del terror nazi
Xavier Mariscal va comparar la manifestació de l'Onze de Setembre amb l'època de Hitler. L'exrector de la UPF Josep Joan Moreso va comparar els estudiants que es manifestaven contra les retallades amb els nazis. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va equiparar el nacionalsime català amb el nazisme. Últimament s'ha posat de moda la paraula nazi per desqualificar idees i polítics. "Es tracta d'un fenomen insòlit a l'Europa en què tant ens agrada emmirallar-nos. Ni a Alemanya ni a França ni a Itàlia es donen aquests discursos perquè, i això és el més greu, ofenen sobretot la memòria de les víctimes del nazisme. No és estrany ni casual que aquesta banalització es produeixi a l'estat amb la memòria democràtica més feble de tot Europa Occidental. Una de les conseqüències d'aquella exemplar Transició que ens volen vendre va ser l'abandó i l'oblit", argumenta Alfons Aragoneses, professor d'història del dret de la Universitat Pompeu Fabra. Aragoneses destaca que els que més utilitzen el terme nazisme són els que no volien una llei de memòria històrica: "El PP, a més, amenaçava a Madrid amb una Guerra Civil si s'aprovava la poruga llei de memòria".
A Espanya els crims de guerra ni tan sols es poden investigar: ho impedeix la llei d'amnistia, aprovada el 1977, en plena Transició, i que impossibilita emprendre accions penals entre espanyols per crims comesos durant la Guerra Civil.
Hitler, objecte de sàtira
Els alemanys comencen a mofar-se del monstre que els va seduir
Més d'un milió d'alemanys han comprat Ell ha tornat , un retrat còmic de Hitler del periodista Timur Vermes. En aquesta obra el sinistre líder nazi torna 66 anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Es desperta el 30 d'agost del 2011 a Berlín. Intenta guanyar-se la vida venent diaris fins que el descobreix una televisió i es converteix en estrella. Vermes demostra que Hitler podria tornar a tenir èxit a l'Alemanya del segle XXI. Com va passar amb L'enfonsament , el còmic ha provocat una gran polèmica. "Els alemanys tenen una estranya obsessió per Hitler, és una cosa quasi maníaca", publicava el diari Süddeutsche Zeitung . L'especialista en nazisme Daniel Erk criticava que l'obra "banalitzava el mal".
Aquesta setmana el director de l'Òpera del Rin de Düsseldorf, Cristoph Meyer, va cancel·lar la posada en escena de Tannhäuser . L'heroi apareixia com un criminal nazi en el context de l'Holocaust. Les indignades reaccions dels espectadors van afectar tant Meyer que va necessitar assistència mèdica. Hitler continua aixecant molta polseguera.
Enric Garriga i el seu pare no defalleixen: no volen que la història del seu avi i de molts altres deportats sigui silenciada: "És molt trist, però a Buchenwald hi ha plaques que recorden tots els deportats menys els espanyols", assegura. "Tinc la sensació que la història dels deportats espanyols no interessa a ningú. No hi ha suport ni acompanyament. Et sents molt sol", afegeix. Mentre que el mot nazi s'utilitza per insultar qui pensa diferent, molts segueixen encara lluitant contra l'oblit. L'ombra de Hitler és molt allargada: encara ara s'investiguen els seus crims, els historiadors intenten entendre com va seduir el poble alemany i el seu nom s'associa al mal absolut. Dir "nazi" és la manera més efectiva per acabar amb qualsevol discussió.
Les dècades del silenci
L'infern nazi no va existir durant el franquisme
Alguns supervivents dels camps nazis van vomitar la seva experiència en forma de literatura. La necessitat d'explicar-ho els va mantenir amb vida: "A mi allà dins em mantenia la idea de sortir-ne amb vida. I de poder-ho explicar. Feia molt de temps que portava al cap la idea de K.L. Reich , pensava que tot allò s'havia de saber, que hi hagués algú que ens fes de notari", va explicar Joaquim Amat-Piniella a Montserrat Roig, quan l'escriptora recollia testimonis per a l'assaig Catalans als camps nazis (1977).
Amat-Piniella recordava amb detall la primera imatge de Mauthausen: "La primera rebuda, desagradable de debò, va ser trobar-nos amb altres espanyols que eren al camp des de feia uns quants mesos: eren veritables esquelets. Feien molta pena. Estaven completament desnodrits, amb les cares plenes de crostes, de cops, de blaus. Tots coixejaven".
Amat-Piniella, però, és una excepció. Entre els anys 50 i 60 per a la majoria de supervivents no va ser fàcil relatar què els havia passat. "Durant dècades les víctimes no volien parlar, ni tan sols els jueus. El silenci era absolut. Tenien por al rebuig i moltes ganes d'oblidar", explica Rosa Sala Rose, germanista i autora de Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo (Acantilado).
"Quan el meu avi va sortir de Buchenwald es va trobar que el govern espanyol no el reconeixia com a espanyol. Tornar a l'Espanya franquista va ser terrible per a ell", explica Enric Garriga. Amb Franco com a dictador, els catalans ni tan sols podien parlar de l'infern que els havia tocat viure darrere les filferrades. No van rebre cap tipus d'ajuda econòmica ni mèdica. Va passar força temps fins que van fer el pas de crear, entre les parets de l'Hotel Orient de Barcelona i de manera clandestina, l'Amical de Mathausen. Era el 1962. La legalització no arribaria fins al 1978. Encara ara lluiten per recuperar els testimonis dels deportats.
El carisma de Hitler
Una sèrie nord-americana va provocar el primer debat públic
"Ara és difícil entendre que un home baixet, histriònic i amb bigoti seduís tantes persones. És inexplicable i per això encara ens interessa investigar-ho. Més que convèncer crec que Hitler representava un desig, un anhel del poble alemany. Volien un líder que els salvés", explica Rosa Sala. Hitler era un home aparentment mediocre, però va convèncer milions d'alemanys. Persones que el veien com un personatge ridícul el 1928 l'adoraven el 1933. Els va prometre èxits militars que va aconseguir. El seu llegat encara perviu: "El nazisme és l'obsessió per la puresa, en un sentit biològic, de la nació. Afortunadament, avui en dia ningú defensa la puresa biològica, però sí que queda l'obsessió per la puresa cultural o de ciutadania, sobretot a Europa", continua Sala.
Durant moltes dècades per als alemanys el nazisme era un tema tabú. Amb la sèrie de televisió Holocaust , però, va arribar una catarsi col·lectiva. Produïda per la cadena nord-americana NBC i protagonitzada per Meryl Streep, explicava la història fictícia d'una família de jueus alemanys durant el nazisme. Es va estrenar el 1978, va guanyar molts premis, però també va rebre crítiques d'alguns supervivents. La sèrie va provocar que, per primera vegada, els alemanys discutissin el seu passat públicament. Mentre va durar l'emissió dels quatre capítols d' Holocaust , la televisió pública alemanya va rebre més de 10.000 trucades. Moltes eren d'alemanys que asseguraven que durant els anys del nazisme no havien vist ni havien sentit res sobre l'extermini de jueus. Hi havia també testimonis avergonyits. D'altres trucaven perquè se sentien culpables i ploraven.
"Els alemanys han deshumanitzat Hitler. Quan es va estrenar la pel·lícula L'enfonsament hi haver moltes crítiques perquè es considerava que Hitler semblava massa humà. És un error, no hem d'oblidar que Hitler era tan humà com nosaltres. Pensar que no ho era és reconfortant, ens fa menys responsables i ens podem despreocupar, perquè no hem de vigilar altres Hitlers potencials", explica Sala.
L'obsessió alemanya
L'Holocaust a l'educació i la persecució de criminals nazis
A partir dels anys 60 el ministeri d'Educació alemany va començar a plantejar línies d'actuació per introduir l'Holocaust als plans d'educació. No va ser, però, fins a mitjans dels anys 80 que tots els llibres de text van començar a tenir capítols dedicats al nazisme. "Fins a la caiguda del Mur de Berlín era molt crítica amb l'obsessió de la República Federal de parlar de l'Holocaust a les escoles, però amb la reunificació vaig adonar-me que a la República Democràtica Alemanya, on l'Holocaust no formava part dels programes educatius, hi havia molts grups de neonazis. Ser tan pesats en aquest tema havia tingut un efecte vacuna", explica Sala.
Alemanya no ha deixat mai de perseguir els criminals nazis. A l'abril va començar una nova ofensiva legal per castigar els còmplices de l'Holocaust. La Central per a l'Aclariment dels Crims Nacionalsocialistes, amb seu a Ludwigsburg, va fer públic que havia investigat 50 antics guardes del camp d'extermini d'Auschwitz. Els vol portar davant la justícia. Fa tretze anys el Museu Memorial de l'Holocaust, als Estats Units, va començar la trista tasca de documentar tots els guetos, camps de concentració i treballs forçats i fàbriques d'extermini nazis. El resultat va esfereir fins i tot els investigadors: va elevar de 7.000 a 42.500 el nombre de guetos i camps nazis. Els llocs documentats incloïen camps de treballs forçats, campaments de presoners, on s'assassinava els nadons, i bordells.
La poca memòria espanyola
Els polítics i la banalització del terror nazi
Xavier Mariscal va comparar la manifestació de l'Onze de Setembre amb l'època de Hitler. L'exrector de la UPF Josep Joan Moreso va comparar els estudiants que es manifestaven contra les retallades amb els nazis. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va equiparar el nacionalsime català amb el nazisme. Últimament s'ha posat de moda la paraula nazi per desqualificar idees i polítics. "Es tracta d'un fenomen insòlit a l'Europa en què tant ens agrada emmirallar-nos. Ni a Alemanya ni a França ni a Itàlia es donen aquests discursos perquè, i això és el més greu, ofenen sobretot la memòria de les víctimes del nazisme. No és estrany ni casual que aquesta banalització es produeixi a l'estat amb la memòria democràtica més feble de tot Europa Occidental. Una de les conseqüències d'aquella exemplar Transició que ens volen vendre va ser l'abandó i l'oblit", argumenta Alfons Aragoneses, professor d'història del dret de la Universitat Pompeu Fabra. Aragoneses destaca que els que més utilitzen el terme nazisme són els que no volien una llei de memòria històrica: "El PP, a més, amenaçava a Madrid amb una Guerra Civil si s'aprovava la poruga llei de memòria".
A Espanya els crims de guerra ni tan sols es poden investigar: ho impedeix la llei d'amnistia, aprovada el 1977, en plena Transició, i que impossibilita emprendre accions penals entre espanyols per crims comesos durant la Guerra Civil.
Hitler, objecte de sàtira
Els alemanys comencen a mofar-se del monstre que els va seduir
Més d'un milió d'alemanys han comprat Ell ha tornat , un retrat còmic de Hitler del periodista Timur Vermes. En aquesta obra el sinistre líder nazi torna 66 anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Es desperta el 30 d'agost del 2011 a Berlín. Intenta guanyar-se la vida venent diaris fins que el descobreix una televisió i es converteix en estrella. Vermes demostra que Hitler podria tornar a tenir èxit a l'Alemanya del segle XXI. Com va passar amb L'enfonsament , el còmic ha provocat una gran polèmica. "Els alemanys tenen una estranya obsessió per Hitler, és una cosa quasi maníaca", publicava el diari Süddeutsche Zeitung . L'especialista en nazisme Daniel Erk criticava que l'obra "banalitzava el mal".
Aquesta setmana el director de l'Òpera del Rin de Düsseldorf, Cristoph Meyer, va cancel·lar la posada en escena de Tannhäuser . L'heroi apareixia com un criminal nazi en el context de l'Holocaust. Les indignades reaccions dels espectadors van afectar tant Meyer que va necessitar assistència mèdica. Hitler continua aixecant molta polseguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada