DEMOGRAFIA ESPANYOLA

1.CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

1.1 Moviment natural de la població.- Quan el nombre de naixements és més alt que el de defuncions, la població té un creixement natural o vegetatiu positiu.

• Natalitat.- Des del 1901, a Espanya va mostrar una tendència a la baixa malgrat el baby boom dels 60-70 que, a finals de segle (1990), la va situar en un dels índexs de fecunditat més baixos d’Europa (amb una TMF de menys d’1,2 fills per dona i una natalitat inferior al 10‰). A partir del canvi de segle (degut a l’allau immigratori i l’arribada a l’edat fèrtil de les dones nascudes als anys de fort creixement demogràfic) hi ha hagut un breu repunt de la natalitat, però l’arribada de la crisi indica una tendència cap a un creixement vegetatiu negatiu, és a dir, que les defuncions comencen a superar el nombre de naixements.

• Mortalitat.- Del 28,3‰ del 1900 s’ha passat a una taxa del 8‰ al 1980, encara que a finals de segle, degut a l’augment de l’esperança de vida i l’augment progressiu de l’envelliment, es va produir un lleuger increment de les defuncions. Durant la primera dècada del segle XXI, la taxa de mortalitat s’ha situat al voltant del 8,6‰ i la taxa de mortalitat infantil ha continuat reduint-se fins el 3,5‰.

• Nupcialitat i fecunditat.- La nupcialitat, actualment, resulta una dada poc fiable, degut a l’augment de parelles de fet i de famílies monoparentals. La taxa mitjana de fills per dona semblava haver tocat fons amb l’1,2, però encara que ha repuntat fins l’1,5 als primers anys del segle XXI, es preveu un menor creixement vegetatiu perquè cada vegada hi haurà menys dones en edat fèrtil i, a més, l’edat mitjana de la maternitat ha continuat pujant a les darreres dècades des dels 25 als 31 anys. De tota manera, per garantir el reemplaçament generacional i aconseguir una població estable, es necessària una taxa de fecunditat de 2,1 fills per dona que, actualment, sembla una utopia en un context de crisi econòmica i d’altes taxes d’atur. Amb més de 47 milions d’habitants, Espanya es situa demogràficament com a cinqué estat de la Unió Europea amb una població estancada per la caiguda de la mortalitat i de la natalitat (amb un creixement vegetatiu que tendeix a zero), però també del creixement migratori (actualment negatiu, degut al retorn d’alguns immigrants als seus països d’origen, però també de joves estudiants que busquen millor fortuna en altres estats europeus), la qual cosa significa que ja no tornaran a produir-se els increments de població dels darrers anys (més de 7 milions de persones entre el 2000 i el 2010) mentre l’augment de l’esperança de vida continuarà produint l’envelliment de la població mentre es mantinga l’Estat del Benestar dels darrers anys, sobre tot pel que fa a sanitat i pensions.

2.- L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

2.1. La piràmide d’edats d’Espanya.- És una piràmide contractiva, típica d’una població envelleida, amb una base molt estreta que acusa la disminució de la població jove i un tronc eixamplat a causa d’una població adulta més nombrosa i una cúspide cada vegada més elevada degut a l’envelliment. Als darrers esgraons pot observar-se, mínimament, el buit demogràfic produït pels no-nascuts durant la guerra civil (1936 i posteriors, que ara tindrien més de 70 anys). La distribució per sexes és semblant: 50,6% dones front a 49,4% homes, encara que naixen 106 xiquets per cada 100 xiquetes (la mortalitat masculina s’incrementa a partir dels 16 anys, sobre tot durant la incorporació a treballs de risc que, fins ara, han estat típicament masculins), però l’esperança de vida femenina sempre ha estat superior (hi ha més vídues que vidus).

2.2. L’envelliment de la població.- Està relacionat, indubtablement, amb la qualitat de vida i l’Estat del Benestar: una millor higiene, alimentació i sanitat han possibilitat l’increment de l’esperança de vida al llarg dels darrers anys. Actualment, més del 17% de la població espanyola té més de 65 anys i, per tant, assistim a l’increment de la població depenent que no solament cobra pensions públiques, sinó que gaudeix d’uns merescuts serveis socials i sanitaris que s’ha de finançar entre tots. I ací s’obre el debat de com una població activa minvant, pot mantenir una població depenent creixent: fomentant la natalitat i l’ocupació, augmentant l’edat de jubilació, generalitzant els plans de pensions, amb el copagament sanitari, retallant les pensions i els medicaments gratuïts, privatitzant els serveis, prioritzant les polítiques socials i les institucions públiques?

3.- LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA

3.1.La dinàmica dels sectors productius.- Als darrers anys hem assistit a la terciarització de l’economia, ja que mentre s’han ampliat i reforçat els sectors productius (primari i secundari), la mecanització i l’externalització han comportat una menor creació d’ocupació que, a poc a poc, ha desplaçat la població activa envers el sector terciari o de serveis que és el que ha experimentat un major creixement en quant a creació de llocs de treball: als països desenvolupats, l’economia ha multiplicat la demanda de serveis en les empreses, encara que als darrers anys la crisi ha afectat també el teixit productiu i s’ha retallat ocupació pública i privada, mentre l’atur s’ha disparat fins superar la taxa del 25% (població activa que busca ocupació).

3.2.Situació de la població activa a Espanya.- S’entén per població activa la que té edat de treballar (majors de 16 anys), encara que estiga treballant, aturada o buscant ocupació. Des de 2012, quan ha baixat la població espanyola per primera vegada en la història, també ha disminuït la població activa encara que aquest factor, de moment, encara no ha tingut una incidència directa sobre l’atur.

3.3.El problema de l’atur: crisi i globalització.- L’atur depén del creixement econòmic: quan hi ha crisi, les empreses redueixen costos suprimint mà d’obra i/o externalitzant la producció a països subdesenvolupats on els costos són menors. En canvi, en una conjuntura econòmica expansiva, l’atur baixa. De tota manera, el teixit productiu espanyol s’ha mostrat molt vulnerable i la crisi ha deteriorat el mercat laboral allà on l’economia s’havia basat en una dependència excessiva del sector de la construcció i del sector serveis, especialment del turisme on, cada vegada més, s’ha de competir en qualitat/preu en un món globalitzat on els preus dels transports s’han abaratit molt als darrers anys. L’atur ha disparat els contractes temporals, per obra, a temps parcial i fins i tot l’economia submergida. No obstant, al viure en un món globalitzat, les solucions ja no són, únicament, internes dels estats que més pateixen la crisi, sinó globals, ja que s’ha internacionalitzat el mercat i els intercanvis comercials abans d’equiparar les regles del joc, és a dir, un corpus legislatiu global que elimine la competència deslleial de paradisos fiscals, multinacionals especulatives i dictadures que, en nom d’un fals progrés econòmic, no respecten cap tipus de dret democràtic, ni drets humans, ni fiscals, ni laborals, ni mediambientals...

3.4.La incorporació de la dona al món laboral.- Les dones sempre han treballat, a més de portar el pes de les responsabilitats familiars com ara criar els fills, el manteniment de la llar, etc. Però, des de la implantació de l’Estat del Benestar i d’una legislació que equipara els drets de les dones amb els del homes (cosa que no passava durant el franquisme, per exemple), la situació ha canviat notablement: la vida rural ha donat pas als ambient urbans on s’ha de conviure en espais més reduïts, la família extensa ha donat pas a la vida en parella on s’han generalitzat els hàbits de consum, la demanda de serveis, la planificació familiar i la limitació del nombre de fills (prole), així com la formació acadèmica de les dones, l’accés a un lloc de treball fora de casa i, fins i tot, la responsabilitat compartida de les tasques domèstiques.

Font: Ciències Socials d'en Pitarch

L'atur va augmentar a Catalunya en 2.412 persones al gener

L' atur registrat a Catalunya va augmentar en 2.412 persones al mes de gener, amb la qual cosa el nombre d'aturats se situa en 518.080, segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Ocupació. Al conjunt de l'Estat el nombre d'aturats va créixer en 57.247 persones, el menor increment en el primer mes de l'any des del 2004, i la xifra total d'aturats puja a 4.150.755.

Segons les dades del ministeri, al gener es van registrar a Catalunya 2.412 aturats més que al mes de desembre del 2015, fet que suposa un increment del 0,47%, però són 64.689 aturats menys que el gener de l'any passat, és a dir, un descens de l'11,10%. L'augment al gener s'atribueix a la fi de la campanya de Nadal, pel que el sector serveis és el que va presentar una pitjor evolució.

Al conjunt de l'Estat l'atur registrat s'ha reduït en 374.936 persones respecte al gener del 2015, la qual cosa implica la baixada interanual més pronunciada de la sèrie històrica i al ritme més alt des del 1999.

Respecte a la afiliació a la Seguretat Social, al mes de gener a Catalunya pujava fins a 3.038.263 persones, fet que suposa 31.989 persones menys (-1,04%) que al desembre, però 103.004 més (+3,51%) que el gener de l'any passat.

Al conjunt de l'Estat la Seguretat Social va perdre al gener 204.043 afiliats respecte al mes de desembre, que es tradueix en una caiguda de l'1,18%, i  el nombre total de cotitzants se situa en 17.104.357. Al gener hi havia 529.045 afiliats més que el gener de l'any passat, el 3,19% més, fet que suposa la millor taxa de creixement des del 2007.

L'atur ha pujat a totes les demarcacions de Catalunya al gener. Barcelona, no obstant això, és la que que té un increment del percentatge menor, del 0,33%, respecte al desembre, és a dir, 1.255 aturats més, fins a 379.152 en total.

A la demarcació de Girona, l'atur al gener ha augmentat el 0,91% respecte al desembre, fet que suposa 449 aturats més i en comptabilitza 50.039 en total. Pel que fa a la província de Tarragona, l'augment respecte al desembre ha estat del 0,86%, 529 aturats més, i fan un total de 62.332 aturats, mentre que a Lleida l'atur va augmentar en 179 persones, que resulta un 0,68%, i el nombre total d'aturats es va situar en 26.557 persones.

En comparació amb el gener del 2015, l'atur va caure a totes les demarcacions. Barcelona va comptabilitzar 45.965 aturats menys (-11,23%), Tarragona 7.730 menys (-11,03%), Girona 5.864 menys (-10,49%) i Lleida 3.130 menys (-10,54%).

Creix l'atur al sector dels serveis i augmenta la contractació indefinida

L'augment de l'atur a Catalunya al gener es va concentrar al sector dels serveis, amb 3.902 aturats més que al desembre, mentre que a la resta dels sectors es van registrar descensos. Així, la construcció va registrar 812 aturats menys, l' agricultura va reduir el nombre d'aturats en 268 i la indústria, en 318. A més, es va reduir en 92 persones el nombre de demandats d'ocupació que no havien tingut una feina abans.

El  nombre de contractes registrats al gener es va reduir un 5,91%, fet que suposa 12.753 menys que al desembre, fins a 202.894 contractes. Aquest descens va ser provocat per la caiguda de la contractació temporal, mentre que els contractes indefinits van augmentar. Així, es van formalitzar 27.560 contractes indefinits, un 17,67% més (4.139 més) que al desembre, mentre que els temporals van caure un 8,79%, amb 16.892 contractes menys, fet que dóna un total de 175.334 temporals.

Respecte al gener del 2015, hi ha 2.858 contractes menys, és a dir, un descens de l'1,39%, amb una caiguda dels temporals del 2,45% (4.395 menys) i un augment dels indefinits del 5,91% (1.537 més que fa un any).

La meitat sense prestació

Dels 518.080 aturats registrats a Catalunya més de la meitat no reben cap tipus de prestació, segons les dades del Ministeri. Aquestes dades indiquen que al gener rebien prestació per desocupació -en les diferents variants- un total de 246.871 aturats, el 47,65% del total. A l'Estat la prestació la rebien 2.134.099 aturats, el 55,19% del total, el que suposa l2,7% menys que fa un any. La despesa total en prestacions a l'Estat de desembre del 2014 al desembre del 2015 va baixar un 12,7%.

 Diari Ara 2-2-2016

L'atur torna a créixer a Espanya mentre a Catalunya cau en més de 7.800 persones

El 2015 va ser el tercer any consecutiu en què Catalunya reduïa el nombre d'aturats, i el 2016 va arrencar amb un repunt de 2.412 persones, el menor des del 2004. Aquesta tendència s'ha mantingut durant el segon mes del 2016, quan l' atur registrat a Catalunya va ser de 510.237, segons les dades publicades aquest dimecres pel ministeri d'Ocupació,  7.843 persones menys que el mateix mes de l'any anterior. Aquesta xifra suposa el tercer febrer consecutiu de descens de desocupats a Catalunya. 

A més, una altra dada positiva per a Catalunya és que la província de Barcelona va ser una de les que més va rebaixar les persones aturades a tot l'Estat, amb 6.104 desocupats menys. De fet, l 'atur es va reduir a totes les províncies del territori català, amb el descens més baix registrat a Lleida, on hi ha 26.417 aturats. Per sectors, tant serveis com indústria i construcció van perdre desocupats, mentre agricultura en va sumar 522.

El pitjor febrer per a Espanya des del 2013

L'Estat va sumar 2.231 aturats

Per contra, al conjunt de l'Estat l'atur registrat va situar-se en   4.152.986 persones, 2.231 persones més respecte al mes anterior, el seu pitjor registre des del 2013 i un 0,05% més que al gener. Així doncs, és el segon mes seguit que augmenta l'atur al conjunt de l'Estat i contrasta amb les retallades que havia aconseguit els mesos de febrer del 2014 i 2015, quan havia arribat a caure fins a 13.538 persones. De fet, el secretari d'Estat, Juan Pablo Riesgo, ha reconegut " el refredament de la millora del mercat laboral" i l'ha atribuït en bona mesura a la inestabilitat política i la desacceleració de l'economia internacional". 

El Ministeri d'Ocupació creu que la desacceleració del mercat laboral es deu a la "incertesa política"

En el global de l'Estat, l'atur va augmentar en tres sectors tradicionalment febles en termes d'ocupació: agricultura, dones i estrangers. Segons les dades del ministeri, aquest febrer hi va haver 2.305 aturats estrangers més que al gener, un 0,5% més. En el cas de les dones, aquest febrer es van registrar 2.431 desocupades més, fins a arribar a les 2.261.513 dones a l'atur. Per sectors, cal destacar que tant serveis com indústria i construcció van registrar lleugers descensos –inferiors al 2%–, però l'agricultura va sumar 14.029 aturats, un 7,1% més.

L'afiliació a la Seguretat Social

 

Catalunya és la comunitat on més persones es van registrar

Pel que fa a l' afiliació a la Seguretat Social, Catalunya va ser la comunitat espanyola on més va augmentar, amb 22.134 persones més afiliades, seguida de les Illes Balears (12.032) i la Comunitat de Madrid (11.884). Al conjunt de l'Estat, l'increment va ser de 63.355 afiliats (+0,37%) respecte el mes anterior, fins arribar als 17.167.712 cotitzants. Per sectors, on més va créixer l'afiliació va ser a l'hostaleria, la construcció, l'educació i la indústria manufacturera.

Tot i això, també cal destacar que Catalunya no s'escapa d'una tendència global al conjunt de l'Estat, la de créixer  a base de contractació temporal.  A Catalunya es van signar 215.393 contractes al febrer, d'aquests, 21.4150 eren indefinits i 184.843 de temporals, és a dir que prop del 86% dels contractes registrats són temporals. Al conjunt de l'Estat la proporció de temporalitat encara és més elevada. El febrer del 2016 es van registrar 139.364 contractes indefinits a Espanya, el 10% del total. 

Diari Ara, 2-3-16