Espanya ostenta un trist rècord. És el país del món on les dones tenen el seu primer fill més tard, als 30,5 anys de mitjana,cosa que deriva en una taxa d'infecunditat altíssima, la pitjor dels països més avançats, segons un estudi recent publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, titulat 'La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac !!!'. No es tracta d'una singularitat genètica ni cultural. Deriva, segons els experts, de tres factors clau: l'alta taxa de desocupació i precarietat que s'acarnissa especialment en les dones, la falta de suport públic a la maternitat i el fet quecuidar els fills segueixi recaient bàsicament en les dones. Un còctel explosiu en el qual la crisi i les retallades han incidit decisivament.
Es podria pensar que les parelles endarrereixen l'arribada de la paternitat per disfrutar més de l'etapa juvenil sense els lligams dels fills. Això és cert, però només en part. És un dels factors clau que expliquen que mares amb 20 o 25 anys siguin cada vegada més infreqüents, però en els embarassos molt més enllà dels 30 el que més pesa és la falta d'un marc laboral i familiar que eviti convertir la paternitat en una càrrega massa pesada.
És obvi que tampoc es tracta d'una decisió voluntària. “Les dones que no volen tenir fills i mantenen aquesta decisió al llarg de la seva vida fèrtil són una minoria, sempre inferior al 5%. De fet, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre tingut”, segons aquest estudi. La infertilitat primària, la que afecta les dones independentment de la seva edat, tampoc és un factor, ja que explica només el 2% de dones sense fills.
POSPOSAR LA DECISIÓ
La clau resideix en “aquelles dones que poden i volen tenir fills i que estan en les edats socialment considerades per ser mares però queopten per posposar la decisió uns anys perquè no reuneixen les condicions familiars i/o materials òptimes per assumir els costos de la reproducció”, afirmen els autors. La decisió s'endarrereix cap a unes edats en què la fertilitat “entra en rendiments decreixents”, cosa que acaba “trucant els projectes reproductius” de moltes dones.
El resultat és que una bona part d'algunes generacions de dones acabessin renunciant a la maternitat. L'estudi calcula que el 29% de les nascudes en la segona part de la dècada dels 70 (entre 1975 i 1980) no hauran tingut fills quan compleixin 50 anys.
“La frustració dels projectes reproductius de les espanyoles i els espanyols, fins i tot l'assumpció de la infecunditat com a opció, no es pot entendre sense la falta de suport real a la conciliació de la vida familiar i laboral, sense un decidit suport a la promoció de joves i dones, i amb una política en general basada en l'extensió de la desregularització i la inseguretat. La desocupació, el treball precari, l'accés a la vivenda, la consolidació laboral, les llargues jornades, els baixos salaris i les escasses polítiques públiques no ajuden a la reproducció, ni les butxaques de la gent jove ni les polítiques de suport a la reproducció (per exemple, l'educació preescolar gratuïta). Si a tot això hi afegim que la major part del cost de la reproducció recau sobre les dones, la infecunditat està servida”. Aquesta és la conclusió final dels autors del treball, Albert Esteve, Daniel Devolder i Andreu Domingo, que mostren la seva perplexitat pel poc debat que genera el fet que “una de cada quatre dones no puguin complir les seves expectatives" de tenir fills per qüestions socials.
LES DONES I LA DESIGUALTAT AL MÓN LABORAL
Les dones es queden amb les engrunes del mercat laboral. Feina precària, escassa i, a més, la poca que hi ha comencen a esgarrapar-la els homes fins i tot en sectors tradicionalment 'feminitzats' com el de la neteja, serveis socials i educació, segons fonts sindicals. Aquest és el retrat el mercat laboral quan es commemora avui el Dia Internacional de la Dona. La bretxa salarial entre els dos col·lectius arriba al 24,39% en el sector serveis, que és el que ocupa més dones. La xifra de desocupades a tot Espanya és de 2,5 milions, el 44% de llarga durada, segons dades del grup de recursos humansAdecco.
a comparació dels informes del 2014 i el 2015 elaborats perComissions Obreres de Catalunya (CCOO) permeten constatar que mentre els homes en el sector de l'educació han aconseguit 10.000 feines, les dones només 3.000. Un altre exemple, en el comerç detallista, excepte el de vehicles de motor i motocicletes, es van registrar 7.000 ocupacions masculines i se'n van perdre 15.000 femenines. "Els llocs de treball que es creen no són per a les dones", va reconèixer Alba Garcia, Secretaria de la Dona de CCOO en la presentació de l'informe laboral del sindicat del 2015.
EL DISCURS DE LA DIVERSITAT
Les empreses donen prioritat als homes en els nous llocs de treball amb "el discurs de la complementarietat i que fa falta més diversitat en els llocs on únicament treballaven les dones", afirma Marta Padrós, psicòloga i secretària de gènere del sindicat CGT. Aquest argument no es considera vàlid a la inversa "en els sectors 'masculinitzats' els costa molt entrar a les dones", precisa Lídia Sandalinas, de CCOO.
Això no només succeeix en el sector de la neteja, també passa en algunes substitucions de llocs auxiliars en centres d'ensenyament públics i concertats “es prioritza el contracte masculí amb l'argument que els nens han de tenir referents masculins per exemple al menjador i s'elegeixen monitors", explica Padrós.
La bretxa salarial s'engrandeix amb l'edat
Les dones cobren anualment un 25% menys que els homes, segons les dades de l'última Enquesta d'Estructura Salarial corresponent al 2013 i publicada el 2015. Les dades corresponents de Catalunya permeten observar que els homes cobren 27.684 euros bruts a l'any, frente a les dones que perceben 20.740 euros. "La diferencia es deu al fet de que en el salari anual també influeixen els complements salarials, les hores extraordinàries i les reduccions de jornada... i les dones són les més perjudicades en les seves retribucions anuals", segons l'estudi de Comissions Obreres.
La diferencia més escandalosa es dóna en la franja d'edat de 45 a 54 anys, que la distància entre els dos col·lectius roza el 30%. La separació salarial "és menor en els contractes temporals és a dir novament en les pitjors condicions laborals", sentència Alba Garcia. I assegura que "eliminar la desigualtat i la bretxa salarial passa per aconseguir una millor i més equitativa retribució per a homes i dones".
L'atur femení no ha deixat de créixer del 2009 al 2015, mentre que el masculí ha baixat. "La taxa d'inactivitat de les dones creix fins a situar-se en gairebé 11 punts per sobre", afirma Garcia. "Hi ha dones que renuncien a entrar en el mercat laboral perquè es dediquen a la criança i a la cura dels familiars", diu.
María Luisa Rodríguez Moreno, catedràtica de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic a l'Educació de laUniversitat de Barcelona, apuntala aquesta teoria "la dona està com en un sandvitx, s'ha d'ocupar de la cura dels fills i de les persones grans i està menys protegida davant els ocupadors perquè coneixen aquesta situació. És un estereotip constant". Per a UGT, el 60% de les dones que treballen a temps parcial és perquè no aconsegueixen la jornada completa.
LA REVOLUCIÓ DE LES DONES SOLTERES
A les portes del Dia de la Dona, un llibre sobre el creixent poder de ladona està revolucionant els mitjans anglosaxons dels Estats Units i elRegne Unit. Es tracta d''All the single ladies' ('Totes lesdones solteres') de la periodista Rebecca Traister, una de les veus més destacades del moviment feminista als EUA. Al llibre, un assaig sobre l'evolució del paper de la dona a nivell econòmic, social, i sexual, Traister augura una revolució socialprotagonitzada per el col·lectiu de 'singles' que ja no depenen per a res dels homes.
Traister, que treballa per a New York Magazine, ha desgranat la tesi del seu llibre, que ja s'ha convertit en un autèntic 'best-seller', en un reportatge per a la revista titulat 'The single american woman' ('La dona soltera americana'). El tema ha sigut portada de la revista, que l'ha il·lustrat amb una mà de dona que alça el dit anular --en lloc del dit índex propi de l'insult-- per expressar la nova relació entre dones i matrimoni: segons estudis recents, la proporció de matrimonis als EUA ha caigut del 55% el 2000 al 45% el 2009. Per primera vegada, al país hi ha més dones solteres que casades i l'edat per casar-se s'està endarrerint cada vegada més. Avui dia, només el 20% de nord-americans entre 18 i 29 anys estan casats, davant el 60% de 1960.
Segons Traister, que va començar el seu llibre precisament el 2009, apunta que el descens de matrimonis entre dones adultes no té tanta relació amb la institució del matrimoni, amb si s'hi està a favor o en contra, com amb el nombre més gran d'opcions que les dones tenen avui dia a la seva disposició. "La decisió de no casar-se no és un rebuig conscient del matrimoni, sinó que té relació amb la capacitat de viure solteres", ha defensat la periodista en les entrevistes que aquests dies està concedint als mitjans.
INFLUÈNCIA A LES ELECCIONS
En el reportatge, Traister augura una revolució social, un canvi radical la influència més immediata del qual es pot notar en les eleccions a la Casa Blanca. Així, la periodista ha advertit els candidats que "el grup més poderós de votants, que ha augmentat de forma espectacular, convertint-se en una nova categoria de ciutadans, és el format per dones solteres". El 2012, quan Barack Obama va resultar reelegit, les 'singles' representaven el 23% de l'electorat. Aquest col·lectiu es distingeix, encara més que les dones joves o de color, per tenir una ideologia progressista. Un 67% va votar Obama davant el 31% que va votar el republicà Mitt Romney. Aquesta va ser l'opció preferida per les dones casades.
"És un canvi radical, amb implicacions socials i polítiques a nivell nacional. Per sobre de classes i races, estem davant una revisió total de com ha de ser la vida de la dona. Estem veient la independènciafemenina com una norma, no com una aberració, i estem davant la creació d'una nova població: la de dones adultes que ja no depenen ni econòmicament, ni socialment, ni sexualment ni reproductivament d'un home", destaca Traister.
NOVES DEMANDES SOCIALS
En el seu llibre, Traister insisteix que no es tracta de 'matrimoni sí, matrimoni no', i subratlla que el patró d'actuació de les dones no està canviant conscientment ni és una fet polititzat. El canvi es deu, apunta, "que les dones han interioritzat coses impossibles fa 50 anys, que està bé no estar casada, que poden viure plenament les seves carreres professionals pel seu compte". Encara que admet que moltes encara tenen el matrimoni al cap, subratlla que el canvi ens situa davant un replantejament de la vida de la dona, i, per extensió, de la família. I això, afegeix, tindrà efectes en la política, per exemple modificant l'agenda política dels candidats, fent-la més progressista.
Aquesta situació, afegeix l'autora, comportarà un augment de les demandes per una igualtat salarial --un dels principals obstacles a la igualtat de gènere--, per baixes laborals pagades per atendre qüestions familiars, un salari mínim més alt, una assistència pública més accessible econòmicament i una extensió més gran dels drets reproductius. Unes demandes, apunta, que no seran realitat a curt termini --"especialment amb un Congrés republicà"-- però assegura que sí que serà l'"inici d'una nova relació entre les dones i el Govern dels EUA". "Les dones solteres estan fent-se un espai en un món que no estava dissenyat per a elles. Construiran una nova república, una nova categoria de ciutadans", assegura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada