CONSEQÜÈNCIES DEL RESCAT
Els ajustos pressupostaris en cultura afecten els arqueòlegs i conservadors d'antiguitats
La Grècia clàssica també pateix l'austeritat
EN PERILL Un grup de turistes visiten l'Acròpolis d'Atenes, un monument emblemàtic del país. IORGOS KARAHALIS / REUTERS
Les notícies de la televisió grega ensenyen des de fa poc un anunci que pretén conscienciar la població. Es tracta d'una nena que passeja amb la seva mare pel Museu d'Arqueologia Nacional d'Atenes, una de les joies de la corona de la cultura a Grècia. La nena es deixa anar, se separa de la mare i es queda contemplant una estàtua de marbre de 2.500 anys d'antiguitat. De sobte, una mà apareix pel darrere, li tapa la boca i se l'emporta. Instants després la nena reapareix il·lesa, però es mira amb cara trista la vitrina buida: no la buscaven a ella, venien a endur-se l'estàtua.
L'anunci, produït per l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, serveix per recordar el robatori a mà armada de 65 peces de l'Antic Museu d'Olímpia al febrer, en un context de dèficits constants en la seguretat dels museus arreu del país. Però el missatge central de la campanya -"Els monuments no tenen veu. Han de tenir la teva"- és un atac dirigit a les profundes retallades pressupostàries que ha patit el capítol de la cultura com a part de les mesures d'austeritat imposades a Grècia per l' establishment econòmic europeu.
El públic ja està notant els efectes d'aquestes retallades en cultura, perquè algunes galeries, i fins i tot museus sencers, han hagut de tancar temporalment. Però arqueòlegs i conservadors, tant grecs com internacionals, alerten que les veritables conseqüències de la reducció de la despesa potser no seran visibles en els pròxims anys, però afectaran greument l'estat de conservació de les antiguitats i les beques d'investigació dels historiadors.
Durant els últims sis mesos, han prejubilat anticipadament desenes dels arqueòlegs estatals amb més experiència -aquells que feia més anys que treballaven i que cobraven els salaris més alts, poc més de 1.500 euros al mes- com a part de la reducció del 10% de treballadors del ministeri de Cultura i Turisme. En dos anys, el departament d'arqueologia ha perdut 200 treballadors, segons el sindicat que representa els arqueòlegs.
En un moment en què s'eleven els impostos, es retallen les pensions i l'índex d'atur nacional està per sobre del 21%, aquests acomiadaments queden diluïts en l'ombrívol panorama econòmic. Però els acadèmics adverteixen que les retallades comencen a provocar precisament el que dramatitza l'anunci de televisió: la desaparició de les antiguitats. Els principals culpables no són els lladres de museus o els saquejadors d'antiguitats, sinó dues forces encara més traïdores que ara tenen menys control del seu poder: els elements i les excavadores.
A l'abril, Aris Tsaravopoulos, un arqueòleg del govern que va ser acomiadat al novembre, va descobrir a l'illa de Citera tot de ceràmiques de colors que havien sortit a la llum arran d'un despreniment al litoral. Va veure que segurament provenien d'una tomba d'aproximadament el 2000 aC. Anys enrere hauria creat un dic d'emergència per evitar que el mar s'emportés el jaciment, però la falta de suport del govern d'Atenes el va fer tirar enrere.
Un patrimoni incommensurable
De totes maneres, ja abans del precipici econòmic, moltes ruïnes estaven abandonades o mal cuidades, en part per la immensitat de llegat històric que té Grècia i la dificultat de preservar-lo. Només a l'illa de Citera hi deuen haver dotzenes d'assentaments sense explorar. La dita grega que no pots tombar una cantonada sense passar per una antiguitat molt sovint sol ser literal: el país té 19.000 jaciments arqueològics i monuments i 210 museus d'antiguitats.
Ara.cat. Arapremium
L'anunci, produït per l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, serveix per recordar el robatori a mà armada de 65 peces de l'Antic Museu d'Olímpia al febrer, en un context de dèficits constants en la seguretat dels museus arreu del país. Però el missatge central de la campanya -"Els monuments no tenen veu. Han de tenir la teva"- és un atac dirigit a les profundes retallades pressupostàries que ha patit el capítol de la cultura com a part de les mesures d'austeritat imposades a Grècia per l' establishment econòmic europeu.
El públic ja està notant els efectes d'aquestes retallades en cultura, perquè algunes galeries, i fins i tot museus sencers, han hagut de tancar temporalment. Però arqueòlegs i conservadors, tant grecs com internacionals, alerten que les veritables conseqüències de la reducció de la despesa potser no seran visibles en els pròxims anys, però afectaran greument l'estat de conservació de les antiguitats i les beques d'investigació dels historiadors.
Durant els últims sis mesos, han prejubilat anticipadament desenes dels arqueòlegs estatals amb més experiència -aquells que feia més anys que treballaven i que cobraven els salaris més alts, poc més de 1.500 euros al mes- com a part de la reducció del 10% de treballadors del ministeri de Cultura i Turisme. En dos anys, el departament d'arqueologia ha perdut 200 treballadors, segons el sindicat que representa els arqueòlegs.
En un moment en què s'eleven els impostos, es retallen les pensions i l'índex d'atur nacional està per sobre del 21%, aquests acomiadaments queden diluïts en l'ombrívol panorama econòmic. Però els acadèmics adverteixen que les retallades comencen a provocar precisament el que dramatitza l'anunci de televisió: la desaparició de les antiguitats. Els principals culpables no són els lladres de museus o els saquejadors d'antiguitats, sinó dues forces encara més traïdores que ara tenen menys control del seu poder: els elements i les excavadores.
A l'abril, Aris Tsaravopoulos, un arqueòleg del govern que va ser acomiadat al novembre, va descobrir a l'illa de Citera tot de ceràmiques de colors que havien sortit a la llum arran d'un despreniment al litoral. Va veure que segurament provenien d'una tomba d'aproximadament el 2000 aC. Anys enrere hauria creat un dic d'emergència per evitar que el mar s'emportés el jaciment, però la falta de suport del govern d'Atenes el va fer tirar enrere.
Un patrimoni incommensurable
De totes maneres, ja abans del precipici econòmic, moltes ruïnes estaven abandonades o mal cuidades, en part per la immensitat de llegat històric que té Grècia i la dificultat de preservar-lo. Només a l'illa de Citera hi deuen haver dotzenes d'assentaments sense explorar. La dita grega que no pots tombar una cantonada sense passar per una antiguitat molt sovint sol ser literal: el país té 19.000 jaciments arqueològics i monuments i 210 museus d'antiguitats.
Ara.cat. Arapremium
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada