Vogadors és el projecte amb què Catalunya i les Illes Balears participen per primera vegada a la Biennal de Venècia d'Arquitectura amb un pavelló propi. Els comissaris, els arquitectes Jordi Badia i Félix Arranz, han reunit nou obres recents de la generació més jove d'arquitectes catalans i balears. Tots els projectes exposats comparteixen una mateixa sensibilitat: donar resposta a una demanda creixent del que és essencial, útil i necessari. La mostra documenta, a través de fotografies, plànols i un objecte que representa la manera de fer de cadascun dels despatxos participants, unes arquitectures que tenen com a trets més destacats la sobrietat i una gran senzillesa material. Justament, és aquesta peculiaritat pròpia catalana, el racionalisme funcional i constructivista que obté el màxim amb els mínims, que jo mateixa en aquest bloc he destacat ( http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/larquitectura-gotica-catalana-i-la-seva.html ) ja de l'arquitectura gòtica catalana, la qual entroncaria amb aquesta arquitectura catalana actual passant abans per arquitectes com Gaudí, Jujol, que s'interessaren pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. Un dels arquitectes que es van fixar més en l'obra de Jujol va ser Enric Miralles (1955-2000). A la façana de la casa del barri de la Clota, de l'any 1997, va utilitzar d'una manera també insòlita el totxo, el material més senzill i vulgar, donant-li la volta i mostrant-ne les perforacions.
Casa Bofarull, de J.M.Jujol |
Casa a la Clota, d'Enric Miralles i benedetta Tagliabue |
De Jujol a Miralles, podem trobar altres exemples que mantenen aquest mateix interès malgrat ser d'èpoques i estils diferents, com ara les obres de José Antonio Coderch, Josep Lluís Sert, Antoni Bonet i el grup R (Moragas, Martorell, Bohigas i Mackay). Aquestes mateixes actituds es veuen reflectides en alguns dels projectes contemporanis seleccionats, els aspectes dels quals són fruit d'una enorme sofisticació tècnica i intel·lectual, tenen un fort component ètic i social capaç de construir arquitectures permeables amb el seu entorn i no renuncien als valors plàstics més tradicionals de l'arquitectura.
Les 9 obres seleccionades
1. Llar d'infants a Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias
"Els arquitectes van buscar entendre l'entorn, que l'edifici es fongui i desaparegui en l'entorn. L'interior, a més, té un caràcter molt humà, allunyat de moltes escoles completament blanques que s'han vist en els últims anys."
2. Casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes
"L'arquitecte ha treballat a partir de l'arquitectura popular del poble. La casa no és agressiva amb l'entorn, sinó que no amaga els materials senzills, que, a més, donen calidesa a l'interior."
3. Casa Collage, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro
"Els arquitectes han respectat les textures que el pas del temps ha deixat en aquesta casa i han utilitzat les ceràmiques que van trobar durant les obres d'una manera insòlita, que fa brillar la casa en l'aspecte plàstic."
4. Casa per a tres germanes, de Blancafort Reus Arquitectura
"Es tracta d'una casa construïda al bell mig d'uns camps de conreu. La fusta amb què estan revestides les tres cases envellirà al mateix ritme que els seus habitants, a la vegada que aglutina i unifica les tres construccions."
5. Rehabilitació de La Seca, de Meritxell Inaraja
"L'arquitecta no ha amagat les empremtes que el pas del temps ha deixat en l'edifici, i que formen part de la memòria col·lectiva."
6. Can Ribas, de Jaime J. Ferrer Forés
"El principal repte d'aquesta intervenció en què un carrer havia de travessar el complex de la fàbrica. En un altre moment s'hauria enderrocat tot el conjunt. Ara representa la sensibilitat per reciclar els edificis."
7. Piscina, vestidors i sala esportiva a Jesús, de l'estudi Arquitecturia
"Els arquitectes s'han esforçat per trencar les diferències entre l'edifici i la tanca que l'envolta com una estratègia per generar un nou espai públic."
8. Ampliació de l'institut Josep Sureda i Blanes, de l'estudi SMS Arquitectos
"Els arquitectes han jugat amb materials molt comuns a l'arquitectura de les Illes i els han donat un tractament molt personal que a la vegada complementa l'edifici preexistent."
9. Escola d'art i disseny a Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig
"Un edifici que juga a dues escales, una de colossal, representada per la coberta, i una altra de més humana. L'ús del totxo li dóna un caràcter més pròxim."
- Els 9 projectes en detall, dins d'aquest mateix bloc. http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/09/nou-projectes-que-revelen-lanima-dels.html
- Vogadors dins de la Biennale, en aquest mateix bloc: http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/el-poder-de-larquitectura-com-poder-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada