 |
| Escut humà gelidenc de la casa Atmetller de Piug i Cadafalch | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
|
|
|
|
|
|
|
El dia 23 de maig, de camí cap al Museu d'Història de Catalunya amb la colla de 4t de Gelida per conèixer la República, la Guerra Civil i el Franquisme, vam passar abans per l'inprescindible recorregut modernista del passeig de Gràcia, en concret per la Mansana de la Discòrdia o, més modernament, Illa de la Discòrdia. Aquest és el nom que rep un tram del Passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona, situat entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis:
casa Lleó Morera de
Domènech i Montaner, casa Mulleras d'
Enric Sagnier, casa Bonet de
Marcel·lià Coquillat,
casa Amatller de
Puig i Cadafalch i
casa Batlló d'
Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme,
l'apel·latiu popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la
rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i
Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis.
Quan Gaudí va haver de resoldre l'encàrrec de la casa Batlló
ja sabia el que havien fet els altres dos. De fet, la presència de
l'arquitecte més sorprenent de tots ells era l'element que hi provocava
aquest nom. I, efectivament, la seva participació va ser sorprenent.
 |
| La «mansana de la Discòrdia» abans i després de la transformació de la casa Lleó Morera i la casa Batlló |
|
|
 |
| Casa Amatller i casa Batlló inclinant-se sota la força | dels nostres joves de Gelida |
| |
|
|
 |
| Al pas de la Cecília la Sra Batlló s'ha adreçat |
|
|
Després de la sorprenent Discòrdia que causà la casa Batlló, en Gaudí tornà a rebre un nou encàrrec, aquest cop de nou en nou, amb la casa Milà o anomenada despectivament en el seu moment , la Pedrera. Construïda en el moment de la Setmana Tràgica (eclosió d'una etapa d'ineficàcia de la Restauració i estudiat a classe) i obra mestra del Modernisme, no podia faltar la visita exterior de l'edifici més original, no només d'en Gaudí i del Modernisme, sinó també de Barcelona.
 |
| La Pedrera amb una bona base als seus peus |
Després d'aquesta visita fugaç, però imprescindible, vam baixar cap a mar, al Museu d'Història de Catalunya, el Palau de Mar, l'edifici que originàriament havia estat els Magatzems Generals de
Comerç, l'únic edicifi conservat del vell port de Barcelona que data de
1881.
Aquí, dos monitors van explicar molt bé, amb plafons i documents diversos, un repàs introductori del segle de la Revolució industrial a Catalunya i,després, dels inicis del segle XX per què els alumnes treballessin per sí sols amb grups de 4 o 5 i amb un dossier les tres etapes clau dels dos primers terços del segle XX: la República (1931-1936 o 1939), la Guerra Civil (1936-1939) i el Franquisme (1939-1975).
 |
| Visió introductòria d'inicis del segle XX |
 |
| Àmbit Guerra Civil |
 |
| L'àmbit de la República |
 |
| El Nodo al Franquisme |
 |
| Una cuina de principis del segle XX |
|
|
|
|
La visita es va acabar amb un període que, per sort, es va superar, però, malgrat tot, ens ha deixat un pòsit de poca tradició democràtica que encara pesa. Està a la mà dels nostres joves, que ja no han viscut gens el franquisme, de superar aquest llast històric. Ells són el nostre futur i la nostra esperança.
- Sobre la Mansana de la Discòrdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mansana_de_la_disc%C3%B2rdia
- Sobre la casa Milà:
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pedrera
- Sobre la ruta del modernisme de Barcelona de l'Institut del paisatge urbà i la qualitat de vida:
http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_rutamodernisme_03.htm
- Sobre el Museu d'Història de Catalunya:
http://www.mhcat.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada