HOMENATGE A PACO DE LUCÍA, UNA GRAN PÈRDUA PER A LA MÚSICA- Live At 31st Leverkusener Jazztage 2010

Paco de Lucía en deu cançons: http://www.ara.cat/cultura/Paco_de_Lucia-flamenc-guitarra-guitarrista_0_1091890960.html

LA CONJUNCIÓ DELS TRES SECTORS ECONÒMICS A LA COMARCA DE RIBERA D'EBRE

Ascó, l'Ebre, la central nulear i el poble

ALBA OM Barcelona | Actualitzada el 17/11/2013 01:11 Ara.Cat
El riu Ebre vertebra la comarca de nord a sud i ho és tot: punt de trobada i alhora frontera, eina indispensable per a la indústria i, en menor mesura, atractiu turístic. Per als riberencs el seu gran repte és dir adéu al monocultiu energètic i industrial que domina el territori. Per analitzar-ho l'Ara TV ha convidat Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre; Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE); Jaume Masip, president de l'Associació Cultural La Cana i treballador d'Ercros, i Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet.

La Ribera d'Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. El sector industrial, i bàsicament la generació d'energia, representen el 76% del PIB comarcal. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, la Ribera d'Ebre té el producte interior brut per càpita més alt de Catalunya, 65.100 € per habitant, més del doble que la mitjana catalana, que és de 27.000 €. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran dependència del sector industrial com un perill. Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre, alerta: "Bona part d'aquest 76% del PIB es queda a Madrid. Per tant, hi ha distorsió sobre el potencial econòmic que tenim realment".

L'any 2010 la Ribera d'Ebre es va declarar comarca energètica amb la voluntat de convertir-se en un pol energètic a nivell de producció, recerca i formació. Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, discrepa que sigui un perill i recorda que "la indústria és qui crea més llocs de treball estables", i afegeix que s'ha de saber treure profit de l'especialització del territori, convertint-la en oportunitat. La MADE treballa per aconseguir a principis del 2014 una rebaixa en el preu per quilowatt hora per a les indústries que s'instal·lin a la Ribera d'Ebre, i alhora per canviar la imatge negativa que envolta la producció d'energia.

Crònica d'una mort anunciada

El poble de Flix té avui 3.961 habitants, lluny dels 5.600 que havia tingut quan l'empresa electroquímica Ercros estava en ple rendiment i donava feina a més de 1.600 treballadors. L'empresa, de capital alemany, va apostar per fer-hi dissolvents, "un error estratègic", segons Jaume Masip, treballador d'Ercros, perquè una normativa europea que entrarà en vigor el 2018 prohibeix la utilització de mercuri per produir clor, el sistema que utilitza Ercros.

La fàbrica està condemnada. "Tant de bo arribi al 2018", diu Masip, que explica que es va acollir voluntàriament a la jubilació anticipada per reduir l'ERO que afecta l'empresa. De les diverses reduccions de plantilla que ha anat fent l'empresa, l'última afecta 75 treballadors dels 200 actuals, i avui encara en queden 12 pendents de marxar. "Durant molts anys ens hem cregut que Flix era un poble industrial, però estàvem equivocats. Érem un poble amb una indústria", diu Masip, que encara hi treballa. Flix manté l'esperança de trobar una alternativa que permeti retenir la població.

Nous mercats

El futur ideal de la Ribera d'Ebre és un equilibri entre els diversos sectors econòmics. "Tenim el riu, que hem de saber explotar a nivell turístic, i tenim aigua per regar els camps", diu l'alcalde de Móra d'Ebre. La navegació fluvial del riu Ebre és una bona manera de vendre el territori, expliquen els riberencs: "Quan portem algú de fora a navegar pel riu, a visitar el castell de Miravet i els convidem a menjar una clotxa -plat de pagès típic de la zona- queden meravellats". Però denuncien que encara hi falten infraestructures turístiques que permetin acabar de tancar el cercle: "Ens falten places hoteleres". Jaume Masip explica que fa uns deu anys que la comarca ha entès que ha de diversificar la seva economia i apostar pel turisme: "El capital privat és qui s'ha de creure de veritat que aquesta és una oportunitat per a nosaltres".

L'agricultura ja és un mercat existent al territori i que en alguns pobles com la Palma d'Ebre ocupa el 50% de la població. Per Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet -el més important de la província de Tarragona de fruita dolça-, el repte és mantenir l'agricultura i la qualitat que proporcionen el clima i l'aigua del riu Ebre. El Grup Fruiter produeix 8 milions de quilos de fruita dolça i n'exporta el 75% a mercats estrangers, entre els quals Rússia i Europa.

Piñol reivindica la poca visibilitat que té la producció de vinya del territori: "Queda amagada al costat de les DO veïnes del Priorat i la Terra Alta, les dues molt fortes". Volen aconseguir que el bon veïnatge sigui un reclam de vendes i visites.

Caràcter i cultura

L'associacionisme és elevat a la comarca i en molts casos "motivat per l'estabilitat que han donat les indústries", explica el president de l'Associació Cultural La Cana. El patrimoni històric és un gran valor afegit de la Ribera d'Ebre. Ahir mateix a Flix s'hi van celebrar els actes de commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els refugis antiaeris i les restes de la línia del front són atractius turístics exclusius de la comarca: "Hem de saber aprofitar el nostre patrimoni històric".

Els riberencs creuen que l'equilibri de la comarca s'aconseguirà si es planifica pensant en gran: "Ens agradaria dir que vivim en una ciutat que es diu la Ribera d'Ebre, que té 23.867 habitants, repartits en 14 barris".

Allunyar-se dels localismes és la recepta que dóna el mateix alcalde de la capital de comarca: "Volem ser el motor de les Terres de l'Ebre".

DENÚNCIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A TRAVÉS D'UN INTERCANVI DEL ROL MASCULÍ PEL FEMENÍ

LA INDÚSTRIA, LA PROTAGONISTA DE LA RECUPERACIÓ

Cadena de muntatge de Seat a Martorell

CHRISTIAN DE ANGELIS | Actualitzada el 16/02/2014 00:00 Ara.Cat

La fabricació de manufactures guanya prestigi econòmic a tot Europa i les veus per una reindustrialització del continent se succeeixen en diferents àmbits. Entre els últims a pronunciar-s’hi hi ha el mateix vicepresident de la Comissió Europea, Antonio Tajani, que aquesta setmana va assenyalar durant una visita a València que “sense indústria, sense economia real, els sacrificis són inútils i fan mal”. L’objectiu, va recordar el comissari italià, és que el 2020 la indústria generi el 20% del PIB europeu, enfront del 15,2% actual.

A Catalunya, la indústria sempre ha tingut un paper rellevant en l’economia i, a finals dels anys setanta, superava el 45% del valor afegit brut. El pes industrial ha baixat molt significativament en les últimes dècades, però tot i així la indústria manté a Catalunya una posició més significativa que en el conjunt d’Espanya. Atenent les dades del 2012, les últimes disponibles, Catalunya ja hauria complert els objectius de Tajani per al 2020, amb una participació del 20,9% de la indústria en el PIB català. Al conjunt d’Espanya, en canvi, la indústria té encara recorregut i actualment genera el 17,4% de la renda anual del país.

En termes relatius, la indústria ha guanyat importància econòmica a Catalunya en els últims anys de crisi, en passar del 19,9% del 2010 al 20,6% del 2011 i al 20,9% del 2012, però això és degut més a la baixada d’altres sectors que al mateix desenvolupament industrial. El valor afegit brut industrial va augmentar a Catalunya un moderat 0,7% el 2012, fins a un total de 39.999 milions d’euros. En el conjunt de la UE, l’augment va ser del 0,8%.

Més exportacions

Però la situació pot estar canviant i una nova perspectiva econòmica en el conjunt europeu, i fins i tot en el mercat espanyol, fa créixer les possibilitats d’incrementar les exportacions industrials. De fet, aquesta nova situació va permetre ja el 2013 un canvi de tendència en l’activitat de la indústria catalana, amb el primer augment anual de l’índex de producció industrial (IPI) en tres exercicis.

Després de baixar un 1% el 2011 i un 4,7% el 2012, l’IPI va pujar a Catalunya un 0,8% el 2013. Aquesta evolució contrasta amb la registrada en el conjunt de l’economia espanyola, on la indústria va encadenar el tercer exercici de descens de l’activitat, amb una caiguda de l’1,8%.

A més, els resultats dels últims mesos del 2013 creen una expectativa positiva per al 2014: després de començar l’any caient a ritmes de fins al 7,6% i pujant a més del 8,5%, amb una evolució erràtica, la pujada de l’IPI ha estat continuada a partir del setembre. Aquell mes l’activitat industrial va augmentar a Catalunya un 4,9% interanual.

Motor i confecció

Amb dades relatives al conjunt d’Espanya (no hi ha informació disponible per comunitats autònomes), els sectors que millor van evolucionar l’any passat són els de fabricació de productes de motor, amb un increment del 6,3%; la confecció de roba (+4,6%), i la captació, depuració i distribució d’aigua (+3,8%), a més del grup d’altres indústries manufactureres, amb un increment del 6,9%. En canvi, van caure especialment les indústries extractives d’antracita, hulla i lignit, amb una baixada del 31,2%; les de fabricació de mobles, amb un 14,1%, i les altres indústries extractives, un 10,7%.

A l’augment de l’activitat s’hi suma a Catalunya un context més ampli de devaluació interna, en què preus i salaris es contenen amb la corresponent millora de la competitivitat. A la indústria, aquesta contenció es va veure reflectida el 2013 amb un augment dels preus industrials de només el 0,7% anual, enfront de la pujada del 3,3% de l’exercici precedent.

Entrevista a Miquel Jordà, director d' Eurofirms, la cinquena ETT en activitat a l’Estat i l’única de les cinc primeres que és espanyola.: “L’atur real és inferior al 26%”

Les empreses de treball temporal són un termòmetre de la salut econòmica perquè són les primeres que noten pujades i baixades en el mercat laboral. Miquel Jordà (Cassà de la Selva, 1964) dirigeix Eurofirms, la cinquena ETT en activitat a l’Estat i l’única de les cinc primeres que és espanyola. El 2013, per quart any consecutiu, va créixer: va tancar l’exercici amb una facturació de 96,6 milions, un 18% més que el 2012.

¿Ja estem en la recuperació del mercat de treball?

És difícil fer previsions. Nosaltres som un termòmetre directíssim del que està passant ara en l’economia real, perquè quan les empreses tenen un increment de comandes, el que fan és incorporar més personal, ja sigui amb contractes temporals o indefinits. I sí que ho hem notat: d’una manera molt feble des del maig del 2013, i a partir del gener d’aquest any, del dia 7, hem notat un increment significatiu del nombre d’ofertes. Molt significatiu allò de parlar amb els caps d’oficina i que ens diguin que l’activitat s’ha reactivat, empreses que no feien comandes ara comencen a demanar. En tots els sectors.

Perquè hi hagi aquest increment d’un any a l’altre, hi deu haver un factor de confiança.

Crec que hi ha un 80% de confiança i la resta poden ser temes més objectius. Aquest gener, i ja els últims mesos de l’any passat, la borsa ha tingut un increment absolutament espectacular. Veient la situació macroeconòmica, et preguntes com és possible. És un tema d’expectatives, de confiança. Això també és bo, perquè és un detonant perquè es reactivi el consum i la inversió.

Tot i això, els nivells d’atur són inassumibles. Quant es pot trigar a arribar a nivells precrisi?

Molts anys. Un atur com el que tenim no es digereix en dos o tres anys d’activitat econòmica positiva. Però caldria veure quina és la taxa d’atur real en aquest país, perquè un 26% és perquè hi hagi una revolució social, que de moment no s’ha produït. Aquí es barregen situacions de gent treballant en economia submergida o que cobren un subsidi i no els interessa la feina que els oferim. El nivell d’atur real segurament és inferior, el que deu costar molt és quantificar la taxa real. Però, d’altra banda, també hi ha un problema d’atur real que no s’acabarà en dos anys.

¿Es troben molts casos de gent que no accepta feines perquè cobra subsidis?

Sí. Sovint. Ens ho diuen obertament. No ens n’hauríem de trobar ni un de sol, de cas. Aquí està fallant l’administració.

No ho poden denunciar?

Això està previst en la futura col·laboració amb les agències privades de col·locació. Una part de la retribució que es donarà a les agències de col·locació serà que quan ens trobem una persona que no accepti una feina perquè cobra un subsidi, l’agència, pel fet de donar aquesta informació, tindrà, entre cometes, un premi.

Com poden ajudar les agències de col·locació a reduir l’atur?

Els llocs de treball es generen a les empreses. El que s’ha de fomentar, des d’un govern, és que les empreses tinguin un escenari favorable per moure’s, de confiança, optimista, que les coses siguin fàcils, que l’administració ajudi, en lloc de llastar, l’activitat de les empreses. Aquest és el veritable motor per generar llocs de treball. Injectar diners o actuar en la intermediació laboral va fent bullir l’olla, políticament queda bé, però no ens enganyem: quan una empresa necessita un treballador, el contractarà sigui a través d’agències de col·locació, ETT, directament o com sigui.

Quins sectors veu més preparats per treure’ns de la crisi?

Hi ha el tòpic de les empreses exportadores. És veritat, tenen activitat i estan generant llocs de treball. Si repunta una mica la inversió i el consum, això és una cadena, perquè es comença a moure tot. Els primers sectors que s’estan movent són els serveis, els call centers, per exemple, perquè quan hi ha expectatives que es vendrà més, les empreses reforcen la seva àrea comercial. També les empreses del sector de l’alimentació, perquè han augmentat molt l’activitat cap a l’exportació.

ALERTA ECOLÒGICA! EL PETROLI AMENAÇA LA COSTA DE LES ILLES BALEARS, VALÈNCIA I CATALUNYA

Prats de posidònia que ocupen els fons marins i donen a les aigües de les illes tanta claredat i el color turquesa perillen amb aquestes prospeccions

DAVID VENTURA Eivissa. | Actualitzada el 12/02/2014 00:00 Ara.cat
La indignació contra les prospeccions petrolíferes previstes al golf de València ha anat creixent a les Illes, on hi ha consens social i polític contra aquest projecte que defensa el govern espanyol. El Govern Balear, consells insulars, ajuntaments, grups ecologistes i 30.000 ciutadans a títol personal han presentat al·legacions contra l'estudi d'impacte ambiental de la petroliera Cairn Energy. El ministre Miguel Arias Cañete ha assegurat que l'estudi tècnic serà "net i imparcial".

De quines prospeccions petrolíferes estem parlant?

La companyia escocesa Cairn Energy té autorització per buscar hidrocarburs al subsòl marí de dues grans àrees pròximes a la costa de Catalunya i les Balears. Una s'ubica davant la Costa Brava i inclou una àrea d'11.500 quilòmetres quadrats, amb el punt més occidental a 31 quilòmetres del cap de Creus. L'altre projecte autoritzat és al golf de València, entre la costa de Gandia i d'Eivissa, i té una extensió de 2.240 quilòmetres quadrats. L'empresa Spectrum Geo Limited vol realitzar una prospecció sísmica per tota la costa est de les Balears per saber si existeixen hidrocarburs en aquesta àrea.

Quan es van autoritzar les prospeccions?

El permís a Cairn Energy per buscar petroli al golf de València es va concedir el 23 de desembre del 2010, sent president José Luis Rodríguez Zapatero i ministre d'Indústria Miguel Sebastián. Les prospeccions a la Costa Brava es van publicar al BOE el 17 de gener del 2013, ja durant el govern de Rajoy i amb la firma del ministre José Manuel Soria.

Quines són les fases de l'explotació petrolífera?

En primer lloc, s'han de realitzar uns sondejos sísmics amb els quals, mitjançant unes ones sonores, es fa una radiografia del subsòl marí. Els projectes ja s'han presentat al ministeri de Medi Ambient i esperen l'avaluació d'impacte ambiental. Si l'avaluació és positiva, al golf de València els sondejos sísmics començarien al mes d'octubre. Després s'haurien d'estudiar i si s'arriba a la conclusió que, efectivament, existeix petroli o gas, la primera perforació es podria efectuar l'any 2015.

Tenen conseqüències els sondejos sísmics?

Els sondejos es realitzen amb canons d'aire comprimit que disparen bombolles d'aire a alta pressió que penetren fins a 7.000 metres de profunditat. Les ones sísmiques tenen un nivell sonor d'entre 249 i 265 decibels -el llindar del dolor és als 10 decibels-. Les explosions es realitzen de manera contínua durant les 24 hores del dia, durant quatre mesos. Els biòlegs alerten que les ones afectaran de manera molt dolorosa els cetacis -dofí mular, rorcual-, els quals, a més de patir un intens dolor físic també poden desorientar-se. La zona del golf de València és un corredor dels cetacis que es desplacen de l'estret de Gibraltar fins al golf de Ligúria. Els sondejos també perjudicaran els bancs de pesca.

Hi ha perills al marge d'una possible marea negra?

L'ús de substàncies químiques per lubricar els pous, el moviment del llots marins i les petites i inevitables fuites poden tenir unes conseqüències traumàtiques no només per a la fauna marina sinó també sobre els bancs de posidònia. Aquestes algues són les responsables que les platges d'Eivissa i Formentera tinguin una claredat i unes aigües turqueses que s'han convertit en el seu principal atractiu turístic.

És complicada l'explotació petrolífera a la zona?

La perforació s'hauria de fer a una profunditat d'entre 1.000 i 1.400 metres, cosa que comporta un repte tecnològic important: com més profunditat hi ha més pressió de l'aigua. Tampoc hi ha visibilitat i a partir de 300 metres només es pot treballar amb robots. La boca de perforació del pou està a una temperatura de només 3 graus, mentre que el petroli s'extreu a una temperatura molt alta, cosa que comporta un xoc tèrmic molt potent. Explotar petroli així és car i perillós.

Quina repercussió econòmica tindrà l'explotació?

Espanya importa el 99,8% del petroli que consumeix i aquesta realitat difícilment la canviaran unes bosses de petroli que poden tenir una vida útil de 10 o 15 anys. A més, el preu del combustible no baixarà perquè es tracta de preus taxats pel mercat internacional. Una plataforma tampoc genera feina perquè els operaris són contractats a l'estranger per l'empresa explotadora. El risc d'un accident i la seva repercussió sobre el sector turístic, en canvi, pot ser demolidor.

 

Més informació:
- D'aquest mateix bloc, sobre el fracking:
http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2014/02/motius-per-no-acceptar-el-fracking.html
 

- Els perills ecològics a ses illes:
http://www.noudiari.es/2013/03/el-informe-medioambiental-del-consell-sobre-las-prospecciones-petroliferas-al-detalle/
 

- La posidonia: 

http://posidoniafestival.com/posidonia/index.php/ca/2013/Art-environment-sustainable-development/Posidonia-oceanica.HTML

 

DIFERÈNCIES ENTRE L'ART DEL RENAIXEMENT I EL BARROC SEGONS LA TEORIA FORMALISTA DE WOLFFLIN

 

Diferencias entre el arte del renacimiento y del barroco (Wolfflin Heinrich) from juanfrancisco vicuña


Compara i endevina (enllaç d'aquest mateix bloc): http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2011/05/dins-duna-mateixa-tematica-podreu.html 

MOTIUS PER NO ACCEPTAR EL FRACKING A CATALUNYA, TAN RENDIBLE ALS ESTATS UNITS

El fracking divideix els països europeus entre partidaris i detractors, la UE ha decidit inhibir-se'n, i Catalunya ha decidit tirar pel dret i prohibir-ho esquivant l'Estat, que hi és favorable. La fractura hidràulica és una tècnica que permet extreure gas i petroli del subsòl de roques poc poroses amb un mètode molt agressiu -la injecció d'aigua a pressió amb una combinació de sorra i productes químics-, però amb uns beneficis econòmics notables, com està passant als Estats Units, on el preu del gas, gràcies al fracking, és tres vegades més baix que a la UE. La Generalitat, davant la forta oposició que hi havia al territori amb les diferents peticions d'empreses que volien estudiar el subsòl català -totes van ser denegades-, ha buscat la manera legal d'evitar que es practiqui aquesta tècnica en territori català, tot i no tenir competències per prohibir extraccions o permisos de prospecció que hagi aprovat prèviament el govern espanyol.

Evitar la pressió social

La drecera, que dijous passat es va publicar al DOGC, ha sigut afegir un paràgraf a l'apartat 10 de l'article 47 de la llei d'urbanisme del 2010 mitjançant la llei d'acompanyament dels pressupostos 2014, que diu: "En l'explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas d'aprofitament d'hidrocarburs, no és permès d'utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat". El Govern no ho prohibeix directament, però posa unes condicions impossibles de complir allà on ell sí que té competències, que és l'urbanisme. El setembre del 2013 el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ja va anunciar en una comissió al Parlament que buscarien una modificació normativa per evitar que es practiqui el fracking a Catalunya. La decisió de Puig es basava en un informe d'un grup d'experts que treballen a la Generalitat que deia que a Catalunya només hi ha una petita zona del Prepirineu -300 km- en què hi ha el tipus de roca que emmagatzema gas natural -conegut com a gas esquist-. "Als EUA hi ha extensions de 20.000 km, i per això allà sí que és rendible. Si l'informe hagués dit que hi havia prou recursos, llavors hauríem entrat en un altre debat", explica a l'ARA Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat. "Al Parlament hi havia unanimitat, i amb la pressió social que genera el fracking no valia la pena tenir una polèmica permanentment oberta", afegeix Torres. Per la seva banda, Josep Giner, professor associat de geologia de la UB i expert en extracció de petroli, creu que en la decisió que s'ha pres amb el fracking, com amb altres temes geològics, "la discussió mai és tècnica sinó política", i apunta que "la decisió política s'ha de basar en les opinions dels tècnics".

Als Estats Units, el gas natural extret amb la tècnica de la fractura hidràulica representava només l'1% l'any 2000, i ara mateix ja suposa el 30%, amb previsió que aviat sigui el 50%. Això ha provocat que els EUA hagin deixat de dependre de les importacions de petroli i gas, i que els preus hagin baixat fins al punt que el gas nord-americà costa tres cops menys que a la Unió Europea. Davant aquesta amenaça que està canviat la geopolítica energètica mundial, la Comissió Europea volia regular l'ús del fracking, però ha acabat desistint perquè cada país anava a la seva: França i Alemanya han prohibit aquesta tècnica, i el Regne Unit i Espanya la volen potenciar per no perdre pistonada respecte als EUA.

Explotacions a partir del fracking

Als EUA el subsòl és privat

Hi ha moltes raons que expliquen l'èxit i el rendiment econòmic del fracking als Estats Units. Per començar, el propietari del subsòl és el mateix propietari que el del sòl, és a dir, per fer una prospecció l'empresa només s'ha de posar d'acord amb el propietari privat, que en treu uns beneficis econòmics altíssims. A Europa, per contra, el propietari del subsòl és l'estat. La segona diferència és que les grans extensions de gas i petroli són en roques a poca profunditat i en zones deshabitades. El professor Josep Giner també apunta que als EUA s'han arriscat amb aquesta tecnologia del fracking abans que ningú per la seva mentalitat: "Si surt bé es fan rics i, si no, només hi han perdut diners".

Altres fonts: http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/El_Parlamento_Europeo_reconocio_los_impactos_ambientales_y_sociales_del_fracking

CREIX EL NOMBRE DE NOIES EN RISC DE PATIR L'ABLACIÓ A CATALUNYA

A Catalunya hi ha més de 18.000 dones en risc de patir algun tipus de mutilació genital, de les quals més de 6.000 són nenes menors de 14 anys. Això es desprèn del Mapa de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya 2012, un informe coordinat per la Fundació Wassu UAB i que es va presentar ahir. Les xifres de dones en risc s'han multiplicat en els últims anys: a Catalunya han crescut un 40% i es consolida com la comunitat amb més presència de dones provinents d'aquests països. A l'Estat l'augment ha estat també del 40% i actualment hi ha més de 57.000 dones procedents d'aquests països, la majoria africans, de les quals gairebé 17.000 són nenes. Aquest informe és la quarta actualització del mapa de la MGF i permet veure com el risc de patir aquesta pràctica no para de créixer des del 2001.

Pel que fa als municipis, Lleida és el cinquè de tot l'Estat amb més dones procedents d'aquests països, Barcelona és el sisè i Salt el vuitè.

Un problema global

Per Adriana Kaplan, antropòloga de la UAB i coautora d'aquest estudi, el motiu d'aquest augment és que la població procedent d'aquests països ha seguit creixent a l'Estat en els últims anys, tot i la crisi. "La mutilació genital femenina ha deixat de ser un problema local per convertir-se en un problema global a causa de les migracions", explica Kaplan, que recorda que 125 milions de dones d'arreu del món han patit aquesta pràctica i 30 milions de nenes estan en risc de patir-la actualment. La gran majoria viuen en algun dels 28 països d'Àfrica on encara es practica, que formen un arc geogràfic molt ampli que va des del Senegal fins a Somàlia, amb un grau diferent de persistència.

Aquesta experta lamenta que a Catalunya "no hi hagi cap registre de les dones que han patit una MGF", i assegura que seria "una eina molt útil que ajudaria a prevenir". Ella, i tots els professionals que estudien i treballen en aquest camp, demana a les autoritats que ho facin com més aviat millor, per tenir un control "real" de l'avenç d'aquest fenomen. Per Kaplan, la millor manera de lluitar contra aquest fenomen és la prevenció i, per això, diu, és fonamental formar els professionals -sanitaris, socials i educatius- que estan en contacte amb aquestes nenes i aquestes dones i poden detectar el problema.

Per això, critica que a Catalunya en els últims anys s'hagi rebaixat el nivell de formació i s'hagi optat per recórrer a la policia per combatre la MGF. "A Girona hi ha hagut actuacions policials molt dures, amb molts controls sobre les famílies i les menors, i s'ha deixat de banda la prevenció. I ara, amb les dades del mapa a la mà, veiem que el nombre de noies menors de 14 anys ha baixat dràsticament a les comarques gironines. Què ha passat? On són aquestes noies? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions".

I és que, per aquesta experta, l'actuació policial és l'últim pas en una cadena de protocols d'actuació. Kaplan creu que els metges de capçalera, els pediatres, els ginecòlegs de l'atenció primària "que ja estan treballant amb les famílies" s'haurien de formar per prevenir que les nenes de famílies africanes puguin ser víctimes de la mutilació". "És qüestió de voluntat política", apunta. L'antropòloga diu que el camí que s'ha iniciat al País Basc és el bon camí. Allà s'ha viscut un increment majúscul del nombre de dones d'aquests països, i s'ha apostat per prevenir la MGF formant els professionals de la salut.

En canvi, un dels èxits que s'ha aconseguit a Catalunya, i que Kaplan també posa com a exemple de bona lluita contra la mutilació, és l'anomenat compromís preventiu. És un document oficial, firmat i segellat, que es dóna als familiars de nenes quan viatgen al seu país d'origen. S'hi informa de les conseqüències penals a què s'enfronten si practiquen una ablació a la nena al seu càrrec i serveix com a fre per a les persones del país d'origen, familiars i coneguts, que poden pressionar perquè es faci aquesta pràctica. "Aquest document funciona perquè deslliura els pares de la responsabilitat de dir que no. No són ells els que ho fan, és la llei de l'Estat que els obliga, i així simplement no qüestionen les tradicions sinó que accepten les regles del lloc on viuen", explica Kaplan. I és que les conseqüències legals a l'Estat de la MGF són de les més dures d'Europa. Els pares s'enfronten a penes de presó d'entre 6 i 12 anys i poden perdre la custòdia de les seves filles, que poden ser ingressades en un centre de protecció de menors entre 4 i 6 anys.

 

Una altra oportunitat

D'altra banda, a Catalunya des de fa cinc anys les dones que han patit una mutilació genital tenen una segona oportunitat. La Fundació Dexeus Salut de la Dona ha tirat endavant un programa de reconstrucció genital, de la mà del doctor Pere Barri, que ajuda algunes d'aquestes dones, en funció del tipus de mutilació que han patit. Des del 2008, quan es va iniciar aquest programa, s'han atès gratuïtament 39 dones, la majoria de les quals eren africanes. En un 90% dels casos se'ls van restituir anatòmicament els òrgans genitals, i pel que fa a la restitució funcional es va aconseguir en un 75% dels casos. Pel doctor Barri, l'objectiu del programa és " les dones que han patit una mutilació genital puguin viure amb total normalitat".

 

Menys immigrants volen el permís de residència 
Un total de 131.726 immigrants van sol·licitar un permís de residència a l'oficina d'estrangeria de Barcelona el 2013, un fet que suposa un descens del 14% respecte a l'any anterior. 22.833 van demanar renovar un permís ja aconseguit, un 16% menys. Ho va explicar ahir el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, ja que la de Barcelona és l'oficina d'estrangeria "que més expedients tramita de tot l'Estat". Ablanedo va dir que la caiguda de sol·licituds es deu al fet que s'ha frenat l'arribada d'immigrants a Barcelona.

 

THAÏS GUTIÉRREZ Barcelona. | Actualitzada el 01/02/2014 00:00  per Ara.Cat

Altres enllaços d'aquest bloc relacionat amb el tema:

 http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/01/nclamos-en-una-solitaria-bahia-en-la.html

ALTERNATIVES A LA CRISI: ACABAR AMB ELS INTERMEDIARIS

Afloren els moviments que busquen acabar amb els intermediaris a la petita empresa grega

El propietari tenaç d'un petit negoci familiar que fabrica detergents mai havia tingut temps per als agitadors anticapitalistes. Per això es va prendre amb recel i escepticisme la visita d'un grup d'activistes que se li van presentar amb una campanya per purgar els "especuladors" dels mercats.

Però, davant la necessitat de mantenir el seu negoci tot i els impagaments constants i els suborns, Savvas Mavromatis va decidir donar una oportunitat a la proposta. Va començar a vendre els seus productes directament al consumidor final, només en efectiu i amb preus fixats a través d'una organització sense ànim de lucre, en lloc de vendre'ls a majoristes i a botiguers com sempre havia fet. Catorze mesos després, ha aconseguit salvar el seu negoci enmig de la gran bancarrota grega.

"Estem immersos en una crisi terrible i tot just comencem a buscar solucions", explica Elias Tsolakidis, ànima d'aquest moviment per acabar amb els intermediaris al nord de Grècia, una iniciativa petita, quixotesca, però sorprenentment exitosa i que pretén redefinir els termes del comerç. "No tenim una vareta màgica. No som comunistes ni capitalistes, però estem intentant ajudar la gent a sobreviure".

Buscant solucions, els grecs estan provant un nou tipus d'economia amb pocs precedents a l'Europa moderna. El col·lapse de l'economia grega no és tan sols un repte per a la supervivència dels grecs, sinó també per a alguns mecanismes bàsics del capitalisme en un país on l'economia s'ha contret un 25% des del 2008. Davant la magnitud de les xifres, el sistema de mercat grec s'ha trencat, víctima d'una corrupció endèmica, d'una mala gestió pressupostària per part de l'estat i de les exigències autoritàries dels mercats financers globals.

I els grecs han respost amb experiments com aquest en què participa Mavromatis, que s'han estès pels afores de petites i grans ciutats. Tot i que no ofereixen una solució a llarg termini i tenen poca incidència per repercutir directament en l'economia, representen un esforç des de baix per redreçar la crisi econòmica més dura des de la Segona Guerra Mundial.

Sense una alternativa en política

Les alternatives al capitalisme són bastant noves a Grècia, on Syriza, una coalició de forces radicals de l'esquerra, va perdre per la mínima les últimes eleccions, el 2012, i, segons els sondejos, és el partit més popular del país. Però Syriza, com molts altres partits de centreesquerra d'arreu d'Europa, ha passat més temps denunciant les polítiques neoliberals que no pas tirant endavant accions concretes per intentar pal·liar les dures conseqüències de l'austeritat, incloent-hi el 27% d'atur.

Mentre l'esquerra continua immersa en l'statu quo, el camí cap a un nou ordre econòmic ha caigut en mans de persones com Tsolakidis, que organitza les prioritats del moviment sense intermediaris a la regió de Pieria, a través del Grup de Voluntaris en Acció, una organització sense ànim de lucre.

Tots els pagaments, en efectiu

El moviment vol acabar amb els majoristes, els propietaris de botigues, els buròcrates de l'estat o qualsevol que s'interposi entre el productor i el consumidor. Per això el grup de Tsolakidis té una pàgina web on es fan les comandes i després es distribueixen als clients amb un preu pactat que es paga en efectiu. El grup es queda una part dels diners per cobrir les despeses, però no paga sous als seus membres, més de 3.500 voluntaris que tenen una altra feina o estan a l'atur. És un pas més en una sèrie de projectes d'emprenedoria que busquen crear una economia social paral·lela. El moviment va començar amb l'anomenada revolució de la patata, en què els grangers venien directament al client.

"Es tracta d'un concepte totalment nou a Grècia", diu Firori Zafeiropoulou, consultora del moviment. Per trobar-hi una empara legal anomena els negocis "empreses cooperatives socials".

ANDREW HIGGINS The New York Times / Alonia (Grècia) | Actualitzada el 01/02/2014 00:00 per Ara.cat

ARA MALIKIAN : VIOLÍ EN ESTAT PUR

Diu Ara Malikian que li agradaria acabar el concert de  demà diumenge al Palau de la Música tocant al carrer amb els músics de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) envoltats pel públic. No ho farà, però en la mirada d'aquest violinista libanès d'origen armeni es nota que la idea fa temps que li volta pel cap. Temps al temps. De moment, l'espectacle Malikianini, simfònic ara! només es podrà veure sota cobert. L'estrena serà demà al Palau de la Música, en doble sessió, a les 10.30 h i a les 12 h, i dins del cicle de concerts familiars.

Músics, actors i un 'bailaor'

L'espectacle és un treball conjunt que aprofita l'experiència de PaGAGnini. Malikian i l'OSV hi posen la música. Juan Francisco Ramos, d'Yllana, és el responsable de la direcció escènica i també fa d'actor: interpreta el paper d'un director d'orquestra. L'equip el completa el percussionista i bailaor Chus Castro i el trombonista Roberto Pacheco, que també assumeixen rols escènics. Tothom treballa, i sobretot es mou, a partir d'obres de Rossini, Mozart, Liszt, Sarasate i Bach, entre d'altres, i una veu en off lliga les diferents peces parodiant "la solemnitat dels locutors de les ràdios de música clàssica", diu Malikian, que tanmateix considera que el tractament humorístic no comporta cap relaxament en el rigor interpretatiu. "De fet, m'hi esforço per fer millor la interpretació, per als nens", reconeix.  Quina meravella poder-los escoltar!

 

"MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA" :Aquests han de donar força a la crítica constructiva per a combatre la mediocricitat que impera

 Encapçalo la meva indignació als atacs constants que el nostre estat llença contra la llengua catalana i contra tota la cultura, ànima de la humanitat,   amb un homenatge a Germán Coppini, la gran veu de la movida madrilenya amb els grups musicals dels 80, Siniestro Total i Golpes Bajos, i a Bertolt Brech qui  utilitzà primer  aquesta frase en un ric i emotiu poema ( i que us mostro en una traducció en castellà sense que cap sentència em dicti que ho he de fer):

MALOS TIEMPOS PARA LA LÍRICA

Sí, ya sé: sólo al que es feliz

se le quiere. Su voz

se oye con gusto. Su rostro es bello.

El árbol achaparrado del patio

indica que el terreno es malo, pero

los que pasan lo tildan de chaparro

con razón.

Los barcos verdes y las alegres velas del Sund

no los veo. De todo

veo sólo la gigantesca red del pescador

¿Por qué hablo únicamente

de que la aldeana a los cuarenta anda encorvada?

Los pechos de las chicas

son tibios como antaño

En mi canción una rima

casi me resultaría una insolencia.

En  mí luchan

el entusiasmo por el manzano en flor

y el espanto ante los discursos del pintor de brocha gorda.

Pero sólo lo segundo

me impulsa a escribir.

Bertolt Brecht

Más de cien poemas (Bertolt Brecht), Selección y epílogo de Siegfried Unseld. Traducción de Vicente Forés, Jesús Munárriz y Jenaro Taléns, Ediciones Hiperión, 4ª ed., 1998.

- Breu biografia de Bertolt Brecht i poemari traduït per Feliu Formosa:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/brecht.html#vicent




Final de curs 2011-12 amb 4B de la meva tutoria  d'aleshores  i que encara tenim a Batxillerat i una alumna amb pràctiques d'administrativa al centre. És més un alumne va anar a estudiar a Madrid i no li ha estat cap problema reemprendre els seus estudis en castellà. Un altre alumne ha anat a estudiar al Canadà francòfon el primer  de batxillerat per a enriquir encara més la seva educació lingüística, una postura molt diferent dels aires decadents que córren per aquí on teòricament han de vetllar per la riquesa lingüística nacional. L'esperança està en el futur  crític  i creatiu dels nostres joves.

L'última estocada al model lingüístic la va tornar a protagonitzar el TSJC (Tribunal Superior de Justicia de Catalunya) ahir quan va instar el Govern a fixar un 25% de l'horari lectiu en llengua castellana per garantir-ne "la presència mínima com a llengua vehicular". La decisió del TSJC dóna resposta als recursos presentats per cinc famílies, que afecten vuit alumnes de cinc escoles diferents. Es tracta del centre privat Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell, el Col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, el centre educatiu Mare de Déu del Roser de Barcelona, l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles i l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona. Tot i que el TSJC deixa clar que cal garantir que el català constitueixi "el centre de gravetat del sistema educatiu", amb aquesta resolució no només desautoritza el model d'atenció individualitzada previst per la llei d'educació de Catalunya (LEC) quan la família d'un alumne vol l'ensenyament en castellà ja que la resta d'alumnat no té per què afectar-li la demanda d'un sol alumne, sinó que a més obliga a executar per primer cop la resolució als directors d'aquests centres  (qualsevol dia podría ser el nostre centre!) -incloent-hi una assignatura o matèria troncal en castellà, a part de la llengua i literatura- en un període d'un mes.

La titular d'Ensenyament, la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, va recordar que es tracta d'una resolució inèdita, ja que fins ara totes les sentències judicials s'han adreçat a l'administració, que és la responsable de dictar el funcionament i l'organització dels centres. "Aquest canvi obligaria les direccions a modificar la normativa", va apuntar.

Quan el tema s'ha portat als jutjats  i, tothom sap que el nostre alumnat que ha estudiat en un model d'immersió lingüítica, coneix perfectament el castellà igual que qualsevol altra de la resta d'Espanya, no hi ha dubte que s'hi ha involucrat la política dins de l'educació i això és una llàstima perquè la cultura perd valor i riquesa: malos tiempos para la lírica!

I per si algú en tenia algun dubte d'aquestes sintonies , el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro,  ha confirmat que no tocarà més l'IVA. "L'import es quedarà on està", malgrat que ahir l'alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva, des de les seves mateixes files del PP, li va demanar que abaixés tot l'IVA cultural. S'ha de fer Caixa, ha decidit, i, sobretot, la dels seus amics que compren art, i aleshores sí se'ls aplicarà un IVA més baix. No deuen tenir gaires  amics artistes, com músics, actors, directors, dramaturgs, escriptors, ballarins,  dibuixants, còmics, mags, pallassos, malabaristes, acròbates, poetes .... Malos tiempos para la lírica!