LES POLÈMIQUES ARMES DE LA GUERRA SIRIANA ES DESNAUTRALITZARAN EN AIGÜES INTERNACIONALS
El primer carregament d'armes químiques va sortir dimarts de Síria en un vaixell danès amb destí a Itàlia. Allà serà transferit a un vaixell de l'armada nord-americana, equipat amb el material per neutralitzar els agents químics, una operació que es farà en aigües internacionals. Els residus resultants d'aquest procés es distribuiran entre diferents plantes de tractament arreu d'Europa.
"Si la neutralització es fa seguint els protocols internacionals en condicions controlades, no hi ha d'haver cap perill", explica a l'ARA Miguel Ángel Sierra, professor de la Facultat de Química de la Universitat Complutense de Madrid. "El residu resultant del procés de neutralització és un residu tòxic industrial que ha de tenir un tractament específic, però no suposa cap perill addicional", afegeix l'expert.
Berlín i Londres s'ofereixen
El govern alemany va respondre ahir a la petició de l'Organització de Protecció d'Armes Químiques (OPAQ) i va oferir la seva planta de la ciutat de Münster per tractar una part dels residus. Londres també contribuirà a la destrucció de l'arsenal d'armes químiques.
Després de la massacre química del 21 d'agost a Damasc, Rússia i els Estats Units van pactar que el règim de Baixar al-Assad lliurés el seu arsenal, per evitar una intervenció militar nord-americana.
Per CRISTINA MAS Barcelona. | Ara.Cat Premium
ISRAEL ABORDA EN AIGÜES INTERNACIONALS DOS VAIXELLS DE LA FEEDOM WAVES FLOTILLA QUE PORTAVEN AJUDA HUMANITÀRIA A ISRAEL
És completament INHUMÀ que no hi hagi una entesa entre les empreses farmacèutiques i la población a qui van adreçats els seus medicaments i de qui viuen. Oh! És clar, només els rics poden comprar els seus medicaments tal i com ha confirmat el director executiu de Bayer, Marijn Dekkers, segons recull Bloomberg BusinessWeek "Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se'l poden permetre". Feia referència a un fàrmac contra el càncer –Nexavar–desenvolupat per la farmacèutica alemanya i que, gràcies a la normativa de patents índia, la farmacèutica local Natco Pharma va poder desenvolupar-ne una còpia absolutament legal al país i a un preu un 97% més baix que l'original.
La polèmica s'origina arran de la política de llicències que el govern de l'Índia aplica sobre les patents farmacèutiques i que pretén potenciar el mercat local, a més de fer més accessibles els medicaments al gruix de la població, majoritàriament amb un nivell adquisitiu baix. En la conferència del desembre, Dekkers va qualificar la política de llicències d'"autèntic robatori", després que el març passat Bayer perdés el primer judici per intentar vetar Natco en la fabricació d'aquest genèric. Ara, el cas es troba al Tribunal Superior de Bombai, després que la farmacèutica alemanya fes un recurs d'apel·lació.
Bayer, però, no és l'única farmacèutica occidental que lluita per combatre el que qualifiquen d'"amença" de les seves patents a l'Índia. Les nord-americanes Merck & Co i Bristol-Myers Squibb Co també lluiten per protegir les seves. I és que, segons explica Bloomberg BusinessWeek, que cita fonts coneixedores de l'assumpte, fins a un total de 20 medicaments per a malalties com la diabetis i el VIH podrien incloure's dins la normativa de llicències, que facilita fabricar i distribuir els fàrmacs a un cost substancialment més baix perquè permet desenvolupar-los sense el consentiment del titular del producte patentat, que en té els drets i hauria de cobrar per al seu ús.
La llei de llicències índia, doncs, podria exercir pressió sobre els fabricants de marca perquè redueixin els preus dels seus fàrmacs i puguin combatre, així, els genèrics més barats. I és que, segons la normativa de patents del país, les llicències per desenvolupar genèrics es poden atorgar per a medicaments encara subjectes a patent si no estan disponibles localment a un preu raonable.
Podria ser aquesta una petita mesura per alleujar l'elevada mortalitat a l'Índia, però de forma insignificant a nivel mundial. No neguem els alts costos d'investigació, però tampoc els elevats beneficis econòmics d'aquestes empreses farmacèutiques. No obstant, a quin preu o amb quin cost humà s'obtenen aquests beneficis!
El president interí de la República Centreafricana, Michel Djotodia, va presentar la dimissió el 10 de gener, juntament amb tot el seu govern de transició. Djotodia havia accedit al poder el març del 2013 després de derrocar el president François Bozize al capdavant del grup rebel de confessió musulmana Séléka. La situació d'inestabilitat va empitjorar el passat desembre, quan les milícies cristianes Antibalaka, partidàries de Bozize, van perpetrar diversos atacs que van desencadenar nous enfrontaments. L'ONU va advertir, ahir, del risc de genocidi a la República Centreafricana i va fer una crida a la comunitat internacional per atendre una crisi que ha provocat 800.000 desplaçats.
Jo sempre els hi dic als alumnes que el futur està a les seves mans i als seus caps i que cal estudiar molt per a conèixer al màxim les lleis per a ser bons advocats i impedir injustícies socials i mediambientals globals i mundials i aconseguir així guanyar els interessos dels lobbys, multinacionals i poders financers i dels mercats. Aquí hi ha un exemple : Polly Higgins
"L'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional"
Iniciativa "Ajudeu-me a acabar amb l'ecocidi abans del 2020", demana la líder de la iniciativa Eradicating Ecocide. Com a primera advocada que com a únic client té la Terra, el 2010 va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau
CRISTINA ROS |
Polly Higgins
Des que va agafar les regnes de la defensa de la Terra, l'advocada d'origen escocès Polly Higgins no descansa. La seva proposta d'eradicar l'ecocidi abans del 2020 ( www.eradicatingecocide.com) mitjançant la consideració legal de crim internacional no ha fet sinó sumar adhesions i reconeixements, tot i la reticència inicial de bona part dels governs del món, sotmesos al poder dels diners. La setmana passada va ser a Mallorca, al Predi de Son Rullan (Deià), per parlar-ne. Valenta però prudent, no dubta a mostrar-se tan optimista com realista.
Com que és una paraula que encara no està inclosa al nostre diccionari, ¿ens pot definir ecocidi ?
La definició finalment consensuada diu que l'ecocidi és el dany, pèrdua o destrucció dels ecosistemes d'un territori determinat, provocat per la intervenció humana o per altres causes, fins al punt que el gaudi pacífic dels habitants d'aquest territori s'hagi vist o s'hagi de veure severament reduït.
Com a advocada, vostè lluita per tenir un marc legal internacional que consideri l'ecocidi com a crim. ¿És imprescindible?
En no existir un marc legal per lluitar contra els atacs massius a l'ecosistema, no hi ha força per eradicar-ho. Si el Protocol de Kyoto no ha funcionat és precisament perquè no té mecanismes de força perquè s'apliqui. Així ni es fa res ni es pot fer res, perquè cada país signant pot actuar com vulgui. És imprescindible que l'ecocidi sigui considerat internacionalment un crim, que els responsables siguin condemnats, com a única via efectiva per defensar la Terra.
De quina mena de crim està parlant? Si les persones hauríem de tenir dret a viure en un ecosistema saludable, ¿es pot considerar un crim contra la humanitat?
Absolutament, l'ecocidi no només és un crim contra la natura, sinó contra la humanitat, perquè atempta contra el dret humà a la vida. És també un crim contra les generacions futures perquè se les posa en un risc greu. I, més important encara, és un crim contra la pau, perquè el territori que està afectat per un ecocidi viu en permanent conflicte, no hi pot viure pacíficament.
En què basa la seva defensa de la Terra per fer-la efectiva?
La Terra es pot mirar des de dues maneres gairebé contraposades. Una via és mirar-la com un objecte del qual pots fer ús, que pots comprar i vendre, fer i desfer, tenir-ne cura o destruir-lo. És considerar-la com una propietat, com una cosa privada. L'altra opció és contemplar la Terra com un ésser viu, i, com a tal, no es pot destruir. Com a ésser viu, tenim l'obligació legal de protegir-lo. Fins ara s'ha mirat la Terra com un objecte, però és un ésser viu.
Vostè, el 2010, va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau. ¿Li han fet més cas que a la Cort Penal Internacional amb l'Estatut de Roma?
Vam lluitar molt per intentar aconseguir que l'Estatut de Roma el considerés un dels crims internacionals. De fet, el van incloure al projecte durant onze anys. Finalment, els Estats Units, els Països Baixos, França i el Regne Unit van forçar que s'eliminés. En tot cas, això no té marxa enrere, l'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional.
Hi ha massa interessos econòmics, privats i públics, posats en l'explotació de la Terra.
Esclar, però les lleis tenen l'obligació de vetllar primer pels drets fonamentals, i en aquest cas no poden prevaler els interessos privats i econòmics. La llei, abans que no els diners, hi és per defensar la vida. En tot cas, això no s'aconseguirà si, a més d'una regulació legal, no hi ha consens internacional i no hi ha mecanismes de mercat. Em refereixo, per exemple, a donar crèdits per millorar l'aire de la Terra, que no se'n donen, així com molts altres mecanismes que contribuirien a mantenir l'ecosistema.
Quines han estat les grans fites que ha aconseguit de les quals se sent més satisfeta?
A banda d'haver aconseguit aturar algunes grans desforestacions, sens dubte el que més feliç em fa és la satisfacció de veure com minven i acaben algunes de les destruccions més terribles que eren habituals no fa tants anys. És molt satisfactori posar els meus coneixements com a advocada al servei de la causa en què més crec. I resulta molt excitant que cada vegada hi hagi més gent conscienciada, més gent capaç de dir que no als polítics i als grans interessos privats.
¿És optimista respecte dels resultats de la seva missió?
Sóc optimista, però també sóc realista perquè conec molt bé l'atac constant que avui per avui rep el nostre ecosistema. I perquè sóc realista, amb el meu equip estem treballant per convèncer el govern de cada país, de manera individual.
I com els reben?
Ens reben bé, però es nota que preferirien que no els haguéssim anat a veure (rialles). Vull dir que tots tenen consciència de la necessitat de fer-ho, però no volen que els creïs un problema. Creuen en els beneficis de mesures com les que proposem, però no acaben de prendre decisions per la por que tenen del veritable poder.
Albert Villaró: "Volia donar una segona oportunitat a Catalunya"
El 46è premi Josep Pla de narrativa publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors
JORDI NOPCA |
350x366Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 però viu a Andorra des de fa anys.
1 / 1
Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 però viu a Andorra des de fa anys.
Albert Villaró, 46è premi Josep Pla de narrativa, publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors : més de 600 pàgines en què l'escriptor imagina una història d'espies l'any 1949, en què Catalunya és una República independent.
Com se li va acudir reescriure la història catalana? El llibre arrenca el 1934: els Fets d'Octubre acaben de manera diferent i permeten que l'Estat Català proclamat per Companys es perpetuï.
L'origen del llibre va ser fa molt de temps, quan pensava en com el general Batet -encarregat de reprimir la proclamació de Companys- va ser afusellat el 1937 per haver servit a la República. Què passaria si l'any 1934 Batet s'hagués posat al costat de la Generalitat? Amb la novel·la volia donar una segona oportunitat a Catalunya: veure-la convertida en una República independent, sense haver de passar per una Guerra Civil tan terrible com la que vam viure. Els Fets d'Octubre van ser una de tantes ocasions perdudes per a Catalunya. Hi va haver errors i va sortir malament, però els temps eren molt complicats.
Els ambaixadors és una novel·la d'espies. Hi ha conflicte, no tot són flors i violes.
Després d'un primer capítol situat el 1934, la novel·la continua el 1949. Catalunya, igual que França, està sent reconstruïda després de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial. En aquest procés hi ha un risc i una amenaça que s'han de desactivar.
No té res a veure amb Franco.
No, Franco mor el 18 de juliol del 1936, en un accident aeri. A la Catalunya que he imaginat, el president de la República és Manuel Carrasco Formiguera, i el president del Parlament, Antoni Rovira i Virgili. Companys mor al llit.
Per què va triar Manuel Carrasco i Formiguera?
El meu pare li tenia una admiració sense límits. En un món educat i civilitzat no l'haurien afusellat. L'execució de Carrasco i Formiguera exemplifica el drama de la Guerra Civil. Un dels motius pels quals he escrit Els ambaixadors ha sigut el meu pare, que va lluitar a la Guerra Civil i va patir la postguerra. La seva vida adulta va quedar condicionada per tot això.
¿Hi ha un trencament respecte a les seves novel·les anteriors?
Cada novel·la ha sigut un trencament amb la precedent. Quan vaig publicar L'any dels francs em van dir que feia novel·la històrica, però no n'he escrit cap més del gènere. I ha passat el mateix amb la novel·la negra. La meva vocació principal és enganxar el lector, que tingui ganes de continuar llegint.
Entrevista per conèixer els arguments en contra de la MAT (línea eléctrica de Molt Alta Tensió) i propostes alternatives:
Un home s'encadena avui, 8 de gener de 2014, sota terra per aturar les obres de la MAT:
El Mossos intenten treure'l, però de moment ha aconseguit que l'inici de la construcció de la torre 66 a Fellines de la línia Bescanó-Santa Llogaia s'hagi paralitzat.
La plataforma 'Aturem la MAT' ha aconseguit paralitzar les obres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia. Un membre del grup s'ha encadenat sota terra per evitar que s'iniciés la construcció de la torre 66 a Fellines (Viladasens, Gironès).
Els Mossos d'Esquadra han entrat aquesta matinada a desallotjar una caravana que hi havia al lloc on Red Eléctrica Española havia de començar les obres, i s'han trobat amb la persona encadenada.
La policia catalana ha alertat els Bombers, que ara inspeccionen la zona.
El mateix grup fa una crida per fer una concentració de resistència pacífica aquest dimecres a Fellines.
